El batlle de la capital moldava demana la reunificació amb Romania

VilaWeb
Redacció
24.01.2016 - 22:00
Actualització: 24.01.2016 - 22:45

Les protestes d’aquestes darreres setmanes a Moldàvia obren pas a un debat que semblava clos ja fa anys: el de la reunificació de Romania i Moldàvia. Ahir el batlle de Chisanau, la capital de Moldàvia, va demanar, en presència del primer ministre de Romania, la reunificació ‘dels dos estats romanesos’. Moldàvia és poblada, sobretot, per romanesos que van quedar a la banda de la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial. Durant el període d’independència, es va discutir la possibilitat de tornar a unificar Romania i Moldàvia, però no va reeixir per les tensions amb la minoria russa i l’oposició de Moscou.

Vint-i-cinc anys després de la independència, Moldàvia torna a debatre dues opcions de futur: o bé continuar dins l’àrea d’influència russa i la Unió Duanera o bé reunificar-se amb Romania, que implicaria entrar a la Unió Europea.

Crisi política

La setmana passada es va formar el nou govern moldau, presidit per Pavel Filip, i es tornaren a encendre els ànims de la població, que considera que té vincles massa estrets amb un poderós empresari moldau i treballa a les seves ordres.

Cada dia hi ha manifestacions i també enfrontaments entre els partidaris de continuar units a Rússia i els partidaris de la reunificació amb Romania. Així mateix, a Romania un grup important de diputats han fet una proposta de reunificació progressiva entre tots dos estats romanesos.

Moldàvia, migpartida

El territori de Moldàvia (en groc) està dividit, una part independent i una dins Romania
El territori de Moldàvia (en groc) és dividit: una part és independent i una altra, dins Romania.

Moldàvia (en moldau ‘Moldova’) és una regió geogràfica i històrica de l’Europa sud-oriental que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom. El Principat de Moldàvia (inicialment un estat independent i més endavant un territori autònom) va existir des del segle XIV fins al 1859, quan es va unir amb Valàquia i van instituir les bases del modern estat romanès. Durant algunes èpoques, va incloure les regions de Bessaràbia (amb el Budjac) i la major part de la Bucovina. La primera regió correspon si fa no fa a l’actual República de Moldàvia, estat independent, mentre que la resta de Bessaràbia i la part septentrional de la Bucovina, juntament amb la regió de Herţa, pertanyen actualment a Ucraïna.

Després de la independència, la regió moldava del Transdnièster es va separar i formà un estat rus, encara comunista, que no és reconegut per la comunitat internacional.

 

Informació relacionada:

Allà on el món s’acaba. Sèrie de reportatges de Vicent Partal des del Transdnièster (capitol primer, capítol segon i capítol tercer).

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor