En llibertat els onze detinguts per la policia espanyola

En llibertat els onze detinguts per la policia espanyola acusats de desordres públics per l’ocupació de les vies del TAV a Girona durant l’aniversari de l’1-O. La primera persona a abandonar la comissaria de la policia espanyola a Girona ho ha fet a quarts d’una del migdia i, a poc a poc, han sortit la resta. L’advocat Benet Salellas ha qualificat l’operació de ‘barroera’ i ha assegurat que ‘no ha servit per a res’ perquè cap dels acusats ha passat a disposició judicial.

[VÍDEO] Surt de la comissaria de la policia espanyola a Girona el batlle de Celrà, @danicornella.
https://t.co/rFURrvtrKo pic.twitter.com/oYfJwckFQj

— VilaWeb (@VilaWeb) January 16, 2019

🔴 Surt @ignasisabater de la comissaria #NiUnaMés pic.twitter.com/NcebFnu801

— CUP Països Catalans (@cupnacional) 16 de gener de 2019

Salellas ha criticat les mancances de la investigació i ha explicat que només es basa en fotografies de les xarxes socials i de les càmeres de Renfe. De fet, ha denunciat que algunes de les fotografies ni tan sols coincideixen amb les persones detingudes, com ara en el cas del batlle de Verges, Ignasi Sabater. El lletrat ha assegurat que tot plegat és un ‘espectacle policial’ que ha estat ordenat pel Ministeri de l’Interior espanyol.

L’operació ha començat poc abans de les vuit del matí quan agents de la policia espanyola de paisà han detingut Sabater. Poc després han estat arrestats el batlle de Celrà, Dani Cornellà, i nou persones més, entre les quals membres del CDR i la Forja. De manera immediata, els CDR i la CUP han organitzat una concentració de suport als detinguts davant la comissaria de Girona.

Vegeu ací la detenció del batlle de Verges:

El TSJC ha informat que les detencions no les ha ordenades el jutjat d’instrucció, sinó que les ha executades la policia espanyola per iniciativa pròpia. ‘L’operatiu policíac és el desenvolupament de la tasca d’identificació que correspon a les forces de seguretat’, afegeix el TSJC. En declaracions a ‘El món a RAC-1’, l’advocat Benet Salellas havia denunciat que, durant la detenció de Sabater, els agents no han explicat a quins fets es referia l’acusació de desordres públics. ‘No és una detenció per incompareixença, sinó una d’indiscriminada amb la voluntat d’escarmentar’, ha afegit.

Salellas també ha denunciat que un agent no l’havia deixat entrar a la comissaria de Girona dient que no l’entenia si parlava en català. ‘No m’entén l’expressió: “Sóc advocat, vinc a assistir un detingut”‘, ha afirmat. Els advocats no han pogut accedir a la comissaria hores després de les detencions.

En canvi, la batllessa de Girona, Marta Madrenas, sí que ha pogut entrar a la comissaria, però no li han permès de veure els detinguts. Madrenas ha retret al policia instructor la manera com s’ha executat l’operació policíaca i l’ha qualificada d’inadmissible. A més, ha assegurat que el consistori presentarà una queixa formal i exigirà responsabilitats polítiques. En declaracions a Catalunya Ràdio, Madrenas ha dit que s’havia posat en contacte amb el subdelegat del govern espanyol per demanar-li explicacions per l’operació i aquest li ha respost que tot era ‘correcte.’

Sabater, un batlle afectat per la repressió
Sabater és un dels més de set-cents batlles afectats per la repressió de l’estat espanyol. El 18 de juny va declarar al jutjat de la Bisbal acusat d’un presumpte delicte d’odi contra les forces de seguretat de l’estat espanyol. Els fets es remunten al 4 d’octubre de 2017, quan van aparèixer més de 160 cotxes amb els pneumàtics rebentats a Verges i Sabater va insinuar que els responsables podien ser policies. ‘De dia van uniformats i de nit incontrolats‘, va dir als mitjans de comunicació.

El desembre passat la Guàrdia Civil va citar els regidors del consistori perquè aclarissin què havia fet Sabater el dia de la punxada de rodes. Susagna Muster (ERC) va explicar que la Guàrdia Civil li havia demanat si el batlle havia fet ‘cap comentari’ sobre la policia a la reunió que s’havia fet al consistori aquell dia. ‘Els he dit que la reunió era per a calmar els ànims de tothom i sobretot perquè la gent afectada sabés què havia de fer’, va dir als mitjans.

Amenaça de mort
L’extrema dreta ha fet tot d’actuacions a Verges d’ençà d’aquella punxada de rodes. El mes d’agost un grup d’encaputxats que retiraven estelades i llaços grocs van amenaçar dos veïns amb un ganivet de grans dimensions. Al novembre, van aparèixer-hi pintades amb simbologia nazi i insults contra el president de la Generalitat, Quim Torra. El batlle mateix va rebre una amenaça de mort el 12-O, quan va obrir l’ajuntament.