Verges detencions ignasi sabater

Que a primera hora del matí, a la porta de casa, et vinguin a buscar per sorpresa quatre policies espanyols vestits de paisà, que et lesionin la mà posant-te les manilles fins al punt que t’hagin de portar al CAP custodiat, que una vegada a comissaria no puguis parlar amb el teu advocat, que et diguin que t’acusen de desordres públics i que malgrat això no hagis rebut cap citació prèvia… Que, a més, resulti que l’argument pel qual el teu advocat no pot accedir a la comissaria sigui lingüístic… Tot plegat, a més de sospitós i denigrant, és de western de pa sucat amb oli i en blanc i negre. ‘Sóc advocat, vinc a assistir un detingut.’ Aquesta és la frase de l’advocat (inintel·ligible, com és evident, per a un castellanoparlant) a l’agent palplantat a l’entrada de la comissaria. L’agent respon que no l’entén i que fins que no parli castellà no podrà travessar aquella porta. M’imagino que deu dir això mateix als turistes anglesos, alemanys i russos que acudeixen a aquella comissaria.

La comissaria en qüestió, per cert, és la del carrer de Sant Pau de Girona; l’advocat, Benet Salellas; i l’agent, el número de placa 107.194 del cos de la policia espanyola (segons que ha dit Salellas mateix); quan? L’any 2019, al segle XXI; el dia i l’hora tant fan.

No seria sobrer de recordar a l’agent 107.194 que amb la seva resposta i amb la seva actitud ha infringit aquesta llei espanyola que amb tant d’orgull es dedica a defensar i a preservar (en canvi d’un sou que paguem entre tots): article 12 de la llei 1/1998 del 7 de gener, publicada al DOGC núm. 2553, del 9 de gener de 1998, i al BOE núm. 36, de l’11 de febrer de 1998. Els cursos de català, per cert, recomanació per a l’agent 107.194 –si és que realment en necessita i no entén l’idioma– ni que sigui per allò de complir la llei, són subvencionats (i pagats amb els diners de tots).

De fet, tot això no és ben bé cosa de lleis perquè de lleis com aquesta, en un país normal, no caldria ni tenir-ne. Que un ciutadà qualsevol, i més si és l’advocat d’un detingut, pugui adreçar-se a la policia en la llengua del país, és tan evident que fa riure. Que hi hagi 107.194s és una prova més de l’anomalia interstel·lar en què vivim acoquinats.

De fet, en la llarga llista de drets vulnerats en aquest país darrerament, que l’agent 107.194 vulneri els drets lingüístics d’un advocat (o de qualsevol ciutadà) és prou greu (bon moment per a recordar aquesta oportuna campanya contra la catalanofòbia de la Plataforma per la Llengua), però, si ho contextualitzem, resulta que és tan xocant com anecdòtic. Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha explicat que cap jutjat no havia ordenat de detenir ningú en aquesta enèsima operació de vergonya. És a dir, la policia espanyola ha actuat per iniciativa pròpia per identificar, segons que diuen, aquells qui el primer d’octubre passat van tallar les vies del TGV a Girona. Que com ho fan per identificar els responsables d’aquests delictes tan ignominiosos? A partir de les fotos de les xarxes socials i de les càmeres de Renfe (alguns dels detinguts ni tan sols eren a Girona aquell dia). Mmm…

I mentre escric aquest article llegeixo que hi ha encara més detinguts, entre els quals un fotoperiodista. Sí, un fotoperiodista. Més que un estat europeu, això que percebem és un estat de setge del qual, si encara ens faltaven arguments, val més fugir com més aviat millor.

I mentre, una vegada més, sense haver de fer cap esforç (ja en fan ells), destil·lem arguments per a arrencar a córrer i fugir ben lluny d’aquesta Espanya furibunda, Pedro Sánchez va a Europa. Pam. I ves per on s’hi troba un grapat d’eurodiputats (d’estats diversos) que el reben amb fotografies dels presos polítics catalans. Sánchez fa el discurs tòpic i de rigor (sobre el futur d’Europa –sí, sobre el futur…–, que és el que tocava avui), però, quina sorpresa, el torn de preguntes esdevé un interrogatori sobre la repressió present a Catalunya: que si l’estat espanyol és prou democràtic, que si vol posar-se al costat de països com Turquia o l’Hongria d’Orbán… La topada amb la realitat, quan se surt de la península (o de la Meseta), pot ser il·luminadora i pertorbadora, ‘amic’ Sánchez, perquè per a debatre el futur cal primer entendre el present, aquest present que massa sovint, sobretot de fora estant, sembla passat.

Tot això passava, avui, a Estrasburg, poc després de les detencions a Girona, i quan feia poc que l’agent 107.194 no havia deixat entrar l’advocat Salellas a la comissaria perquè parlava català. A Estrasburg, sí, Alsàcia, en un Parlament Europeu on, recordem-ho, per ordre explícita d’Espanya, el català tampoc no hi és acceptat, malgrat disposar d’un estol de traductors i d’intèrprets (molts dels quals catalans) que, igual com el sou de l’agent 107.194, paguem entre tots.

El català, apartat i prohibit, sí, però més present que mai. Aquí i allà. 107.194.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb