30.05.2018 - 22:00
|
Actualització: 03.08.2018 - 11:25
Avui comença al congrés espanyol el debat d’una moció de censura convocada pel PSOE contra Mariano Rajoy. I tot fa pensar que demà ERC i el PDECat hi votaran a favor. Aquests darrers mesos hem vist moltes actuacions dels partits polítics independentistes que fan mal d’entendre i, crec, també d’explicar. Però de totes aquesta, el regal dels seus vots al PSOE, és la que se’m fa més difícil de capir.
Cal escoltar el discurs que farà avui Pedro Sánchez, és clar, però em costa de creure que puga aportar res de nou respecte del procés d’independència i respecte de la regressió autoritària que ha de suportar d’una manera molt particular el Principat. De fet, ha demanat els vots dels diputats dels dos partits independentistes en canvi de res i gairebé sense ni parlar-hi. Aquesta actitud, per si mateixa, ja és insultant. Jo podria arribar a entendre que els vots anassen en canvi de coses molt concretes, fàcils de comprovar i visibles ja el primer minut. Però aquesta actitud acomplexada de llevar Rajoy del govern perquè no siga dit que continua manant per culpa nostra no solament m’és difícil de compartir, sinó que em preocupa molt.
Els independentistes catalans no tenim cap obligació de fer fora Rajoy per posar-hi Sánchez. No hi veig cap motiu si, com és obvi i evident, dissabte no canviarà res, en cas que Sánchez acabe essent investit demà. Després de no fer real la República proclamada, de participar en unes eleccions imposades i d’acceptar que el govern de l’estat espanyol impose les condicions en què es pot formar govern, ara córrer tots a votar Sánchez no pot fer res més sinó afegir encara més descrèdit a la manera d’actuar dels partits independentistes.
Perquè Sánchez va votar el 155, sí o no? Perquè Sánchez ha justificat la presó de la presidenta Forcadell, del vice-president Junqueras, dels consellers i dels Jordis, sí o no? Perquè Sánchez ha manipulat la realitat dient que el president Torra és un racista, sí o no? I els del partit de Sánchez? Els socialistes han votat al Parlament de Catalunya sempre i en bloc amb el PP i Ciutadans, sí o no? Han acudit al Tribunal Constitucional de bracet dels seus socis una vegada i una altra, contra les decisions del Parlament de Catalunya, sí o no? S’han alçat al parlament a saludar respectuosament els familiars dels presos, ni que fos tan solament per demostrar una mínima empatia cap a gent que han estat els seus companys d’hemicicle, sí o no? I no parle de les bestieses que vomiten alguns dels més ínclits representants del socialisme prehistòric –com aquell que va dir que l’independentisme era més preocupant que no pas el robatori del PP–, sinó de Pedro Sánchez. De qui dissabte podria ser president del govern espanyol. Ha estat ell o no ha estat ell qui ha dit que calia intervenir la Generalitat per a liquidar allò que va arribar a definir de colp d’estat contra la constitució espanyola i la democràcia? Aquest és el candidat que votaran els independentistes catalans, sense que ni tan sols haja de rectificar?
Que Rajoy és pitjor que Sánchez és ben evident, indiscutible. Però això no és pas un argument suficient. Tots sabem que si el PSOE s’hagués oposat al 155 hauria estat impossible d’aplicar-lo. I n’hi ha una prova clara: no acceptaren que TV3 formàs part del 155 i no en formà part. Per tant, la responsabilitat d’haver fet possible el 155 amb el seu suport actiu no la podem passar per alt. No es pot esborrar d’una revolada. I per això és complicat d’entendre com és que els dos partits independentistes el votaran, com si no fos cosa seua el patiment de tot el país, el dels funcionaris dels departaments ocupats, el de la gent al carrer, el dels seus companys a la presó i a l’exili. Per a fer què votaran Pedro Sánchez el PDECat i Esquerra? Per a adobar Espanya? Per a millorar Espanya? Va per ací, la cosa? Aquesta és la prioritat? I si és això, després, quan els independentistes denuncien a Europa la cruesa del 155 i la repressió, com explicaran que al remat van lliurar el seu vot a la persona que precisament un dia es va desplaçar a Brussel·les per defensar amb entusiasme l’aplicació del 155?
(Per si algú ho ha oblidat o no vol recordar-ho: el 18 i el 19 d’octubre Sánchez va anar a Brussel·les per reunir-se ni més ni menys que amb Juncker, Tajani, Mogherini, amb els primers ministres de Suècia i Portugal, Löfven i Costa, i amb el dirigent dels laboristes britànics, Jeremy Corbyn. La raó d’aquesta marató de reunions no era sinó demanar-los el suport al 155 de Rajoy.)
Em limite, voluntàriament, a posar sobre la taula la qüestió catalana, però la llista dels fets que equiparen el PSOE amb el PP, que l’en fan còmplice necessari, és immensa, inacabable. De la indignitat que hi ha haja encara morts republicans a les carreteres fins a la persistència dels favors especials a l’Església Catòlica, després de dècades manant ells. De la tortura i l’assassinat de dissidents, els GAL, fins al canvi de la constitució espanyola per a consagrar que primer de tot cal pagar el deute. O l’aprovació sense contrapartides del monstruós rescat bancari. O el refús –el març passat!– de revisar la llei d’amnistia, paraigua imprescindible per a protegir els franquistes. O el suport incondicional a la corona. O la corrupció, caram la corrupció! Que la corrupció no és cosa del PP i prou, com alguns voldrien fer creure. Que és sistèmica, motor i aliment del règim del 1978 i dels partits –espanyols, bascs o catalans, que en això no hi ha distinció– que el van construir i que l’han mantingut fins avui. El PSOE en va ple, també, de corrupció.
Però, malgrat tot això, els partits independentistes regalaran demà els vots a Pedro Sánchez i em fa l’efecte que amb aquest gest enterraran bona part de la credibilitat que els resta. Perquè, al cap i a la fi, demostraran que castigar-los ix de franc perquè viuen acomplexats políticament davant l’estat espanyol, incapaços de pensar en ells mateixos com a representants d’un país amb interessos propis, amb un marc polític privatiu i no com a meres comparses de la cort madrilenya. Preocupats principalment per ells i perquè els mateixos que han donat suport a Mariano Rajoy en tot allò que s’ha fet aquests darrers mesos contra ells no els acusen ara de donar suport… a Mariano Rajoy!
Més clar no es pot dir. Serà una vergonya si ERC i PDECAT donent suport a la moció de censura. No hi hagut distància entre el PP i el PSOE. La moció és un afer espanyol. Que s’apanyen els espanyols!