Després de cinc anys de ser uns incompetents, ara l’enemic se’n burla a la Festa de la Rosa

La incompetència dels polítics independentistes passa factura cinc anys després i els seus errors han de ser corregits immediatament

Vicent Partal
25.09.2022 - 21:40
Actualització: 26.09.2022 - 11:44
VilaWeb
Salvador Illa i Miquel Iceta ahir, a la Festa de la Rosa. (Fotografia de Quique Garcia)

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El PSC va celebrar ahir la Festa de la Rosa, un aplec anual en declivi, però que sol marcar bé el seu estat d’ànim. Justament ara que comença una setmana marcada pels cinc anys de la celebració del Primer d’Octubre. A darrera hora va fallar Pedro Sánchez, cosa que va permetre a Salvador Illa d’acaparar els focus i dir algunes coses que mereixen una reflexió. La més indignant de totes fou que reivindicàs, sense cap mena de vergonya, que “Catalunya es mereix un parlament amb totes les funcions plenes i reconegudes”.

Illa ho deia, això, burxant en la ferida per la destitució exprés de Laura Borràs, però la frase exhibeix un cinisme monumental que el retrata no solament com a polític sinó com a persona, com a mala persona. Perquè avui el Parlament de Catalunya és una paròdia d’allò que era i no té les funcions plenes i reconegudes d’ençà de l’aplicació del 155. I va ser el PSOE, el seu partit, que va fer possible aquesta aplicació –car tots sabem que el PP tot sol i amb el PSOE en contra no s’hi hauria atrevit. Cal tenir, doncs, molta barra per a demanar un parlament amb totes les funcions plenes i reconegudes després d’haver condemnat a onze anys de presó –i haver-la-hi tancada durant gairebé quatre– la presidenta Forcadell, acusada, precisament, d’haver permès un debat al parlament.

Siga com siga, és evident que el PSC, com a sucursal catalana del PSOE, s’ha entonat. I no és gens estrany si l’independentisme, que l’hauria pogut deixat tocat de mort el 2017, s’ha dedicat durant cinc anys a fer-lo créixer i a col·locar-lo al mig de l’escena, fins al punt que ara es veuen amb cor d’arraconar electoralment el moviment sobiranista.

Ahir, en una entrevista extraordinària en aquest diari, en una entrevista d’aquelles que cal repassar amb llapis i subratllant frases, Germà Bel va fer un retrat colpidor de la incompetència dels polítics independentistes. És veritat que el paràgraf concret que dedica als acords de les forces independentistes amb el PSOE no és el més gros ni el més dur, però la càrrega de profunditat que conté és clau per a entendre què passa en aquest país. Bel diu que si l’esquerra espanyola sabés que “sense endreçar el conflicte que hi ha aquí no poden governar Espanya” es mourien i farien alguna cosa. De manera que “un error molt gros que ha fet l’independentisme és ensenyar a l’esquerra espanyola que pot governar Espanya amb el seu suport [amb el suport de l’independentisme] sense necessitat de mirar de cara el conflicte polític”.

I efectivament és això i no es pot dir més clar. A partir del moment que Esquerra i el PDECat van votar la moció de censura que duia Pedro Sánchez a la Moncloa, a partir del moment que Esquerra ha seguit la política de votar sempre a favor seu en tot a Madrid, a partir del moment que Junts –era el PDECat, però tots sabem que és igual– va posar el PSC al capdavant de la Diputació de Barcelona i els uns i els altres començaren a pactar arreu en tota mena d’institucions amb el comodí dels socialistes espanyols pel mig, l’independentisme va ensenyar a l’esquerra espanyola que pot governar Espanya amb el seu suport (amb el suport de l’independentisme català) sense ni haver de fer l’esforç de mirar de cara el conflicte polític català. Sense haver de fer res de res per a resoldre’l. No m’estranya gens, doncs, que els humilien com ho van fer ahir i ho han fet tantes vegades proclamant-se amb orgull pares del 155.

I no és que no els ho haguéssem explicat. El 3 d’agost de 2019 vaig escriure aquest editorial, completament en desacord amb la decisió d’Esquerra i el PDECat de votar a favor de Pedro Sánchez en la moció de censura a Rajoy. “Els independentistes catalans –vaig dir aleshores– no tenim cap obligació de fer fora Rajoy per posar-hi Sánchez. No hi veig cap motiu si, com és obvi i evident, dissabte no canviarà res, en cas que Sánchez acabe essent investit demà. Després de no fer real la República proclamada, de participar en unes eleccions imposades i d’acceptar que el govern de l’estat espanyol impose les condicions en què es pot formar govern, ara córrer tots a votar Sánchez no pot fer res més sinó afegir encara més descrèdit a la manera d’actuar dels partits independentistes.” I el vaig rematar dient: “Amb aquest gest enterraran bona part de la credibilitat que els resta. Perquè, al cap i a la fi, demostraran que castigar-los ix de franc perquè viuen acomplexats políticament davant l’estat espanyol, incapaços de pensar en ells mateixos com a representants d’un país amb interessos propis, amb un marc polític privatiu i no com a meres comparses de la cort madrilenya. Preocupats principalment per ells i perquè els mateixos que han donat suport a Mariano Rajoy en tot allò que s’ha fet aquests darrers mesos contra Catalunya no els acusen ara de donar suport… a Mariano Rajoy!”

En l’entrevista d’ahir, Germà Bel diu que els polítics que van pilotar l’octubre del 2017 van ser uns incompetents i haurien hagut de plegar. Però i després? Perquè després ha estat molt pitjor encara…

 

PS1. No voldria que la meua referència a les clarividents i honrades paraules de Germà Bel no reflectís una cosa fonamental, que és que no poden ser inscrites de cap manera en la línia de derrotisme i abandó que impera dins els partits, sinó en la d’aprendre dels errors comesos per a tornar-ho a intentar i en més bones condicions. I sobre això he de dir que aquests darrers dies estic impressionat per la gran quantitat d’iniciatives de tota mena que veig que es comencen a moure en diverses direccions i per diversos actors, amb l’ànim comú de superar la situació actual i deixar arrere els errors. Dissabte, per exemple, vaig ser a Sant Gregori en una sessió de debat convocada per l’ANC, Òmnium, l’ADAC i l’Ateneu 24 de Juny, i em sorprengué molt l’excel·lent metodologia que aplicaven per a trobar punts en comú per a la nova etapa i de la gran participació que hi va haver. Després de la manifestació de la Diada, sembla que hi ha coses que comencen a canviar i, en relació amb això, tots hem de tenir clar que dissabte, la concentració del Primer d’Octubre, serà un indicador especialment important de si és així o no. De si comencem a desempallegar-nos d’aquests incompetents –la definició és de Germà Bel– o no.

PS2. Avui és l’últim dia per a visitar l’exposició “Revolució VilaWeb“, que s’ha fet al Palau Robert de Barcelona tots aquests mesos. Per a nosaltres ha estat una experiència meravellosa. En resta el llibre per a repassar tot allò que és aquest diari i la manera com ha arribat ací després de vint-i-set anys de treball i esforç.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Marià Puig
Marià Puig
25.09.2022  ·  22:21

Amb tot el respecte, estem envoltats de merda.

Roser Bravo
Roser Bravo
25.09.2022  ·  22:30

Benvolgut Sr Partal, tota la raó en la incompetència dels polítics del nostre Govern de la Generalitat. Ara bé, que no hàgim d’admetre que la incompetència ens hagi embait si arribem a permetre seguir governant a tants reconeguts incompetents… Tant de bó i els Independentistes donem el toc de Gràcia aquest proper 1 O!!!

Victor Serra
Victor Serra
25.09.2022  ·  22:35

Aquest impresentable de l’Illa serà el proper President de la Generalitat si els independentistes fem cas a alguns i ens abstenim o votem en blanc. Per molt emprenyats que estiguem amb els nostres polítics sempre serà millor votar al que considerem menys dolent.

Joan Benavent
Joan Benavent
25.09.2022  ·  22:49

Aquests empleats del psoe a Catalunya no deuen saber, entre molts altres principis, què és la dignitat d’una persona i d’un col·lectiu humà. No sembla que en tinguin ni els deu pas importar. Què dir, però, dels col·laboracionistes del 52% que els porten al collibé? Acomplexats i incompetents és dir poc. Ens fan sentir vergonya aliena a bona part dels que els vam votar. Algú pot pensar que estan capacitats per dirigir un estat, aquests ninots?

Josep Usó
Josep Usó
25.09.2022  ·  22:50

Després de molts anys de destil·lació , els que queden als partits polítics són els més mediocres d’entre els mediocres. Des de fa anys, més de cinc, només miren per ells. És bo que els humilie algú de tan baixa estofa com Illa. I millor que la societat catalana els deixe de banda. Són ineptes. Ferralla inservible.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
25.09.2022  ·  22:51

S’han venut el país a canvi de les seves prebendes. Cal fotre’ls fora més d’hora que tard, abans que el mal no sigui irremeiable.

Gerber van
Gerber van
25.09.2022  ·  22:56

M’agrada llegir que també el disgraciat Illa reconeix que el Parlament ja no representa el poble de Catalunya. Però l’Assemblea dels Representants del Consell de Catalunya sí ho fa. Cal que reconeixem aquest institut és la nostre com a llegítim.

M’afegeixo amb el comentari de Marià Puig.

Josep Molina
Josep Molina
25.09.2022  ·  23:36

Un article molt encertat aquest.

Jaume Riu
Jaume Riu
25.09.2022  ·  23:47

NO TOT LLIGAT I BEN LLIGAT
El gener de 1969 Franco encara va dictar un estat d’excepció d’aquells que pretenien controlar a una població desinformada i força atemorida. Ho va fer perquè hi havia símptomes de revolució a la universitat i rebel·lió a les fàbriques, però el desembre d’aquell mateix any en el discurs de Nadal, per tranquil·litzar a la seva gent, el dictador va dir allò de “lo he dejado todo atado y bien atado”, i tothom s’ho va creure quan va morir biològicament el 1975 i es va engegar una transició amb unes etapes clau ben lligades:
– Pacte Fiscal amb el País Basc per desmotivar l’independentisme d’Euskadi.
– Legalització dels partits comunistes PC i PSUC que s’avenien a entrar en joc del regne d’Espanya, però renunciant a ser mai més comunistes, perquè la constitució es cuida d’impedir-ho posant el dret a la propietat privada com un dret fonamental.
– Legalització del partit republicà ERC amb el retorn de Josep Tarradellas com a president d’una Generalitat autonòmica restaurada, però renunciant a ser mai més republicans, perquè la constitució es cuida d’impedir-ho intaurant el rei d’Espanya com a cap d’estat.
– Aprovació de la Llei de partits que preveu la il·legalització del partits que no estiguin d’acord amb els principis lligats i ben lligats a la constitució de 1978.
– En el preàmbul de la constitució es ve a dir que l’imperi de la llei preval sobre l’opinió dels ciutadans, exactament com diuen les constitucions de les dictadures.
– En el capítol 145 de la constitució hi ha una frase determinant i enigmàtica: “en ningún caso se admitira la federación de comunidades autonomas”.
Semblava doncs que el dictador ho havia deixat tot lligat i ben lligat, fins i tot amb un PSOE comprat per apuntalar al rei en tot moment i, excepcionalment, per passar el ribot a l’Estatut de Catalunya quan calgui.
Però no ho tenien tot lligat i ben lligat.
Franco es va descuidar de lligar els catalans.
El Procés català, revolucionari, transversal, perdurable, internacionalitzat i pacífic, ha sobreviscut a tota l’estratègia constitucional, i a Madrid ja ho saben, perquè sinó no farien tants esforços.
S’han adonat fa cinc anys que no tot ho tenien lligat i ben lligat.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
26.09.2022  ·  00:17

El PSOE va plantejar un escac a Joan Raventós i Raventós no va confiar prou amb les forces del PSC.
La jugada, des d’aleshores, és preservar l’àrea metropolitana de qualsevol veleïtat d’integració al projecte d’alliberament nacional català, un projecte que, amb una part l’àrea metropolitana a favor, seria viable.
Ells fan la seva…La pregunta és: nosaltres fem la part que ens toca o només parlem entre convençuts?
El discurs de Germà Bel en aquest punt presenta una llacuna important perquè ho dona per perdut quan ni ho hem intentat.
Abans de fer la independència haurem d’enfrontar aquest punt. Sinó, no la farem perquè perdrem el referèndum.
Això es veu més clar des de Sant Vicens dels Horts que des del Passeig de Gràcia.
Els del Passeig de Gràcia, com diu el nom, viuen en un estat de gràcia i meravella….i ben pagat. Qui voldria renunciar-hi?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
26.09.2022  ·  03:25

Els hem de fer fora com sigui. Al PSC i als tres partits. I a la resta d’espanyolistes també. Perquè al Parlament només hi ha espanyolistes, tinguem-ho tots clar.

Carles Serra
Carles Serra
26.09.2022  ·  08:17

Gràcies Vicent per l’esplèndida editorial; aquesta gentusa sense cap escrúpol amb aquesta maricona dolentota d’Iceta el capdevant, no serien res sense els seus votants; només recordar qui són els caps visibles d’aquesta sucursal del PSO€ a la colònia catalana, una majoria són els descendents que varen tenir que defugir de la misèria i un millor futur pels seus fills d’aquesta espaÑa que els seus descendents segueixen defensant, com així els seus votants, ja em diràs Vicent d’on surten els vots.
Però malgrat aquesta reatque descrius sobre aquest personatges, tant ER i Junts no tenen cap problema amb pactar i seguir donant-li més poder a la colònia catalana.
Com ja diu un subcriptor, estem envoltats de merda (la mentida)

Pep Agulló
Pep Agulló
26.09.2022  ·  09:04

INCOMPETÈNCIA O ESBORRAR EL CONFLICTE POLÍTIC?

“Manca de competència o de preparació per desenvolupar una activitat”. És, per tant, un adjectiu que abasta l’àmbit de la gestió i com veiem n’hi ha un munt d’incompetents en el govern, però això no respon a la seva actitud política de retorn a l’autonomisme, només li posem l’accent en que és un pèssim funcionari…

La incompetència no pot explicar on som. Penso que a partir de l’octubre del 17, la claudicació davant la repressió i de l’Estat és molt més que incompetència, és una voluntat d’esborrar qualsevol símbol de la revolta de l’1-O i la proclamació de la república del 27-O, i donant al govern Sánchezi a Europa els trumfos de què el conflicte ja no hi és, mentre la repressió s’acarnissa en milers de represaliats…

Com diu Baños, quan diuen (alguns independentistes del govern) que és el moment de la política (gestió) és quan volen els carrers buits. En canvi, és tot al contrari: quan la gent està organitzada i és als carrers, quan reclama drets, aleshores es fa la política realment.

Estic francament fart d’aquest mot, dit fins i tot, per molts protagonistes d’aquesta incompetència. Passem pàgina d’una vegada i posem la vista en el cicle de lluita que, sembla, està naixent…

Concordança amb l’editorial.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
26.09.2022  ·  09:23

Haurien de canviar el nom per la festa del bocata, així cridarien més immigrants espanyols, podrien arribar als 300.

Joan Mollà
Joan Mollà
26.09.2022  ·  09:32

Crec que al comentari de Carles Serra hi sobren els insults per les tendències personals de ľIceta, encara que les seves idees i trajectòria política em semblen infames.
D’altra banda, si tan malament ho està fent la nostra classe política, raó de més per impulsar una llista cívica. No com un altre partit, sinó com un canvi de model del degradat sistema de partits del règim del 78.
Però quedi clar que no serà un camí de roses ( i no ho dic per la festa del PSC ), perquè tindrem tot el sistema establert en contra. Sinó, quina és l’alternativa, seguir votant als ineptes reincidents?

Mònica Vidal
Mònica Vidal
26.09.2022  ·  09:46

Tot plegat no pinta gaire bé. A Itàlia, Meloni; ací, tothom espantat x l’economia que sembla que al capdevall és més important que no pas els anhels de llibertat democràtica, amb el”papus” de ‘ que ve l’extrema dreta’ pensant-nos que calladets, sense fer soroll, ens anirà millor.

Vivim els temps que vivim i la conjuntura política és la que és: governi qui governi no podrà anar més enllà del ritme dels fets. Pensar que amb governs feixistes, autòcrates, excloents de minories etc. salvarem els mobles és, al meu entendre, un error garrafal doncs a més de no salvar-los s’hi perderà, alguna cosa més.

L’altre dia vaiig veure la pel·lícula “los verdugos también mueren” magnífic relat de la invasió nazi a Txèquia on només l’unitat del poble pot lliurar batalla a la piconadora repressiva. Vaig pensar que ens aniria bé d’aprendre’n.

Joan Benet
Joan Benet
26.09.2022  ·  09:47

El mantra de “Si els socialistes tenen el suport incondicional dels partits independentistes facin el que facin, perquè haurien de canviar d’actitud…?” és aplicable fil per randa a nosaltres mateixos:
Si els partits independentistes tenen els suport incondicional dels votants facin el que facin, perquè haurien de canviar d’actitud…?
Si no hi ha cost electoral, ens seguiran fotent el pèl. Què voleu que us digui, això va començar amb Montilla de president. La presidència de la Generalitat ja només té valor estètic, podríem tenir un Virrey espanyol i estaríem igual.
Crec que posats a fer-ho amb l’oposició del govern, quasi prefereixo que qui ens enviï la policia sigui un espanyol que un català. Passarem menys vergonya.

Albert Miret
Albert Miret
26.09.2022  ·  10:09

Tota la raó quant a la incompetència dels polítics d’aquí, (no vull dir-ne “nostres”que de nostres no en tenen res sinó que semblen més aviat de l’altre bàndol. Però els catalans tenim la immensa sort de què els polítics de ca l’enemic, encara són molt més curtets, tant, que han necessitat que governin els jutges amb el Lawfare, (com als pobles més retardats on manen els Aiatol·làs), reconeixent la seva immensa incompetència. Val a dir que aquell americà que s’ha fet tant famós entre les dictadures mundials, no va inventar res de res, ja que als països àrabs, el lawfare no l’han deixat mai d’utilitzar. És que a tot arreu, la política ha arribat a un grau tan baix de coneixement, que només s’hi apunten aquells que no farien res a fora dels partidets.

Antoni Soler
Antoni Soler
26.09.2022  ·  10:13

El problema no es haver votat a Sànchez es.el q ha vingut desprès, obertes les portes per una oposició dura i efectiva ERC majorment a desaprofitat el q tenia a les seues mans i q amb Rajoy no era possible

Ferran Folch
Ferran Folch
26.09.2022  ·  10:35

Que el PSC és enemic ho sabem de fa temps, però que els nostres representants els donin suport aquí i allà és per començar a repartir bufes d’anada i de tornada. ERC, Junts, CUP, incompetents, estúpids, inframentals, imbècils, han de sentir-se dir de tot quan surtin al carrer, els hem de deixar sense feina urgentment, són com un grup de ximpanzés borratxos fent-se càrrec del país. PROU! Fora, PLEGUEU!

Jaume Palau
Jaume Palau
26.09.2022  ·  10:46

Per aquest i molts altres articles estic subscrit a VilaWeb, gràcies, una vegada més a Vicent Partal, a Germà Bel, i a tants col.laboradors, per posar el focus allà on fa falta, per parlar sense embuts, per donar-nos esperança, Aquest país reneixarà sempre de les cendres, perquè el caliu que hi ha sota es immens,

Xavier Garreta
Xavier Garreta
26.09.2022  ·  10:49

Vicent, després de rellegir el teu editorial del 3 d’agost de 2019, i amb la presepectiva del que ha succeït, crec que es fa evident el motiu de fons del suport d’Esquerra i el PDECat a Sánchez: l’esperança dels indults. No eren incapaços de pensar en ells mateixos, de fet ho van prioritzar, van pensar en ells mateixos i els companys de partit per davant del país sencer. Es fa evident que no es van fer dignes representants del poble català. Són una generació de polítics que han crescut dins un catalanisme reformista del regne d’Espanya, incapaços de pensar com a indenpendentistes. Ni quan el poble els va donar la força per fer la independència ho van saber aprofitar. Aquest és el motiu de fons pel que haurien d’haver plegat tots, ens podien dur al referèndum (i cal reconèixer el mèrit dels que ho van fer possible), però eren lideratges incapaços de dur-nos més enllà encorsetats dins d’aquesta cultura política.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
26.09.2022  ·  11:07

La repressió de l’estat té un disseny precís i ha tingut molta efectivitat. L’indult als presos polítics respon aquest disseny i ben segur que hi ha un pacte entre els indultats i el govern central, com hi és amb EH Bildu i així veiem com, discretament, es van aproximant els condemnats al País Basc. Amb altres paraules molt entenedores i amb perdó, el govern de l’estat té agafats pels collons als nacionalistes catalans i bascs primer amb el pal i després amb la pastanaga. El pal de fer entendre que l’independentisme té un cost inassumible i cap recompensa i la pastanaga de mantenir unes institucions de fireta amb uns sous, això si, homologables.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
26.09.2022  ·  11:07

La repressió de l’estat té un disseny precís i ha tingut molta efectivitat. L’indult als presos polítics respon aquest disseny i ben segur que hi ha un pacte entre els indultats i el govern central, com hi és amb EH Bildu i així veiem com, discretament, es van aproximant els condemnats al País Basc. Amb altres paraules molt entenedores i amb perdó, el govern de l’estat té agafats pels collons als nacionalistes catalans i bascs primer amb el pal i després amb la pastanaga. El pal de fer entendre que l’independentisme té un cost inassumible i cap recompensa i la pastanaga de mantenir unes institucions de fireta amb uns sous, això si, homologables.

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
26.09.2022  ·  11:22

Els polítics independentistes catalans estan atrapats dins del marc mental espanyol i creuen que fora d’aquest marc no hi ha vida. Si els nostres polítics no són capaços de veure Catalunya com un poble lliure, i s’obstinen a no desobeir allò que mana el govern espanyol de torn, no hi haurà res a fer.

Pablo Fuentes
Pablo Fuentes
26.09.2022  ·  11:40

Crec que hauriem de deixar de parlar de “partits independentistes”. @Esquerra_ERC, @JuntsXCat i la @cup_nacional formen un OLIGOPOLI del pseudo-independentisme. Res més.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
26.09.2022  ·  11:58

Els nostres politics han renunciat allo que vol una part de la a nacio per fer la pilota al govern central, aquesta redició aboca que la societat civil enem per damunt d´ells per fer que el nostre pais sigui lliure

Josep Pellicer
Josep Pellicer
26.09.2022  ·  12:52

Una part és incompetència real i una altra incompetència volguda o desitjada per continuar amb un autonomisme decadent per omplir-se les butxaques. I continuaran així mentre els votin.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
26.09.2022  ·  13:38

Absolutament d’acord amb Victor Serra, 25.09.2022 · 22:35.

Montse Milian
Montse Milian
26.09.2022  ·  15:47

Millor votar en blanc, si no ho ha una bona alternativa, que amb incoherència i una pinça al nas. Cal fer-los fora i escarmentar-los. Sinó no ens en sortirem. La força la tenim a les urnes i al carrer. Hem d’entendre que cada quatre anys tenim el poder de decidir.

Jordi Torres
Jordi Torres
26.09.2022  ·  17:05

Bon editorial, Vicent. El vassallatge incondicional que li ofereix el nostre govern a l’opressor ens ha convertit, a ulls dels espanyols i del món, en un poble mesell. Un poble del qual se’n pot abusar sense pagar cap preu. Tenim un govern servil i com a servents ens tracten.

Però, per què parles d’incompetència? Només serien incompetents si fossin independentistes. Per a mi, ni Esquerra, ni Junts, ni la CUP són independentistes. Són diferents varietats de partits autonomistes.

Esquerra encapçala aquest rànquing, han perdut la vergonya i la dignitat reconvertint-se en la pitjor versió de l’autonomisme dòcil. S’han venut la pell del paìs (i del partit) a canvi de nòmines i de l’hegemonia de la colònia.

Els de Junts, tot i omplir-nos de queixes i gesticulacions, tot i algunes individualitats remarcables, acaben fent el mateix que Esquerra. Han dissenyat aquest projecte esquizofrènic de fer d’oposició des del govern, que per força té un recorregut molt curt. Arribats al punt on la incoherència és intolerable, han de decidir: O caixa o faixa, i han decidit “caixa”.

Els de la CUP, abans que independentistes són d’esquerres, i abans que d’esquerres són “antijuntians”. Si lluites per la independència -i ho fas de debó- has d’estar disposat a treballar colze a colze amb tot l’espectre independentista. Primer ve la independència, després ja decidirem, tots plegats, de quin color som. A l’inrevés la cosa no funciona.

L’objectiu dels tres partits, doncs, és viure de la promesa independentista sense haver de patir-ne les conseqüències desagradables, i en això excel·leixen. Per tant, no és que siguin incompetents, no. Ben al contrari: són uns professionals de primer ordre. El problema és que ens han ben enredat.

Marià Armengol
Marià Armengol
26.09.2022  ·  17:37

Ells són els vencedors. Es creuen amb dret a fer escarni, enfotre-s’en, pixar-se al damunt dels perdedors.
Crec, i no es que sigui un optimista precisament, que s’estàn equivocant molt amb aquesta actitud xul.lesca.
D’entrada els desenmascara: Ens mostra la mena de gent que són: Uns immorals impresentables. Sense cap fons intel.lectual ni moral. Els srs. Mandonguilla (Mandonguilla un, Mandonguilla l’altre) no desmostren gaire recorregut com a persones.
Però s’equivoquen: L’Octubre 2017 es varen ‘entregar’ uns quants ‘dirigents?’, NO la ciutadanía. La Ciutadanía NO s’ha rendit.
Es feina nostra rearmar la nostra força ciutadana: Donant suport al Consell de la República i JA! al partit que tingui com a únic punt, o principal, aixecar la suspensió de la DI.
Del que hi hà ara al Parlament, ben poc ens serveix.

Maria Josepa Montagut
Maria Josepa Montagut
26.09.2022  ·  18:50

A banda d’analitzar la situació en que s’encontrem, que em sembla primordial, hem de mostrar que no ens cansem, que volem la Independència. Resistint, persistin, existirem. L’1 d’octubre a manifestar-se. Tots al carrer a demanar la Independència de la República Catalana.
No en tenim altra.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
26.09.2022  ·  19:11

Sr. @Victor Serra:

Que si, que si: sempre podem anar a pitjor. El cas és no anar allà a on volem.

L’amenaça de que vindrà el “coco” (vegi’s Salvador Illa) és igual d’insubstancial a l’amenaça que branden repetidament els socialistes per mobilitzar el vot davant la possible victòria del feixisme.

Vostè no vol i segurament no pot acceptar que tant se val qui governi, que no governarà d’acord als interessos dels qui l’han votat (inclosos els interessos de vostè). Sinó que governaran sempre i principalment d’acord als interessos dels governants. És una qüestió ben senzilla d’entendre però que sembla que vostè no la pugui entendre malgrat les evidències.

I tampoc sembla capacitat per entendre que la candidatura d’Escons en Blanc no té res a veure amb l’abstenció, el vot en blanc o el vot nul. Però cada cop vostè les ha confós totes. Votar Escons en Blanc no és treure el poder als “suposats independentistes” per donar-lo als unionistes, no. Votar Escons en Blanc és treure el poder als partits polítics per retenir-lo en la gent. I ja va essent hora que parlem d’una vegada què és el poder i com s’exerceix!

Ramon Perera
Ramon Perera
26.09.2022  ·  19:55

Hem deixat la direcció del país en mans d’una gent [els polítics] que han fet carrera dins d’un sistema polític dissenyat a Espanya. Per aquesta raó, no serveix de gran cosa dir que són uns incompetents, que no els tornarem a votar, que s’han venut a Espanya, etc. Si volem uns dirigents que siguin mínimament competents i fidels al país, els hem de triar o promoure, etc. amb procediments propis.

Fixar terminis per a un fet tan complex com és fer la independència, té inconvenients [per exemple, que la preparació s’allargui més de lo previst], però és imprescindible. El desllorigador és que el termini es pot allargar si es veu que la preparació va per bon camí i el nou termini és raonable.
També pot passar que el procés s’acceleri degut a circumstàncies imprevistes [que sempre n’hi pot haver] i que calgui fer més aviat el pas decisiu.

PS. Com passa sovint, la tria de la fotografia que acompanya l’article és genial.

Berta Carulla
Berta Carulla
26.09.2022  ·  22:18

Sr. Pere-Andreu Ubach:

potser no només és el sr. Víctor Serra el discapacitat sinó que en som uns quants més, o com a mínim jo també me’n declaro ja que amb la seva explicació no n’he tingut prou per copsar per quin mecanisme es dóna poder a la gent quan la gent no està dintre del Parlament i els que hi són constitueixen una determinada correlació de forces i qui no hi és no constitueix res. Si us plau, corregeixi’m si m’equivoco, i sobretot perdoneu la nostra ignorància. Oh Savis de l’Univers.

La meva mentalitat peregrina em diu que no calen pinces al nas sinó simplement deixar pas als partits petits que no veureu a la tv ni escoltareu a la ràdio però potser tenen el que s’ha de tenir i s’ofereixen al país per a posar-se al capdavant, que no és poc. I sobretot la meva mentalitat peregrina em diu que cal votar rabiosament més que mai i nítidament partits nacionalistes catalans que duen al ser programa sense complexos la Independència.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes