El fatu, depravat Borrell

«Ja que Borrell s'hi ha volgut agafar, agafem-nos-hi tots. I fem-ho a la manera de Ciceró, potser. Amb una 'improbitatem coarguo' que no deixarà el ministre espanyol precisament en un bon lloc»

Vicent Partal
22.11.2018 - 07:52
Actualització: 22.11.2018 - 08:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Borrell venia ahir d’una entrevista publicada el dia abans a Politico, en què sense cap vergonya mentí així que obrí la boca i amb què va causar uns quants incidents majors. En un moment determinat va arribar a dir al pobre periodista que només el Regne Unit acceptava la possibilitat d’un referèndum d’independència. Com qui no diu res i quan fa poques setmanes tots vam veure que França feia un referèndum d’independència a Nova Caledònia. Només aquest segle, l’Irac, els Estats Units, els Països Baixos, Sudan, Nova Zelanda i Sèrbia ja n’han pactat amb conseqüències legals…

Però el ministre Borrell sembla que va decidir que no n’hi havia prou de mentir a la premsa i ahir va organitzar un cafarnaüm més que notable al congrés espanyol, insultant descontroladament el diputat d’ERC Gabriel Rufián i inventant-se una escopinada que ningú més no ha vist –ni els seus companys d’escó. I, supose que poc content encara amb tot plegat, hores després encara va tenir la barra de fer una piulada contra aquell mateix diputat, que revela força, però, quina classe de personatge és.

El missatge –traduït de l’espanyol– deia: ‘Si el Sr. Rufián fos Catilina li hauria replicat, com Ciceró, “Quosque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?” (Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència?). Però les Catilinàries tenien un nivell oratori impossible de comparar amb el del diputat Rufián.’

L’exordi de Ciceró és una d’aquelles frases que s’han fet servir tantes vegades, i en tants contexts diferents, que de tant abusar-ne han perdut el sentit. Per la banalització. Però en aquest cas és significatiu perquè estic cert que Borrell no coneix amb detall ni l’obra del filòsof romà ni el context de l’època, ni les conseqüències d’aquell famós discurs. Altrament, no hauria posat precisament a l’aparador públic un episodi que si retrata ningú, precisament, el retrata a ell. Jo crec que simplement vol aparentar que té uns coneixements que no té, fent ús d’una frase suada i més coneguda que una cançó dels Beatles. Com correspon a un fatu.

Ciceró arrenca amb aquest recurs el primer dels quatre discursos conegut com les Catilinàries, el 8 de novembre del 63 abans de Crist. I ho fa per enfrontar-se al colp d’estat que Catilina vol acomplir. És Luci Sergi Catilina qui intenta canviar violentament les regles diguem-ne democràtiques –que és molt dir– de la república romana. De manera que si algú avui dia és Catilina seria ell. I en tot cas seria el diputat Rufián qui podria fer servir la insuperable retòrica de Ciceró contra un home que representa, precisament, allò que Ciceró odiava més.

Perquè és prou sabut que per al filòsof romà res no és un signe més evident d’immoralitat que la conducta depravada d’un individu en el passat. I aquesta és, molt particularment, la base de la qual parteixen les Catilinàries. Ciceró afirma que un corrupte no pot formar part de l’elit que governa perquè no té la credibilitat necessària per a preservar la res publica. Especialment, i això és interessant quan parlem de Borrell, perquè una persona corrompuda en el passat ha demostrat de sobres que no és capaç d’autocontrolar-se, com ell no ho va ser ahir. La immoralitat corromp i la corrupció invalida un home per a la vida pública, diu Ciceró. L’acció depèn de la moralitat. I de moralitat, Borrell no en té.

Evidentment, els conceptes de moralitat o democràcia en la darrera república romana no són ben bé els d’avui i l’argumentació és, en aquest sentit, abusiva. Però ja que Borrell s’hi ha volgut agafar, agafem-nos-hi tots. I fem-ho a la manera de Ciceró, potser. Amb una improbitatem coarguo que no deixarà el ministre espanyol precisament en un bon lloc.

Tornem a la corrupció i la immoralitat i veureu que la frase llatina se li gira en contra de seguida. Borrell és l’amic íntim dels caps d’Hisenda de Barcelona que, nomenats per ell mateix quan n’era el secretari estatal, treballaven a les ordres de Javier de la Rosa: el famós ‘clan de Lleida’. Una amistat que li va costar ni més ni menys que l’oportunitat de ser president del govern espanyol quan es va descobrir que la seua dona era titular d’un fons d’inversió opac a Suïssa controlat pel clan. Borrell, que aquells dies feia campanya per ser el candidat del PSOE a la Moncloa, se’n va haver de retirar, avergonyit.

Més tard, quan va deixar el Parlament Europeu, va entrar com a conseller a l’empresa Abengoa. I va ostentar el rècord, poc decorós per a un ‘socialista’, de ser el conseller independent més ben pagat en la història de l’Íbex 35. Però, com tantes vegades, no en va tenir prou. I va acceptar, a petició de la Comissió Europea, el càrrec de rector d’un centre docent amb seu a Florència especialitzat en màsters i postgraus sobre la Unió. El cas és que els va amagar que tenia aquell càrrec i aquell sou a Abengoa, clarament incompatibles. Tan incompatibles que quan algú se’n va adonar, al cap de dos anys, Borrell va haver d’eixir cames ajudeu-me de la Toscana i renunciar al càrrec per no passar la vergonya que l’en fessen fora. Però és que Abengoa no és solament cosa del passat. Tots deveu recordar que aquest setembre es va saber que la Comissió del Mercat de Valors (adscrita al Ministeri d’Economia espanyol) l’havia multat per l’ús il·lícit d’informació privilegiada, perquè va tenir la barra de vendre accions d’Abengoa poques setmanes abans que l’empresa sol·licités el procés concursal. Ell ho sabia perquè era dins i simplement es va aprofitar, il·lícitament, de la ignorància del públic.

Crec que amb aquests exemples ja n’hi ha prou. I no cal insistir gaire més en la immoralitat, en la depravació per dir-ho en termes ciceronians, de Josep Borrell. Ell representa la cara pitjor de la política, fins i tot sense necessitat de referir-nos a la seua recent encarnació ultra i violenta, que ahir li va valer el suport, novament poc decorós per a un ‘socialista’, de la Falange. Borrell és un corrupte, un aprofitat, un ignorant, un mentider compulsiu i un fatu. I, ni que fos per això, no hauria de posar-se mai Ciceró a la boca.

De manera que us demane permís per a acabar amb una citació del filòsof que ara i ací em sembla més adequada als fets que contemplem. I molt més interessant: ‘Nemo est tam stultus, qui non intellegat, si indormierimus huic tempori, non modo credulem superbamque dominationem nobis, sed ignominiosam etiam et flagitiosam ferendam esse.’ És a dir: ‘Ningú no és tan estúpid per a no adonar-se que si ara restem adormits, el preu serà haver de suportar un despotisme que no tan solament és cruel i arrogant, sinó també vergonyós i deplorable.’

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jesús Albiol
Jesús Albiol
21.11.2018  ·  22:26

Aquest article és una obra “d’enginyeria llatina”, molt atinada per qualificar un enginyer aeronàutic que es va dedicar a fer carreteres, obres i camins … per al seu profit!.

Josep Usó
Josep Usó
21.11.2018  ·  22:31

Un personatge amb una trajectòria poc edificant, Josep Borrell. I darrerament, va fent amics per allà on es mou. Sobretot, tant d’ell com d’altres personatges del règim, hi ha una característica que em crida l’atenció. La ignorància barrejada amb un afany per la possessió de títols que acrediten uns coneixements i sabers que, tan bon punt obren la boca, es fa evident que no tenen. Deu ser una altra manera d’identificar allò que ells anomenen MarcaEspaña.

Vicenç Alay
Vicenç Alay
21.11.2018  ·  22:41

Ho signo. De cap a cap.

Quim Paredes
Quim Paredes
21.11.2018  ·  22:50

El comportament d’en Borrell és evidentment vergonyós. Però tampoc crec que sigui bo menystenir la seva actuació, ja que ell sí que estan fent el que els interessa fer, i en treuen un rèdit. Tant a l’estat com a fora de l’estat. Crec que hem de ser més crítics amb la nostra estratègia, no creure’ns que ho estem fent bé, perquè res del que fem acaba essent efectiu. Totes les nostres iniciatives -les dels nostres polítics inoperants- semblen més per endarrerir la resolució del problema, i buscar en el futur les oportunitats, que mai arriben. Ells, en canvi, en la seva estrategia de minar l’independentisme sí que aconseguiexen resultats. I l’efervescència de l’ultredreta n’és una mostra. Falange aplaudeix el Borrell d’ahir. I sembla que a Borrell no li fa pas precisament vergonya.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
21.11.2018  ·  23:14

S’agraeix tota aquesta informació i interpretació. No oblidem tampoc que els que més criden a favor d’Espanya, solen ser perquè hi tenen interessos de tota mena. Ells o això és Espanya.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
21.11.2018  ·  23:25

Crec que està molt bé recordar a tothom qui és qui i qui ha fet què. I potser també seria necessari que els diputats catalans en prenguessin bona nota i ho fessin servir per respondre les seves mentides al congrés dels diputats. Ja va sent hora de no callar i fer front a les mentides i provocacions de PP, C’s i els hooligans de franco del PSOE.

Antonia Sanchez
Antonia Sanchez
21.11.2018  ·  23:29

Gràcies per tanta claretat. Només desitjo que això corri, per que molts que ho ignoren, sàpiguen quina classe d’individu és. I confirmin que tot això ho ha de saber per força qui l’ha escollit. Deu els cria i ells s’ajunten!

Josep Jallé
Josep Jallé
22.11.2018  ·  00:21

Quan penses que hi hauria d’haver un punt de contenció sobre les coses que son de domini públic, malifetes de la seva vida, et sorprèn, un cop més, la seva manca de …. quasi tot el que un servidor públic ha de tenir. Penso que el millor seria passar plana, treballar pel futur de la República i oblidar aquests representants que tenen per únic objectiu en la vida la notorietat per sobre de qualsevol valor. Bufons de la cort, corruptes i malfactors sense límits. El seu ADN.

Eugeni Cruset
Eugeni Cruset
22.11.2018  ·  00:35

Aquest “fatu” no és el que ha dit a el sr. Rufian que escampa “estiercol i serrin” ell és la merda pura sense el “serrin”. Per cert, li ho diu un pagés, el “estiercol” és una mescla de merda i palla. Ell és la primera. A casa seva devian criar pollastres ja que en aquest cas els fems es fan amb merda i serradures.

jaume vall
jaume vall
22.11.2018  ·  00:36

No sé si ens adonem d’un fet. Tenim diputats catalans mediocres a Madrid. Si el sr. Rufián o el senyor Tardà haguéssin fet servir ni que fos la meitat dels raonaments del sr. Partal, haguessin aconseguit treure igualment de polleguera l’infumable Borrell, sense haver de ser expulsats per les formes, i haver de passar ells per filibusters.
Avui molts de nosaltres hem rebut una foto de les protestes a França en que es veu una armilla groga on hi està escrit : “Macron, l`única senyora jubilada que encara et suporta és la teva dona”. Ironia, sarcasme, tocar el punt feble de l’altre sense haver de gesticular massa és molt més efectiu pels nostres interessos que el comportament recurrent del sr. Rufián.
Ho sento si porto la contraria, però no crec que haguem sortit tan ben parats. (La indecència i la ineptitud de Borrell -dels espanyols- no em justifica la imperìcia nostra)

Gerber van
Gerber van
22.11.2018  ·  01:03

Com el del Pere Martí d’avui, Vicent, això no és només un article periodistic, és literatura.

Antoni López
Antoni López
22.11.2018  ·  01:56

“La cara pitjor de la política”….amb una expressió facial, afegeixo, de ressentiment i tensió. Jo no se que pensa el Sr.Sanchez però sospito que tindrà greus problemes en el departament d’afers exteriors.No és estrany que una actitud com la del Ministre Borell arribi a fer el ridicul
en nom,això sí, d’Espanya.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
22.11.2018  ·  07:49

Jo també penso que Rufians i personal d’aquest estil han de plegar, la bronca es especialitat CUP i ens ha portat (des del 27S2015) on sóm ara… De fet haurien de plegar tots…
Si a una entrevista Borrell va dir que permetria un referèndum potser és això el que li tenia que haver dit “para cuando el referèndum”…

Rufian (i molts vilawes) no deu saber ni li interesa que ERC va tenir dues escissions independentistes (Uriel i després Carretero) a part de boicotejar l’unitat independentista amb Solidaritat a les catalanes del 2012 (unitat que a la CUP tampoc interesava, estaven rumiant-s’ho com sempre, tot i anar amb la cridanera juvenivola estelada al logo.. em segueixo preguntant què votaven els cupaires en aquella època? Iniciativa?)

Rufian, ERC, JxC, CUP i cia saben ara que el seu full de ruta era completament erroni i fals, i ara només els queda fer veure que combaten el feixisme -que ells han provocat- per fer veure que fan alguna cosa.. mentre a peu de carrer la gent es va mirant de reull a veure si et fotre jo pel cap el pot de pintura groga pel cap o me’l fotràs tu d’aiguarras per desinfectar…

I amb tot això vam perdre encara més vots el 21D i ja veurem que passa a les properes, i la independència com a tal és quelcom del que ja ningú en parla, tothom té a la boca la paraula república, feixisme, monarquia etc.. i això és problema dels espanyols, no dels catalans… Quan guanyem en vots les rates de les clavagueres sortiran soles, per això no patiu..

L’independentisme, si es que en queda alguna cosa, ha d’apretar el botó “recalcular ruta” passant per peatges d’honestedat i carreteres amples, i no anar-se aturant a cada poble conflictiu per fer un cafè i intentar arreglar els problemes dels altres…

Isabel Mas
Isabel Mas
22.11.2018  ·  08:52

No et vull treure raó, senyir Vicent.

Però en Rufiant tampoc es gaire fi parlant, a va amb segones. No te aire respectuos.

Gemma R.
Gemma R.
22.11.2018  ·  08:55

Tot i que la nostra representació al congreso de los diputados deixa molt que desitjar, aquest Borrell és un miserable, mentider i fastigós. Gràcies per aquest article, que a banda de dir veritats com punys, ens ha culturitzat una mica més. Deliciosa manera de posar a aquest personatge al seu lloc. Gràcies Vicent Partal!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
22.11.2018  ·  08:55

Un article per emmarcar. Gràcies Vicent!

manuel serrano
manuel serrano
22.11.2018  ·  09:01

El del ” Partido s. o. Espanyol” donant lliçons de espanyolisme mentider, no tardarem en veure’l apalancat a un altre consell d’administració en agraïment dels serveis prestats al IBEX 35.

David Badia
David Badia
22.11.2018  ·  09:08

Borrell, tindria el record Guiness amb mentides, es podria aaribar a un acord amb El Punt-Avui que articles com aquest i altres editoriasl que publiques dia a dia es poguessin llegir també en un diari de paper. Es simplement una sugerencia, per arribar a molta més gent.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.11.2018  ·  09:11

LA RATA

El fet que defensem principis morals superiors no ens fa supremacistes sinó molt més responsables deia Terricabras. I en n’aquesta radical responsabilitat no podem més que menysprear aquest personatge repugnant, corrupte i depravat que representa milions de ciutadans.

És més, potser no hi ha un patró de personalitat que no s’adapti millor als valors rancis del nacionalisme espanyol que la d’en Borrell. La corrupció, l’autoritarisme fanfarró, el fanatisme, la befa, l’insult, la difamació, la mentida, el cinisme, la crueltat, etc. totes les figures del ressentiment Els té tots, però sobretot l’odi contra els catalans, l’autoodi per ser-ho que d’aquesta infame manera el situa, per mèrit pròpi, dins el cim dels sociates del PSOE-PSC, aplaudit pels barons i per la dreta franquista, és l’enveja del palafrener Iceta.

Ramon Simon
Ramon Simon
22.11.2018  ·  09:13

Per gen com borrell, jo deixa els socialistas, per lladres i corruptes, alguns s’escapen.

Albert Miret
Albert Miret
22.11.2018  ·  09:14

Tots sabem que en Borrell no té ni la mínima vergonya d’amagar la seva incultura, i d’altres coses pitjors. Ahir rebia un whats app en el que el director d’un diari assegurava que una ministre del Sánchez amagava i protegia una banda espanyola de pederastes i assessins, que en tenia gran quantitat de proves i que la més important era que ningú dels que citava en el seus informe l’havia denunciat mai per publicar-ho al seu diari. No sé, però jo del Sánchez passaria pel sedàs el govern que va formar de pressa i corrent davant de la pròpia sorpresa de sortir-ne vencedor d’una moció de censura que cada vegada és més clar que estava aprovada pel malvat Rajoy, que sabia perfectament la que li cauria a sobre a l’incaut que presidis el govern després d’ell, i per això es va passar la tarda al bar esperant tranquil·lament que allò passés. En Borrell i aquesta ministra és evident que li estan fent més mal que un atac de migranya, però no els treu. I jo que ja sóc vell i he vist totes les aberracions possibles dels espanyols manaires, quan veig un misteri d’aquest tipus a Espanya, sempre l’encerto si penso que a darrere hi ha aquest rei que li agrada més exercir de “Generalísimo Franco versió 2.0” que no de rei. Estic segur que aquestes dues lacres socials han estat recomanats i imposats per un rei, que com sabem va ser educat per una persona gens propensa a la moralitat ni a l’ètica.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
22.11.2018  ·  09:20

Molt bo aquest, Vicent.
El Borrell juntament amb el seu amic Luis Rodríguez ex-subdirector Control de Transport Aèri de Aviació Civil van fotre molta gent dins el mon del Treballs Aèris.
Ara senils tots dos ja no rebran tot el mal que han fet.

eva salas
eva salas
22.11.2018  ·  09:23

Els nostres diputados fan bastanta pena. Borrell és un fatu i també un fato, de merda, amb perdó, que de la meva part no mereix més calificatiu. No em cal perquè no parlo per a l’audiència com el st. Partal -per cert gràcirs per l’editorial, director-. En canvi que els nostres diputados siguin el més semblant al context adient pel fatu-fato, i tan feliços, és d’emergència nacional.

Heu vist les xarxes socials? Usuaris d’ERC bloquejant independentistes d’altres grups o senzillament independents, i viceversa, abans d’esmentar-se el nom del porc. Trolls sembrant -amb l’estelada a la capçalera- la confusió i la desconfiança, etc. És el preu de la represió però també el preu de la mediocritat dels nostres diputados i diputats.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
22.11.2018  ·  09:25

Borrell a la Pobla de Segur no el poden veure, i a Rialb va tirar cases a terra per ampliar la carretera, menys la de les seves tietes, el molt corrupte.
Per cert va a Taull en dos apartaments que no se sap qui els va pagar

Josep Salart
Josep Salart
22.11.2018  ·  09:38

Viuen de la política i de tots els favors de les portes giratóries, informació privilegiada i comissions varies.
Ho hem dit moltes vegades i avui en Pep Agulló ens ho torna recordar. I es que tu pots trobar personatges públics dedicats a la política que son realment miserables; no hi ha adjectiu calificatiu que encaixi a la mida. Per exemple, l’ Hernando del PP.
Ara be, un autoodi per ser català, aquesta cosa que el corca per dins i no el deixa viure per ser-ho, això ens hauría d’explicar-ho un bon psquiatre o un equip de professionals vinculats a l’antropologia, a la veterinària, a la psicológia, coneixedors dels traumes infantils, potser el va violar el seu pare cridant catalunya lliure, jo que se.
No ho sé.

Joan Begue
Joan Begue
22.11.2018  ·  09:39

El nivell cultural social i polític que s’ofereix als parlaments ,incloïen el nostre, no passa pel millor moment.
Uns grups parlamentaris usan la mentida amb la grada de fons que o bé aplaudeixen com públic d’un espectacle o cridan i fan burlesque de l’adversari de torn, fen ús de cámaras per a millorar la seva grandesa, que no tenen, però que fa feina als votants que encara més ignorants els i riuen les gràcies, on és clar tothom se’n aprofiten, Falange per exemple.
En Sr. Rufian no es molt diferent per l’estil que utilitza però pot ser si de cas una eina
Per a un públic que d’altra manera no entraria dins d’aquest circ, no el disculpo però remou la merda, que en aquest Faner en sobra.
Quan hem tingut bons oradors no creieu que han pogut arribar a més gent pot ser que el problema sigui el nivell del poble.
I per acabar no els hi ric totes les gràcies ja que no sempre en tenen, però demano que es focalitzi tant a les CUP doncs a la llarga tenim molt que aprendre i els necessitem.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
22.11.2018  ·  09:53

Gràcies Vicent i em quedo amb la frase final. Som-hi tots que és hora.

I si deixessin de donar en directe els debats? Llavors ja no caldria fer teatre i només hi hauria la possibilitat de fer debat. La gesticulació es menja el debat, saben que els miren. Vergonya.

LLIBERTAT!!!!

Esteve Aymerich
Esteve Aymerich
22.11.2018  ·  09:59

Tal com diu en Quim més avall, potser sí que pot semblar que Borrell, per als seus, fa prou bé la feina. No obstant, jo més aviat penso el contrari. Aquesta mirada tan a curt plaç li rebotarà als morros abans que no es pensa. Realment sí que es comporta com un hooligan. Com al futbol, es llença dins l’àrea i reclama penal o que li han escopit. I els seus diran que té raó i que en Messi va posar la ma sota la bota de Pepe. Borrell, tan pagat de si mateix, sempre s’ha cregut sobradament preparat. Ara bé, no puc evitar que em vingui a la memòria la seva frase d’abans de “saltar” al congrés dels diputats, dient més o menys “s’imaginen un debat entre l’Aznar i jo”, tot insinuant, amb aquell seu somriure que fa tanta ràbia, que el destrossaria. I resulta que va ser d’ell que en van fer xixines els dobermans del PP. Aquí es va fotre de morros per primer cop en la seva curta carrera a la Moncloa que quedà definitivament finiquitada amb l’episodi que relata en Partal.

Jordi Bonet
Jordi Bonet
22.11.2018  ·  10:00

Molt bo l’article

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
22.11.2018  ·  10:06

Una editorial d’alt nivell, enhorabona. En primer lloc voldria donar les gràcies al ministre Borrell per tot el que fa per l’independentisme, gràcies a persones com ell les piles mai estàn descarregades.
Fa dos mesos, va fer unes declaracions conforme ‘ havia tornat a la política per evitar la independència de Catalunya’. Llegim ho bé això, la independència és aquí.
Segon. L’exministre Margallo, va declarar fa poc més d’un mes que’ l’estat mai es retiraria de Catalunya sense usar la volencia’. També llegim ho bé això. Un súper pes pesant del PP parla de retirada.
De nou gràcies per tot el que estan fent per què aconseguim la República Independent de Catalunya.

Laura Moreno
Laura Moreno
22.11.2018  ·  10:07

En Borrell té per missió ser l’incendiari substitut de l’Alfonso Guerra. Mirem darrere les bambolines del seu espectacle per saber-ne les raons del seu guió, i no ens deixem distreure d’allò que de veritat ens interessa.

Teresa Puig
Teresa Puig
22.11.2018  ·  10:21

Magnífic article, Partal! I l’adjectiu depravat amb tots els seus sentits!

Paquita Arcas
Paquita Arcas
22.11.2018  ·  10:24

Gracies per l’article que fa veure qui es Borrell.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
22.11.2018  ·  10:56

Vicent Partal, a més de denunciar a Borrell de misèria moral de claveguera, ni ètic, ni res, només sap expressar-se amb els esgüells de les rates de l’hàbitat mencionat quan digué que s’havia de desinfectar als catalans desviats del camí del deïficat Reino, Hitler ho va dir el 1939 en relació als jueus, la criminalitat vesànica del nacionalisme espanyol Borrell n’és sanguinari mestre . Ensems d’en Partal, he rebut una lliçó de cultura amb Cicero com eix.

Llienç Serrahima
Llienç Serrahima
22.11.2018  ·  12:37

A mida que es fa vell aquest home va fent la seva ànima més fosca i el seu cervell més decadent. La seva fisonomia no desentona gens de tot plegat.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
22.11.2018  ·  12:59

No es pot retratar ni més clar ni millor. Excel·lent retrat del funest Borrell. Un caragirat de manual.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
22.11.2018  ·  13:15

La piulada del Sr. Borrell haurà tingut un gran exit a Espanya, perqué en el pais dels ignorants una citació en llatì és la reina. I els espanyols no tenen periodistes tant refinats com en Vicent Partal que els puguin explicar i ensenyar a separar la palla del blat.

I això és el que pretenia en Borrell. Ell es passa les nostres critiques pel forro. L’important és que estiguem ben distrets i no ens ocupem de la nostra Republica. Per cert, com van les primàries? perquè darrerament només llegeixo articles sobre politica espanyola i no trobo res sobre politica catalana?
Parlo de noticies, de fets i no de reflexions i editorials.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.11.2018  ·  14:35

Recordeu la col·lecció de cromos indepes? Doncs en Burrell (intencionalment mal escrit) ha de ser el següent. Com a generador d’independentistes supera fins i tot en Rajoy, que ja és dir!

Montserrat Puig
Montserrat Puig
22.11.2018  ·  14:55

👏👏👏👏 per l’article!!!!
Els millors adjectius per al fastigós Borrel (mal escrit expressament també) els que tu, Partal, li poses: Borrell és un corrupte, un aprofitat, un ignorant, un mentider compulsiu i un fatu.

Roser Caminals
Roser Caminals
22.11.2018  ·  15:36

Article i comentaris estan a a’alçada els uns dels altres. Molt perceptiu, Llienç, quan dius que la fisonomia d’en Borrell reflecteix els adjectius que Vicent Partal li aplica.
Entomem el missatge de l’última frase, dirigit a tots nosaltres.

Josep Francesc Pèrez
Josep Francesc Pèrez
22.11.2018  ·  16:00

A la fotografía que en fa Partal d’en Borrel no li cal Photoshop. Com la majoria de vegades (jo diria totes, però no vull ser irrespectuòs amb ningú)

Que en treiem de tot aixó? Doncs que si dels polítics espanyols no em podem treure res de bó, dels socialistes concretament, menys encara.

Perque els que a l’estat espanyol es diuen socialistes enganyen. Sí, sí. Des de l’apadrinat per Carrero Blanco, vull dir el senyor X, “el de la cal viva”, aquell dels GAL, amic del Guerra, el de Suresnes que abans que el Guerra li pasès el ribot a l’Estatut d’autonomía, ell va tenir la barra de passal’s-hi el ribot als principis socialistes del partit (Que no era partit, ni socialista, ni obrer, ni espanyol) que va esdevenir, monàrquic, cristià i yuppie de porta giratòria. Una mica més i acaba “joseantonià”.

Però més encara. Els més perillosos de tots els socialistes espanyols-espanyolistes son els que provenen de Catalunya. Sembla que s’hagin de fer valdre més que ningú devant els amos centrals, per compensar el fet de ser catalàns.

Reventós, Maragall, Obiols i companyia van seguir una linea pròpia del PSC

Serra, Borrell, Lluch, Molas, De Madre, Montilla, Navarro, Gorbacho, Chacon, Zaragoza, Granados, Batet, Ros, Parlón, Marín… cal que continui?

Salut i república

Rosalia Rosselló
Rosalia Rosselló
22.11.2018  ·  16:11

Molt bo l’article. Visca Catalunya lliure. Llibertat presos politics

Montse Massot
Montse Massot
23.11.2018  ·  00:08

Molt bo el article sr Partal i opino el mateix que l’Eva Salas i Maria Angels Fita

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
26.11.2018  ·  12:03

Excelent article!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes