L’efecte Irma de la llengua de signes

"Qui sap si al nostre país arribarem a tenir –tant de bo!– quelcom semblant a l’efecte Irma"

Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)
Grup Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)
30.01.2022 - 20:13
Actualització: 30.01.2022 - 21:13
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Les llengües estan sotmeses a múltiples factors, molts d’ells de vegades impossibles de predir. La comparació entre llengües i grups poblacionals de vegades ens ajuda a mostrar semblances i diferències entre ells. Per exemple, es poden detectar certs paral·lelismes entre la situació lingüística als Països Baixos i als Països Catalans.

  • D’una banda, són països plurilingües: als Països Baixos tenen oficialitat el frisó i el neerlandès, mentre que a ca nostra trobam el català, el castellà i l’aranès (occità).
  • El neerlandès es parla en diferents estats. No és la llengua només dels Països Baixos sinó també de Bèlgica i de territoris a la zona caribenya (Curaçao, Aruba, Bonaire). El català és parlat a quatre estats: Andorra, Espanya, França i Itàlia. L’occità es parla a l’estat espanyol (a la Vall d’Aran, Catalunya), França, Itàlia i Mònaco.
  • A més a més, als Països Baixos tenen també la llengua de signes neerlandesa (LSN).
  • La LSN no es correspon amb la zona neerlandòfona, ja que, d’una banda, a Frísia (Frsylând) també s’usa –és a dir, que no tenen una llengua de signes frisona–, i de l’altra, a Flandes –territori neerlandòfon de Bèlgica–, fan servir la llengua de signes flamenca (LSF).
  • Pel que fa a ca nostra, al Principat hi ha la llengua de signes catalana (LSC), al País Valencià una variant força particular de la llengua de signes espanyola (LSE) (1) i, resumint-ho, a les Balears hi ha una altra variant també força peculiar de la LSE (Eivissa i Mallorca), i també la LSC (Menorca).
  • Totes les llengües de signes esmentades més amunt han estat classificades a la branca de la família francesa de llengües de signes, com a relació de parentiu (2).

Recentment, a causa de la pandèmia i del confinament, els comunicats del govern neerlandès anaven acompanyats d’una persona que interpretava en LSN. El motiu era clar: la població sorda té dret a la informació, d’igual manera que la població oient.

Vet aquí que un dia la intèrpret Irma Sluis va interpretar el verb hamsteren, que en neerlandès ve a significar quelcom semblant a l’aprovisionament intens, recol·lectar, o atresorar (depèn del context), així com sembla que fan els hàmsters. Però no era una situació de hamsteren típica, sinó que era intensa, exagerada. Aleshores, com és típic en moltes llengües de signes, la intèrpret feu ús d’un “marcador no manual”, l’expressió facial, que complementa el signe per tal de transmetre aquesta ànsia que tenia molta població per sortir a comprar menjar (i paper higiènic). Per tal que us en faceu una idea, és en certa manera, un signe semblant al signe avarícia en LSE.

Ves per on, aquest signe expressat amb l’intensificador va cridar molt l’atenció de molta de gent: uns, probablement, per riure’s de les llengües de signes; però molts més varen reaccionar de manera positiva en veure de cop i volta que aquella persona es comunicava d’una manera molt interessant i que pagava la pena de saber-ne més.

De tot això ja ha passat un any, i ara mateix aquest fet es coneix als Països Baixos com l’efecte Irma, amb tot un seguit de conseqüències:

  • Que la llengua de signes tengui més visibilitat ha despertat en molta gent l’interès per a aprendre-la. Hi ha hagut un sobtat interès per la llengua de signes neerlandesa (LSN), de tal manera que en un any i escaig hi ha hagut un 42% més de matriculats als estudis d’intèrpret de llengua de signes, segons la Universitat d’Utrecht –a Catalunya també van augmentar molt les matrícules per a aprendre LSC i la gent seguia i comentava molt el que feien els intèrprets de llengua de signes a les conferències de premsa del govern; a Espanya pareix que també hi va haver un impacte similar.
  • La senyora Irma Sluis té seguidors que esperen les seves interpretacions en LSN. És més, un grup de boerenrockers –que, malgrat que literalment vol dir “rockers pagesos”, crec que es podria interpretar en català com rockers country, o folk-rockers– li dedicaren la cançó “Oh, Irma!”, en la qual expressen la seva impaciència per tornar-la a veure signar en pantalla. Consideren Irma Sluis una “llumenereta enmig de la foscor” provocada per la pandèmia i el confinament.
  • La senyora Sluis té avui dia la seva entrada a la Viquipèdia neerlandesa en què també s’explica el seu episodi amb el verb hamsteren i totes les seves conseqüències.
  • Persones CODA (fills oïdors de persones sordes) expliquen a plataformes i xarxes socials com és la manera de comunicar-se amb els progenitors. També ells han notat un augment considerable de seguidors, els quals els demanen sobre aspectes del dia a dia d’una persona sorda.
  • Programes de televisió dels Països Baixos han inclòs participants sords i participants oients. Irma Sluis mateixa participa en el programa Hands up, que començà el 13 de novembre de 2021.
  • Ara mateix s’ha encetat un debat sobre tenir la LSN com a assignatura optativa a l’escola.

Atenció, perquè més amunt he dit que els Països Baixos són multilingües. Com que establia paral·lelismes, he hagut d’esmentar dues llengües oficials, ambdues orals. La LSN fou llengua reconeguda el 13 d’octubre de 2020 i esdevingué llengua oficial als Països Baixos el 2021 (la llei entrà en vigor el primer de juliol de 2021). Se’n pot consultar el text legal aquí (en neerladès). Aquest paral·lelisme no és possible: la LSC és reconeguda legalment com a llengua –però no amb l’estatus de llengua oficial (de moment)– i patrimoni de Catalunya segons el seu text legislatiu, i la LSE com a sistema d’accessibilitat.

Qui sap si al nostre país arribarem a tenir –tant de bo!– quelcom semblant a l’efecte Irma. Tal com diu Boaz Blume, una persona sorda que ara és redactor del programa Hands up: “No feim, així, que el nostre món sigui una mica més bell?”

 

Referències al text:
1 – Tot i que un grup reivindica la llengua de signes valenciana (LSCV o LSPV) com a variant pròpia i diferenciada.

2 – Curiosament, aquest grup prové de l’antiga llengua de signes francesa, la qual té l’antiga llengua de signes espanyola com a predecessora (Word Federation of the Deaf, 2019). No obstant això, un equip de científics de la Universitat de Texas i del Max Planck Institute han investigat recentment les branques de les llengües de signes i consideren que hi ha una família espanyola de llengües de signes: cinc variants de llengües de signes antigues (1593-1859), la LSC i la LSE.

Més referències:
Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana.

Llei 27/2007, del 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació́ oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sord-cegues.

Lluís Barceló i Coblijn és col·laborador del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i director del Laboratori d’Investigació en Complexitat i de Lingüística Experimental (LICLE)

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €