Dels 135 diputats del Parlament de Catalunya, 133 tenen un compte de Twitter. Si no els seguiu, ací en teniu la llista. Entre tots, han produït un corpus de documentació política d’interès. 532.865 piulets en total, 64.814.768 caràcters, del 2007 ençà. Analitzar cadascun d’aquests piulets seria molt interessant, però massa feina per a un article setmanal. De manera que no analitzarem el contingut dels piulets (les microdades), sinó les característiques (macrodades). Som-hi.

Qui piula més?

Dels 133 diputats amb compte de Twitter, alguns piulen menys i alguns altres més… molt més. L’usuari de Twitter més prolífic del parlament és Miquel Iceta, portaveu del PSC, amb 4.705 piulets el 2019 fins a final d’agost. Altres diputats, com Alfons Montserrat, Anna Tarrés i Campa i Carlos Sánchez Martín, no piulen gaire (només un piulet cadascú el 2019). El gràfic següent mostra el nombre de piulets d’enguany:

Com que 133 diputats en un gràfic és massa per a distingir-ho bé, ens fixem en els trenta que més piulen.

Primers adoptants

La majoria dels diputats van obrir el compte entre 2010 i 2015. Alguns no el van obrir fins al 2018 (Josep M. Jové Lladó i Monsterrat Macià i Gou); i n’hi ha que fa més de deu anys que en tenen (Carles Puigdemont i Jose Rodríguez). El gràfic següent mostra el temps que fa que cada diputat té un compte de Twitter.

Ací, el mateix gràfic que l’anterior, però restringint-lo només als qui van obrir un compte abans de l’any 2011:

Eliminar piulets

Moltes vegades, quan algú arriba a un determinat nivell de popularitat (per exemple, quan entra en la política), fa una ‘neteja’ de la seva presència a les xarxes i en treu aquells comentaris desqualificadors o ofensius. Quan no es fa aquest exercici d’autocensura, hi ha conseqüències (per exemple, Quim Torra i Màxim Huerta han estat criticats per piulets publicats anys enrere). Com que anar esborrant piulets un per un exigeix molt de temps, alguna gent opta per esborrar tots els missatges publicats abans d’una data determinada i, d’aquesta manera, començar de bell nou sense que ningú hi pugui trobar res de compromès.

Retrospectivament, no es pot saber quants piulets han esborrat els diputats. Però sí que es pot saber si han fet neteja de la seva presència a la xarxa de manera senzilla, comparant la data del primer piulet (disponible) i la data en què van donar d’alta el compte. Si hi ha gaire diferència entre les dues dates (és a dir, que ha passat força temps entre que van obrir el compte i que hi van penjar el primer missatge), això suggereix que s’han esborrat piulets.

Miquel Buch va obrir el compte el 24 de gener de 2009, però el primer piulet apareix més de deu anys després, el 26 de febrer de 2019. Passa igual amb José Rodríguez Fernández: va obrir el compte el 2008, però no hi ha cap piulet seu fins al 2017. I també David Pérez Ibáñez, Sergio Sanz Jiménez, Raúl Moreno Montaña, etc. Tots ells van tenir un compte obert i van passar anys sense escriure-hi res? O van esborrar-ne els missatges?

Suposant que un temps de dos anys o més entre l’obertura d’un compte i la primera aparició d’un piulet suggereix que se n’han eliminat, el partit que ha esborrat més piulets històrics és Ciutadans: set dels 36 diputats tenen un forat de dos anys o més entre la data d’obertura del compte i la del primer piulet.

Qui parla de qui?

És interessant veure fins a quin punt els diputats interactuen entre ells a la xarxa social. El gràfic següent mostra les interaccions a Twitter (quan algú esmenta o etiqueta un altre) des de començament del 2017 fins al 31 d’agost de 2019. L’eix x és el diputat que piula i l’eix y és el diputat esmentat.

En aquest gràfic s’evidencia que els diputats tendeixen a parlar només de la seva gent: esmenten els companys de partit i, en general, no fan cas dels diputats de partits rivals. Les excepcions notables són Carles Puigdemont i Quim Torra, que són esmentats per tots els partits amb força freqüència. Curiosament, els diputats de Ciutadans esmenten més Carles Puigdemont que diputats del seu partit.

Com que el gràfic anterior és una mica difícil d’interpretar per la gran xifra de diputats, restringim-ho una mica. Ara, l’eix x aplega tots els piulets del partit i l’eix y només els vint polítics més esmentats.

‘Retweets’ i ‘likes’

Una cosa és piular i una altra que et llegeixin i que agradi el missatge que transmets. Si mirem el nombre de retweets de mitjana per piulet, és clar que hi ha partits amb més efectivitat a la xarxa i partits amb menys.

El gràfic següent mostra la mitjana de retweets de cada diputat, de començament del 2019 a final d’agost.

Com que 133 són molts per a veure-ho en un sol gràfic, restringim-ho als trenta diputats més repiulats:

Destaca que els primers vuit llocs són per a diputats de partits sobiranistes. El diputat més repiulat dels unionistes, Carlos Carrizosa, rep 247 retweets per cada piulet, mentre que Carles Puigdemont en rep gairebé deu vegades més (2,281 per cada piulet).

Conclusió

Twitter no és la vida real. És més jove, més catalanoparlant, més independentista i més d’esquerres que la població general a Catalunya. Això explica, en gran part, per què els piulets de polítics sobiranistes són molt més repiulats que els de polítics unionistes.

Però Twitter és útil. Les dades són obertament accessibles, i com que gairebé tots els diputats hi són, ens ofereix als analistes un mitjà incomparable per a mesurar tendències i interessos. Per exemple, tot i que, segons la llei espanyola, no és president de la Generalitat, Carles Puigdemont encara atrau més interès que altres polítics, tant dels rivals polítics com dels aliats.

Detalls tècnics

El codi d’aquesta anàlisi és públic i disponible en línia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb