El Tribunal Constitucional espanyol va obrir la porta ahir, finalment i després de retardar-ho tant com han pogut, a Jordi Turull perquè puga acudir a la justícia europea, en aquest cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. Esgotada la via “nacional”, ara serà la justícia europea que s’encararà amb el judici del procés i tot indica que l’aproximació que hi farà serà completament diferent. Les enormes irregularitats comeses pel sistema judicial espanyol s’ha de suposar que acabaran implicant la invalidació del judici, en el termini de temps que siga necessari i apropiat. Jurídicament, no sembla haver-hi cap més eixida, i la divisió del Constitucional en la votació d’ahir encara dóna més arguments a les defenses. Ara, políticament quina significació tindrà aquesta anul·lació?

A parer meu, l’anul·lació del judici per les autoritats europees, políticament, hauria de marcar el segon momentum del procés.

En el moment que la justícia europea declara invàlid el judici i ordena d’anul·lar la sentència, els presos polítics hauran de ser posats en llibertat immediatament i els exiliats hauran de poder tornar. Però seria terrible de quedar-nos amb això i prou. Conformar-nos amb això. Hi ha un motiu polític darrere de tot això que ha passat: el referèndum d’autodeterminació, la proclamació de la independència de Catalunya i la reacció violenta de l’estat espanyol, dins la qual s’emmarca el judici. I, per tant, el resultat final de la batalla jurídica europea no es pot limitar a netejar el nom dels implicats.

I és per aquest motiu, a parer meu, que la reacció del país, de la societat catalana, a l’anul·lació del judici hauria de ser necessàriament la invocació internacional de la causa justa. Quina oportunitat hi haurà més clara que aquesta? Cal invocar la independència com a causa justa precisament perquè s’ha demostrat que no hi ha una justícia equitativa a l’estat espanyol si hi ha involucrats els membres de la minoria nacional catalana. I per prevenir en el futur l’abús de poder que es repetirà exactament igual si continuem sotmesos al mateix sistema judicial i al mateix estat. Contra això, per a evitar que torne a passar, només hi ha una eixida, que és el reconeixement de la independència proclamada el 2017.

És clar que això que expose no s’esdevindrà solament amb arguments, però segur que sense arguments no es podrà esdevenir. I, per tant, ara serà l’hora de sumar els dos conceptes més importants i segurs que tenim a l’abast: la defensa, basada en el Tractat de la Unió Europea i en el dret internacional, dels nostres drets com a minoria nacional; i la causa justa, argumentada per a prevenir nous abusos en contra nostre com a minoria. Aquest és el llenguatge comprensible per la comunitat nacional i el que pot ajudar a trobar l’eixida del conflicte actual.

Però he dit que no passarà només amb arguments i això cal que ho tinguem ben clar. Els arguments es podran fer servir en tot cas com a elements de negociació si a les institucions i al carrer –sobretot al carrer– la situació es porta a la punta, a un moment de mobilització i confrontació, de disputa del poder, que puga ser equivalent al de l’octubre del 2017. I és això que caldrà activar com a resposta i és això que cal que es vaja preparant, ja. Caldrà una resposta popular a l’altura del primer d’octubre i el 3 d’octubre de 2017 o de la tardor del 2019. De fet, més intensa encara, més continuada i per tant més preparada. Conscients avui, però, de tots els errors que es van cometre el 2017 i de com corregir-los. I conscients també que aquests tres anys llargs han desgastat enormement la credibilitat i els arguments de l’estat espanyol.

Eixe és l’horitzó que es va obrir ahir amb la decisió del Tribunal Constitucional. I eixe és l’horitzó en el qual haurien de treballar de seguida –per saber cadascú què ha de fer en el moment que toque– del Parlament de Catalunya fins a l’ANC, passant pel Consell per la República, els partits polítics i els centenars d’agrupacions locals de tota mena que conformen el moviment independentista. Drets trepitjats com a minoria nacional per un sistema judicial desqualificat a Europa i internacionalment; causa justa per a evitar precisament que es puga repetir una situació semblant; i força, molta força, al carrer per a obligar tots els actors a prendre una decisió definitiva sobre el conflicte. Pel momentum.

PS. El govern, el govern de la Generalitat de dalt, en aquest segon momentum no serà important, com sí que ho fou, en canvi, en el primer. I, sobretot, no hauria de ser excusa de res. Si són els darrers d’incorporar-s’hi, que ho siguen. Ara allò que importa és la gent. Vós, per exemple. I encertar els arguments i el marc de discussió, oferir una eixida sòlida i coherent a la nostra societat. I no errar el marc en què situem la batalla.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.