Descobreixen un crani d’un bebè simi que dóna pistes de l’antic ancestre comú dels éssers humans i els simis moderns

Un crani d’un bebè de simi de la grandària d’una llimona, que els arqueòlegs han ‘batejat’ com Alesi, i va viure en la selva de Kènia fa uns 13 milions d’anys, està donant pistes de com va poder ser l’antic ancestre dels éssers humans i dels simis moderns.

Aquest dimecres els científics han anunciat en la revista ‘Nature’ el descobriment del crani més complet d’un simi extint mai trobat, la qual cosa els ha permès estudiar característiques com la seva cavitat cranial, l’estructura de l’oïda interna i dents adults sense sortir sota les arrels de les seves dents de bebè.

El crani d’Alesi, amb el seu petit musell, s’assembla al d’un gibó, un simi petit trobat a Àsia. Però l’òrgan de l’equilibri dins de l’oïda interna és diferent del dels gibons i suggereix que l’espècie a la qual pertany es traslladava pels arbres amb més cautela i tenia braços més curts.

S’estima que el crani podria respondre a una antiga pregunta sobre l’origen del llinatge, que va derivar en éssers humans i simis moderns com els ximpanzés, goril·les, orangutans i gibons, que indicaria que el seu ancestre comú va evolucionar a l’Àfrica i no a Euràsia.

Molts dels fòssils mostren l’evolució que es va produir des del llinatge que va donar pas a la divisió entre éssers humans i ximpanzés, els cosins més propers en l’evolució, fa uns 6 o 7 milions d’anys. La nostra espècie, l’Homo sapiens, va sorgir aproximadament fa uns 300.000 anys a Àfrica.

Els fòssils de més de 10 milions d’anys que poden esclarir l’evolució dels ancestres comuns dels éssers humans i els simis moderns són inusuals, amb freqüència solament algunes dents i ossos de la mandíbula. Per això aquest fòssil, descobert a l’oest del llac Turkana en el nord de Kènia, és considerat com una revelació.