D’aquest dilluns en endavant l’estat espanyol oferirà la imatge del major dels Mossos Josep Lluís Trapero assegut al banc dels acusats. El cap dels Mossos que va comandar la resposta policíaca als atemptats del 17-A i que va maldar per dissenyar un dispositiu policíac durant l’1-O que fos proporcionat i que evités una acció violenta contra els votants, que va arribar a posar-se a disposició de la justícia espanyola just després de la declaració d’independència, encara una petició de condemna d’onze anys de presó per rebel·lió. I no solament ell, sinó també l’ex-director dels Mossos Pere Soler i l’ex-secretari d’Interior Cèsar Puig, per a qui la fiscalia demana també onze anys de presó per rebel·lió, i la intendenta del cos Teresa Laplana, acusada de sedició, per a qui demanen quatre anys de presó. Començarà a l’Audiència espanyola un judici contra tots que serà un apèndix del judici polític contra el procés al Tribunal Suprem de l’any passat. En aquest cas, també les acusacions i els membres del tribunal seran hostils, i una altra vegada la vista oral començarà un procés del tot anòmal, fonamentat en la voluntat de càstig polític.

Era una anomalia separar el judici de la cúpula dels Mossos del dels dirigents polítics i socials independentistes. Es va fer evident al Tribunal Suprem, quan el pes més important de la prova examinada tenia a veure amb el paper dels Mossos, amb la relació envers els cossos policíacs espanyols i els comandaments… Fou tan important que la declaració, tant del major Trapero com a testimoni com la dels comissaris dels Mossos, va desactivar de cop la tesi de la rebel·lió. Però alhora va introduir uns elements de sospita sobre els responsables del govern de la Generalitat –els acusats en aquell judici i el president Carles Puigdemont– sobre els quals Manuel Marchena i la resta de magistrats del tribunal van fonamentar la condemna per sedició. Perquè tant Trapero com el seu segon, Ferran López, i els comissaris Castellví, Molinero i Quevedo van declarar al Suprem que havien advertit el president i la cúpula del govern del perill de violència i tensió si tiraven endavant el referèndum.

L’impacte de la declaració davant Marchena

Trapero, acusat en el judici que comença demà, va voler testificar després de molt temps de silenci. I ho va fer assegurant-se tant com va poder uns arguments jurídics de defensa que fossin inapel·lables, pensant en tot moment en l’Audiència espanyola. La seva declaració i la dels comissaris dels Mossos va causar un sotrac, judicial i social, tant a les llars catalanes que aquells dies seguien el judici amb avidesa com al banc dels acusats, on Joaquim Forn es removia incòmode i incrèdul per l’agressivitat envers els membres del govern i envers ell mateix. Xavier Melero explica que el cos es va blindar al voltant d’un relat de defensa per a protegir el major un dels eixos del qual era assenyalar Forn i el govern com uns irresponsables.

I el sotrac fou més intens encara quan va explicar en aquella sala del Suprem que aquell mes d’octubre, poc abans de la declaració d’independència, els Mossos havien dissenyat un pla per a detenir Puigdemont i els consellers del govern si en rebien l’ordre per part de les autoritats espanyoles. Com pot ser que algú que es va distanciar fins a tal punt de l’acció i la voluntat política del govern sigui condemnat pels mateixos delictes que els responsables polítics? Heus ací una de les cartes que jugarà la defensa de Trapero, representada per l’advocada Olga Tubau, que el va acompanyar, sense badar boca, durant la llarga declaració d’aquell 14 de març.

Però la causa contra Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig palesa (i més encara després del judici al Tribunal Suprem) una premeditació dels caps de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, fins dels seus dirigents polítics, de fer caure els Mossos en un parany durant el setembre i l’octubre del 2017. Trapero, Ferran López i els comissaris van explicar fil per randa com van anar donant compliment a les instruccions de la fiscalia i de la magistrada del TSJC Mercedes de Armas, com van preparar els dispositius d’acord amb aquestes directrius i com es van posar a disposició de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per coordinar-s’hi. En canvi, dels testimonis del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l’ex-cap de la policia espanyola Sebastián Trapote, el de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo i el de més càrrecs intermedis, es desprenia la idea que van fer com van poder per no coordinar-se amb els Mossos i poder-los presentar com els còmplices necessaris del referèndum, de la rebel·lió.

