Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

L’èxit o el fracàs del Consell per la República dependrà en bona part de si la gent es decideix a fer-lo servir com a eina de construcció de poder o si, ben altrament, no entén per a què el volen fer servir. De moment, les explicacions a la presentació han estat exigües, m’imagine que a l’espera de l’assemblea convocada el vuit de desembre. Per això diria que molts no han entès, per exemple, que el Consell tindrà un parlament propi, l’Assemblea de Representants. Un parlament que serà elegit per tothom qui s’haja registrat al cens ja operatiu a consell.republicat.cat. Al seu torn, serà qui triarà el Consell, un govern radicat en l’espai lliure europeu que serà el dipositari del mandat democràtic del primer d’octubre i amb les mans lliures per actuar si torna a haver-hi cap altra agressió contra l’autogovern com la del 155.

Tanmateix, no és cosa de doblar institucions. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat tenen una legitimitat, i el Consell per la República una altra, ja no autonòmica i tampoc dins la constitució espanyola. I per això mateix les seues funcions seran distintes i complementàries. Ara, no s’escapa a ningú que la seua existència canviarà de manera automàtica la legitimitat de la Generalitat com un fet consumat, com un exercici d’unilateralitat. Amb un Consell funcionant a ple rendiment en l’espai lliure europeu, si mai és agredit, l’autogovern de Catalunya ja no es podrà definir mai més com un de vinculat i derivat de cap institucionalització de l’estat espanyol, com un afer intern. El Consell per la República, doncs, pot tenir un paper semblant al de l’Administració Central Tibetana a l’Índia o al de governs i parlaments a l’exili que durant anys han servit per a marcar internacionalment una legalitat confrontada a la de l’estat que administra per la força el seu territori.

Internament, això sí, les poques coses que sabem que fa en canvien algunes d’encara més importants. A la presentació van parlar de ‘democràcia radical’, sense donar cap més pista. Però les eines informàtiques activades per al registre són les mateixes emprades per estats i organitzacions polítiques dels més avançats del món per tal d’avançar models de democràcia, de participació, de debat, de votació electrònica.

I, per això, de les coses que n’hem sabut, n’hi ha una que ja és molt significativa: qui pot formar part del cens republicà. Perquè la proposta sobrepassa el marc autonòmic per diverses vies simultànies. En primer lloc perquè no hi ha cap límit geogràfic: s’hi poden inscriure els ciutadans de tots els Països Catalans, els catalans a l’estranger o directament qualsevol ciutadà estranger que compartisca els principis expressats en la declaració de ciutadania.

D’entrada, això ha generat una confusió relativa perquè el concepte costa d’assimilar. A la pregunta de qui és ciutadà de Catalunya, el Consell per la República respon dient que qui accepta de ser-ho. I ho fa arrenglerant-se amb models tan innovadors i emblemàtics com els projectes e-ciutadans d’Estònia o Singapur, que a qualsevol de nosaltres ens permeten de ser-ne també ciutadans virtuals, i remarque ‘el també’. El fet que puguen adherir-s’hi gent amb qualsevol ciutadania prèvia remarca, a més, i això és políticament molt rellevant, que els catalans no som només els qui tenim DNI o NIE espanyol de la comunitat autònoma de Catalunya. Ho som els qui volem ser-ho, tinguem DNI espanyol o no.

Ja d’entrada, doncs, ens proposen un model que va molt més enllà dels conceptes tradicionals de què és una nació, un model que prefigura i alimenta què hauria de ser una república moderna del segle XXI, amb arrels però oberta al món i pensada per a fer còmoda la vida dels seus habitants. Per començar, i tot i la confusió encara existent per la poca informació aportada, la música del projecte sona nova i potent. Perquè és clarament rupturista i perquè no proposa de recrear el model de l’estat nació, vell i caduc, sinó que prefereix una nació connectada, més d’acord amb els temps que corren. Així i tot, ara caldrà veure si, com a país, serem capaços d’entendre aquest envit i d’encarar-lo.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.