El desglaç de l’Àrtic afavorirà un clima més humit a la península ibèrica

Un estudi dirigit per investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) conclou que la pèrdua de gel marí a l’Àrtic farà que el clima del sud-oest dels Estats Units, especialment Califòrnia, sigui més sec, sobretot a l’hivern. A més, apunta que la humitat augmentarà a la península ibèrica, amb un impacte més notable durant l’hivern.

L’estudi, publicat a la revista Communications Earth and Environment, ha utilitzat una metodologia innovadora per analitzar la influència del desglaç àrtic en el clima global. Per fer-ho, s’ha centrat en els efectes que es produiran en les dècades vinents, aïllant altres factors vinculats al canvi climàtic, com els fluxos de calor.

La pèrdua de gel marí a l’Àrtic és un fenomen àmpliament investigat, però continua generant debat en la comunitat científica. Fins ara, molts estudis han analitzat els efectes a llarg termini, en una escala de segles, o bé han emprat models que fonen artificialment el gel mitjançant la introducció de calor, fet que pot distorsionar els resultats. A més, en alguns casos, s’han estudiat conjuntament les pèrdues de gel marí a l’Àrtic i l’Antàrtida, cosa que dificulta la identificació dels impactes específics de cada regió.

L’equip de l’ISGlobal ha aplicat una nova metodologia que no incorpora fluxos de calor addicionals, sinó que se centra exclusivament en l’impacte del retrocés del gel marí àrtic en el clima de les dècades vinents.

Com afecta el desglaç al clima global?

Segons que ha explicat Ivana Cvijanovic, investigadora de l’ISGlobal i autora principal de l’estudi, l’equip ha fet servir tres models de complexitat variable. En cadascun, han comparat dues simulacions: una amb la quantitat històrica de gel marí a l’Àrtic i una altra amb una reducció substancial de la cobertura de gel.

“La desaparició del gel marí modifica l’albedo superficial –és a dir, la reflectivitat de l’oceà Àrtic– i elimina l’aïllament entre l’atmosfera i la superfície oceànica, fet que altera els perfils de salinitat. Aquests canvis, al seu torn, activen teleconnexions atmosfèriques i oceàniques que poden propagar-se molt més enllà de l’Àrtic”, ha explicat Cvijanovic.

Desislava Petrova, també investigadora d’ISGlobal i darrera autora de l’estudi, ha puntualitzat que això no vol dir necessàriament que en els pròxims anys plogui menys a Califòrnia i més al Mediterrani occidental. “A banda de la pèrdua de la capa de gel a l’Àrtic, hi ha molts altres factors associats a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que influeixen en el clima. Entre aquests, hi ha les retroalimentacions atmosfèriques i oceàniques, els canvis de circulació i la pèrdua de gel marí antàrtic”, ha detallat.

Segons Petrova, malgrat la complexitat del sistema climàtic global, les anomalies en els patrons de circulació atmosfèrica observades en les darreres dècades mostren algunes similituds amb els patrons simulats en aquest estudi, especialment en fenòmens com la sequera que va afectar Califòrnia entre el 2012 i el 2016.