L’altre dia Alfredo Pérez Rubalcaba deia: ‘L’estat pagarà el preu de treure Puigdemont del mig, assumint el descrèdit de les seues institucions.’ L’ex-ministre d’Interior socialista és una persona amb pedigrí i coneixement acreditats a l’hora d’opinar sobre aquesta qüestió. D’originar descrèdit i erosionar la democràcia, ell també en sap bona cosa. I d’assumir-ne el preu. Rubalcaba és un dels socialistes que coneix més bé l’estat espanyol i que es mou més bé en les interioritats d’aquell estat. De fet, es pot considerar ‘estat’ en la mateixa mesura que ho és, o no ho és, M. Rajoy.

Rubalcaba diu, si fa no fa, allò que ja sabíem. Que per tal de ‘treure Puigdemont del mig’ l’estat espanyol farà tant com calga –sense cap límit a la imaginació del lector. Fins i tot, i aquest és el matís, si això li duu greus problemes interns i externs. Diuen –és una d’aquelles coses que no ha pogut confirmar ningú– que a Brussel·les es van quedar de pedra quan un alt dirigent espanyol, arran de les crítiques per l’1-O, va afirmar que Espanya abans abandonaria la UE que no acceptaria la independència de Catalunya. Rubalcalba sembla confirmar-ho.

El problema és, tanmateix, més complicat que no pas això que deixa entendre Rubalcaba. Perquè no és únicament una qüestió de calcular-ne el cost i resistir de manera numantina, a tot preu, el descrèdit internacional. Hi ha, també, la descomposició interna, que és molt més corrosiva que no volen acceptar Rajoy i Rubalcaba.

Ahir va fer quatre mesos del referèndum del primer d’octubre i, mirant enrere, ningú no pot negar la descomposició galopant que el règim ha tingut en aquest temps tan curt. Tanta descomposició que els índexs internacionals ja tenen dubtes seriosos sobre si Espanya es pot considerar una ‘democràcia plena’; tanta que els tribunals internacionals comencen a rebre i escoltar plets relacionats amb la repressió; tanta que els organismes de l’estat, l’estat profund, ja opten per desobeir el cap del govern, com es va veure el cap de setmana passat al Consell d’Estat. Tanta que, com més va més gent –i no únicament al Principat–, ja no espera d’Espanya un comportament equiparable al d’un règim democràtic.

Podem pensar que això a M. Rajoy tant li fa mentre hom li permeta de conservar el poder. Però a ell li convindria d’entendre que fent perillar la democràcia fa perillar la cohesió, i que fent perillar la cohesió fa perillar la credibilitat i la legitimitat del règim. Potser fins i tot, si fes l’esforç de llegir algun llibre, arribaria a entendre una altra cosa: que les revolucions sempre han començat així i que, per això, destruir la democràcia sempre té un preu. I és un preu car. El temps ho dirà…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]