Doncs no, això que fa Espanya no és normal…

«Ens podem preguntar per quin motiu Espanya i França es captenen d'una manera tan diferent. A mi només se m'acudeixen dues respostes. La primera és el respecte per la democràcia. I la segona, l'eficàcia»

Vicent Partal
13.12.2017 - 06:39
Actualització: 13.12.2017 - 07:39
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

França és jacobina i té el model que Espanya voldria copiar. Ho vam aprendre de menuts, això, i és cert. França és jacobina –amb nosaltres, amb els bretons, amb els occitans, amb qui siga…– i representa el model de centralisme reeixit que Espanya voldria copiar. I tanmateix…

Diumenge, els sobiranistes corsos van guanyar les eleccions a la nova assemblea del seu país. Amb contundència, tot i que amb una baixa participació. La coalició Pè a Corsica va aconseguir el 56,46 % dels vots i 41 diputats d’un total de 63. Pè a Corsica integra els autonomistes de Femu a Corsica i els independentistes de Corsica Libera.

Aquella mateixa nit Gilles Simeoni va rebre la telefonada del primer ministre francès, Edouard Philippe, que va convidar els dirigents corsos a anar a París l’endemà, dilluns, per reunir-s’hi. La coalició Pè a Corsica es va formar per a les eleccions corses del 2015 i aquella victòria va menar a una negociació; de resultes d’aquella negociació, el dia primer de gener es constituirà la nova Col·lectivitat Territorial Única de Còrsega, una institució singular –no n’hi ha cap de semblant a França– creada precisament per a donar una resposta política des de França a la victòria del sobiranisme cors.

Ara Simeoni ha anunciat que la victòria de diumenge obliga el govern francès a negociar sobre els tres grans eixos de la campanya: l’estatut de resident que protegiria Còrsega de l’arribada de francesos del continent, l’oficialitat de la llengua corsa i la situació dels presos polítics que queden de l’FLNC i més grups armats. I França ha dit que sí, que negociarà de bona fe i que farà tant com puga per trobar un acord.

El contrast amb l’actitud espanyola, doncs, és feridor, més encara venint de l’estat que consideren el mestre en jacobinisme. Però França es limita a comportar-se amb normalitat, seguint les regles democràtiques. El poble cors ha votat sobiranisme. I París veu que el sobiranisme creix i per això hi dialoga amb respecte, mirant de menar-lo per un camí de negociació i avenint-se a fer les reformes necessàries perquè el conflicte no s’intensifique. La reacció francesa equivaldria, per exemple, a la que hauria pogut tenir Espanya si, en un moment determinat, per no augmentar la tensió, hagués accedit a negociar el pacte fiscal o el blindatge de la llengua catalana. Però Espanya no la va tenir. Al contrari. Es va negar sempre al diàleg.

Ens podem preguntar per quin motiu Espanya i França es captenen d’una manera tan diferent. A mi només se m’acudeixen dues respostes. La primera és el respecte per la democràcia: allò que els corsos han votat no es pot menystenir. I la segona, l’eficàcia: val més controlar el problema que no pas dur-lo al punt de l’explosió. Espanya pretén que ens creguem i assumim que la seua barbàrie, tot això que han desfermat a Catalunya, és normal. Però passa que el contrast el tenim ben a prop, només a unes quantes milles nàutiques de Menorca, al costat mateix de l’Alguer. I fa pensar. Fa pensar molt.

 

[Cada dia us recomane de llegir els comentaris dels subscriptors de VilaWeb, que apareixen a sota. Avui, especialment, us recomane de llegir la crítica que em fa Hervé Pi. Segurament no he estat gaire encertat, avui…]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pepi Borrego
Pepi Borrego
12.12.2017  ·  22:28

Espanya té la intolerància en el seu adn. Només cal fer una ullada a la història i veure com va imposar el castellà, llengua, cultura i religió, a tots els territoris que va conquerir.
França va fer una revolució social, Espanya no ha practicat mai la democràcia, un altra cosa és la teoria en el paper des de la mort del dictador.
Nosaltres hem de perseverar, anar implementar la república, sense por.

Josep Usó
Josep Usó
12.12.2017  ·  22:30

És sorprenent la manca de capacitat de diàleg que té Espanya. Ells consideren que la Història s’atura en un moment determinat i ja no hi ha res a canviar, després d’aquell instant. Per això sempre acaben perdent. Perquè ells s’agafen a una situació determinada com si s’agafaren al pal de la bandera. I d’allà no es mouen fins que l’adversari no els dóna cap altra opció que la rendició incondicional. I, per descomptat, no tenen cap respecte per la eficàcia. Ni per la eficiència. Només cal veure que és un país on el transport es fa en camions quan es podria fer per ferrocarril. Definitivament, no és un país normal. Si hi vius, t’hi acostumes; però a poc que viatges, el contrast és esfereïdor. Cal esmolar el vot per al dijous que ve.

jaume vall
jaume vall
12.12.2017  ·  23:15

Fa temps que una pregunta em ronda recurrent :
Per què té “tan bona premsa” Espanya?
Sembla que no importi que mantingui la barbàrie dels toros, fins i tot en horari infantil.
Que no importi la foscor dels milers de milions que la institució monàrquia mogui. Ni el fet de que el rei emèrit no era el primogènit i que aquest es va morir en extranyes circumstàncies.
Tampoc no sembla importar gaire que hi hagi contractes blindats per tal de que els grans empresaris es facin més rics, i els consumidors vagin pagant el superàvit de dites empreses.

Sembla que les males posicions en els rànquings d’excel·lència universitària, productivitat, transparència governamental, i desproporció salarial, no importin en la consideració que es té de l’estat.
Tampoc no li passa massa factura -de moment- el tic autoritari i violent mostrat l’1 d’octubre, i refermat en la venjança contra els càrrecs electes catalans.
La corrupció intrínseca i jutjada del partit en el poder. La manifesta imperìcia dels actuals gestors polítics (14/M, Prestige, Terra Mítica, incendis diversos com el de Donyana i Galícia…)
La insolvència executiva i linguïstica dels presidents i eurodiputats espanyols.
Ni les picades de crostó del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg.
L’endeutement monstruós que depassa el 100% del PIB i el perill en què es troben les pensions.
Bé, si que els passa factura en el sentit de perdre poder institucional en fòrums internacionals. Però no tant com per deixar de tenir el suport -incondicional?- dels organismes europeus.
Tot això i més despropòsits haurien d’enrojolar-los. Però sembla que se’ls en refot. Realment no els “perd l’estètica”.

Mentrestant a Catalunya tenim un sentit de l’autocrìtica i de la millora que ens permet de fer les coses millor -més cívicament- però que no sembla que convenci els estats demòcrates europeus per tal de mostrar-nos el seu suport. Òbviament ens comportem més com els admirats veïns del nord, però no atraiem la simpatia necessària i suficient com per moure fitxa en la “realpolitik”. Potser tenim un problema a resoldre.
Què hem de fer més eficaçment?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
12.12.2017  ·  23:48

l’Espanya contra Catalunya fa 303 anys que els surt bé. Per què haurien de canviar?. A França en fa uns quants menys de 300 (no recordo la data de la revolució) els van passar per la guillotina. Potser hauríem d’aprendre alguna cosa dels nostres errors i no menystenir la força bruta de l’enemic, tot i que sembla que és l’únic que te.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
13.12.2017  ·  00:02

Mestre Partal: “L’état c’est moi” vs. M.Rajoy i en felipin “together” és com “Nuit et Jour”. Ceci dit, Corsica no representa cap desgavell econòmic per a França. El Principat, 20% del PIB espanyol i si la resta ens hi afegim perdrien la meitat dels bens que ara usurpen. Fa mols anys vaig aprendre a La Sorbonne que “l’économie roule le monde”. Mai no ens deixaran lliures si no deixem de pagar. Si fossem pobres no ens voldrien per res.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
13.12.2017  ·  00:21

M’alegro pels corsos, encara ens passaran al davant. No m’alegro pels occitans, doncs allà França se n’ha sortit i la situació de la llengua i la cultura occitanes és pèssima. Sobre nosaltres, només dir que la ferida que ha obert Rajoy no es tancarà en generacions, acabi com acabi tot.

Carme Vilella
Carme Vilella
13.12.2017  ·  00:21

Espanya sempre en ha considerat una colònia i ens vol retenir a qualsevol preu, per això està incitant l’odi de tots els espanyols contra Catalunya, explicant mentides i presentant com a criminals els nostres polítics.
Unes persones nobles i responsables, que han sacrificat molt pels seus i els nostres ideals. La seva única culpa es que han demostrar a l’estat que es pot governar sense ser corrupta.
Hem d’aprendre be la lliçó, això que molts diuen que és un fracàs, crec que es tracta de la nostra primera victòria per ser ciutadans independents
Ara tot el mon coneix Catalunya i la seva lluita i estic segura que la independència arribarà si sabem aguantar la nostra unitat.

Josep Martín Gurguí
Josep Martín Gurguí
13.12.2017  ·  00:22

Així com veia on anava l’estat l’1-O fins que hi va arribar.. ara veig que anem a la derrota anunciada.
No tenim llibertat de parlar clar a la campanya.
Totes les televisions poden durant tot el dia parlar contra el nostre Govern i amenaçar constantment els indecisos: “No és possible, no aneu pel camí de la perdició.

A sobre Vilaweb és incapaç d’articular la més petita crítica a Ciudadanos. “Son un partit com qualsevol altre, pot governar si cal”.
I dissimuleu respecte a la seva financiació més que fosca.

Espero el pitjor pel 21 D.
No aprenen. I així ens anirà.

Visca el lliri a la mà.!!

Enric Miquel
Enric Miquel
13.12.2017  ·  00:22

Els francesos tracten amb certa condescendència el tema cors, sembla que els vegin com uns ilusos, als qui cedir una mica no tingui cost. Tema apart, La portada del Charlie Ebdo va ser reveladora “Els catalans més babaus que els corsos”… És cert que les formes franceses són diferents, però el fons és el mateix: negació a qualsevol expressió d’identitat diferenciada. Marsellesa i café au lait per tots!

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
13.12.2017  ·  00:23

Els nostres eurodiputats ho denunciaran a la UE? Se’n parlarà en campanya per que es vegi com es comporta un país intel.ligent i respectuós amb la democràcia ? De moment l’editorial ja ha fet un comentari molt oportú!
Que corri!

Víctor Serra
Víctor Serra
13.12.2017  ·  00:23

Espanya no és normal. I encara trobo menys normal que quasi la meitat dels catalans i bastants dels principals empresaris estiguin d’acord amb aquesta anormalitat, que, atenció, encara empitjorarà perquè no té cap propòsit d’esmena real.
Una altra raó per la diferència, és que Paris és el motor de França i pot sobreviure sense Còrsega o Bretanya. Però Madrid no pot subsistir sense expoliar la resta del territori i molt especialment Catalunya.

Elena Martí
Elena Martí
13.12.2017  ·  00:24

O també podríem dir: això que NO fa Espanya no és normal, gens normal. Entre moltes altres coses, perquè pertany a una època i a un marc mental superat per la resta de països d’Europa i gran part del món. Espanya, NI diàleg NI consideració pels milions de persones que volem el divorci.

Ramon Perera
Ramon Perera
13.12.2017  ·  00:25

Jo em decanto sense dubtar-ho per la segona resposta: “…l’eficàcia: val més controlar el problema que no pas dur-lo al punt de l’explosió.” Resposta que va lligada a la següent idea: per estar en el govern de França cal ser una persona intel·ligent i competent.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
13.12.2017  ·  00:25

La única explicació que trobo al comportament d’Espanya és perquè no és capaç d’entendre de cap manera que els catalans puguin mai formar part d’Espanya de forma voluntaria.

Per mi que tenen molt clar que si mai negociessin amb Catalunya un estatus de major poder per a Catalunya dins d’Espanya, com a màxim ajornarien el problema. Estan convençuts que Catalunya empraria aquest poder per enfortir-se i tornar-hi més tard a alliberar-se amb més força i amb més probabilitats d’èxit. En el fons tenen millor concepte dels catalans que nosaltres mateixos. No poden ni imaginar que no voguem la llibertat.

Per això el projecte que Espanya té per a Catalunya és anihilar-la, arruinar-la i espanyolitzar-la.

Sovint es diu que Espanya no té cap projecte per a Catalunya. El que no té és cap projecte confesable. Però de projecte hi tant si en té: Assimilar-la destruint-la i fagocitant-la.

Hervé Pi
Hervé Pi
13.12.2017  ·  00:29

Estic d’acord, Espanya intenta copiar França i no en sap.
Però, per favor, deixem de posar França com a exemple.

No estic d’acord amb l’afirmació :
“La primera és el respecte per la democràcia: allò que els corsos han votat no es pot menystenir.”
No puc estar-hi d’acord perquè França no respecta les minories, ho sabem bé prou. Si només parlem de llengua, França fa tot el que pot per a matar-les a totes.
Quin és el tracta que reben les llengües administrades? Quin és el pressupost que hi dedica l’estat i les col·lectivitats territorials?

Però sí que estic d’acord amb:
“I la segona, l’eficàcia: val més controlar el problema que no pas dur-lo al punt de l’explosió. ”
L’estat francès no és més democràtic que l’estat espanyol, només és més fi i sap controlar millor els conflictes.
Anys enrere va réeixer a dividir els corsos per a superar la pujada del nacionalisme cors.

Recordem també el prefecte Bonet, un prefecte de la République que feia de terroristes calant foc a barracons. Ha estat inquietat? Uns mesos a la presó amb condicions molt bones i en va sortir com un heroi.

La unitat de la “nation” passa per d’amunt de tot, ara sí, França intentarà quedar bé.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
13.12.2017  ·  00:48

Els governs dels estats fan servir una eïna maquiavèlica per perpetuar-se en el poder, crear un enemic i presentar-lo com una amenaça global a tots els ciutadans. Durant 10 anys han estat alimentant aquest “enemic” egoïsta, insolidari, que vol trencar Espanya.
Déu, no els perdonis que saben perfectament el que es fan.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
13.12.2017  ·  01:00

A les matrícules dels cotxes a França hi ha banderes Occitanes, Catalanes, i el cap Cors que abans es veia en forma d’enganxina reivindicativa, ara integrat a les matrícules oficials, o sigui que sembla que França és les dues coses, demòcrata i eficaç. Clar que tenen la bandera Francesa a l’entarda de la majoria d’escoles també… No sé amb que em quedaria la veritat..

https://ca.wikipedia.org/wiki/Plaques_de_matrícula_de_França
(A la versió wiki espanyola obviament no hi ha les fotos de banderes, a l’anglesa tampoc però hi ha tota l’història..)

Espanya se’ns van ventilar les lletres de les provincies a les matricules i encara es hora que algun polític català digui alguna cosa, potser es creuen alló de “es que es el formato europeo, no se puede cambiar, no hay sitio”.. Tants anys i tantes enganxines de lluita pel GI (Girona) i el IB (Illes Balears) i s’ho van carregar (els del PP) en dos dies (al 2003 si no recordo malament).. I mai més se n’ha sentit a parlar..

LLUITA, molta LLUITA POLITICA és el que cal.. estan molt acomodats els politics catalans.. Se’ĺs pot deixar en ridicul en això i mil coses més als espanyols, per comparació amb França, més facil no ho té el politic que hagi de discutir el tema en public, i en privat.. però no, hem de batallar la ciutadania a base d’enganxines i borrant les Es i donant excuses quan ens paren per evitar les multes..

En aquest tema la dreta no hi veu “pela”.. i l’esquerra sembla que també li es igual.. Per ells no es cap problema anar amb la E engaxada al cul, almenys amb una senyera tindria més color la cosa 🙂 I TOTHOM l’hauria de portar al cul també l’estelada, tots el catalans.. (La E no la podrem treure fins que siguem un estat independent).

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
13.12.2017  ·  01:21

només una observació. Ja sigui per que es pensa així o guiats per la comoditat dels discursos habituals tenim certa tendència a generar confusió quan parlem d’Espanya. Cal separar sistemàticament el concepte d’Espanya del que es refereix al règim polític que la governa. Segurament una majoria d’espanyols voten en clau nacional quan prefereixen el PP i per la mateixa raó el PSOE fa un seguidisme vergonyós. Aquest nacionalisme espanyol també és la base de C’s i diria que amb altres connotacions també el trobem en Podemos.
Doncs bé, que Espanya tingui el millor futur i que sigui un bon veí (la agressió al museu de Lleida no ajuda gens), però no vull el seu règim polític que ens vol com a colònia. Els espanyols han d’advertir que Catalunya no és el seu enemic, més aviat un país amb una llarga trajectòria de col·laboració. Cal que els problemes polítics entre Espanya i Catalunya s’abordin amb la negociació política. Crec que seria una opció guanyadora per ambdues parts.
És una greu responsabilitat haver abordat les relacions entre els dos països des de la repressió i l’anorreament de les nostres institucions i els nostres drets. I d’aquesta responsabilitat hauran de retre comptes.

Joan Ortí
Joan Ortí
13.12.2017  ·  02:20

Espanya des de els reis catòlics -encara que ells no van crear el que avui s’anomena Espanya -no han acceptat mai, no han assimilat mai el compartir un espai en la diferencia i el respecte, segons quins segles o anys, ho han fet amb ma dura, inquisició, “alzamiento nacional franquista”, la falsa democràcia de la transició, el 1’O, tot i mes, per no compartir i per no respectar.
Aquesta actitud mesetaria de no veure mes enllà del melic, els ha portat a creure’s els mes grans del imperi universal, un imperi que l’han desfet i cremat ells mateixos, perquè mai han estat una nació com s’entén una nació-poble. França serà jacobina, però ofereix als francesos uns serveis en tots els sectors i avui, es una de les grans potencies mundials; Espanya en canvi està considerada segons informes mundials, com un país tercermundista miserable que està a la cua dels mes desgraciats.
Per tant, si, França un país jacobí, però democràtic i avançat mundialment, Espanya un país amb fallida econòmica i una monarquia parlamentaria bananera, bananera perquè no hi ha separació de poders i el partit que governa, el PP, declarat pel la justícia com una banda de delinqüents.
Prou de fer el llit als que ens colonitzen, a partir del dia 21, els famosos 16.000.000.000 milions d’euros és queden a casa per construir la república catalana.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
13.12.2017  ·  02:45

Fins i tot gent com Vicent és capaç de caure al parany.

Et recorde aquell vell càntic de joventut i de maduresa tan viu hui mateix:

“Ni França, ni Espanya: Països Catalans !”

O ens autocentrem en el món i sistema d’equitats que volem…i per proximitat la nostra república de caràcter global que no – d’aplicació universal, perquè cal anar-hi al cas per cas- o sempre estarem caient dins del seu meta-llenguatge.

Qui implanta el seu imaginari té mitja guerra guanyada, Vicent.

Pos no m’he barallat jo amb jacobins de cognoms com Pujol, Soler, Planes, etc…que n’eren el típic “blaveret septentrional” disseminat de Canet de la Marenda, St. Esteve, Font Romeu, etc ! ….això sí, ells enraonant-me en un polit francès.

I quan no podien més, perquè venia ben rebregat de batalles en el meu entorn, se’n passaven al català….

Pam amunt, pam avall, igual que valencians i balears.

Darrerament hem conegut aquells (blaverets prinipatins) que s’amagaven sota la falda del Jordi Pujol i la seua troupe 🙂

El republicanisme català és el millor desembullador de clavegueres que existeix en aquesta hora d’Europa.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
13.12.2017  ·  06:36

Com es pot veure llegint l’editorial i els comentaris, no hi ha dues raons, sinó moltes més. S’hauria d’anar ben enrere i indagar profundament en la sicologia, la sociologia i en la història per saber si estem analitzant correctament el problema que, sembla evident, té una base econòmica.

JORDI ROIG
JORDI ROIG
13.12.2017  ·  07:42

El principal problema del Estado espanyol no és el de dialogar, ni tampoc el de negociar, ni tan sols el d’arribar a un acord i signar un pacte.
El principal problema és que quan hi ha hagut un acord i un pacte al més alt nivell (entre el seu Parlamento i el nostre, i refrendat pel poble), que es deia Estatut; el van declarar anticonstitucional i es van quedar tan amples.
En aquell moment és quan Espanya havia d’haver adaptat la seva Constitució i el nostre Estatut per poder mantenir el pacte entre Parlaments i per tan entre pobles.
I no és un problema de partits polítics, doncs no vaig veure que cap altre partit defenses de estaven obligats a complir el pactat.
Només ens han deixat un camí, MARXAR.
I ara hem de tornar a guanyar el 21-D per poder pactar de igual a igual.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
13.12.2017  ·  08:41

França es un pais que ningú vol copiar.
Si els corsos declaressin la independencia seria assassinats amb la guillotina directament.
França van adorar el nazisme i de l’epoca de la enciclopedia fa segles i amen.
França odia la llibertat, ha separat als obrers colonials en granges o barris de merda i ha creat un funcionariat ric que es menja tots els esforços dels no funcionaris. Pero França s’emporta la major part de les ajudes de la UE.

Pep Agulló
Pep Agulló
13.12.2017  ·  10:12

Entre jacobins la democràcia és un tema secundari.

Vicent ha estat una comparació desastrosa pel tema del significat de la paraula democràcia. A Espanya la paraula és buida de contingut com no podria ser en un neofranquisme. A França, que ha passat per la il·lustració, hi ha un sistema judicial en què la separació de poders està ben escenificada, hi ha molta “finesa” però si els toquem la unitat de la patria, surt la bàrbarie, com aquí.

Si no, veuríem el temps que tardarien en concedir l’extradicció si Puigdemont i els consellers exiliats es traslladessin a Perpinyà.

Avui has adoptat la posició d’un republicà espanyol que com sabem estan per la unitat d’espanya, per queixar-se del règim autoritari espanyol front al més “tolerant” francés.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!!

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
13.12.2017  ·  10:13

Si Vicent, posar a França com exemple no es massa ben trobat. S’ha de reconeixer que en determinades situacions es molt més eficaç a l’hora d’enfrontar-se als problemes, i per descomptat segons quins interessos hi tingui, però també va ser molt més eficaç a l’hora de imposar el francés a tot el territori i sino que expliquin els occitants quin sistema varen fer servir que encara ara qui parla occità es mal vist. Quan avui dia els espanyols es queixen que els nens a l’escola no aprenen castellà i exigeixen l’ensenyament en aquest idioma, crec que tenen molt present l’exit rotun que va aconseguir França al imposar tota l’educació i obligar als infants a parlar francés i només francés, i no només a les hores lectives, a les hores d’esbarjo també. Així varen aconseguir anular, per exemple la llengua d’oc, i que es parlés francés a tot el territori en poc temps. Els idiomes autoctons avui dia son molt testimonials. Els francesos crec que hi han guanyat amb el canvi generacional i de govern, però a España a sigut tot al revés. No puc entendre com hi ha gent jove tant reaccionaria que recolzin la politica centralitzadora del govern. I així anem: de recules com els crancs.

Pep Agulló
Pep Agulló
13.12.2017  ·  10:16

En Joan Lluís-Lluís et tocarà el crostó…

Agnès Buscart
Agnès Buscart
13.12.2017  ·  10:16

Tots sabem que França és un imperi i que funciona amb més eficàcia,, que en diuen més democràcia…igualment Anglaterra amb Escòcia…i…però tot el que comença s’acaba i els imperis tenen el seu cicle i jo em crec Déulofeu perquè la vida són cicles i tot el que comença acaba. De moment sembla que els corsos estan millor que nosaltres i em sembla que l’Europa dels pobles serà o morirem tots.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
13.12.2017  ·  10:26

França és jacobina des de l’origen. el 1789. Però si no pot donar lliçons de democràcia ho pot fer de diplomàcia, i d’això en EspaÑa té un mal alumne. Ara mateix a la SER, la Pepa Bueno acaba de carregar-se la seua pròpia entrevista a Carles Mundó no deixant-lo acabar cap frase i polemitzant (del grec “polemós”, enemic) amuntegant preguntes capcioses sense temps ni opció a contestar-les. Amb un to agressiu i com bonegant-lo (renyint-lo), que diuen a Alcoi. I a continuació, resumint les declaracions en versió lliure i manipuladora. Premsa espanyola.
I esta senyora semblava prou equànime i equilibrada fins arribar al tema català. Potser que treballar per Prisa condiciona, però crec que hi ha quelcom congènit als castanyols que els impedeix pensar que hom pot vore el món d’una forma diferent a la seua. I respectar-ho.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
13.12.2017  ·  10:35

El director pot parlar del que li sembli bé en l’ditorial. Ara:

França i España tenen un poder destructiu colossal. Principalment de les minories històriques.
No em sembla un article gens oportú encara que França maquilli les aparences.

I no em sembla oportú principalment després de que Vilaweb hagi tractat Ciutadans i Arrimadas de partit normal sense cap crítica a la seva manera fascista d’acuar i emprant la calúmnia sistemàtica contra tot allò que no toben prou espaÑol.

Ho sento. Algú ho havia de dir.

Albert Martín
Albert Martín
13.12.2017  ·  11:36

Ja veus. Desprès de preferir ser britànics i belgues, tindria gràcia que també ens estiméssim més ser francesos. La diferència segueix estant en el grau de sentit de la democràcia en cada país i en el no tancament del franquisme polític i sociològic a Espanya.

TEO VIDAL i SOL Vidal
TEO VIDAL i SOL Vidal
13.12.2017  ·  11:45

Amic Vicent,
que tinguin maneres de fer diferents, per un mateix o quasi jacobinisme, hi estic d’acord però tanmateix…
discreparé i no apostaria per això mateix (reacció intel.ligent) quan en front de l’estat francès tindrà (molt més clarament que ra mateix) l’independentisme cors i no l’autonomisme.

Explico/detalli:
Mireu els resultats de la primera volta,
l’independentisme NO hi va guanyar, ni de lluny, respecte del partit molt més moderat (que podriem anomenar ARA autonomista), que ell si ha guanyat (les dues voltes). L’indepenfdentisme declarat com a tal s’ha alliat als autonoimistes per poder ser presents ala segonba volta (si no s’hi ajuntaven no PODRIEN SER PRESENTS… perquè havien tingut resultats per sota del 7%)

Es pot fer un parallel amb Catalunya…0 uns anys enrera.
L’esta francès senzillament fa com espanya anys enrera… somniant que així guanyarà… (Com va fer anys enrera fr també, amb nova caladònia i els Kan,aks, que ARA votaran i potser seran indpendents)

No confio gaire amb una reacció positiva de l’estat francès ‘nostre’, d’aqui uns anys, quan els partits declaradament i pública independentistes seran, potser, majoritaris!

Si no canvia, és clar… però veieu com ha reaccionat aquest estat fr amb catalunya, en l’actualitat! Amb gens moderació i er ncara menys a favor de la independència de Catalunya…

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
13.12.2017  ·  12:04

No Vicent.
Simplement França es comporta ara aixì perquè ha après la lliçó del que li ha passat a Espanya per no haver sabut gestionar el procès català.
Però…. si pogués, enviaria a tots els corsos a la forca.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
13.12.2017  ·  13:53

Molt de compte, perque França (és a dir, el poder radicat a París) sempore ha anat a la seva…

jordi Rovira
jordi Rovira
13.12.2017  ·  16:07

No recordo pas cap dirigent de primera fila d’un estat europeu fent campanya en el referèndum escocès per la indèpendència. En canvi, sí recordo les declaracions de presidents i primers ministres a favor de la unitat amb UK. Això vol dir que tot canvi trastoca i reequilibra el marc, per tant tothom intenta estalviar-se el canvi, menys el qui el necessita, per exemple el brexit. El que amb més o menys fortuna expressa aquest editorial és quelcom que de tan evident s’escapa de comentaris: la solució del 155 és de tot menys normal, i de tot menys eficient. I que la solució del 155 és de tot menys habitual, o modèlica. I entre aquest de tot que és hi està inclòs el desastre absolut. Un merder! Per tant, no esperem massa ningú que vulgui acostar-se a aquest femer. I de passada, cada dia més veus dels agents socials i economics preguntant per les polítiques econòmiques a fer i per la governació pràctica. Això que fa l’estat espanyol, pot ser pràctic i eficient?

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
13.12.2017  ·  16:23

Costarà més o menys, però el futur d’Europa passa per la federació de pobles i nacions, enfront dels estats que no deixen desenvolupar i decidir els pobles i nacions que hi viuen.
Catalunya és i serà aquesta punta de llança per a realitzar-ho, despertant aquesta nova unió europea més lliure i més humana al servei dels pobladors i dels treballadors/es.
Els vells estats encotillats amb els grans monopolis i els especuladors de les economies no productives. No poden avançar cap una major política igualitària i de distribució de la riquesa.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
13.12.2017  ·  16:55

Jo hi veig una gran diferència, entre l’estat francés i el estado eszpaññoll. Primer que tot, la intel.ligència. L’estat francès té el cervell suficient per resoldre problèmes de la manera que sigui més favorable per a tothom. El estado eszpañol sembla que al lloc del cervell hi tingui els testicles. França, encara que d’una manera no perfecta (la perfecció no és d’eixe món), respecta al menys la democràcia i respecta democràticament els ciutadans. Eszpaña no sap què és la democràcia i tracta a baqueta els seus súbdits. Els polítics de l’estat francés, també d’una manera molt imperfecta, estàn al servei dels ciutadans. Els expol.liadors del esztado ezpaññol estàn al servei dels seus interessos de casta i corte, de la seva supervivència totalitària, del diner i del poder del diner, i compleixen fidelment les seves ordres. L’article fonamental de la constricción eszpañola ni és el 155. Es el artículo veintiseis…, que vol dir tots els que els convinguin, aplicats “a la brava”. Serà curiós de veure com encaixen el comportament del govern francés.

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
13.12.2017  ·  16:56

Còrsega no representa el mateix per a França que Catalunya per a l’estat espanyol.
A priori es comporta respectuosa. Ara cal comprovar el resultat d’aquests resultats…

Antoni Pardo
Antoni Pardo
14.12.2017  ·  10:10

Ezpañña és Castella i les seves extensions. El seu problema ja el va definir Unamuno.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes