L’octubre del 2022, el canal Super3 es va refundar després d’uns quants anys de travessia pel desert que l’havien dut a la insignificança. Les retallades a la CCMA entre el 2010 i el 2015 van reduir de manera molt considerable el pressupost per a continguts infantils. I, sobretot, la cartera dedicada a comprar sèries d’èxit. En conseqüència, l’audiència va caure progressivament fins a enfonsar el Super3 a la cua dels canals infantils. D’entrada, la refundació en el canal SX3 va funcionar i va tornar a connectar amb el públic, però amb el pas dels mesos ha anat caient i ha posat en qüestió el rumb actual. No hi ha una única causa que ho expliqui, però l’evolució pressupostària del Super3 permet d’apuntar-ne una de clara: l’empenta inicial per a comprar títols atractius s’ha esvaït i la despesa de producció aliena ha tornat a nivells semblants a la dels exercicis afectats per les retallades.

Per a entendre la importància de la producció aliena en la salut del canal, n’hi ha prou de recordar l’impacte entre els nens anys enrere de Doraemon, El detectiu Conan, Espies de veritat, Shin-chan i One Piece, per esmentar només alguns títols. Són les sèries que generen conversa als patis d’escola i esdevenen motor del seu joc. Amb el nou canal es va recuperar la presència de l’anime japonès que tan bé havia funcionat en el passat, i d’entrada es van estrenar títols potents com ara Guardians de la nit, Haikyu!! i Inazuma Eleven. La línia va continuar els anys següents –també amb la recuperació de sèries antigues i ja doblades–, però ha perdut força amb el pas del temps.

Allò que es veu a la pantalla s’explica també amb les dades de l’evolució pressupostària del departament d’Infantils, a les quals ha tingut accés VilaWeb gràcies a una petició de transparència a la CCMA. La sèrie històrica entre el 2010 i el 2025 reflecteix la gran caiguda pressupostària a partir del 2012, una lleu recuperació el 2016 i el 2017, abans de caure en un nou període de decadència, i el salt endavant del 2022, amb la refundació.

Però, mirades en detall, les xifres ens mostren una realitat més complexa. El 2022, el pressupost total per a televisió del departament d’infantils va assolir un rècord d’aquests darrers deu anys, amb un pressupost total de 15,132 milions d’euros. Més del doble dels 7,378 milions de l’any anterior, però lluny dels 19,221 milions del 2010, abans de les retallades. És una xifra encara més distant si es té en compte que, del 2010 al 2022, els preus a Catalunya s’han encarit d’un 22,5%.

L’impuls del 2022 no s’ha sostingut

Gran part de l’impuls en el pressupost del 2022 va venir de la partida assignada a la compra de produccions alienes (+169,4%, en comparació amb el 2021), tot i que també van augmentar els diners per a les produccions pròpies i les coproduccions (+81%). Això va permetre d’arribar a 7,628 milions d’euros per comprar títols com les sèries d’anime ja esmentades, però també Numberblocks, Hoodie i ZombieLars. Però una part d’aquest impuls es va concentrar en la recuperació de títols clàssics d’anime que el canal ja havia emès i dels quals tenia els doblatges fets, cosa que va permetre d’omplir la graella ràpidament però sense construir un catàleg nou i atractiu per als anys vinents.

La caiguda del 43,1% en la compra de sèries i programes l’any següent s’explica, en part, per la dinàmica habitual del cicle de drets: quan un any es fa una compra important, l’any següent la graella ja té contingut cobert. Però la lògica pressupostària va fer la resta: si el 2023 s’havia funcionat amb menys diners, la conclusió va ser que no en calien més. VilaWeb ha demanat a la direcció de 3Cat la seva versió, però no ha donat cap resposta. Així, després del 2022, el pressupost per a la producció aliena s’ha estabilitzat en xifres una mica per sobre dels 4 milions d’euros.

Ara, cal tenir en compte un matís important. El 2023, els 4,339 milions d’euros per a la compra de sèries i programes aliens van ser íntegres per a la televisió. Però després de l’aparició de la plataforma 3Cat, l’octubre d’aquell any, el pressupost del departament d’infantils es va repartir també amb els continguts digitals. Així, el 2024 el pressupost per a la compra de producció aliena per al canal Super3 va tornar a caure als 2,449 milions d’euros, i el 2025 va ser de 3,004 milions. Sumant les partides de televisió, ràdio i mitjans digitals, el 2024 el pressupost per a la producció aliena va ser de 4,195 milions d’euros, i el 2025 de 4,277 milions.

Una caiguda al nivell de les retallades

A final del 2023, el nou canal va assolir el màxim històric d’ençà del 2012, quan va començar la caiguda arran de la desinversió al canal Super3. A l’octubre va tenir un 14% d’audiència mitjana entre el públic infantil, cosa que la situava com a primer dels canals infantils. La situació d’aleshores ençà és diametralment oposada i hi ha dies que l’audiència del canal voreja el 0%.

En aquest sentit, no és banal comparar el pressupost per a la compra de productes atractius d’aquests darrers anys amb els pitjors anys del canal. Els 2,449 milions d’euros del 2024 per a televisió són la xifra més baixa d’aquests darrers quinze anys, per sota i tot dels 2,898 milions que es van gastar el 2012, quan van començar les retallades més intenses a la CCMA. I els 3,004 milions del 2025 queden per sota dels pressuposts del 2014 (3,195 milions), 2016 (4,109 milions), 2017 (4,685 milions), 2018 (3,862 milions), 2019 (4,372 milions), 2020 (3,778 milions), 2022 (7,628 milions) i 2024 (2,449 milions).

Però, com hem dit, a les partides del departament d’infantils de la CCMA del 2024 i el 2025 per a la televisió cal afegir-hi les destinades a mitjans digitals. El 2024 s’hi van destinar 1,746 milions d’euros per a la producció aliena, d’un total de 3,153 milions per a digitals. El 2025, en canvi, el pressupost per a mitjans digitals va baixar. Van ser 1,499 milions en total, 1,273 dels quals per a la producció aliena.

D’ençà del 2021, el departament d’infantils també destina diners a la producció de continguts radiofònics, però ha estat sempre producció pròpia.

Títols potents els anys posteriors, però resultats més dolents

Els anys posteriors de l’arrencada del canal també han arribat títols atractius –tot i que en menor quantitat–, com La Patrulla Peluda, Bola de Drac, One Piece o Viatges Pokémon. Tot i això, l’audiència no sempre ha respost tan bé com els primers mesos del nou Super3.

La inversió en una sèrie no garanteix l’audiència si no va acompanyada d’una comunicació efectiva. El contrast entre Bola de Drac i One Piece n’és un exemple il·lustratiu. El retorn de Bola de Drac va arribar amb una campanya de comunicació que va generar expectació i va traduir la inversió en audiència. En canvi, One Piece –una opció cara amb centenars de capítols que han representat un cost de doblatge molt elevat– no va tenir la promoció que hauria merescut aquella inversió.

Trànsit cap a l’exclusivitat digital?

La desinversió al canal de televisió, sobretot en la compra de producció aliena, fa preguntar-se pel futur del canal Super3 a la televisió tradicional. Aquest novembre, la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, va ser entrevistada al diari Ara i va relativitzar la caiguda de les audiències lineals, que contraposava al creixement del consum digital: “Hem multiplicat per dos el consum digital d’ençà del rellançament i entre un 10% i un 13% aquest darrer any. Parlem de 60 milions de reproduccions i, per tant, n’estem satisfets.”

Segons que deia, havien decidit que el Super3 fes “una aposta centrada principalment en un consum digital” i experiències en persona al teatre o similars, i afegia que en la televisió tradicional els nens miraven continguts familiars com Eufòria. Quan se li va preguntar directament per si desapareixeria el canal de televisió clàssic, deia: “Arriba un moment que, amb els recursos que tenim, ens toca prendre decisions.”

I afegia: “Al canal lineal tenim un consum que és prou important perquè el vulguem mantenir al costat de l’aposta digital.” I concloïa: “Estudiem diferents possibilitats, que no puc avançar avui. Si poguéssim mantenir totes les finestres, les mantindríem per agregar consums. Però si acabem decidint que ens convé optar per uns altres continguts que podrien tenir un consum prioritari, ho haurem de valorar.”