Des de final d’any, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha emprès un seguit d’accions per a reclamar l’IVA dels ajuts que atorga el govern espanyol en diversos àmbits de la societat. En el terreny de la cultura la mesura és tan agressiva i aclaparadora, i afecta institucions i entitats tan determinants, que es pot considerar un atac letal. Si els recursos interposats contra la mesura no aturen la demanda i els diners reclamats s’han de fer efectius, trontollaran i fins i tot es perdran actius culturals de qualitat. En aquest cas, podria costar dècades de recuperar la vitalitat cultural i artística del país (en un sector que ja fa anys que travessa grans dificultats). Ho expliquem.

El Ministeri d’Hisenda espanyol ha reclamat l’IVA corresponent als ajuts atorgats entre el 2012 i el 2016 a algunes institucions, entitats i fundacions de Catalunya, sobretot vinculades al teatre i als museus. Mai no s’havia reclamat l’IVA dels ajuts, segurament perquè és un contrasentit. Alhora, l’acció del ministeri és completament arbitrària, perquè l’IVA no es reclama a tots els equipaments ni entitats culturals, sinó només a aquells que hagin tingut una inspecció durant el 2017. Tampoc no es reclama als que són de titularitat cent per cent estatal, que en resten exempts. A més, no hi ha constància que cap equipament cultural de fora del Principat de Catalunya hagi rebut el requeriment tributari, tot i que en principi la mesura té abast estatal.

A l’arbitrarietat de tot plegat, s’hi afegeix que aquesta reclamació arriba durant l’aplicació del 155, amb la Generalitat intervinguda, cosa que vol dir que els equipaments, empreses i fundacions culturals afectats no poden comptar amb la Generalitat perquè les defensi. Això implica una desprotecció absoluta contra una acció abusiva i desproporcionada del govern espanyol.

Fotografia: Albert Salamé

No hi ha cap llista completa dels equipaments, empreses i fundacions culturals afectades. Sabem que, fins ara, han rebut el requeriment una desena. En l’àmbit teatral, se sap el cas del Mercat de les Flors (un milió d’euros i ja n’ha pagats 400.000), el Teatre Lliure (1,3 milions d’euros) i el Festival Temporada Alta (un milió d’euros). Pel que fa als museus, el requeriment ha arribat al MNAC (un milió d’euros), al Macba (1,1 milions d’euros), al CCCB (1,25 milions d’euros i ja n’ha pagats 300.000) i la Fundació Palau. I en el cinema, a la productora Proa (ha pagat 60.000 euros).

L’advocat Durán-Sindreu i la retroactivitat de la modificació de la llei de l’IVA
La major part dels equipaments afectats s’han posat en mans de l’advocat especialitzat en temes tributaris Antonio Durán-Sindreu. Ell ha explicat a VilaWeb que aquest problema de l’IVA de les subvencions ve de lluny, d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2014. Aquesta sentència afectava la llei de contractes del sector públic i incloïa una modificació de la llei de l’impost sobre el valor afegit. La modificació d’aquesta llei, arran d’una esmena d’ERC (a la qual tots els grups del congrés espanyol van donar suport), aclaria que els ajuts culturals restaven exempts d’IVA, com també els d’uns altres àmbits de la societat (les televisions, la recerca científica i el transport públic). Aquesta modificació va entrar en vigor el 10 de novembre de 2017. En aquest punt, semblava que es resolia el problema de l’IVA dels ajuts culturals. Tanmateix, passat el 10 de novembre alguns equipaments van rebre una notificació del Ministeri d’Hisenda espanyol dient que havien de pagar l’IVA dels ajuts dels anys anteriors, entre el 2012 i el 2016.

Durán-Sindreu explica: ‘El cas que ara ens ocupa és un cas d’interpretació de la llei. La interpretació del Ministeri d’Hisenda és que la modificació de la llei de l’IVA no afecta les subvencions que s’hagin rebut abans del 10 de novembre del 2017, que és quan entra en vigor i, per tant, pot reclamar-ne l’IVA. Però és una interpretació dubtosa, perquè l’IVA és un impost harmonitzat dins una normativa comunitària i la modificació de la llei aclareix el concepte de subvencions. Aquesta modificació no es pot considerar una nova llei; per tant, és retroactiva i afecta els anys anteriors. Si la llei és retroactiva, en cap no cas s’ha de cobrar aquest IVA dels anys anteriors que reclama Hisenda. A més, la llei de l’IVA sempre s’havia interpretat de manera que els ajuts culturals no tributaven. I ara que s’especifica que no tributen, ens trobem en aquesta situació. És una nova batalla que comença.’

En aquestes circumstàncies, Durán-Sindreu ha començat un procés de reclamació i per això ha posat un recurs contra la liquidació d’aquest IVA. ‘El fet greu –denuncia– és que ningú no ha defraudat res a Hisenda, aquest IVA no s’ha pas cobrat al públic. És un cas d’interpretació de la llei, insisteixo, però es fa difícil d’entendre que es faci una interpretació que pugui tenir conseqüències tan nefastes. Els efectes en la cultura són gravíssims. I hem de recordar que la cultura és un bé d’interès general.’

Ajuntament de Barcelona, CoNCA i proposicions de llei al congrés i al senat
Però el fet és que, ara per ara, els requeriments milionaris pesen sobre uns equipaments, empreses i fundacions culturals i això ha despertat una gran inquietud entre els afectats. Per això, paral·lelament a la via econòmico-administrativa, institucions públiques catalanes i partits polítics han impulsat més accions per tal que el Ministeri d’Hisenda espanyol es faci enrere i s’especifiqui en la llei que l’exempció de l’IVA per a les subvencions té efectes retroactius. L’1 de desembre passat la batllessa de Barcelona, Ada Colau, va convocar les entitats culturals afectades vinculades a l’Ajuntament de Barcelona (el MNAC, el Macba, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i el CCCB), juntament amb entitats vinculades a la recerca, també afectades per l’IVA. Colau va exposar la defensa d’aquests sectors contra la mesura: ‘El pagament de l’IVA retroactiu que demana Hisenda fa perillar la viabilitat d’equipaments culturals que són essencials per a la nostra ciutat i no en podem prescindir. Tenim una responsabilitat institucional. No podem permetre que perillin aquests equipaments. La voluntat és anar completament coordinats amb tots els actors de tots dos sectors (el cultural i el científic), perquè són sectors estratègics per a la ciutat de Barcelona. Més i tot: són dos pilars de tota societat democràtica i són clau per a la sortida econòmica del moment en què ens trobem.’

Ada Colau va anunciar que havia demanat de reunir-se amb el ministre  espanyol Cristóbal Montoro per aclarir la situació. ‘Perquè tècnicament té solució, ens ho diuen els experts; i per sortir com més aviat millor d’aquesta situació d’incertesa.’ Tanmateix, quan fa gairebé un mes i mig de la demanda, Montoro encara no li ha respost.

Un altre organisme, aquest de la Generalitat, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), va reunir totes les entitats afectades de què tenia constància, a mitjan desembre, per compartir la situació i engegar accions coordinades. Segons Gemma Sendra, vice-presidenta interina del CoNCA: ‘Vam reunir els equipaments afectats, juntament amb l’advocat Durán-Sindreu i Rosa Pasqual, responsable de pressuposts de la Generalitat, per analitzar conjuntament la situació. Perquè hi havia molta confusió i situacions diferents segons els equipaments. La majoria tenen el paraigua de l’Icub o del departament de Cultura, però, per exemple, el Festival Temporada Alta, que depèn de l’entitat privada Bitó Produccions, es trobava desemparada i era la que requeria una acció més immediata. Des del CoNCA hem fet una declaració pública contra la mesura del Ministeri d’Hisenda, i hem enviat una carta als ministres Montoro i Méndez de Vigo, demanant una reunió per a parlar-ne i mirar de resoldre-ho. Encara no en tenim cap resposta.’

Pel que fa als partits polítics, avui el grup d’ERC al senat espanyol ha presentat una proposició de llei per garantir la sostenibilitat financera del sector cultural, audiovisual, d’investigació, de transports i més serveis públics. A mitjan desembre ERC ja va entrar la proposició de llei, però va haver-hi de fer modificacions tècniques i finalment s’ha presentat avui. També avui el grup de Podem ha presentat una proposició de llei al congrés espanyol en els mateixos termes. La voluntat de tots dos partits és pressionar el Partit Popular per modificar la llei de l’IVA perquè inclogui el concepte de retroactivitat, a fi que les reclamacions de Montoro deixin de poder-se fer des d’Hisenda.

El senador d’ERC Bernat Picornell ha explicat a VilaWeb que en la següent reunió de la mesa, a final de mes, es qualificarà i que en els dos o tres plens vinents es podria debatre. Això vol dir fer el debat de la proposició de llei cap al mes de març: ‘Busquem una presa de posició del PP. Hi ha molta gent afectada. Hem de batallar perquè en l’àmbit del sector cultural reclamar aquest IVA és un disbarat.’ El 12 de desembre en una sessió de control del ministre Montoro, Picornell ja va demanar sobre l’IVA de les subvencions. En aquell moment el ministre va dir que no considerava la llei retroactiva. Una posició pública que podria fer sospitar que Montoro no està disposat a cedir. Tanmateix, Picornell considera que en aquell moment Montoro feia campanya electoral i que va aclarir poca cosa. Que no serà fins al debat de la proposició de llei que es veurà la posició del PP i del govern. Però Picornell creu que és fonamental de lluitar fins al final: ‘Si no ho canviem, perdrem bous i esquelles.’

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: l’advocat Antonio Durán-Sindreu; la batllessa Ada Colau; el senador d’ERC Bernat Picornell; la vice-presidenta del CoNCA, Gemma Sendra; el responsable de Temporada Alta, Salvador Sunyer; el diputat de Podem Josep Vendrell.

Per una altra banda, Josep Vendrell és el representant de Podem al congrés que ha treballat la proposició de llei. ‘Ara –diu– el govern té un mes per vetar o no la proposició de llei. Si la veta vol dir que no l’admetrà a tràmit, però nosaltres creiem que tirarà endavant. Si s’admet, anirà al ple i s’obrirà un període per a presentar esmenes, etc. Amb aquesta acció volem dir al govern que cal resoldre el problema de l’IVA de les subvencions. És una manera de pressionar perquè es resolgui. El temps que tardarà no ho podem saber, perquè tindrà molt a veure amb la voluntat política del PP. Però el problema és molt greu. En el cas dels equipaments culturals, aquest tribut pot eliminar-ne la viabilitat. S’incorre en una situació d’indefensió i inseguretat jurídica.’

El Festival Temporada Alta de Girona i Salt podria tancar
Una de les empreses més afectades per la mesura és el Festival Temporada Alta de Girona i Salt, que organitza l’empresa Bitó Produccions des de fa vint-i-sis anys. És un dels festivals de teatre de més prestigi d’Europa i possiblement del món. Bitó és l’única empresa privada fins ara que ha rebut el requeriment d’Hisenda de pagar l’IVA dels ajuts del 2012 al 2016. Salvador Sunyer, responsable del Festival Temporada Alta, està visiblement afectat per la mesura i es mossega la llengua per no agreujar la situació, perquè –tal com diu– ara l’objectiu és salvar el festival. Si la justícia no li dóna la raó i es troba obligat a pagar el milió d’euros que li reclama el ministeri espanyol, l’empresa haurà de tancar. ‘Òbviament no tenim aquests diners. Tots els diners dels ajuts s’han quedat dalt els escenaris. Per tant, si hem de pagar i no hi ha ningú que ens avali, haurem de tancar.’

