certificar

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El titular asèptic i fred: El director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano (l’Orxa, el Comtat, 1976) serà jutjat per falsedat.

Després vénen els matisos.

Un diari de València titulava ahir, d’urgència: ‘El PP aconsegueix l’obertura del judici oral contra Trenzano’. Aquest ‘aconsegueix’ no és balder, perquè el PP s’hi ha esforçat. Molt. Tant, que no ha amollat el mos d’un detall administratiu fins al penúltim assalt i sí, en contra del parer de la fiscalia, que demanava l’arxivament de la causa, ha aconseguit la fotografia de Rubén Trenzano assegut al banc dels acusats.

La demanda d’Eva Ortiz

Però la fotografia té dues cares i en el costat fosc, sèpia i esgrogueït, hi veiem un Partit Popular incapaç de reconèixer i respectar la llengua pròpia dels valencians. Un Partit Popular que fa qualsevol cosa per a impedir que el català continue dignificant-se al País Valencià com es fa a les escoles i en tants altres àmbits.

Un altre diari col·locava en el mateix titular els noms de Trenzano i de Ximo Puig, i així la cosa ja començava a clarificar-se una mica més. La cacera del PP anava més enllà del director general. La mirada és posada en el president de la Generalitat. El PP assenyala les subvencions obtingudes per les empreses del seu germà, Francis Puig, els anys 2015 i 2016: 56.825 i 23.234 euros. Ajuts legals, convocats i atorgats seguint els procediments establerts.

En la interlocutòria de processament, el jutge que ha refusat els recursos presentats, escriu que Rubén Trenzano hauria pogut cometre un delicte de falsedat en document públic oficial. Diu que hauria respost per escrit que s’havien fet les actuacions de control a les subvencions de les empreses de Francis Puig tot i que, en realitat, es van fer posteriorment. El jutge vol indagar les mesures de control. Vol saber per què les subvencions del 2015 i el 2016 no es controlen fins el 2018.

El suport del Consell

El Consell ha tancat files ràpidament amb el director general de Política Lingüística. En cap moment no li han demanat que abandone el càrrec. Fonts pròximes al govern han volgut remarcar: ‘Al director general no se l’acusa de corrupció, ni d’haver furtat diners, ni d’haver finançat ningú il·legalment, ni d’haver fet cap tracte de favor a ningú. La qüestió no afecta cap euro de diners públics.’

És per haver signat una carta escrita per un funcionari de la direcció general, que era la resposta a una pregunta parlamentària de la diputada del PP Eva Ortiz, actual secretària general del partit, que jutgen a Trenzano. I les mateixes fonts del Consell afegeixen: ‘No pot ser que una denúncia política, partidista i infundada aparte una persona honesta d’un càrrec de responsabilitat.’

L’executiva nacional del Bloc també ha expressat el seu suport incondicional a Trenzano, de qui ha destacat l’honestedat i el rigor en el desenvolupament de les seues funcions públiques. En el comunicat qualifiquen la denúncia de falsa i defensen que Rubén Trenzano ha de continuar en el càrrec de director general encara que li hagen obert un judici oral. Recorden que en el punt 6 del codi ètic de la formació es diu que s’hauria d’abandonar el càrrec en cas de denúncia per corrupció i quan existesquen indicis de culpabilitat suficients.

Feina constant per la llengua i pel país

Ruben Trenzano va arribar a la Direcció General de Política Lingüística en el primer govern del Botànic i és un dels pilars de les accions polítiques del conseller Vicent Marzà.

És l’artífex del decret del plurilingüisme, de l’acostament dels governs valencià, català i de les illes; qui té interès perquè la Generalitat Valenciana acabe el procés d’integració plena a l’Institut Ramon Llull; o d’aquella campanya dels ponts i les paraules estampada en samarretes i autobusos de tot el país. ‘Construiré mil ponts mil vegades.’ Paraula i llengua que no és sinó un element d’unió entre pobles, entre territoris. Entre persones. La llengua com a llegat que ens han deixat aquells que l’han parlada abans i que la transmeten com un fet natural. La llengua com a element inclusiu i no com un organisme estrany que divideix.

Fa poques setmanes, el director general de Política Lingüística compartia protagonisme en un reportatge a VilaWeb. Demanàvem a un grup de coetanis de Guillem Agulló com veia el país. Trenzano responia això: ‘Compartim un espai cultural, lingüístic, encara que cadascun dels territoris que formen els Països Catalans tenim els nostres trets més polítics individuals. I això no és un entrebanc perquè ens puguem entendre i puguem treballar braç a braç. Ho fem i així ha de continuar en el futur.’

Aquesta és la fotografia que el PP vol virar a sèpia.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.