Avui tanca, jo diria –i espere– que només provisionalment, el Diplocat. El Consorci de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) va ser creat el novembre del 2012 amb la pretensió d’explicar al món què és Catalunya i amb la voluntat de participar en els grans debats mundials des d’una perspectiva pròpia. El Diplocat, a tot el món, ha estat reconegut com un dels exemples més reeixits de diplomàcia pública i ha fet una tasca extraordinària al servei de tots els ciutadans del Principat.

La Matrix monarquista ha convertit el Diplocat en una obsessió particular. Que diuen que ho és sobretot de Soraya Sáenz. De fet, l’aplicació del 155 va aturar-ne les activitats, malgrat que el Diplocat no siga una institució de la Generalitat de Catalunya, sinó un consorci del qual han format part –juntament amb les institucions polítiques del país–patronals i sindicats, entitats socials i esportives, universitats i escoles de negocis.

Durant els anys de funcionament, el Diplocat ha fet tot d’activitats en els contexts més diversos. I sempre donant veu a tothom i presentant la realitat catalana des de totes les perspectives. D’això, n’he estat testimoni personal: cada volta que m’han convidat a participar en reunions, per exemple, amb periodistes estrangers hi havia gent que representava totes les visions del país i totes les posicions imaginables sobre la independència de Catalunya. L’obsessió partidista del PP no pot transformar una realitat que no té discussió possible.

El Diplocat ha estat una lliçó catalana. Amb el Diplocat i el Departament d’Afers Exteriors, Catalunya ha estat capaç de bastir un model de política internacional moderna, competitiva, plural i eficaç. Una política internacional en què tots els agents treballen conjuntament i sumen esforços per aportar al món una imatge positiva de la realitat pròpia, més enllà de la situació política, com un objectiu nacional. I això, amb un equip de treballadors brillant, compromès, d’un nivell intel·lectual molt alt i capaç de comparar-se amb el de les grans diplomàcies mundials. Potser per això el govern del PP li ha agafat tanta tírria. Perquè el Diplocat ha fet un treball magnífic, que ha despertat l’admiració allà on ha anat. I segurament també perquè ho ha sabut fer gastant només l’equivalent a una part dels diners que Espanya es gasta per adobar el jardí d’un dels centenars de prepotents i inútils edificis que la diplomàcia espanyola –anquilosada, antiquada i fora del temps– manté a tot el món.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb