El govern espanyol amplia des d’avui les mesures de control sobre la despesa de la Generalitat, en virtut d’un acord que la comissió delegada del govern espanyol per als afers econòmics va aprovar el 21 de desembre, emparant-se amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. L’acord, publicat al BOE, substituirà els que es van aprovar el setembre per monitoritzar les finances i que quedaran sense efecte els dies vinents. Així, queda prorrogada la supervisió sobre els pagaments de serveis bàsics, però a partir de l’any que ve, amb el pressupost del 2017 prorrogat, ja no tindrà validesa el blocatge pressupostari que s’havia imposat sobre partides no considerades bàsiques. D’aquesta manera, ja no estarà vigent l’acord de no disponibilitat de crèdit que impedia fer noves despeses en àmbits com la cultura, la recerca o el suport a la indústria, entre més.

El 31 de desembre de 2017 quedarà sense efecte l’ordre del 20 de setembre del consell de ministres per la qual es declara la no disponibilitat de crèdits en el pressupost de la Generalitat del 2017, tal com va acordar la comissió delegada del govern espanyol per assumptes econòmics i com publica el BOE. En virtut d’aquesta ordre, el govern només pot fer efectius pagaments compromesos prèviament en serveis no considerats bàsics. Així, hi havia partides previstes en el pressupost de la Generalitat del 2017 que no es podien executar perquè encara no s’havien compromès en el moment de la intervenció de les finances. A partir de l’any vinent, per tant, aquestes partides quedaran desblocades.

A tall d’exemple, la no disponibilitat de crèdit imposada pel Ministeri d’Hisenda comportava el tancament pressupostari de futures convocatòries d’ajuts en matèria d’habitatge, de programes de recerca i desenvolupament, de les relacions exteriors, de la cooperació al desenvolupament, de l’àmbit de la cultura, de la promoció de la llengua catalana, entre moltes altres. En canvi, no afectava el pagament de les nòmines dels treballadors públics ni els serveis bàsics com l’educació, la salut, el transport, la protecció social, la justícia i l’administració de les finances de la Generalitat. Aquests pagaments estan controlats directament pel Ministeri d’Hisenda i, tal com es desprèn de l’acord publicat al BOE, els continuarà monitoritzant com fins ara.

S’allarga el control sobre les despeses de ‘serveis públics essencials’
L’acord habilita el govern espanyol a ‘exercir les competències necessàries en matèria econòmica, financera, tributària i pressupostària perquè, en benefici de l’interès general, es garanteixi la prestació dels serveis públics essencials, l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera’.

L’interventor haurà de donar, com a mínim una vegada al mes, una llista de pagaments mensuals a proveïdors de serveis bàsics acompanyada d’un certificat que digui que no es ‘finança cap activitat no emparada per la llei’. A més, qualsevol operació d’endeutament de la Generalitat o els seus ens públics haurà de tenir l’autorització del consell de ministres espanyol i qualsevol persona física o jurídica que lliuri béns o serveis a la Generalitat haurà d’adjuntar una declaració responsable perquè quedi constància que aquests béns o serveis no tenen relació amb el finançament d’activitats considerades il·legals pel govern espanyol.

Segons el BOE, quan l’import de les despeses bàsiques a pagar sigui inferior al que obté Catalunya cada mes segons els sistema de finançament, el romanent quedarà en un compte corrent que el Ministeri d’Hisenda va obrir al Banc d’Espanya amb aquest objectiu.

Amb caràcter excepcional, el secretari d’estat d’Hisenda podrà transferir fons a la Generalitat si la intervenció general catalana li ho demana per poder efectuar pagaments concrets. Així, tal com es fa amb el pagament de nòmines des del desembre, el Ministeri d’Hisenda desblocaria una part dels diners del sistema de finançament perquè la Generalitat pugui fer front a aquests pagaments, que hauran d’anar acompanyats d’una certificació que digui que els diners no es fan servir per a finalitats considerades il·legals. La interventora tindrà quinze dies per a presentar justificants sobre el destí de la transferència.

A més, l’acord preveu que els pagaments a les entitats de crèdit també hagin d’anar acompanyats del certificat de l’interventor o una declaració responsable conforme els diners no van destinats a cap actuació ‘il·legal’. Aquesta declaració responsable també haurà d’acompanyar el lliurament de béns o la prestació de serveis de la Generalitat o qualsevol de les entitats públiques. En aquest cas, els òrgans de contractació i els interventors hauran de donar la declaració responsable a l’adjudicatari i al Ministeri d’Hisenda.

D’altra banda, l’acord publicat al BOE també ordena als serveis bancaris o d’auditoria que posin en coneixement del Ministeri Fiscal o Sepblac qualsevol moviment de capitals que sospitin que pot anar destinat al finançament de conductes ‘il·legals o contràries a les decisions dels tribunals’.

Pel que fa a les factures, l’acord estableix que qualsevol persona que lliuri béns o presti serveis a la Generalitat o qualsevol de les seves entitats haurà d’adjuntar a la factura la declaració responsable.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb