Em van trucar un dels últims dies d’agost: ‘Dilluns te n’aniràs als Lledoners a veure l’Oriol.’ Deu mesos després d’aquella última reunió en la qual tothom estava descol·locat i tu, incansable, no paraves de proposar camins i escenaris de futur per al país i per a guanyar la República. Deu mesos després d’aquella notificació de citació judicial que va arribar la vigília de Tots Sants, probablement tot just abans d’entaular-te al sopar familiar de la castanyada. Deu mesos després, també, d’aquella compareixença, l’última (per ara, perquè de segur que més endavant n’hi haurà moltes més), en directe al TN vespre de TV3 per a donar la cara als ciutadans i mirar d’il·luminar una mica totes les incerteses que s’abraonaven sobre el país.

Explico aquests tres flaixos que recordo dels darrers dies abans que entressis injustament a la presó perquè crec que et defineixen molt bé. La persistència i la determinació de tirar endavant malgrat tots els obstacles, l’amor envers la família i envers uns valors forjats en la tradició cristiana, la confiança absoluta en una ciutadania que sempre has tractat amb respecte i sense paternalismes. I un darrer missatge el dia abans de comparèixer a l’Audiència espanyola: ‘ajuda els nostres.’

Deu mesos després puc constatar que, si bé és cert que la presó els ha servit per a silenciar-te i que això fa molt més difícil de transmetre el teu missatge a la gent, també és ben clar que no han aconseguit allò que pretenien. Si pretenien desanimar-vos i que us rendíssiu, amb tu, Oriol, i amb la resta de presos i preses polítiques, no ho han aconseguit. De fet, és a l’inrevés. Si pretenien que odiéssiu o que perdéssiu les ganes de guanyar la República i un futur millor per a la nostra societat, han fracassat estrepitosament. I si pretenien que la gent us oblidés, us han fet presents en cada un dels nostres pensaments i en cada lloc i moment del nostre país. Oriol, Raül, Carme, Dolors, Jordis, Josep, Jordi Turull, Quim, sou a la presó per un delicte inexistent, per les ganes de revenja d’un estat que prefereix de trinxar la seva democràcia i el seu estat de dret abans que confrontar democràticament i amb debat polític el seu projecte (que ignorem si és que existeix) amb el nostre d’una República per a tothom.

Reconforta de saber i de constatar que, tot i la presó, continues la mateixa energia, les mateixes ganes d’informar-te, d’escoltar i de parlar amb tothom, que continues pensant en un futur millor i amb llibertat per a la societat catalana i per a tots els seus fills, que les idees i els valors que defenses s’han anat reforçant encara més aquests darrers mesos. Que continues plenament determinat en la defensa de les causes justes de la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Per a tu, per als teus, i per a tothom, fins i tot pels teus adversaris.

Això et fa ser un exemple i un referent per a tants joves com jo al nostre país. I per això ens conjurem per fer arribar arreu el missatge d’esperança, de fermesa i de llibertat que vas vehicular quan vas ser elegit president d’Esquerra Republicana el mes de setembre del 2011: ‘Som el fruit de totes les derrotes i, alhora, som la llavor de totes les victòries.’

Gràcies per tant, Oriol. Prosseguim, fins a la victòria!

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.