11.06.2025 - 10:19
|
Actualització: 11.06.2025 - 12:37
El Departament de Drets Socials reconeix que entre el 2016 i el 2024 va pagar 167,5 milions d’euros que no haurien d’haver-se pagat perquè els destinataris no complien els requisits de les normatives. S’exposa en un nou informe de la Sindicatura de Comptes que identifica deficiències en els ajuts socials a partir de la mateixa comunicació del departament. Dels 167,5 milions d’euros que es reconeixen, 155,97 milions són en tràmit de reclamació, però hi ha almenys 7,17 milions que ja han prescrit i que no es poden reclamar legalment per l’antiguitat dels pagaments. Segons l’informe, aquests fets podrien ser constitutius d’una infracció de la llei de finances públiques de Catalunya.
La Sindicatura de Comptes considera que els pagaments indeguts no són fruit només d’errors puntuals, sinó que responen a problemes estructurals de transparència, governança i control intern al Departament de Drets Socials. Entre el 2016 i el 2024, els consellers de Drets Socials foren Dolors Bassa (ERC), Chakir El Homrani (ERC), Violant Cervera (Junts) i Carles Campuzano (ERC). D’ençà de l’agost del 2024, la consellera és Mònica Martínez Bravo (PSC).
L’anàlisi dels pagaments indeguts no és exhaustiu i no s’hi inclouen imports d’altres períodes que no s’han revisat. A més, la Sindicatura de Comptes avisa que podria ser que no es poguessin reclamar legalment més diners perquè també haurien prescrit. Per exemple, hi ha 32.647 expedients amb possibles pagaments indeguts pendents d’analitzar i 324 expedients amb possibles imports prescrits per valor d’1,75 milions d’euros.
Entre les causes principals dels pagaments indeguts, s’apunten incompatibilitats entre prestacions. Per exemple, el cobrament de la renda garantia de ciutadania i, alhora, de rendes del treball, que són incompatibles, o de la prestació per a joves ex-tutelats malgrat tenir ingressos de treball. A l’informe s’explicita que, només en el cas de joves ex-tutelats, es calcula que, entre el setembre del 2019 i el desembre del 2022, s’han fet pagaments indeguts per valor de 4,70 milions d’euros, un 11,8% del total d’ordres de pagament d’aquest període.
Aquestes conductes són possibles, diu l’informe, perquè el Departament de Drets Socials no ha reclamat la regularització de copagaments obligats per part del beneficiari, com ara, la prestació del servei d’habitatge, en casos que sabia amb certesa que el beneficiari estava obligat a pagar.
L’informe també parla de manca de control efectiu en els pagaments, perquè no s’han comprovat de manera adequada els requisits que acrediten el dret a la prestació i no s’han promogut mesures correctores ni un seguiment sistemàtic per a detectar i evitar errors. A més, s’exposa clarament que les entitats col·laboradores que fan seguiment de les prestacions no estan prou supervisades, i que hi ha un risc de conflicte d’interès, especialment, quan també ofereixen serveis que condicionen el dret a la prestació.
L’informe també conclou que els sistemes d’informació del Departament de Drets Socials per a gestionar les prestacions econòmiques són dispersos i fragmentats, perquè les ajudes s’administren amb vuit aplicacions informàtiques diferents que estan externalitzades a quatre proveïdors. Fins i tot, una mateixa prestació es pot arribar a fragmentar en dues aplicacions separades. Un procediment que provoca dilacions de mesos en la tramitació de les prestacions. I a més, l’informe diu que aquestes aplicacions no compleixen els requisits de seguretat exigits per la normativa vigent.
Finalment, també apunta a la inacció que ha permès que pagaments indeguts prescriguin, cosa que impossibilita legalment que la Generalitat els pugui recuperar.
Responsabilitats judicials
Malgrat que la Sindicatura de Comptes no té poders per a determinar responsabilitats per tots aquests diners dilapidats, l’informe conclou que hi ha prou indicis per a considerar que aquests fets podrien ser perseguits administrativament o judicialment. En concret, considera que poden constituir una infracció de l’article 84 de la llei de finances públiques de Catalunya. D’una banda, perquè la Direcció General de Prestacions Socials ha ordenat pagaments sense haver comprovat que els beneficiaris complissin els requisits normatius per a percebre la prestació ni verificar que es donaven els requisits per a la liquidació de les obligacions i els pagaments.
A més, el fet d’haver deixat de liquidar drets de cobraments per aquests pagaments indeguts que ja han prescrit ha afectat les finances públiques. En aquests casos, la llei castiga els responsables de les infraccions amb l’obligació d’indemnitzar la Generalitat de Catalunya.
Cal tenir en compte que els pagaments indeguts prescrits –com a mínim, 7,17 milions d’euros– ja representen un dany econòmic a la Generalitat que és irreparable, perquè no es poden reclamar legalment als beneficiaris.
