El ‘momentum’, ara

No es pot limitar el resultat final de la batalla jurídica europea a netejar el nom dels implicats i prou

Vicent Partal
Vicent Partal
22.04.2021 - 19:51
Actualització: 22.04.2021 - 20:21
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Tribunal Constitucional espanyol va obrir la porta ahir, finalment i després de retardar-ho tant com han pogut, a Jordi Turull perquè puga acudir a la justícia europea, en aquest cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. Esgotada la via “nacional”, ara serà la justícia europea que s’encararà amb el judici del procés i tot indica que l’aproximació que hi farà serà completament diferent. Les enormes irregularitats comeses pel sistema judicial espanyol s’ha de suposar que acabaran implicant la invalidació del judici, en el termini de temps que siga necessari i apropiat. Jurídicament, no sembla haver-hi cap més eixida, i la divisió del Constitucional en la votació d’ahir encara dóna més arguments a les defenses. Ara, políticament quina significació tindrà aquesta anul·lació?

A parer meu, l’anul·lació del judici per les autoritats europees, políticament, hauria de marcar el segon momentum del procés.

En el moment que la justícia europea declara invàlid el judici i ordena d’anul·lar la sentència, els presos polítics hauran de ser posats en llibertat immediatament i els exiliats hauran de poder tornar. Però seria terrible de quedar-nos amb això i prou. Conformar-nos amb això. Hi ha un motiu polític darrere de tot això que ha passat: el referèndum d’autodeterminació, la proclamació de la independència de Catalunya i la reacció violenta de l’estat espanyol, dins la qual s’emmarca el judici. I, per tant, el resultat final de la batalla jurídica europea no es pot limitar a netejar el nom dels implicats.

I és per aquest motiu, a parer meu, que la reacció del país, de la societat catalana, a l’anul·lació del judici hauria de ser necessàriament la invocació internacional de la causa justa. Quina oportunitat hi haurà més clara que aquesta? Cal invocar la independència com a causa justa precisament perquè s’ha demostrat que no hi ha una justícia equitativa a l’estat espanyol si hi ha involucrats els membres de la minoria nacional catalana. I per prevenir en el futur l’abús de poder que es repetirà exactament igual si continuem sotmesos al mateix sistema judicial i al mateix estat. Contra això, per a evitar que torne a passar, només hi ha una eixida, que és el reconeixement de la independència proclamada el 2017.

És clar que això que expose no s’esdevindrà solament amb arguments, però segur que sense arguments no es podrà esdevenir. I, per tant, ara serà l’hora de sumar els dos conceptes més importants i segurs que tenim a l’abast: la defensa, basada en el Tractat de la Unió Europea i en el dret internacional, dels nostres drets com a minoria nacional; i la causa justa, argumentada per a prevenir nous abusos en contra nostre com a minoria. Aquest és el llenguatge comprensible per la comunitat nacional i el que pot ajudar a trobar l’eixida del conflicte actual.

Però he dit que no passarà només amb arguments i això cal que ho tinguem ben clar. Els arguments es podran fer servir en tot cas com a elements de negociació si a les institucions i al carrer –sobretot al carrer– la situació es porta a la punta, a un moment de mobilització i confrontació, de disputa del poder, que puga ser equivalent al de l’octubre del 2017. I és això que caldrà activar com a resposta i és això que cal que es vaja preparant, ja. Caldrà una resposta popular a l’altura del primer d’octubre i el 3 d’octubre de 2017 o de la tardor del 2019. De fet, més intensa encara, més continuada i per tant més preparada. Conscients avui, però, de tots els errors que es van cometre el 2017 i de com corregir-los. I conscients també que aquests tres anys llargs han desgastat enormement la credibilitat i els arguments de l’estat espanyol.

Eixe és l’horitzó que es va obrir ahir amb la decisió del Tribunal Constitucional. I eixe és l’horitzó en el qual haurien de treballar de seguida –per saber cadascú què ha de fer en el moment que toque– del Parlament de Catalunya fins a l’ANC, passant pel Consell per la República, els partits polítics i els centenars d’agrupacions locals de tota mena que conformen el moviment independentista. Drets trepitjats com a minoria nacional per un sistema judicial desqualificat a Europa i internacionalment; causa justa per a evitar precisament que es puga repetir una situació semblant; i força, molta força, al carrer per a obligar tots els actors a prendre una decisió definitiva sobre el conflicte. Pel momentum.

PS. El govern, el govern de la Generalitat de dalt, en aquest segon momentum no serà important, com sí que ho fou, en canvi, en el primer. I, sobretot, no hauria de ser excusa de res. Si són els darrers d’incorporar-s’hi, que ho siguen. Ara allò que importa és la gent. Vós, per exemple. I encertar els arguments i el marc de discussió, oferir una eixida sòlida i coherent a la nostra societat. I no errar el marc en què situem la batalla.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Victor Serra
Victor Serra
22.04.2021  ·  22:17

Totalment d’acord , cal peparar-se per aprofitar-ho. Però quan arribi , la Generalitat haurà de ser un actor important. I cal que en aquest moment ens agafi amb un Govern independentista i una majoria al Parlament. Sino, a l’Estat espanyol li serà molt fàcil desactivar qualsevol protesta.

Josep Usó
Josep Usó
22.04.2021  ·  22:26

Cal abandonar qualsevol mena de pessimisme. Malgrat tot el que han fet, fan i faran, estan molt més afeblits que no sembla; especialment si no es mira amb una mica de distància. És imprescindible estar preparats per a defensar allò a que tenim dret. I no ens podem amagar al darrere de ningú. Cadascú ha de fer la seua feina. Cal obligar els actors de l’obra a complir les seues obligacions. És l’hora de fer el darrer pas. I, tal i com es veuen les coses, el camí ja fa baixada. Cal eixir al carrer i demanar el que és nostre.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
22.04.2021  ·  22:27

Totalment d’acord amb la idea d’aprofitar el momentum. Caldrà molta feina per tornar a escalfar motors perquè amb la pandèmia veig la gent molt desmobilitzada.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
22.04.2021  ·  22:28

Vicent una vegada mes tens raó Serà una gran oportunitat ara cal veure si les disputes dels partits independentistes i la mala gestio de moltes conselleries del govern en aquestos tres darrers anys permeten remuntar el desencant en que es
trobem els independentistes

Núria Coma
Núria Coma
22.04.2021  ·  23:03

Els desitjos de l’editorial totalment compartits, cap esperança però, i no dic confiança, sinó esperança que ERC reivindiqui com a seva la lluita a Europa.
Per tant , desitjos i prou.
El PS, si que serà realitat.
Visca el poble català!

Josep Salart
Josep Salart
22.04.2021  ·  23:06

Si el MHP es el senyor Aragonès, ni segon momentum ni res. El govern d’ERC farà tot el possible, via tv3 i alguna premsa catalana, per no mobilitzar ni les rates. Oblidem-nos fins i tot de tot allò d’ANC i Ômnium i la pesca salada.
Només el President Puigdemont pot mobilitzar el personal, com a Perpinyà i com a tot arreu. Però te un problema: el gobierno de españa i ERC tenen un objectiu: abrate’l ¡¡

Roser Caminals
Roser Caminals
22.04.2021  ·  23:08

Amb una mica de sort, la davallada de la pandèmia coincidirà amb els veredictes europeus. El momentum d’aquesta cojuntura no es pot desaprofitar de cap manera.
Senyor Serra, serà difícil que ens agafi amb un govern independentista fort quan el partit dominant és ER. Al contrari, opino com el Vicent que la Generalitat no serà un actor important i que a l’estat espanyol les protestes massives i sostingudes li seran més difícils de desactivar que les institucions. Les victòries d’aquesta mena es guanyen al carrer.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
22.04.2021  ·  23:08

Totalment d’acord Sr. Vicent Partal. Cal que la ciutadania estigui preparada, entrenada i sense por.

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
22.04.2021  ·  23:09

Totalment d’acord, Vicent.

Xavier Colon
Xavier Colon
22.04.2021  ·  23:18

Si el TEDH invalida el judici, cap problema, els en faran un altre, com a l’Otegi. Això és Fachilàndia, o encara hi ha algú que no se n’ha adonat?

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
22.04.2021  ·  23:23

Totalment d’acord amb l’editorial, la meva por és que la justícia europea sigui massa lenta i que tot esperant el momentum se’ns passi l’arròs. Cal que donem tot el suport i confiança possible al CxRep per què és qui té les mans més lliures per pressionar a l’estat ñol.
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Ramon Perera
Ramon Perera
22.04.2021  ·  23:24

Diu l’editorial:
“Caldrà una resposta popular a l’altura del primer d’octubre i el 3 d’octubre de 2017 o de la tardor del 2019. De fet, més intensa encara, més continuada i per tant més preparada.”
Penso que aquest és el nucli de la qüestió.

Però aquesta resposta popular ha de tenir un catalitzador, una coordinació.

En la meva opinió la més important de les manifestacions organitzades per l’ANC els onzes de setembre fou la de l’any 2012. Ho fou ja que l’ambient i la participació en aquella resposta popular foren impressionants per lo que tenien d’esclat. I de transversalitat espontània.

El catalitzador per al momentum que ha de venir no sembla que hi sigui. Haurà de formar-se d’alguna manera. Tal com es va formar l’ANC quan ningú l’esperava ni va endevinar l’empenta que representaria per a la lluita per la independència.

josep soler
josep soler
22.04.2021  ·  23:44

Els jutges de TEDH són triats pels polítics dels estats socis del Règim franquista. No ho són per mèrit.
No és una bona idea confiar la lluita amb el que pugui passar en el TEDH.

Com diu Xavier Colon, recordem el cas Otegui. La justícia que arriba tard no és justa i després el Règim franquista inventa una altra trampa per continuar amb l’escarni.

No s’ha gaunyat mai cap guerra amb els caiguts, però sí gràcies als caiguts.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
22.04.2021  ·  23:46

Segurament els politics catalans intentaran convertir la anulació dels judicis en una festa en comptes d’aprofitar el momentum.

Afortunadament per a nosaltres Espanya mai no ens falla i tot i que els tribunals auropeus anulin els judicis els espanyols mantindran els presos politics segrestats.

Per mi aquest serà el moment d’emular la presa de la Bastilla i fer efectiva la República catalana.

jordi Rovira
jordi Rovira
22.04.2021  ·  23:58

És clar que sí !

Gerber van
Gerber van
23.04.2021  ·  00:00

La clau serà tenir control del territori del principat de Catalunya. Cal que comencen a treballar el CxR i l’ANC / Omnium ara ja per organitzar una manifestació, una vaga general i indefinida o qualsevol. Suposo que d’aqui entre sis mesos i un any podriem tenir la condemna del TEDH. El compte enrera va començar ahir.

Enric Roca
Enric Roca
23.04.2021  ·  00:39

I si un cop la justícia europea hagi invalidat el judici Caspanya no ho accepta, què farà Europa? Perquè de moment no sembla que pensi moure fitxa contra Ñ… molt poca confiança ja en la justícia europea, i tant fe bo m’equivoqui.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
23.04.2021  ·  00:51

Perfecte Partal. Tota la raó. Però… estarà la UE a l’alçada mínima que se li pot demanar? Exigirà, sota pena d’expulsió de España, el compliemht de les sentències del TJUE? Fins ara no ho ha fet, i no en té gaires ganes, em sembla…. Això comptant amb que la justícia europea no cedeixi a les enormes pressions que tindrà, sens dubte; tant per part de España com per part del deep state de la pròpia UE. L’esperança que em queda és que la gent, la societat civil, el “carrer” jugui fort, molt fort; si no és molt difícil que ens en sortim. Tots els ànims a la ANC, a Òmnium, als CDR, etc…

Cada cop ho tinc més clar: NOMÉS EL POBLE SALVA AL POBLE!!!

Daniel Mir
Daniel Mir
23.04.2021  ·  01:45

Em quedo amb aquesta frase de l’Editorial:–saber cadascú què ha de fer en el moment que toque– Es molt important la organització per lo que és de vital importància que tothom s’inscrigui i es posi a disposició del Consell per la República. cal que fem que els que no hi son hi siguin. Molts no hi son per-que fa mandra entrar a inscriure’s, molta gent es fa enrere davant d’un formulari d’Internet. Els hem d’ajudar i fer proselitisme. Es vital que hi siguem tots. Hem de saber amb qui comptem i tot-hom ha de saber el que ha de fer… i fer-ho

Ed Garrido
Ed Garrido
23.04.2021  ·  02:59

El problema de la tesi del Sr Partal te dues lletres: ER.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
23.04.2021  ·  05:10

Té raó sr. Partal en que és el moment. No la té en el fet d´”esperar”. No s´ha d´esperar , la mobilització ha de començar i que estigui estesa el dia D. Faig una crida a les organitzacions -deixeu els mercenaris , que s´afegiran quan els convingui-: les marxes de l´oct-19 (amb vaga general) van ser un èxit total.Tornem-hi!

Javier Baena
Javier Baena
23.04.2021  ·  05:52

Mot bon Sant Jordi a totes i tots!
Els arguments son clars, la sentencia serà demolidora perquè el judici no te cap rigor… La gent hi serà però em fallen els polítics… Com veieu l’entrada del Consell i del MHP Puigdemont amb en Pere allà intentant mantenir la Generalitat autonòmica??
La lluita interna de poder que amb el MHP Torra estava clara perquè sempre s’havia subordinat al President legítim no la veig clara…
ER no deixarà el poder mínim autònomic que te per no ser el primer de la República …
I mentre es barallen com a nens vindrà un altre 155 que el deep State de la Generalitat rebrà amb braços oberts com el 2017…
No vull ser pessimista , vull plantejar el gran roc que tenim davant …

Ull també a possibles canal.litzadors del momentum tipus Tsunami per calmar les aigües i desactivar ho quan als dER els interessi…
Molta feina veig…
Ho sento…

Rosa Guallar
Rosa Guallar
23.04.2021  ·  06:46

Totalment d’acord! I com apunta la Roser Caminals, que el momentum ens agafi vacunades, amb la inmunitat de grup a punt per a la revolta. I tornarem al carrer amb totes les nostres forces.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
23.04.2021  ·  07:20

Ras i curt: cal prendre’n nota. Moltes gràcies Sr. Partal.

Carles Serra
Carles Serra
23.04.2021  ·  07:21

Molt d’acord amb el Sr. Josep Soler
Bon Sant Jordi

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
23.04.2021  ·  08:04

Bona diada del patró de Catalunya Sant Jordi.
Servidora no és pas tan optimista, encara que els donin la raó, quan trigarà a arribar? Mentre estan tancats i sense llum al final del forat. No hi ha esperança mestre estiguem encadenats a aquest estat corrupte i franquiste. No sóc optimista. Bon dia i bona hora .☮️

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.04.2021  ·  08:07

Certament, els 4 anys de vida, o més, de presó o exili patit per gent que només representava la voluntat del poble català no els tornarà ningú.

El reconeixement, amb una sentència adient per part dels tribunals europeus, de que el regne d’espanya va ser violent, de que la seva policia mentidera, de que la seva IN-justicia també va ser mentidera, injusta, violenta i prevaricadora, no pot ser l’únic resultat.
Perquè si ho fos, espanya seguiria amb la repressió sabent que els 4 anys, o els 6, o els 8 (la justícia és injustament lenta amb els innocents), serien eines dissuasories prou potents per atacar qualsevol espurna independentista mentre arriba, més tard que d’hora, la desqualificació dels tribunals europeus.

La sentència europea, perquè sigui efectiva, ens ha de dur a desqualificar la administració, les lleis, la policia, els tribunals, espanyols.
Es a dir, ens hem de fer independents de tot el que vingui de la monarco-feixista
espanya, per a evitar la repressió continuada.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.04.2021  ·  08:33

L’IMPORTANT I EL PROBLEMA D’ARA ÉS LA GENT…

El pessimisme anímic només ens porta a la passivitat. No es tracta de creure res, els fets són els que són. Ningú parla de confiar en la justícia europea sinó d’aprofitar el moment (momentum). Perquè la feina la tenim nosaltres.

Recordem quan parlàvem de les 3 P, una era perspectiva i sembla que ens hàgim tornat miops perquè només pensem amb el futur govern autonòmic i en les mil picabaralles partidistes… Les institucions no seran l’avantguarda de res. Seran els vagons arrossegats si és que hi ha revolta…

…En aquest sentit, l’editorial és intel·ligent i adequat, centrant la feina en la nostra mobilització que avui és el gran problema.

El PS sobre el govern, fantàstic. “Si són els darrers d’incorporar-s’hi, que ho siguen”. Això és. ¿Ho entén tothom?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.04.2021  ·  08:37

Anem a pams. El TEDH jutjarà el judici del procés als presos polítics i, sí, segurament l’invalidarà. Això passarà d’aquí 2, 3 o quatre anys. Recordem el cas Bateragune, Otegui es va passar sis anys i mig a la presó, va sortir l’1 de març de 2016, el TEDH va condemnar l’estat espanyol per no haver garantit un judici just el 6 de novembre del 2018 i no va ser fins al 31 de juliol del 2020 que el TS va anul·lar la sentència. Otegui va complir la sentència. Els nostres presos polítics, seguint aquesta regla, compliran també 6 anys o més de presó, anant bé. Què passarà amb els exiliats?, doncs segurament no els afectarà la sentència del TEDH perquè ells no ha estat jutjats. Què passarà amb el prestigi de l’estat espanyol?, doncs poca cosa, perquè els estats tenen sistemes d’amortiment molt potents i ja ho va dir Rubalcaba: “El Estado pagará el coste de quitar a Puigdemont de en medio. El estado lo harà, pagarà el coste” i tan tranquils. finalment hem de tenir molt clar que el TEDH no jutjarà el referèndum d’autodeterminació, la proclamació de la independència de Catalunya i la reacció violenta de l’estat espanyol. No farà això. Per tant de ‘momentum’ -em sap greu aixafar la guitarra- res de res si l’esperem d’Europa. El ‘momentum’ l’hem de crear nosaltres aquí, a Catalunya i des d’ara. En l’horitzó del nostra alliberament, el TEDH és un epifenomen que ens afavoreix però no és determinant. Només hi ha una cosa que pot fer inclinar la balança, els catalans, la lluita interna. Ningú ho farà per nosaltres.

antonio salvador almunia
antonio salvador almunia
23.04.2021  ·  08:39

ara es el moment. No crec que tinguem cap mes oporyunitat. ho tenim que aprofitar. Somi.

Albert Miret
Albert Miret
23.04.2021  ·  09:40

Un avi li deia un dia al seu net: Si mai vols robar, no robis un euro, perquè aniràs a la presó tota la vida. Roba 10.000 milions d’euros, perquè llavors seràs admirat, i mai el burro que te’ls ha deixat robar deixarà de protegir-te, perquè esperarà que els tornis encara que només sigui una part.
La Unió Europea actua i sempre actuarà com el burro que es deixa robar, i Espanya com al lladre que mai deixarà de ser, perquè no pot fer res més. Per tant, no cal que n’esperem res més de la UE que el que ha fet fins ara. Ella protegeix Espanya perquè li deu massa diners, i n’hi deixa encara més, perquè té por que marxi amb el botí fent-se l’emprenyada i deixi la UE encara més petita. Ja els ha amenaçat cada vegada quan el TJUE emet sentències que no els agraden perquè són massa justes. Només podem tenir fe en el que nosaltres podem fer i res més, almenys mentre el món segueixi tenint com a únic valor els diners robats. Els guanyats amb el treball, no l’interessen a ningú.

Pere Grau
Pere Grau
23.04.2021  ·  09:52

Un primer punt: Ja sabem que les sentències dels tribunals europeus duren molt. Però també em sembla que la velocitat també deu dependre de les prioritats que es donin a cada cas. El d’Otegui, (ni que fos aparentment) afectava “només” a una persona en particular i a més (ni que fos injustament) relacionada amb un grup terrorista. El cas català crec que és diferent i que podria motivar més celeritat del Tribunal. Perquè si aquell veu clar que hi ha un Parlament i tot un poble al darrera, i que aquest poble es mou, que aquesta contrada europea no espera les decisions de braços plegats i que cada dia que passa el problema es fa més greu per Europa, potser faran posar l’expedient al començament i no al final de la cua.

I el segon punt: sense voler compartir completament i a priori, els recels dels altres comentaristes contra ERC m’agradarà veure com s’ho pot fer per desmarcar-se del front comú d’acció que es formi. Sobretot al carrer malgrat pandèmia, perquè hi ha moltes formes de manifestar-se, per exemple amb cent manifestacions a tot el territori amb mil persones a cada una, totes amb mascareta i adequadament separades. I si cal, això, cada setmana. M’agradarà veure en quin moment ERC es treurà les ulleres de sol, reconeixerà el fracás del diàleg i s’unirà als altres actors de la resisténcia.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.04.2021  ·  09:56

Algú ens hauria de concretar quins drets tenen les minories nacionals d’Europa.
Segur que tenen el dret que la seva llengua sigui respectada i també tenen dret a no ser massacrats per la policia. Però no tinc gens clar que Europa accepti incomplir qualsevol de les constitucions dels pisos membres (encara que siguin constitucions colonials o feixistes).

¿Espanya te dret a demostrar que els presos i exiliats han actuat CONTRA la constitució nacional espanyola? Espanya amb les seves clavegueres ho intentarà amb tot tipus d’arguments, malvestats i trampes… l’essència espanyola la portarà a acusar-nos de tot allò imaginable.

Espero que algú sigui capaç de explicar que som una nació OCUPADA militarment des de fa segles amb resultats de morts, bombardejos, extracció econòmica I genocidi cultural continuat.

Si el momentum es dóna ¿? l’hem d’aprofitar, si. Esclar que si. Però aquesta vegada siguem molt més astuts del que ho hem estat durant els últims tres-cents anys.

Molts polítics segurament no ens respondran com caldria que responguessin. Qui ens guiarà? Necessitem algú que ens guiï? Ens guiarà el Consell de la República? Ens guiarà Aragonès?
Aquest últim segur que no ho pensa fer.
I Puigdemont prefereix dir que Espanya és feixista en lloc de denunciar segles de colonialisme absolut.

Joaquim Cucurull
Joaquim Cucurull
23.04.2021  ·  09:59

Aquesta és la raó de ser del Consell x la República. Afilieu-vos-hi

Carles Ortiz
Carles Ortiz
23.04.2021  ·  10:34

La consigna és aquesta: “Fem fora l’Estat Espanyol de Catalunya”.
I tingueu present que el principal representant de l’Estat Espanyol a Catalunya és la Generalitat amb el seu President.
Per tant, ja sabeu per on començar.

Francesc Clarà
Francesc Clarà
23.04.2021  ·  10:37

Confiem que aquest “momentum” no sigui un altre “coitus interruptus” com el del 10 d’octubre. Amén

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
23.04.2021  ·  10:51

D’acord amb l’editorial, especialment en que el govern no és (serà) important i, encara més, en que nosaltres, la gent, sí.
És això del que parlem més l’expressió d’un desitg, o d’una realitat? No crec que les resolucions dels tribunals europeus, que seran en més o menys grau favorables, siguin el catalitzador de cap momentum, per els motius que exposa molt raonadament en Salvador Aregall, el momentum l’hem de preparar nosaltres i, en aquest punt, com la majoria dels comentaristes, no sóc massa optimista. L’esperança no es perd, la voluntat hi és, però el camí, amb tots els condicionants en contra que tenim i no enumeraré, no el se veure… I aquest govern d’erc no farà res en absolut per preparar el terreny (ni policia depurada, ni hisenda preparada, ni banc nacional, ni…) al contrari, per si arriba el momentum altre cop.
I al Consell per la República, incomprensiblement per mí, no som tres milions.

Lluís Matamala
Lluís Matamala
23.04.2021  ·  11:12

“La gent”, ha d’estar organitzada i tenir líders clars i eficients, sense els quals, serà difícil aquest momentum…, potser n ‘hauran de sorgir de nous, però que estiguin, fora de les urpes de l’Estat opressor…
No podem defallir.., persistència i perspectiva.., accionar a diferents nivells, denunciar l’opressió i l’expoliació fiscal vergonyosa i que els catalans tenim la major pressió fiscal de tot l’Estat….Ens volen arruïnats i sotmesos, és ben evident…, Ens tracten com “una colònia” O pitjor…, L’Estat que va contra els seus ciutadans en ple segle XXI.
Treballem, treballem i intentem aconseguir l’alliberament de la Nació Catalana.
Segons les constitucions del 1702, signades pel Borbó, Felip V, ( IV de Catalunya), al seu art 1 deien: ” La nació catalana és el conjunt de pobles de parla catalana, això és Catalunya amb el Roselló i la Cerdanya el Regne de València i el Regne de Mallorca”.
Es reconeixia la Nació Catalana, com el que s’anomenen “Els Països catalans”..
Visca la Llibertat i l’ alliberament de Catalunya.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.04.2021  ·  11:13

Molt ben vist V Partal. La clau està en la nostra capacitat de resposta i de les organitzacions. No, la Generalitat ni els partits no hi pintaran res i per això les organitzacions han de deixar de “pressionar els partits” per què liderin res, no són capaços de fer-ho, i organitzar el poble. Aquesta serà la veritable força i resposta, preparada sense remor, per què, no s’enganyi, el govern espanyol no farà cas del que diguin a Europa I els presos els haurem d’alliberar nosaltres. Les qüestions jurídiques seran la justificació, no la causa.

ramon Feixas
ramon Feixas
23.04.2021  ·  11:31

Malauradament el partidisme ha fet massa forat. El podem veure present en exclusions a independentistes, quelcom que fa impossible allò que més es necessita en aquest moment. Els partidistes segueixen repel·lent rivals. cal reconèixer això com l’única victòria autèntica dels franquistes capejant a l’independentisme. Ara mateix és l’independentisme que no està preparat, pel moment aznarià de “divide i venceràs”. Tant de bo hi hagi més volum d’independentisme silent que estima a tots els independentistes, que no pas el partidisme que cada dia queixala contra a els que suposen rivals dels seus líders. I ja se sap: en política pseudo-democràtica, per uns vots, tot s’aprofita. Un sol timbaler al Bruc va fer girar una tropa i és possible que la veu del partidisme no sigui ben bé la veu de l’independentisme. De fet les sorpreses son més eficaces quan tan sorpresa és per qui la fa com per qui la rep i quan convé somniar truites no cal eros en l’amor. En aquest moment el terreny no sembla preparat, a no ser que ho sigui mig pam ensota de la superfície i com les ravenisses puguin emblanquir el camp anul·lant el gris color d’un partidisme que clama derrota. De fet quan la lluent “hablaba catellano parta distingir”, el poble parlava català estimant com estimem la nostra llegua, amb espasa que apunta a la rosa, que esperem que la cultura del poble, en enllà l’arma ja veiem fosa i entre partidistes se sumin les parts tot dant.se la rosa.

david graupere
david graupere
23.04.2021  ·  11:31

El vector clau és Puigdemont, ERC dirigida per un pres, fa el que fa.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.04.2021  ·  12:14

Ara pot ser el moment de la resposta popular i tornar a dir el que volem ser i el que no volem ser

Ventura Passols
Ventura Passols
23.04.2021  ·  12:26

Avui rebia per les xarxes socials una notícia del 2018 de la declaració de la Marta Rovira, en que va declarar que ella va intentar impedir l’1 d’O. Amb el missatge traïdors.
Em sap greu aquesta lectura, doncs cada u pot actuar segons el seu senderi i la seva por. El que no trobo tant correcte és que ens tirem els plats pel cap i que no siguem clars. Cal se clar i admetre qui va fer que però no atribuïr més del que hi ha, doncs l’1 d’O, era una aposta difícil i complicada i és prou lícit no voler-se tirar al vuit sense xarxa.
Faig aquesta reflexió perquè quan arribem al momentum no podem estar discutint els de junts amb els d’ERC i la CUP.
Deixem de fetre’ns-les entre nosaltres.
Bona diada de Sant Jordi.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
23.04.2021  ·  13:15

Vicent, el teu editorial estaria molt bé, si no fos que desprèn molta ingenuïtat. Tu creus que la Unió Europea, colla de gent traidora dels seus propis enunciats, acceptaran les queixes de Jordi Turull? Mira, encara que sigui per coherència, una coherència empírica, Jo, no m’ho puc creure. Quan una decisió del TSUE instal·lat a Luxemburg és ofegada per la justícia espanyola o, si vols tu, fan com si sentissin ploure, entre altres coses perquè les decisions europees sempre són no vinculants, em fa pensar que l’amo d’Europa és Espanya, si més no, sobre decisions que els afecten negativament. Per altra banda, no comprenc que hi hagi gent que encara confia en el PSC. Com hi ha món !!

Jordi Buïl
Jordi Buïl
23.04.2021  ·  13:17

Com que l’editorial on es parla del Sant Jordi és el d’ahir, i ja està tancat a nous comentaris, i com que el que diu l’enllaç que aporto és, al meu parer, prou rellevant, l’entro aquí encara que hi sigui fora de tema.

Al capdavall, n’és tema justament la Diada d’avui:

https://www.inh.cat/articles/Fem-del-23-d'abril-el-Dia-Universal-de-la-Llengua-catalana

Maria Villarroya
Maria Villarroya
23.04.2021  ·  14:00

Bona Diada de Sant Jordi!!
Jordi Buïl : moltes mercès per l’article

Jaume Ortí
Jaume Ortí
23.04.2021  ·  14:50

I en quant de temps es pronunciarà el TEDH? Perquè ens podem tirar anys potser.

Ramon Caralt
Ramon Caralt
23.04.2021  ·  15:45

De moment, multiplicar per 10 el Consell per la República.

Joan Royo
Joan Royo
23.04.2021  ·  16:53

Pot ser el “momentum”. El problema és el temps. Quants anys trigarà el Tribunal de Drets Humans a fer sentència?

Agnès Buscart
Agnès Buscart
23.04.2021  ·  17:11

Gràcies!!!!
Siiiiii, de ben segur que els demòcrates d’aquest país construirem aquest marc essencial de victòria.
Cal tenir una ment amb amplitud de mires i molt de coratge per trobar aquesta unitat tan desitjada.

Jaume Riu
Jaume Riu
23.04.2021  ·  20:38

PREPARATS PER AFRONTAR L’ENDEMÀ
Editorial realista i estimulant, que comparteixo molt de gust.
Com a conseqüència immediata de les lluites internes en el Tribunal Constitucional que ja no aconsegueix el vot unànime perquè dels nou jutges que queden, només set rebutgen el recurs d’empara que sol·licita Jordi Turull, i hi ha el vot particular dels dos magistrats Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer que discrepen, tenim l’oportunitat d’emprendre doncs una resposta popular a l’altura del primer d’octubre i el 3 d’octubre de 2017 o de la tardor del 2019. De fet, més intensa encara, més continuada i per tant més preparada. Conscients avui, però, de tots els errors que es van cometre el 2017 i de com corregir-los. I conscients també que aquests tres anys llargs han desgastat enormement la credibilitat i els arguments de l’estat espanyol, cal estar preparats per afrontar l’endemà.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies