TEMA DEL DIA
Investidura ‘legal’.
En els països democràtics els presidents del govern són escollits pels electors, bé directament en unes eleccions presidencials, bé per mitjà d’eleccions legislatives, on s’elegeixen els diputats que després el designen per majoria. En el cas de Catalunya això ja no serà així. El president de la Generalitat no el decidiran els diputats del parlament elegits a les eleccions del 21 de desembre de 2017. Si fos així, el president seria Carles Puigdemont i ja faria setmanes que l’haurien investit. Però com que l’independentisme va decidir que la investidura havia de ser ‘legal’, el president el decidirà un jutge. Tant si agrada com si no, aquesta és la pura realitat.

Primer va ser el Tribunal Constitucional que va considerar que elegir Puigdemont era vulnerar la llei espanyola, i com que no es va voler desobeir, fou descartat ‘provisionalment’. Ara, la mateixa majoria independentista –amb quatre diputats menys– ha proposat Jordi Sànchez com a candidat, però el Tribunal Constitucional ja ha dit que tampoc no el considera apropiat. Falta saber què decidirà el jutge Llarena, que com que no té pressa ha donat cinc dies a les parts perquè s’ho pensin. Les parts són la fiscalia i l’advocat ultradretà de Vox, que no han pas de pensar gaire, per dir-ho en termes constitucionals. El termini s’acaba dilluns, el dia que havia de començar el ple de la investidura de Sànchez.

El calendari de la investidura també el marquen els jutges. El ple de la investidura s’havia de fer dilluns que ve, però amb els cinc dies de termini adoptats per Llarena poden obligar el president del parlament a endarrerir-lo o fins i tot suspendre’l, sobretot si no hi ha candidat. Si Sànchez és vetat per la justícia, menystenint tots els seus drets com a ciutadà i càrrec electe, se sap que el candidat serà Jordi Turull, que també haurà de passar per l’escànner dels tribunals. Com que està en llibertat, és més fàcil que superi la prova, però, tal com està la jurisprudència espanyola, ningú no s’atreveix a fer prediccions.

Si passa la prova del jutge, serà president i els diputats podran votar-lo. Però l’una cosa després de l’altra. El jutge per damunt de la voluntat popular. I si no la passa, se cercarà un altre candidat o candidata no estigui encausat, ‘net’, tal com demana Mariano Rajoy. Tota aquesta cadena d’humiliacions serà contrarestada amb querelles carregades de raó, però el mal ja és fet. El president l’haurà decidit un jutge, encara que, com explica el catedràtic Javier Pérez Royo, ‘impedir l’exercici del dret de sufragi actiu o passiu sense sentència judicial ferma és el delicte més greu de prevaricació que es pot cometre en democràcia’.

MÉS QÜESTIONS
Camps prova d’esquitxar Zaplana amb la corrupció.
Al PP valencià ha entrat en la fase en què els seus dirigents s’espolsen les acusacions de corrupció esquitxant un altre líder del partit. Si dies enrere l’ex-secretari general, Ricardo Costa, va apuntar Fancisco Camps com a màxim responsable del finançament irregular del partit, avui l’ex-president ha assenyalat el seu antecessor, Eduardo Zaplana, que fins ara no havia sortit en cap causa. En una compareixença davant l’Audiència espanyola, Camps ha explicat que Zaplana va fer de nexe entre ‘el Bigotis’ i el PP valencià, que va ser qui va introduir Álvaro Pérez en la sala de màquines del partit. Francisco Camps va conèixer l’amo de l’empresa Orange Market en un míting a Alacant a final de l’any 2002, un acte que va servir per a presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions que s’havien de fer al maig de l’any següent. Però a final del 2002 el president del PP valencià Eduardo Zaplana. De fet, Camps s’ha esforçat a recordar que ell no havia ocupat aquell càrrec fins quasi un any i mig després de convertir-se en president de la Generalitat quan, segons que ha dit en un lapsus aparent, va ‘guanyar’ el congrés de Castelló contra Zaplana i els seus partidaris.

El TSJ valencià judicialitza el decret llei de plurilingüisme. La batalla per la llengua entra de ple en fase judicial al País Valencià perquè el Tribunal Superior de Justícia ha decidit de dur al Tribunal Constitucional espanyol el decret llei del plurilingüisme. El TSJ ha acordat de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat contra el decret llei 3/2017, pel qual s’adopten mesures urgents per a l’aplicació, durant el curs 2017-2018, dels projectes lingüístics als centres educatius. Segons que ha informat aquest dimecres el TSJ en una nota de premsa, la secció quarta del contenciós administratiu considera que la norma, aprovada pel govern valencià el mes de setembre passat per garantir l’aplicació del decret suspès anteriorment, ‘no fa sinó mantenir el model lingüístic sobre l’ús del valencià en els ensenyaments no universitaris, recollit en el decret 9/2017 que havia estat suspès per l’alt tribunal mesos abans’.

Citen a declarar dirigents de Més per Mallorca. El titular del jutjat d’instrucció número 9 de Palma ha citat a declarar a l’abril els investigats per la querella presentada per la fiscalia anticorrupció de les Balears pel cas dels contractes de Més, entre els quals hi ha l’ex-consellera de Cultura Ruth Mateu. Concretament, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, hi són citats els dies 17, 18 i 19 d’abril per presumptes delictes de prevaricació i tràfic d’influències. La fiscalia va obrir l’abril de l’any passat diligències d’investigació penal per a l’aclariment dels contractes realitzats entre les administracions de les Illes i empreses de l’entorn de l’ex-cap de campanya de Més Jaume Garau.

PEL FORAT DEL PANY
Els dirigents independentistes
que assisteixen a actes al Círculo Eqüestre sempre en surten escaldats. Ja li passava a Artur Mas, després a Carles Puigdemont i ara Roger Torrent. Si el dinar és organitzat pel Cercle de Directius de Parla Alemanya, la polèmica és garantida, perquè en són membres alguns empresaris molt oposats al procés. Però també n’hi ha que tenen posicions més dialogants o de complicitat amb Catalunya. Durant el dinar d’ahir també hi hagué crítiques a l’immobilisme de Felips VI en el conflicte català, però el soroll mediàtic les va ofegar. El president dels directius alemanys, Albert Peters, que avui ha demanat disculpes pel to d’algunes intervencions, és una de les persones que entén perfectament el conflicte català i fins i tot ha intentat obrir espais de diàleg entre el govern català i l’alemany.

LA XIFRA
Dos
són els candidats del PDECat que es disputaran la candidatura a la batllia de Barcelona. Per una banda, l’ex-consellera Neus Munté i, per una altra, l’ex-comissionat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona Carles Agustí. Tots dos hauran de batre’s en unes primàries en què encara hi podria haver un tercer candidat, perquè el termini per a presentar-s’hi s’acaba divendres.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de març de l’any 1927
naixia a Barcelona Josep Maria Espinàs. A noranta-un any, és  un dels escriptors més populars en català, conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. És autor d’una extensa obra narrativa amb què ha aconseguit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser cofundador dels Setze Jutges i de l’editorial la Campana.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]