Salvador Sunyer sent una certa desesperació, perquè no entén que es reclami aquest IVA dels ajuts quan la modificació de la llei de l’IVA ja ha aclarit l’exempció: ‘No ens han reclamat mai l’IVA dels ajuts. Tota la vida, després de cada festival, hem fet una auditoria per mostrar i demostrar en què ens hem gastat els diners. D’ajuts, en rebem de diversos organismes públics: Generalitat, Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Unió Europea i també del Ministeri de Cultura espanyol. De cap d’aquests organismes públics no ens reclamen l’IVA d’aquests ajuts. I ara resulta que ens reclamen un IVA d’unes edicions anteriors al novembre del 2017 que cap entitat cultural no havia previst, perquè no s’havien reclamat mai fins ara. Per això no es va fer cap reserva de diners per pagar-los. Tots els diners dels ajuts s’han invertit en les activitats.’

Hem demanat a Salvador Sunyer que recordi com s’han succeït les accions fins ara. Ens explica que durant el 2017 van rebre una inspecció d’Hisenda. Els van dir que tot estava bé, però a mitjan octubre van rebre un requeriment per a pagar l’IVA dels ajuts del 2012 al 2016. La xifra puja a un milió d’euros, que havien de fer efectius (pagar o avalar) abans del 5 de gener d’enguany. L’advocat Antonio Durán-Sindreu va presentar una demanda dient que Bitó produccions no té aquests diners i que justificar l’embargament podria implicar danys d’impossible reparació. I va recórrer contra el requeriment perquè el tribunal eximeixi Bitó de l’aval. És un pas necessari perquè Bitó pugui recórrer judicialment contra la mesura d’Hisenda i el tribunal la pugui aixecar. Ara Bitó Produccions es troba en la incògnita de saber si és eximit de pagar l’aval d’un milió d’euros i pot recórrer contra la mesura sense cap despesa prèvia, com passa amb les entitats públiques consorciades.

L’equip de Bitó produccions que organitza el Festival Temporada Alta és format per vint-i-vuit persones. De moment, explica Salvador Sunyer, treballen amb tota normalitat. El fet és que enguany han rebut una important subvenció de la Unió Europea que implica vuit festivals i productores europees. Tanmateix, si Bitó hagués de tancar, el projecte es perdria, no solament per al Festival Temporada Alta sinó també per a la resta d’entitats implicades.

La feina del Festival Temporada Alta és de gran qualitat i és estructural per a moltes companyies i teatres del país. En aquest moment difícil, moltes empreses, companyies, actors i persones del sector teatral han donat suport particular al Festival Temporada Alta, amb accions com ara no voler cobrar feines tècniques o actuacions. Sunyer destaca aquesta generositat de molta gent amb el festival en l’àmbit particular. Tanmateix, quan li hem demanat pel suport rebut de l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona, dues institucions públiques que encara mantenien musculatura econòmica, Sunyer ha fet silenci.

El Festival Temporada Alta dóna nom i prestigi a la ciutat de Girona. En l’àmbit teatral es troba al mateix nivell que el Celler de Can Roca en l’àmbit de la gastronomia internacional. Posats en contacte amb el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Carles Ribas, li hem demanat per la posició que adoptarà l’ajuntament davant la situació de Bitó Produccions, que podria ser letal i si la institució està disposada a avalar l’empresa teatral. Ribas ha dit: ‘D’entrada, que un ajut en l’àmbit de la cultura contingui IVA és una autèntica barbaritat. És no entendre la importància social que té la cultura. L’Ajuntament de Girona ha declarat Temporada Alta un festival estratègic per a la nostra ciutat. Amb això ja queda clar que el considerem molt important. A partir d’aquí, en l’hipotètic cas que es denegués el recurs contra l’aval (que jo penso que arribarà més tard, que abans es resoldrà la situació especificant la retroactivitat en la modificació de la llei de l’IVA), l’Ajuntament de Girona, com faran més entitats públiques i privades, ens posarem al costat del Festival i a la seva disposició. Ara no em feu dir com haurà de ser el suport, però farem el que tinguem a les nostres mans, el que calgui, perquè Temporada Alta no desaparegui. No estan sols. També sé que molts empresaris s’han posat en contacte amb Salvador Sunyer per donar-li suport.’

Una acció punitiva que s’afegeix al context de repressió política que viu el país
El fet és que aquesta mesura tributària té efectes a tot l’estat espanyol. I, tanmateix, només es té notícia d’equipaments afectats a Catalunya. Hi ha hagut arbitrarietat en els requeriments? Hi ha raons polítiques darrere aquesta arbitrarietat? El senador Bernat Picornell diu que ERC té previst de demanar un informe sobre els equipaments afectats a tot l’estat espanyol i quin criteri s’ha emprat.

L’advocat Antonio Durán-Sindreu posa en dubte l’arbitrarietat del Ministeri d’Hisenda espanyol. ‘No hi veig arbitrarietat, hi veig criteris d’Hisenda.’ Recorda que hi ha un pla d’inspeccions de les subvencions de fa temps. I creu que ha trobat un element comú en tots els equipaments culturals afectats: tots han demanat la devolució de l’IVA. Per retornar l’IVA cal fer una inspecció per comprovar que la devolució és correcta. La inspecció ha comprovat les subvencions i, tot seguit, Hisenda n’ha reclamat l’IVA.

Per una altra banda, Durán-Sindreu creu que només s’han inspeccionat alguns equipaments i no uns altres (per exemple no s’ha tocat el Gran Teatre del Liceu ni l’empresa Focus) pel fet que els equipaments culturals tenen matisos fiscals segons el sector i també segons la titularitat i el tipus d’equipament (les fundacions tenen unes altres condicions determinades), que fan que hi hagi diferències en el tractament fiscal.

Durán-Sindreu també apunta les peculiaritats del sector cultural a Catalunya, que té unes característiques diferents de l’espanyol. ‘La cultura a Catalunya –explica– té molt suport de l’administració pública, que la considera un bé d’interès general; alhora que moltes entitats són consorciades. És una política molt diferent i la cultura s’exerceix d’una manera molt diferent.’

Però aquest IVA dels ajuts es reclama en el context del 155, quan no hi ha ni govern, ni conseller de Cultura que defensi aquests equipaments. En aquest sentit, l’advocat Durán-Sindreu sí que veu en el context un agreujament, també en l’aspecte de presa de decisions, burocràtic i de marge de maniobra.

A més, la repressió propiciada pel poder judicial, executiu i legislatiu espanyol s’ha centrat en la presó (presos polítics) i en les multes inabastables: fiances multimilionàries, multes desproporcionades i ara l’IVA de les subvencions culturals, que molta gent interpreta en la mateixa direcció. Les raons polítiques de l’acció tributària són difícils de provar. Si es constata que el govern espanyol només ha reclamat l’IVA de les subvencions a equipament culturals de Catalunya, serà una constatació d’arbitrarietat política.

Tots els protagonistes d’aquest afer consultats són conscients de la gravetat de la situació. Perquè si Montoro i el seu equip se sortís amb la seva, alguns equipaments de cultura importants a Catalunya en resultarien tan perjudicats que la mesura podria desmembrar-los. I es fa ben palès que el món de la cultura és vulnerable, massa, i que tot i que és un sector de prestigi imprescindible per al país i la seva projecció internacional, alhora que un motor econòmic, la realitat és que la situació dels treballadors de la cultura i els seus equipaments es troben al ras.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]