Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’article 155 de la constitució espanyola permet al govern espanyol de suspendre l’autogovern d’una comunitat autònoma per mitjà de la retirada de competències. La invocació d’aquest article és el fantasma recurrent al qual apel·len l’extrema dreta i els sectors més durs del PP i de Ciutadans quan volen espantar la Generalitat i la ciutadania de Catalunya. El 155 s’ha brandat per intimidar, però fins ara ha resultat més una amenaça que no pas una possibilitat real, perquè per aprovar-lo al senat espanyol s’ha de recórrer un procediment feixuc i llarg que a la pràctica és inaplicable.

Ahir, de nou, el PSOE va obrir la porta per primera vegada a imposar el 155. ‘No sabem què passarà. Pronunciar-nos-hi de manera categòrica seria imprudent. Segons les circumstàncies, decidirem quina posició prenem’, va dir el portaveu de l’executiva, Óscar Puente, obviant que  secretari general, Pedro Sánchez, sempre ho havia descartat categòricament. I ahir a la tarda mateix, els socialistes van matisar-ho per rebaixar la polèmica creada al matí. Segons fonts consultades per l’ACN, el PSOE va assegurar, de nou, que no s’havia mogut de la seva proposta inicial.

Malgrat haver-lo descartat oficial fa ja setmana fa uns quants dies, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, també va repescar la possibilitat del 155. ‘Sense renunciar a res és sense renunciar a res’, va dir, fent referència a les mesures que podia prendre el seu govern per provar d’impedir el referèndum del primer d’octubre. L’executiu espanyol va filtrar la setmana passada que es podia activar en només cinc dies. I tot plegat, malgrat que a mitjan agost el portaveu del PP al congrés espanyol, Rafael Hernando, havia descartat l’aplicació de l’article.

Un procediment feixuc
Ara, el 155 ha de menester almenys quatre mesos per a aplicar-se. Ho explicava el catedràtic espanyol de dret Jorge Esteban, en un article a El Mundo. Esteban és un ferm partidari d’aquesta mesura dràstica, però lamenta que calgui l’acord del senat espanyol i que l’article 189 de la cambra n’alenteixi el procediment. El PP hi té majoria absoluta, al senat, i podria forçar el reglament i avançar els terminis, però el procediment és feixuc igualment.

El primer pas és que el govern espanyol reclami a la Generalitat que no faci el referèndum, de manera oficial. No hi ha cap termini per a la resposta del govern a aquesta demanda. El segon pas és que el govern espanyol comuniqui al senat que vol aplicar el 155, i també l’abast, i que provi que la Generalitat ha desobeït la seva ordre. El tercer pas és un escrit de la mesa del senat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que al seu torn podria demanar estudis i opinions o encarregar informes. En aquest cas, el procés s’endarreriria més temps.

Mentrestant, el president del senat ha de demanar al president de la Generalitat que respongui a les acusacions del govern espanyol i que nomeni algú que el representi en tots els tràmits que farà el senat. Després hi ha previstes les deliberacions, en les quals participen tots els senadors, el govern espanyol i la Generalitat. L’últim pas és la formulació de la proposició de la ponència i l’enviament al ple del senat per a sotmetre-la a votació.

Jorge Esteban també va dir que, a parer seu, la mesura més adequada és l’estat d’excepció, que ha de ser aprovada pel congrés espanyol. De fet, les actuacions que aquests últims dies han dut a terme la fiscalia espanyola i la Guàrdia Civil ja han estat denunciades pels partits independentistes com un estat d’excepció encobert.

Alternatives al 155
El govern espanyol té sobre la taula algunes alternatives a l’article 155. La llei de seguretat permetria de mobilitzar els Mossos d’Esquadra. Tanmateix, Esteban descartava aquesta via. Així mateix, el jurista Josep Costa també desmuntava l’argumentació de l’extrema dreta per a invocar l’aplicació d’aquesta llei.

Sembla que la via que ha triat el govern espanyol és la repressió individual mitjançant el poder judicial: citacions judicials, amenaces d’inhabilitacions, la possibilitat d’haver de respondre amb el patrimoni… En definitiva, sancions econòmiques als càrrecs electes catalans. Això, sumat a l’estat d’excepció encobert que només el sobiranisme i Podem han denunciat públicament.

Al marge dels instruments que l’estat espanyol tingui a les mans per a evitar el referèndum de l’1 d’octubre, el poder judicial espanyol també pot emprendre un camí paral·lel per a entrebancar al full de ruta: inhabilitacions ràpides i sancions econòmiques a càrrecs electes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.