Tot això que ha passat aquests darrers mesos a Catalunya és culpa de… Rússia! Per més increïble que pugui semblar, aquesta és la tesi que repeteixen des de fa dies alguns mitjans espanyols, com ara El País, i que el govern espanyol intenta aprofitar tant com li és possible –no sense problemes evidents com el ridícul que va fer la ministra de Defensa en una conversa enregistrada amb uns humoristes russos que es van fer passar pel ministre de Defensa de Letònia.

La maniobra és molt evident. La repressió contra els ciutadans del primer d’octubre i les mesures de presó per als membres del govern català han fet molt de mal a la imatge d’Espanya, sobretot a la resta de la Unió Europea. Tot i que els governs europeus li han fet costat de manera majoritària, les opinions públiques han estat molt crítiques. Per a intentar netejar-la, primer van fer córrer que moltes de les imatges de la repressió contra el referèndum eren falses. Això no va funcionar i el ministre Dastis, sobretot, va haver de respondre unes entrevistes duríssimes, com ara aquesta de la BBC o aquesta altra de Deustche Welle, en què l’entrevistador el va deixar sense arguments unes quantes vegades.

La pista russa apareix com un recurs d’emergència. Donar la culpa a Rússia és una manera de suavitzar o, fins i tot, negar la mala gestió que ha fet el govern espanyol de la crisi catalana. I té dos grans actius que intenten aprofitar. El primer és que no cal demostrar res. Com que l’acusació que Rússia interfereix en els afers occidentals és una acusació generalment acceptada, no cal ni tan sols donar-ne cap prova, n’hi ha prou d’ensenyar unes quantes piulades. I el segon actiu és que aquest és un invent que molta gent de la resta de la Unió Europea està disposada a comprar, perquè ja li va bé. La realitat, però, és que Rússia no solament ha estat favorable a Espanya durant tota la crisi sinó que ha estat un dels pocs governs europeus que no han criticat gens la repressió del dia del referèndum. La intoxicació, això, no ho pot amagar.

Rússia és un dels pocs països que dóna suport a la repressió espanyola.
El 28 de setembre, uns dies abans del referèndum, la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus, Maria Zakhàrova, va fer una declaració que no va deixar espai per a cap dubte (versió en rus  | traducció automàtica al català). Va afirmar que Rússia entenia que la qüestió catalana era un afer intern espanyol que havia de ser tractat tenint en compte el marc constitucional. ‘En les nostres relacions amb Espanya mantenim el principi incondicional de respecte a la sobirania i la integritat territorial d’aquest país’, va dir.

Fins aquí Rússia es va comportar com la gran majoria dels estats europeus. Però després de la repressió del dia del referèndum la seva reacció no va ser com la de la resta d’estats europeus, perquè va donar suport a la repressió i no va criticar de cap manera l’actuació de la policia espanyola. I així, el cap de premsa de Vladímir Putin, Dmitri Peskov, no tan sols va dir que continuaven considerant que Catalunya era un afer intern espanyol sinó que va afegir que no criticaven l’actuació de la policia espanyola (versió en rus | traducció automàtica al català) ‘per la mateixa raó que Rússia no accepta crítiques sobre els mètodes de treball de les agències de seguretat russes’. Aquells dies, la majoria dels governs europeus van condemnar l’ús de la força contra els votants catalans i un dels molts pocs països que no ho van fer va ser Rússia.

El País s’inventa la ingerència russa …abans del referèndum
Quina explicació té, doncs, que Espanya acusi Rússia de donar suport a l’independentisme si Rússia és un dels estats més favorables a Espanya? L’única explicació raonable és que es faci servir aquesta hipotètica trama russa per negar la realitat de la repressió i confondre els crítics, especialment aquells que provenen d’uns altres estats de la Unió Europea.

La hipòtesi segons la qual Rússia interfereix a favor de l’independentisme comença amb un article del diari El País, un dels més actius pel que fa a la difusió d’aquesta mena de rumors. Es tracta de l’article ‘‘Hackers’ rusos ayudan a tener activa la web del referèndum‘. L’article es publica abans del referèndum i assegura que s’ha trobat la connexió russa a partir de dos fets. El primer és que l’informàtic valencià detingut per haver clonat la pàgina web del referèndum, Daniel Morales, té un bloc en el qual hi ha una entrada del mes de maig que diu que ‘Putin estima els hàckers’. Considerar que l’entrada d’un bloc d’un informàtic valencià és la connexió de l’independentisme amb el Kremlin és ridícul. Però encara ho és més el segon fet. Els periodistes d’El País afirmen que moltes còpies de la web del referèndum són en servidors russos, i ells mateixos expliquen per què. Un policia, anònim com sempre, els explica que és habitual que es registrin a Rússia ‘i a països asiàtics que eren membres de l’URSS’ webs de les quals es vol evitar el tancament per la senzilla raó que no hi ha ‘convenis de col·laboració i les nostres comissions rogatòries són paper mullat’.

L’article no va tenir èxit, llavors, però ara ha esdevingut la base de la intensa campanya propagandística desencadenada per alguns mitjans espanyols. Finalment, el mateix govern espanyol i tot n’ha fet ús, tot i que això li ha creat alguns problemes amb la Federació Russa. Per exemple, l’ambaixada russa a Madrid ha publicat aquests dies dues notes molt dures contra el diari El País i les teories de conspiració que fan servir un to gens diplomàtic (primera nota i segona nota). En ambdues l’ambaixada remarca la incongruència més gran de la posició del diari que, durant unes quantes dècades, va ser un referent a l’estat espanyol. Aquesta incongruència és el menysteniment de les declaracions oficials i la decisió de fer servir la reacció de la premsa russa com si fos la oficial. És cert que alguns mitjans russos han estat molts atents a la realitat catalana i molt crítics amb la repressió, però això també ha passat amb els mitjans britànics, francesos, italians i alemanys i, en canvi, ningú no ha considerat que això definís la posició oficial d’aquests països.

En qualsevol cas, la maniobra de distracció ha crescut fins al punt que el ministre Dastis n’ha parlat a la Unió Europea, en una polèmica intervenció que els mitjans espanyols han volgut presentar com la prova que la Unió comprava la tesi segons la qual tot allò que passava a Catalunya era culpa de Rússia. La realitat, però, és ben diferent.

La Unió Europea no veu cap rastre d’intervenció russa en el cas català.
I ho és perquè la Unió Europea té un observatori sobre la intervenció russa en afers dels estats membres de la Unió Europea i fins avui no hi ha registrada cap intervenció que faci referència a Catalunya. Ni una.

EUvsDisinfo és un servei creat per la East StratCom Task Force, una unitat especialitzada de la Unió Europea creada el març del 2015 amb la tasca explícita de combatre la desinformació que arriba des de Rússia. Pertany al Servei d’Acció Exterior de la Unió Europea i analitza cada dia les ingerències russes en els estats membres de la Unió Europea.

La pàgina web té un catàleg de notícies i avisos sobre les intervencions russes en els estats europeus. Segueix els mitjans russos i en comenta les notícies, per exemple ací (versió en anglès. Aquesta web no permet una traducció automàtica al català) hi ha el text sobre la reacció dels mitjans russos al referèndum català. Al mateix temps, però, coordina i difon la informació sobre els casos d’interferència de Rússia en els afers interns de la Unió Europea i, com es veu en el gràfic capturat el diumenge 19 de novembre, no hi ha registrada cap activitat relacionada ni amb Catalunya ni amb Espanya. De la mateixa manera, cap dels 1.368 casos de desinformació russa sobre estats de la Unió Europea d’aquest darrer any que té catalogats tampoc no tenen res a veure amb Catalunya.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]