Fiscals anti-independentistes

Heus ací el nucli de l’acusació de la fiscalia, que ha mantingut la de rebel·lió fins al començament del judici. Ni tan sols la condemna per sedició, desestimant la rebel·lió, contra els presos polítics no l’ha fet moure d’aquí. És una de les coses que podria canviar en aquest judici. En canvi, ja serà impossible que es faci a Catalunya, i no a Madrid, tal com havien demanat les defenses dels acusats. La fiscalia s’hi va oposar amb fermesa i el tribunal li va fer cas. Uns fiscals molt bel·ligerants no exclusivament envers els acusats, sinó envers l’independentisme en general. Un, Pedro Rubira, va declarar en la sessió de qüestions prèvies de l’any passat que el judici no es podia fer a Catalunya perquè els jutges catalans no tindrien prou ‘imparcialitat ni serenitat’. Va qualificar l’ex-cúpula dels Mossos de colpista. En el seu historial destaquen els procediments contra membres d’ETA, i va arribar a oposar-se a la concessió de la llibertat condicional al presoner basc Josu Uribetxebarria per malaltia terminal.

L’altre fiscal, Miguel Ángel Carballo, és el tinent fiscal de l’Audiència espanyola, responsable d’haver engegat la ràtzia contra l’independentisme del mes de setembre passat per la qual es van empresonar set membres dels CDR sota l’acusació de terrorisme, que recentment han acabat alliberats perquè no hi havia proves de cap mena sobre la tinença i la fabricació d’explosius. Carballo també fou el responsable de l’ofensiva contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco i de l’intent d’empresonar-los. I encara més: va ordenar d’engegar la investigació per terrorisme contra el Tsunami Democràtic.

Espejel, flagell del PP a l’Audiència espanyola

Al davant, un tribunal encapçalat per la magistrada Concepción Espejel. Un judici contra l’ex-cúpula dels Mossos d’Esquadra per un cas, el de l’1-O, en què va topar amb la cúpula de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola per la violència d’aquests cossos contra els ciutadans que van anar a votar; un judici presidit per una jutgessa casada amb un coronel de la Guàrdia Civil i que ha estat condecorada amb l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil. La mateixa que va jutjar els joves d’Altsasu i els va condemnar a penes de tretze anys de presó per una baralla de bar amb guàrdies civils. Espejel, alineada amb el PP, que la va fer vocal del Consell General del Poder Judicial i, més tard, quan el CGPJ tenia majoria conservadora, presidenta de la sala penal de l’Audiència espanyola, serà un dels tres magistrats de la sala que jutjarà Trapero, Laplana, Soler i Puig.

Els altres dos jutges són Francisco Javier Vieira, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura; i Ramón Sáez Valcárcel, de l’associació de jutges considerada progressista, que fou el ponent de la interlocutòria que va denegar la petició de traslladar el judici a Catalunya.

En aquesta primera setmana de judici, de dilluns a dijous, declararan els acusats, començant per Trapero. El judici farà una pausa d’una setmana i tot seguit començaran a declarar els testimonis, i els primers seran Diego Pérez de los Cobos i Ferran López; més endavant, declararà Montserrat del Toro, la secretària judicial del jutjat número 13 de Barcelona que ja va declarar en el judici contra el procés per incriminar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per la concentració del 20-S. Després, agents dels Mossos i comissaris com ara Molinero i Castellví, i caps i agents de la policia espanyola. I quan s’acabarà la fase testifical, declararan, a més d’Artur Mas, Joaquim Forn i Oriol Junqueras –que és possible que declarin per vídeoconferència dels Lledoners estant. Seran dos mesos d’un judici que comença amb els mateixos vicis que el de l’1-O, que s’ha bastit sobre unes acusacions molt greus que tenien un primer propòsit pràcticament d’ençà del 18 d’agost del 2017: que el major ho pagués car.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.