La repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme català i les sentències recents contra rapers per injúries suposades a la corona i als cossos policíacs espanyols han començat a motivar la demanda perquè s’apliqui l’article 7 de la Unió Europea contra Espanya.

El prestigiós periodista britànic Paul Mason va apuntar a aquesta via divendres arran de l’empresonament de Jordi Turull, Carme Forcadell, Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Acompanyava la petició d’una contundent comparació amb el xèrif d’Arizona Joe Arpaio, criticat pels defensors de les llibertats civils a causa de la suposada voluntat d’imposar la duresa de la llei pel damunt de qualsevol dret constitucional. ‘Espanya ara fa que l’Arizona de Joe Arpaio sembli liberal’, ironitzava Mason.

També l’eurodiputada Marina Albiol va demanar l’activació de l’article 7 contra Espanya arran de la sentència contra Valtònyc. Albiol va afirmar que es vulneren drets fonamentals com la llibertat d’expressió. ‘Brussel·les no pot sancionar uns països per les seues legislacions regressives i després amagar-se en la suposada falta de competències per a fer els ulls grossos amb altres estats membres’, va criticar.

Quan s’aplica l’article 7 de la UE?
La UE pot invocar l’article 7 del Tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que aplicar l’article 155 de la constitució espanyola enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus. Permet de suspendre els drets d’un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. Per a activar aquest mecanisme, cal que ho demani una tercera part dels estats integrants, del parlament europeu o de la Comissió Europea.

L’any 2003, la Comissió va lliurar aquest document marc al consell i al parlament, que especifica com es pot invocar l’article 7 i en quins casos es pot demanar la intervenció de la Unió en un estat membre. El document aclareix que es pot fer en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits que regulen les institucions europees.

El text afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal –la constitució pròpia en fóra el cas paradigmàtic–, la Unió Europea tindria l’obligació d’intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols no és necessari que hi hagi una actuació de l’estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.

Aplicacions anteriors
L’article 7 del tractat ja ha estat invocat per les autoritats europees, sense que s’hagin arribat a aplicar les penes que preveu, llevat del cas d’Àustria. La més greu seria la suspensió dels drets de vot i representació de l’estat membre afectat. Fins ara, la Comissió Europea ha amenaçat en cinc ocasions de fer ús de l’article 7. La més recent és l’advertència a Polònia l’any passat arran d’una reforma del sistema judicial que posa en greu perill la separació de poders.

El cas més famós va tenir lloc l’any 2000, quan a Àustria es va proposar de formar una coalició de govern que incloïa el Partit de la Llibertat (FPÖ), d’ideologia nazi i dirigit per Jörg Haider. La Comissió Europea va reaccionar contra aquesta possibilitat i hi va dictaminar un seguit de sancions efectives. Després de mesos de negociacions i de fer un informe sobre les polítiques del govern austríac es van aixecar perquè es va entendre que s’havien rectificat els problemes més greus, relacionats amb el tractament dels refugiats, els immigrants i les minories nacionals.

El segon cas fou l’enfrontament el 2012 entre la Unió Europea i Hongria, quan aquest país va redactar una nova constitució i una llei de mitjans que atemptava clarament contra la llibertat d’expressió. La Comissió de Venècia del Consell d’Europa va identificar els principals problemes que tenia aquella nova constitució i, tot seguit, la Comissió Europea va començar els procediments de sanció prevists en l’article 7.

Pocs mesos després, a Romania va esclatar una crisi política amb l’elecció del primer ministre Víctor Ponta. La Unió Europea va veure amb preocupació un seguit de maniobres que involucraven tant el parlament com els tribunals i va amenaçar d’aplicar-hi l’article 7. Tanmateix, més tard es van elaborar uns informes que indicaven que la situació s’havia anat reconduint satisfactòriament.

Una mica abans hi havia hagut el cas a França de l’expulsió de gitanos romanesos i búlgars pel govern de Sarkozy. L’executiu francès havia especificat que s’havien expel·lit membres de la minoria rom (gitana). La Unió Europea va reaccionar indicant que aquella decisió era incompatible amb els valors democràtics de la Unió. No es posava en qüestió el dret d’un estat membre d’expulsar emigrants il·legals, però sí que es considerava que expulsar en massa membres d’una ètnia o d’una minoria nacional era completament contrari als valors democràtics europeus. El govern francès va rectificar i, tot i que ha continuat fent fora immigrants il·legals, ha tingut molta cura de no identificar-los com a integrants de cap minoria.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb