Defensar-se, però com?

«Per decidir quin camí es tria, però, sembla que seria sensat de posar-se en la posició contrària, i espere que es reconega que aquesta també és una posició defensable i digna de debat»

Vicent Partal
03.02.2018 - 07:14
Actualització: 03.02.2018 - 08:14
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Intentaré escriure aquest article amb la màxima prudència i deixant clar des del primer minut tant el meu respecte com la meua solidaritat total i absoluta amb totes les persones que són a la presó o a l’exili a causa de la repressió contra el procés independentista. No voldria que ni una sola ratlla de les que escriuré fos interpretada en cap sentit com res més que una anàlisi del que passa. Entenc que la perspectiva amb la qual s’encara un tema com la defensa jurídica d’una persona no pot ser en cap cas la mateixa per a algú que és a la presó i per a algú que no hi és. I entenc que només els presos tenen dret de fixar com ha de ser la seua defensa.

Dit això, crec que a la vista del temps que ha passat i de les constants actuacions judicials –la darrera, ahir– relacionades amb aquest cas, comença a ser lícit dubtar en públic de si la manera de defensar les persones implicades és la millor. I també crec que és lícit fer-nos la pregunta de cap on porta, en termes polítics, el model de defensa triat.

Davant la repressió política sempre hi ha hagut dues defenses possibles. L’una, la que s’ha practicat gairebé sempre, és mirar de fer una defensa també política. És la que han fet servir Pablo Hasél i Toni Albà aquesta setmana davant el tribunal que els jutjava, per posar dos exemples ben diferents. Aquesta posició parteix de la convicció que no s’ha fet res malament i que la raó per la qual un és portat davant el tribunal és eminentment política, per més revestida que estiga amb una fórmula jurídica. L’acusat entén que no és culpable de res, però al mateix temps assumeix que, exactament per això, la cosa més probable és que siga condemnat. I aleshores posa el seu enfrontament jurídic en el marc d’una causa política. Espera que el cost personal que puga tenir per a ell la condemna servesca per a incrementar el nivell d’enfrontament social i, en tot cas, confia a la mobilització que es puga generar la capacitat de resoldre el seu cas personal.

L’altra via, molt minoritària però que en el cas català és la que tothom ha seguit amb independència de la militància de partit, consisteix a cercar les escletxes del sistema judicial per aconseguir la llibertat, si cal negant allò que s’ha fet o prometent al jutge coses que de vegades podrien arribar a posar en qüestió la dignitat personal i política. Aquest model de defensa en la vida civil és viable i dóna resultat si tens un advocat molt bo. Un bon penalista troba sovint fórmules recòndites per a atenuar la pena o, fins i tot, per a negociar i aconseguir la llibertat, especialment si el seu client és una persona que els jutges perceben com a important. Entenc, vista la trajectòria dels advocats encarregats de la defensa, que s’intente anar per aquesta via, però crec que ara mateix poca gent deu dubtar que l’estratègia no funciona. Els qui són a la presó són tractats com a ostatges més que no pas com a presos. I, en aquest sentit, crec que quan es reclama realisme a l’hora d’assumir que Puigdemont no exercirà de president cal demanar el mateix realisme per a entendre i assumir que som davant una ofensiva política, la qual fa servir la justícia només com a mètode per a aconseguir els seus objectius. I que, per tant, és molt més eficaç respondre políticament.

Insistesc que això ho dic des del màxim respecte a cada pres i exiliat i que reconec en tot moment el seu dret a decidir la defensa que vol tenir d’acord amb els seus interessos. Però si la via triada no dóna com a resultat l’alliberament dels presos, o com a mínim tenim moltes raons per a pensar que no serà així, em sembla que aleshores també és raonable i correcte qüestionar l’impacte polític que la manera de conduir les accions de defensa jurídica pot arribar a tenir sobre el conjunt del moviment independentista.

Ahir Marta Rovira, sobre la qual he de recordar que pesa una amenaça tan concreta com intolerable i indignant, va dir que ERC no vol investir Puigdemont perquè ‘per nosaltres és fonamental que la investidura no impliqui improvisacions, que no es faci sense garanties, que sigui efectiva i que no impliqui conseqüències penals per a moltíssima gent’. Estic d’acord en les tres primeres coses, però la quarta, que tinga o no conseqüències penals la investidura, no es pot posar en el mateix sac. Simplement perquè això no depèn del parlament. Ni tan sols de les lleis. Ni de l’actuació dels diputats. Només depèn que un jutge decidesca que allò no es pot fer. I sobre aquesta base, quina garantia té avui cap membre del parlament que no serà detingut i empresonat les setmanes vinents faça el que faça?

Les acusacions contra Junqueras i Forn són falses, com tothom sap. Es basen en tipus delictius que no es poden aplicar a ells, com tothom sap. Però les conseqüències són ben reals, com tothom sap. Aquestes últimes setmanes hem constatat, més enllà del que seria imaginable, com s’ha degradat completament l’administració de justícia a Espanya. Ara sabem que poden fabricar de manera impune qualsevol acusació. La pregunta, aleshores, és quina garantia tenim que no faran servir l’amenaça com a mètode habitual a partir d’ara, no sols per a impedir qualsevol nou avenç des de les institucions catalanes sinó també per a revertir, sense oposició, el que queda d’autonomia? Amb quina base, per exemple, hem de suposar que, un cop apartats Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig, l’estat espanyol ja no intentarà modificar res d’allò que faça el parlament o el govern de Catalunya? Ho pot assegurar algú, això?

Entenc que una part de l’independentisme creu que amb la formació del govern i la retirada del 155 l’estat espanyol deixarà de fer servir els tribunals per marcar límits a l’acció política, i que aquesta és la raó per la qual cal sacrificar Puigdemont. Que s’acabarà la ingerència de la Moncloa en la gestió de la Generalitat i en els afers polítics catalans. Jo no crec que això passe, però estic d’acord que aquesta és una posició defensable i digna de debat.

Per decidir quin camí es tria, però, sembla que seria sensat de posar-se en la posició contrària, i espere que es reconega que aquesta també és una posició defensable i digna de debat. És a dir, si assumim, contràriament, que després de la investidura i la formació de govern l’estat espanyol continuarà perseguint judicialment l’independentisme, aleshores crec que seria prudent demanar-nos si, posant com a condició que la decisió a prendre no siga perseguida penalment, no deu ser que en realitat acceptem de ser governats des de Madrid. Perquè només necessitaran posar la línia d’amenaça allà on no vulguen que siga travessada per a impedir que tire endavant qualsevol gestió, proposta o decisió.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
02.02.2018  ·  22:16

Hauriem de ser conscients que la única forma que un govern català pugui actuar amb llibertat, sense por, sense coaccions, sense amenaces contra ells i els seus familiars, és que marxi a l’exili i governi telemàticament des de un país civilitzat.

No soc capaç d’imaginar cap president que ho pugui fer millor que Puigdemont. Però si per algun motiu el parlament decideix nomenar-ne un altre, o marxa a l’exili o millor que dissolgui la generalitat perquè si està al abast de les forces repressives no podrà governar ni podrà viure.

Josep Usó
Josep Usó
02.02.2018  ·  22:17

Amb tot el respecte per a tots els presoners polítics i els qui ja han segut amenaçats amb presó política. No es tracta de cap mena de delicte. Es tracta d’ostatges, només. Estan on estan perquè són independentistes i catalans No per res més. De la mateixa manera que els inquisidors van obligar a Galileu a romandre en presó domiciliària la resta de la seua vida. Només per defensar públicament una veritat com un temple. El seu cas, com el dels actuals presos polítics catalans no té a veure amb la justícia. Es tracta d’espantar a l’enemic. Res més. I l’enemic som nosaltres. Abans o després, veient com van les coses, el millor lloc per a una persona honrada serà la presó. No hi cabrà tothom. Això és segur. Ara; per al qui ho passa, és molt dur. Molt. D’això es tracta. De fer que la situació siga molt dura i que no siga gens raonable. Perquè els quinze dies sense pati per una entrevista a la ràdio, també és fort. Com tot el què està passant al voltant dels presos. Qui recorda als inquisidors de Galileu? Ni tan sols el nom del Papa que els manava. Doncs això.

Alícia Larrañeta
Alícia Larrañeta
02.02.2018  ·  22:30

He rebut aquest missatge i em sembla prou interessant. Per aixo el vull compartir.
Al +324 ahir al vespre en Xavier Grasset va entrevistar en David Bondia President de Catalunya pel Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.
Va recomanar que es presenti recurs al TE immediatament contra el TC espanyol per la investidura i mesures cautelars a Puigdemont (ja es pot fer).
El TE pot contestar en 48 h. amb mesures cautelars mentre no resolgui i les mesures cautelars serien treure les del TC sobre la investidura, perquè van contra dret.
Per tant la investidura es podria fer a distància i sense el permís de Llarena.
El recurs el poden presentar els partits, però també els Votants per no respectar-se el resultat de les urnes.
Si els partits no ho fan que ho faci l’ANC o Òmnium.
Que esperen per fer el RECURS AL TE!!!!!!
COMPARTIU!!!!!

Enric Pladevall
Enric Pladevall
02.02.2018  ·  22:43

Vicenç just a la fusta. Tenim ostatges. No acceptaran cap govern independentista. Com ens hem de defensar d’aquesta Inquisició? L’1 d’octubre és el far a seguir. Tenim un mandat democràtic seguim-lo.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
02.02.2018  ·  23:00

1.-Si el que diu l’Alicia Larrañeta sobre l’entrevista a David Bondia es com aquest senyor diu, estem potser devant la clau del desllorigador.
Jo també he rebut el comentari i segurament es fàcil d’aprofondir sobre la seva viabilitat real, ja que el va entrevistar en Xavier Grasset al 324.

2.-També està circulant la proposta d’investir Carles Puigdemont a Brusel-les com a president de la República de Catalunya i un president de la Generalitat aquí, que respecti la legalitat vigent…en linia amb el que proposava en Joan Ramón Gomà fà un parell de dies.

Potser els lletrats hi haurien de dir alguna cosa. Entre tots podem trobar la manera, segur.

JOSEP MARIA OLLE
JOSEP MARIA OLLE
02.02.2018  ·  23:16

En contesta a Alicia Larraneta, el catedrático Bondia, va donar una Bona solució per que en 48 hores el TE, doni un contesta. Crec que tant la ANC i Omnium estarán fent aquest treball pels electors, i que els partits, tant ERC i JpCat estiguin alerta.
Jo vaig pensar el mateix, i certa alegria per que Europa ens cregui amb alguna cosa.
Ara pensen, que els clavells, les floretes i el somriure, amb “gent” com aquesta la nostra lluita está perduda. Tenim que pensar en actuar com ells, si be , la forca no tant “bruta”, si que el control de un territori, es per mitjans… que tots coneixem.
I la maduració del 1O i 3O, son difícils que la ciutadania estigui tant predisposada..
Ara estem, a l’espera de alguna cosa… quina?… pensen amb els jueus i els 6 dies del 67!!!
Es per tenir noves estrategies?

Danny Norton
Danny Norton
03.02.2018  ·  00:02

És veritat, Vicent, tenim prou proves de que els jutges del règim (catalans i estrangers) utilitzen certa interpretació de la justícia com a medi per a asfixiar el propòsit polític dels indomables, dels excèntrics que encaren construir un altre món.

Ja no cal discutir si en un acte hi ha o no rebel•lió, ens han demostrat que es refan els fets a mida i decreten presó preventiva (4 anys!). I, si no renegues de la teva manera de pensar, seguiràs tancat per perill de reiteració!

Fem el que fem i passi el que passi, la postura legionària del “¡a por ellos, que son pocos y cobardes!” no es suavitzarà, penso, en generacions. L’autonomia catalana de fa deu anys no tornarà a existir mai més. Se senten ofesos i humiliats per la nostra pretensió secessionista, i ens ho faran pagar tornant-nos al 1939.

Jo recolzo de tot cor la proposta d’en Vicent: La seva gegantina ofensiva jurídica és només una màscara que amaga l’ofensiva política. Defensem els ostatges actuals i futurs des de la política!

Visca la República!

Joaquim Falcó
Joaquim Falcó
03.02.2018  ·  00:32

JOAN RAMON GOMÁ Magnific , com sempre ,gracies

Jordi Buïl
Jordi Buïl
03.02.2018  ·  00:42

En Vicent Partal té tota la raó, en tot el que diu.

jaume vall
jaume vall
03.02.2018  ·  00:54

Completament d’acord. És així. Ha quedat demostrat que és així. Faran tot el que calgui per -intentar- anorrear el catalanisme. No només el sobiranisme, sinó tot el que els recordi la llarguíssima història de dignitat política que tenim al darrera. Recordem la Mancomunitat, per no remontar-nos més anteriorment, i les prohibicions de la dictadura de Primo de Rivera. Aviat hauran passat cent anys, i el bucle es repeteix. Algú creu que es pot ser “fraternal” amb qui et vol destruir?
(PSC i Catalunya en Comú que deixin de dir-se progressistes, si us plau. No posant-se al bàndol de qui rep la crueltat i la repressió, és posar-se al bàndol de qui l’exerceix)

Manuel Gil
Manuel Gil
03.02.2018  ·  00:55

Molt d´acord en cada línia expressada..

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
03.02.2018  ·  06:51

Absolutament d’acord, Vicent.

Gemma R.
Gemma R.
03.02.2018  ·  07:40

Molt d’ acord. Esperem que es posin d’ acord els partits, i poguem fer un pas endavant, perquè Europa els ha donat pressa per acabar amb el conflicte, i s’ acarnissaran amb tot el sobiranisme. O plantem cara, o ens esclafaran. Ara és hora de plantar-se. Aquesta pressa ens pot beneficiar si ho fem bé.

Albert Miret
Albert Miret
03.02.2018  ·  07:55

La por és un sentiment irracional, i com a tal, es torna fàcilment incontrolable. La reacció convencional davant de la por és el blindatge de la posició, a costa del que sigui. La irracionalitat d’un grup humà o una ètnia porta fàcilment al pànic, i la seva defensa normalment és la fatxenderia i la fatuïtat. Si observem un grup d’animals de qualsevol tipus, per exemple els simis, veurem fàcilment aquest tipus de comportament. Fingeixen ser més alts que l’enemic, es piquen fort el pit per a demostrar fortalesa i xisclen, criden i amenacen exageradament dels seus atacs. Els homes primitius, també ho feien, només cal observar als natius australians com fan la cerimònia prèvia a l’atac, recordant, és clar, coses antiquíssimes, no pas actuals, perquè aquells sí que han progressat molt socialment parlant.
Els grups humans insegurs de la seva igualtat amb els altres, tenen una reacció natural de bloqueig, ràbia i ferocitat excessiva contra el que els fa sentir insegurs. Si la seva situació és de “superioritat” fingida, es negaran sempre a qualsevol forma de negociació, perquè no estan segurs de la seva capacitat per a dur-la a terme.
En realitat el seu problema és la por, per això sempre prefereixen aïllar-se del món. Els seus enemics mai no podran negociar amb ells, per molts oferiments que els facin. La por només es cura amb la cultura, i un canvi cultural comporta molts segles. Els pobles més cultes, només podran apartar-se’n amb l’ajuda d’alguna altra ètnia més forta. Per cert, la desaparició de la civilització Inca, encara és un misteri?

Francesc Picas
Francesc Picas
03.02.2018  ·  08:02

Tardà i Rovira: porque no os callaís?

ALGÚ HO HAVIA DE DIR!

100% d’acord am Vicent

Jordi Massons
Jordi Massons
03.02.2018  ·  08:04

En general estic d’acord amb el teu article, i en l’error que s’està cometent en el sistema de defensa, doncs la “justicia” espanyola esta controlada pel poder polític, profundament corrupte, i nomes busca la venjança, o mes ben dit, l’escarment…, perquè no es torni a repetir un enfrontament al poder establert des del 1939
A nivell intern crec que el problema esta en la desconfiança al President Puigdemont, doncs forma part d’un partit amb tradició en vendre Catalunya a foscos interessos, i el que ha passat des del 1O no ha fet mes que incrementar les sospites, tot i que darrera pugui haver causes nobles.

Miquelina Riera
Miquelina Riera
03.02.2018  ·  08:10

No sé per on hem de tirar. No es pot suportar l’ amenaça, la presó, l’exili i tantes mentides. Una història q és ficció perquè el desig de marxar d’ells no ho toleren. Tots els catalans independentistes o no som els seus esclaus i poden fer el q els convingui fins q els q volem implementar la República no callem per sempre més. D’aquí el terror i la no llei q s’imposa. Només hi ha un camí si no volem drsaparèixer com a nació lliure i és marxant. Demà ja serà massa tard i el dolor creixarà cada dia. Ostatges i exiliats han de recuperar la llibertat i no hi ha més camí q el de la República. Menyspreu total i absolut a la justícia espanyola i al gobierno. No podré ni voldré mai saber res d”aquesta gent. Ni oblit ni perdó

Jaume Sans
Jaume Sans
03.02.2018  ·  08:11

Fa dies que dono voltes a aquesta qüestió i haig de dir que tenia algun dubte, però que amb la darrera interlocutòria del jutge Llarena m’ha quedat del tot clar que l’objectiu de tot plegat es desmuntar l’independentisme sigui com sigui. Creant situacions irreals, fabricant proves, ajustant les lleis com mes els convingui, ….Per això no hem de cedir i hem de seguir ferms i decidits. I anar una mica mes enllà en les accions. I seguir confiant en la bona feina feta pel nostre President a Europa tot esperant que d’una vegada per totes alguna cosa implosioni i acceleri el canvi

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
03.02.2018  ·  08:11

Des del meu punt de vista no cal que acceptem que estem governats per l’estat. N’estem: governats i reprimits a dojo. Fan i faran allò que voldran, …al menys una bona temporada.
És difícil resoldre un conflicte sense acceptar-ne els continguts de la manera més objectiva possible. La decissió d’anorrear els drets autonòmics la va prendre l’estat, les velles i noves castes de l’estat, cap al 2006. Potser abans. Ho volien fer de manera progressiva perquè no es notés gaire. Pensàven que erem uns badocs. El fet que la reacció popular i la seva ineptitud els hagi esguitarrat el pla, els té totalment fora de si. Han estat descoberts i això no s’ho poden acabar. La decissió però està presa i ara ja van a cara descoberta fins on creguin oportú. El gat juga amb la rata ferida fins que se’n cansa, fins que ja no es mou.
Davant d’aquest adversari, nosaltres analizem, especulem, critiquem a tort i a dret, acusem de traidoria els nostres companys, plantegem plans inviables, demanem unitats imposades. Trobo que , a estones, semblem una colla de desvagats.
Cal acompanyar dos milons de persones per un camí difícil, cal sumar 300.000 persones al projecte republicà. Això és imprescindible.
És legítim anar fer punta al coixí, estem en el nostre dret, però qualsevol persona que conegui mínimament el funcionament de l’Administració aconsellaria, crec, posar-se a treballar com sigui i com més aviat millor. Reformar l’Administració pujoliana, preparar-la per un altre futur. Fer fora els corruptes, donar pas a saba nova.
Espero que, d’avui en vuit, ja ens adonem que no es tracta de realisme, es tracta de supervivència…i de ser competents.

Francisca Sol
Francisca Sol
03.02.2018  ·  08:12

Són ostatges, en efecte, injustament retinguts a la presó i, que serveixen per posar fre a l’independentisme. Llegiu aquest article publicat a Infolibre:

https://www.infolibre.es/noticias/politica/2018/02/03/el_supremo_ignora_renuncia_forn_escano_porque_todavia_puede_ser_nombrado_conseller_impulsar_independencia_74842_1012.html

És urgent intentar altres vies per sortir-los de la presó. Corra pressa.

Oriol Gordó
Oriol Gordó
03.02.2018  ·  08:12

Les vostres editorials acostumen a ser lúcides, però la d’avui, ho és especialment.

Roser Cussó
Roser Cussó
03.02.2018  ·  08:13

“una part de l’independentisme creu que amb la formació del govern i la retirada del 155 l’estat espanyol deixarà de fer servir els tribunals per marcar límits a l’acció política”
Cert, pero és curiós, ja que ben abans del 155, l’estat ja els utilitzava els tribunals amb finalitats polítiques… No fou el TC que va “tombar” (tallar) un estatut aprobat pel Congeso i per un referèndum “legal”?
Creure doncs en que s’acabaran els tribunals polititzats amb la formació del govern és senzillament absurd.

Fèlix Arias
Fèlix Arias
03.02.2018  ·  08:13

Per a escriure el teu editorial, has fet servir unes formes que es podrien qualificar de versallesques per l’extrem respecte per les opinions i decisions dels altres i per les teves expressions amables i contingudes.

Les formes, però, no amaguen la teva contundència en denunciar com la situació penal actual, o possible futura, d’alguns polítics del bloc sobiranista està contaminant unes decisions que poden hipotecar durant molt de temps el futur del nostre país.

Jo no sóc tan contingut i per a mi és intolerable que aquests polítics amaguin la seva estratègia real amb eufemismes. Si han decidit evitar l’enfrontament directe contra l’estat espanyol i acatar les ordres que vinguin del govern i dels tribunals de Madrid, que ho defensin davant l’opinió pública i intentin tirar endavant un govern català amb aquesta postura. I si no se’n surten, que no se’n sortiran, tornem a les urnes ara que els hi ha caigut la màscara i veiem què volem realment els votants.

David Gallifa
David Gallifa
03.02.2018  ·  08:43

Els politics que tenim no estan preparats per al nou escenari que va començar l’1 d’octubre. Estan fets amb els motllos del passat, que no tornarà. Cal fer net en ambdos partits. I el mes dificil, buscar gent nova i disposada a tot per a les primeres files. Gent valenta, decidida, sense condicionants familiars o economics que els puguin amedrentar. O ens cambiem les piles ràpid o s ens menjaran amb patates. Relleus seleccionats per plantar cara! O adeu a tot!

Josep Aixalà
Josep Aixalà
03.02.2018  ·  08:58

Gràcies, Vicent, per una reflexió tan rigorosa, clara i plena de lucidesa.

Rosa M.M.S.
Rosa M.M.S.
03.02.2018  ·  09:06

Totalment d’acord. Fem el que fem tindrem l’amenaça dels jutges a sobre. És hora d’admetre que hem perdut perquè si bé algun dia podrem recórrer a la justícia internacional això tardarà anys. Ja s’encarregaran els feixistes d’allargar-ho tant com puguin. Ens ha fallat la UE que crèiem que no permetria la degradació democràtica d’un país membre i en canvi ho ha tolerat i a més no podem anar a tribunals internacionals ara com ara i ja sabem que tota justícia quan arriba tard és injusta. Vull que Puigdemont sigui president, que anem construint república però em temo que no podrem. HEM PERDUT, acceptem-ho.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
03.02.2018  ·  09:07

Totalment d’acord amb el Sr. Vicent Partal. Si una estratègia no funciona cal buscar-ne una altra. Llibertat presos polítics!!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
03.02.2018  ·  09:08

Bon editorial. I jo afegiria: ara mateix, qui pot decidir anar a noves eleccions és… M. Rajoy! Amb el qual, si de resultes de tot el fangar no es pot formar govern, pot ser que estiguem quatre anys sense govern, o amb govern directe de Madrid. I comprendreu que no ens podem permetre aquest luxe. Pel que si hi ha gent espantada aquí, més val que deixin pas a gent més valenta. I sí, la defensa dels presos no és la més adequada.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
03.02.2018  ·  09:11

La via d’acatar el TC, governar l’autonomia i esperar a augmentar la base independentista és una fal·làcia, no té recorregut, és una via morta. La llibertat només vindrà d’un enfrontament amb l’estat, pacífic per la nostra banda, haurem d’aguantar repressió, empresonaments i probablement conseqüències físiques. Parlem de Constitució de la nova República, que hom vegi què guanya i què perd, posem a la cua les “raons” emocionals. La base social s’ampliarà per la contradicció en que hem de sotmetre l’estat espanyol: democràcia i raó contra repressió. No tinguem por de l’embat definitiu perquè és una condició necessària perquè neixi un nou estat.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
03.02.2018  ·  09:13

Haurem de mirar i estudiar com ho van aconseguir tants pobles per lliurar-se del colonialisme. Quines tàctiques son les mes adients i quin tipus de resistència i contraatac és el millor.
Diuen que no hi ha millor defensa que un bon atac. Desobediència? Boicot comercial? Deixar de col·laborar?

Petits actes però continus com els del mecànic, per jo son de lo millor, cap a Ñ, però també cap a aquells que s’han passat a l’altre costat, que han canviat de seu.

Endavant, sense por, tots a una.

Arri unicorn.

Ignasi de
Ignasi de
03.02.2018  ·  09:15

Director, m’agrada la teva prudència:……..”com tothom sap”. Però algú ha de dir: ( com tothom sap, menys ERC).

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
03.02.2018  ·  09:21

Exacte!!

“Posant (els partits) la condició que la decisió a prendre no siga perseguida penalment, en realitat ACCEPTEN de ser governats des de Madrid. Perquè el poder central posarà la línia d’amenaça allà on vulgui per a impedir que tiri endavant qualsevol gestió, proposta o decisió.”

Però és de témer que a trair el País com ja va denunciar fa anys Xirinacs.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
03.02.2018  ·  09:25

Després de la decisió de mantenir a presó en Joaquim Forn i que Mendez de Vigo hagi afirmat que ni investidura simbòlica ni rès, no queda cap alternativa dins del territori espanyol.
Es clar doncs que hi ha dos camins, un es la claudicació i l’altre l’investidura a Brusel-les.

Ah, s’em oblidava que per la segona opció es necessita l’avinença d’ERC. Si tenen més alternatives, que les diguin sense embuts i si no en tenen o no volen mullarse, si us plau que s’apartin d’una vegada.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
03.02.2018  ·  09:25

Perdoneu:

que traeixin el país com ja ho van fer els liders en la transició del 78.. cosa que va denunciar Xirinacs

Joan Deulofeu
Joan Deulofeu
03.02.2018  ·  09:38

Fa temps que defenso aquesta posició. Tenim un Govern tutelat i vigilat des de Nadrid, ara mateix no sé on fins porta. Molt haurien de canviar les coses en futures eleccions estatals per a poder fer el nostra camí.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
03.02.2018  ·  09:39

Gràcies Vicent.
No sabem moltes coses de les que s’estan cuinant però segur que estem patint molt, molt. I vull imaginar que es fan totes les denúncies possibles a tots els tribunals possibles.
Llibertat presos polítics i exiliats.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
03.02.2018  ·  09:39

Jo no crec que encara que recuperem part de les institucions (perquè seguirà havent-hi intervenció econòmica, recursos sistemàtics a les lleis del Parlament, deslleialtat institucional, ofect…) ens treguin les urpes de sobre.

Han vingut per quedar-s’hi fem el que fem i només una revolta popular massiva i pacífica (perquè violenta apart de no anar amb el nostre tarannà no es pot guanyar, encara que només fos per pes demogràfic) els en podrà treure. És una cosa, en tot cas, crec, a llarg termini.

El que sí que crec que és important és recuperar el que puguem de les institucions. Per posar un exemple, és molt diferent que la conselleria d’educació, controlada pel 155, obligui pel curs 2018-2019 a fer a tot Catalunya un 30% de les classes en castellà i de matèries troncals, que no pas que li ordenin a una conselleria controlada per JxCat i ERC, que oposarà la resistència que pugui.

Per tant, necessitem un govern efectiu.

I és cert, totalment cert, que l’estratègia de defensa seguida no funciona. I no funciona perquè el procés que han endegat els jutges no és per jutjar res, sinó per escarmentar, humiliar i aixafar com si fos un cuc qualsevol que se’ls oposi. I en això no hi ha arrepentiment que valgui

Andreu Sancho
Andreu Sancho
03.02.2018  ·  09:42

Estem en mans de sàdics psicopates. Si els hi fem cas, cada vegada apretaràn més. En el fons, amb les seves amenaces no ens estàn donant cap més sortida que la de seguir. I el més dur és que aquesta deu ser la seva estratègia. Obligant-nos a continuar tenen la oportunitat de destruir-nos per sempre.
Estem en guerra!!!

Josep Maria Banach
Josep Maria Banach
03.02.2018  ·  09:46

Que se aparti de primera línea qui no vulgui riscos. Volen una República Catalana Independent?. Per que a mí no en val lo que diu ERC republica Catalana pero dins de Espanya.
La republica la tindrem amb morts, que no vol ningu o amb molts presos políticos, que es la vía democrática devant del estat Espanyol i portarlos a tots els tribunals Europeos e Internacionals

Frederic Larreula
Frederic Larreula
03.02.2018  ·  09:50

Potser caldria plantejar tenir un president de la Generalitat (òrgan de govern) i un President de Catalunya (que avui per avui és el MHP Carles Puigdemont), que sens dubte podrien treballar d’acord i respectant la jerarquia institucional.
També en aquest moment excepcional es podria proposar (-li) al sr. Carles Riera (al qual no vaig votar) assumís les tasques de la presidència de la Generalitat amb un veritable govern de consens.
Potser són molt males idees, però la dinàmica de partits és un càncer.

Ramon Alloza
Ramon Alloza
03.02.2018  ·  09:52

Desafortunadament, els presos no són ostatges són baixes perquè l’enemic els té en les seves mans i no els deixarà anar. Ans el contrari mirarà d’empresonar nous patriotes. Els que sí són ostatges són els que estan en llibertat provisional, els encausats i els que saben que previsiblement ho seran en un pròxim futur. Són ostatges perquè l’enemic vol utilitzar-los a distància per aturar el procés. Vol fer que la por els posi en les seves mans sense necessitat d’empresonar-los. I sembla que ho està aconseguint. Tinc molt clar que només sortiran els presos i s’aturarà la repressió judicial posant l’estat espanyol de genolls. La història sap més que els advocats: El govern d’en Companys i els altres presos de 1934 no van sortir de la presó fins la victòria del Front Popular de 1936. Com molt bé diu en Partal no ens en sortirem prometent fer bondat. Només aconseguirem demostrar-los que el remei produeix l’efecte desitjat i que cal administrar més medicina.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
03.02.2018  ·  10:02

De moment només en tenim 4 a la presó, tampoc son tants, imagineuvos la situació amb 400.. Ens tindrien més coaccionats i la cosa encara aniria a més o sigui que jo crec millor parar amb 4 que amb 400..

Amb 40.000 empresonats.. No se que pasaria.. No se que haurien d’haver fet.. De fet si diuen que els 11 de Setembre no et pots manifestar potser seran 400.000 o 800.000 empresonats.. Llavors no els tancarien, posarien multes.. Embargarien bens..

Jo faria cas absolut del que diuen, però no per que ho diuen ells sinó per ajustar-nos al dret internacional, més revolta judicial contra les seves normes i sense tenir ni el 50% dels vots ningú ens farà cas INTERNACIONALMENT PARLANT..

El problema que encalla la situació ara son els 4 il·lusos i coaccionadors de la CUP i la avarícia de la dreta i l’esquerra de governar una autonomía i tocar poder i pressupost..

Seguim sense estratègia comuna.. PERQUÈ?

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
03.02.2018  ·  10:08

Redefinir “realisme”. En aquests moments realisme vol dir que si claudiquem haurem perdut bous i esquelles per dècades, després de les quals no sabem si quedarà gaire país, identitat o llengua a defensar. Aquesta és l’única realitat que ens cal fer front.
Puigdemont representa mantenir viva la flama. ERC, amb C de claudicants, representa la retirada per viure una ficció de normalitat amb la coartada d’un rearmament impracticable dins dels límits de la reserva que ens imposa l’estat.
Que cadascú triï la defensa que consideri, però si és la d’acatar, que actuï en conseqüència apartant-se del camí polític com ha fet amb tota honestedat en Forn, i no pretenent contagiar i condicionar tot l’independentisme al servei de la seva defensa i de les seves pors.
Si no actuem ja com a poble en bloc, deixem que vagin imputant individualment qualsevol que sobresurti, lideri una mica o simplement es manifesti. Ells aniran escapçant mentre nosaltres encara meditem si ens convé fer-ho simbòlic, si hem de tornar a sacrificar el president que ells ja ens han sacrificat, o si ara toca o no convocar una manifestació. Quan no hi ha nervi ningú el pot injectar. Els pobles es revolten o no ho fan. I quan ho fan, i se’n surten, és només perquè decideixin que ja no aguanten més, que ja no hi ha res més a sopesar ni a discutir, que no hi ha volta enrere, i van a totes. Aleshores, només aleshores, és quan tenen opcions reals d’èxit.

JORGE COMPTE
JORGE COMPTE
03.02.2018  ·  10:12

De la meva proposta, de donar la PRESIDENCIA a la Sra. ARRIMADES, no veig cap comentari, ni en pro ni en contra, per lo que dedueixo que deu ser una tonteria,
No insistirè mes VICENÇS ,!!!

Assumpta Reñé
Assumpta Reñé
03.02.2018  ·  10:15

És molt alliçonadora la pellicula que està actualment en cartell traduïda a l’espanyol com “el instante más oscuro” Quan durant la Segunda Guerra Mundial el Parlament anglès davant l’amenaça de la invasió de la illa per les tropes d Hitler, es debat entre la resistència i la lluita fins al final contra la possibilitat d’intentar negociacions de pau
El film ofereix uns diàlegs que en aquests moments bé ens podríem aplicar
“ una nació que és derrotada algun dia renaixerà . Una nació que es rendeix com un xaiet, desapareix per sempre”
Que tinguem sort i encert en les difícils decisions !

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
03.02.2018  ·  11:16

D’acord amb el plantejament i especialment en l’últim paràgraf del article.
Si els fem el més mínim cas, hi perdrem . Resistència i desobediència pacífica. Gràcies.

Jordi T.
Jordi T.
03.02.2018  ·  11:19

Jo crec que som aquí en gran part per no haver fet una bona estratègia a llarg termini.
Es evident, i tots ho sabíem, que guanyar les eleccions ni ha alliberat els presos ni ha permès tornar els exiliats.
Si Puigdemont, Junqueras i els altres membres del govern no s’haguessin posat a les llistes de les eleccions del 155, per no acatar-lo, ara tindríem un president investit i un govern purament tècnic, sense perfil politic, sense excuses judicials, i el 155 foragitat. Les reunions de l’equip de govern… a Bruselles, on hi hauria el Govern legitim, i on s’hi podria haver traslladat la taula rodona i el quadre d’en Tapias.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
03.02.2018  ·  11:28

Estic d’acord, Partal. Després de la interlocutòria de ahir de Llarena (tot un MANUAL DEL JUTGE PREVARICADOR!!), és claríssim que la repressió seguirà a tot drap. Donat això, el dubte que plantejes és molt vàlid: no és millor seguir la via política i defensar atacant? quina via portarà menys víctimes, i a quin termini, curt, mitjà o llarg? Si es restitueix el govern legítim amb Puigdemont al davant, els presos seguiran on són i potser n’hi haurà més, però l’escandol serà cada cop més gran sobretot a nivell internacional, on España té el relat completament perdut, potser no a nivell oficial de estats (encara que cada cop amb més esquerdes), però sí a tots els altres nivells: politic, juridic i social. La incognita, al menys una, és: fins on arribará la tolerància de Merkel i cia. amb les atrocitats de Rajoy? o millor dit fins a quin punt consideraran a Rajoy garantia de estabilitat política i econòmica? Ara mateix no apostaria ni un cèmtim per la continuitat de Rajoy al gobierno: li van creixent enemics dins i fora del partit. I a fora del país cada cop se li veu més el llautó.
I si som “bons minyons” quina garantria tenim de que no hi haurà els mateixos presos o més? cap ni una; el seu objectiu és clar: que al Parlament no hi hagi ni un diputat independentista, o com a molt 7 ó 8…

Jordi T.
Jordi T.
03.02.2018  ·  11:28

I es evident que els empresonats son ostatges. El canvi d’actitud d’ERC és una mostra del que precisament busquen amb aquests empresonaments.
Pero cal que tots ens traguem del cap que portant-nos be els presoners quedaran lliures. Ara que han vist que funciona, la repressio no nomes no s’aturarà sino que s’intensificara.
No deixo de pensar que Puigdemont tenia clar el dia 26 que calia fer. Amb el referèndum no teníem prou força per proclamar la Republica. Convocant eleccions plebiscitàries per a un referèndum acordat i guanyant-les probablement no seríem on som. Pero no li ho van deixar fer, i en especial ERC. I ara s’han canviat els papers.

Albert Martín
Albert Martín
03.02.2018  ·  11:42

Nous elements per a l’anàlisi. I estan molt bé. Hi van dins d’aquest esforç col·lectiu que hem de fer per saber què hem après d’aquesta fase i actuar en conseqüència.

I, jo almenys, he après que qualsevol acció política que es vulgui oposar a la maquinària de l’estat, sigui ara, sigui si l’estat provoca un nou moment insurreccional per manca de capacitat política de diàleg, només reeixirà si popularment té una força que ara s’ha demostrat que encara no tenim i una direcció política i social més preparada i realista que la que ens ha “guiat” fins ara i que també hagi après del què s’ha fet que no s’hauria d’haver fet i del què no s’ha fet que s’hauria d’haver fet.

Així que, acabem de cremar els lliris i fem una mica d’esforç de colzes per reflexionar com recompondre i ampliar forces.

Toni Arregui
Toni Arregui
03.02.2018  ·  11:45

Gràcies per explicar-ho, Vicent. I com n’és de greu que encara hagi calgut explicar-ho!

Marc VIDAL
Marc VIDAL
03.02.2018  ·  12:03

Castella sempre ha viscut de rapinya. Tenint poques riqueses naturals s’han fet guerrers per anar a robar els altres pobles, envair-los, repoblar les terres, establint latifundis per mantenir la Vila y Corte. Robaren els regnes moros, robareu i expulsaren els jueus i els moriscos, robaren Flandes, mataren els indis, robaren l’or i la plata del Perú, esclavitzaren els Africans, i el 1898 ho havien perdut tot. Tot no. Els-hi resta dues colònies riques i productives, Catalunya (un botí de guerra; als francesos van deixar un tall gros per afeblir el país) i València. Catalunya és poblada de gent amb uns drets mínim, més ben dit únicament amb deures : treballar, pagar, creure i proclamar que hi ha hagut transició democràtica, i res pus ; en resumen Catalunya és llur Perú, poblat d’alguns colons, i molts indis a espoliar, envers els quals la sola actitud possible és “a por ellos”. Nos cal comprendre que utilitzaran, com sempre ho han fet al llarg dels segles, tota la força i les armes per mantenir la darrera colònia; els és impossible de la perdre. Per no molestar massa Europa, fingeixen les formes: uns tribunals a les ordres. Cal esperar poca ajuda de fora : els bancs i els Estats on manen (quasi tots) tenen por d’una Espanya insolvent. Tots nosaltres hem de fer la feina.

alfons jorro
alfons jorro
03.02.2018  ·  12:06

Crec que els 2.063.361 catalans que van portar 70 diputats amb els seus programes independentistes, mai autonòmics, no podem trair el President Puigdemont i tota la resta de represaliats, acceptant un “govern pseudoautonòmic”…. i tutelat per un estat tan cruel i corrupte com els tribunals als quals manen.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
03.02.2018  ·  12:08

A Sergi Guitart

La manera d’evitar que en tanquin més a la presó no és acotar el cap i dir si senyor. Si fem això seguiran tancant a la presó gent cada vegada per activitats més innocents fins que ens destrueixin del tot.

La manera és no deixar-se segrestar. Els diputats que son perseguits que facin valer la seva immunitat parlamentaria i no es deixin detenir. Els que no son parlamentaris, que les forces d’ocupació no sàpiguen on son per tal que no els puguin comunicar res ni els puguin anar a buscar. Si troben a algú que cerqui refugi a un país civilitzat. La caixa de resistència fem-la servir per finançar que els refugiats es puguin establir a l’exili en comptes de fer-la servir per pagar fiances.

Si tiren per la via de les multes comencem a protegir els diners en comtes corrents en paisos civilitzats on no puguin embargar res sense ordre d’un jutge. És perfectament legal tenir els diners en comptes en paisos civilitzats. Destinem els diners de la caixa de resistència per inundar-los de recursos contra les multes en els tribunals dels paisos on hi hagi els comptes bancaris que siguin paisos civilitzats…

Qui es pensi que agenollant-se salvarà res s’equivoca. Qui s’agenolli acabarà perdent-ho tot de genolls.

Francesc Molins
Francesc Molins
03.02.2018  ·  12:22

Si no assumim que hem entrat en el túnel del temps per retornar de ple al temps de la dictadura, seguirem qüestionant-nos perplexes que no entenem res. Qualsevol cosa que no passi per posar l’Estat espanyol contra les cordes del seu propi quadrilàter de lluita en el què ens han instal·lat, no té cap possibilitat. El no enfrontament significa dues o tres generacions més perdudes per tornar-ho a intentar. És molt improbable que una tàctica diferent reïxi, però sense lluita el fracàs del procés no té disjuntiva. Tocarà gestionar, perduda la dignitat, la misèria nacional -insultats- sense escola catalana, sense mitjans independents, sense accés a les nostres finances, sense Parlament sobirà, sense recursos per decidir inversions, i amb la certesa que les imputacions i condemnes seguiran els seu curs sense aturador.

jordi Rovira
jordi Rovira
03.02.2018  ·  12:34

Totalment d’acord. L’estat continuarà fustigant l’independentisme perquè sap que ni l’ha guanyat encara, i que no el guanyarà. La situació a l’altre costat va molt de pressa. Ens cal doncs fer números o passar comptes i actuar en aquells punts que els hi són menys favorables. Quan es fa esment el no improvisar, potser és vulgui dir no anar esverats. I sí un símbol moviliza molt, però també poden aparèixer batalles noves, com la sal a l’Índia, que explosión in allò que no és suportable. Repeteixo, molt bona reflexió senyor Partal.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
03.02.2018  ·  12:49

A Francesc Molins

Hi ha unes petites diferències entre la dictadura neofranquista actual i la franquista genuïna que hem de saber aprofitar per guanyar el que no varem poder guanyar llavors.

1) Ara ja no som espanyols. Ara som ciutadans de la UE i tenim dret a moure’ns nosaltres i el nostre patrimoni lliurement per qualsevol país de la UE i a protegir-nos-hi.

2) Ara hi ha internet que ens permet administrar els nostres interessos i actuar a milers de kilòmetres de distància com si hi fossim però sense el perill de ser segrestats.

3) La dictadura neofranquista multa, empresona, tortura psicològicament i bombardeja amb publicitat. La dictadura franquista afusellava, torturava psiquica i físicament, confiscava i bombardejava amb bombes de les que enderroquen edificis i maten persones. Els nostres avis varen resistir però no varen poder vèncer la dictadura franquista. Nosaltres podem resistir i vèncer la dictadura neofranquista i no seriem dignes hereus seus si no ho féssim.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
03.02.2018  ·  12:58

Vicent, l’has encertat al 100%!!!

Les motivacions del “jutge” Llarena per a no alliberar a en Quim Forn són el millor exemple del que dius.
El manté a la presó, malgrat renunciar a la política, malgrat renunciar a l’acta de diputat, simplement perquè pensa com independentista.
Davant d’això, la resta de presoners ja haurien de saber que vendre la seva dignitat no serveix de res. Cal recordar les paraules de Rosa Park.
Cal doncs pasar a la defensa política d’autoformació convençuda de que s’és innocent i de que s’està utilitzant la justicia amb finalitats polítiques per guanyar el que no guanyen a les urnes

El Tribunal Inquisicional no cerca justícia, cerca conversos i cerca submissió ara i en el futur, facis el que facis.

Qui tingui por (sentiment que respecto, el que no respecto és que si no estan convençuts es posin al mig per a entorpir) que faci un pas al costat.
Segur que entre els mes de dos milions de votants independentistes hi ha gent sense por, ja sia per convenciment o perquè no tenen res a perdre i s’arrisquen però cobrant un bon sou.

Robert Mora
Robert Mora
03.02.2018  ·  13:28

Lúcida reflexió. Hi ha una causa general contra l’independentisme de caràcteer polítc vehiculada a través dels tribunals. És doncs ben lògic i raonable que es pose de manifest aquest caràcter políric “espuri” de les causes juridiques obertes contra l’ndependentisme que difícilment amaguen els eu caràcter polític i ideologic.
En aquest sentit cal bastir una estratègia de defensa de caràcter general com la que l’estat (i no només el govern i els que li donen suport) ha encetat contra l’independentisme. Alguna cosa sabem ja perquè, la deriva que va prenent cada cop més evident, és idèntica a la que va utilitzar contra el nacionalisme basc, aprofitant la lluita armada, però ara sense aquest factor resultarà molt més difícil de mantenir, i per tant és en base a aquest coneixement que es poden construir estratègies as hoc al respecte. El govern central cada cop se n’amaga menys perquè en la seua competició embogida contra la nova dreta de C’s ha de deixar clar qui dels dos és més dur i més eficent a l’hora d’aturar “el separatisme i la unitat d’Espanya”. Això obre una via de denuncia que pot palesar el cara cter clàrament ideològic i antidemocràtic de l’ofensiva de l’estat.
L’ofensiva de l’estat esta “feixistitzant” la societat, si més no una part important, una societat deficientment democratitzada per una “Transició” fraudulenta, però també, cada vegada hi ha més veus arreu de l’Estat que s’esta revoltant contra aquest caràcter involutiu.
Per això una estratègia general de denuncia de caràcter “polític-Jurídic” per part de l’independentsme català és fa més i més urgent.
Com algú ha suggerit, ja no estem en un estat franquista, sino en un estat neo-franquista que ha sofisticat les seues armes adequant-les a la Europa en la que estem inserits, i per tant és atenent a aquesta nova situació q1ue s’han de pensar les noves estratègies de defensa que han de ser de caràter general com de caràcter general es també la ofensiva. I aquesta estratègia ha de tenir un vessant de denúncia adreçat a l’opinió pública sensible, tant espanyola com eropea.
En aquest sentit Pablo Hasel crec que ha donat una lliçò de la qaue caldria aprendre’n i trere conseqüències.

Francesc Molins
Francesc Molins
03.02.2018  ·  13:43

Joan Ramon Gomà:
Estic d’acord, però amb un matiç gens negligible:

(“Ara ja no som espanyols. Ara som ciutadans de la UE i tenim dret a moure’ns nosaltres i el nostre patrimoni lliurement per qualsevol país de la UE i a protegir-nos-hi.”)

La UE, ha estat -i és- la decepció més gran que ens hàgim pogut imaginar. Això ho ha canviat tot. Mai m’hagués imaginat fa uns anys que l’Estat espanyol pogués emprar les mateixes armes que en ple franquisme. Però ho ha fet. I Europa segueix mirant cap a un altre costat. La violència es tolera sense vergonya per un objectiu comú i superior. Sense màrtirs -amb el sentit literal de la paraula- no hi ha cap possibilitat. I encara ni tant sols així.
Altre cosa és si suggereixes l’exili. De fet això ja ho van fer molts després de la guerra. Davant de l’escenari que se’ns presenta, jo no ho desaconsellaria als joves que ho puguin fer.

Joan Ortí
Joan Ortí
03.02.2018  ·  13:54

Tots els països colonitzats per Espanya, s’han deslliurat del seu jou, trencant amb la lleis d’Espanya, per injustes, abusives, desproporcionades, repressores, agressives i dictatorials.
Hem de moure’ns com un sol poble i expressar la nostra voluntat i determinació sense cap tipus d’escarafalls, una i una altre vegada, fins que tot el mon digui ja ni ha prou de maltractament. Hem de trencar com tants altres països amb la tirania d’Espanya.
Si nosaltres no persistim amb tota la nostre força i determinació, si el moviment revolucionari que fa deu anys van endegar no es constant, a fora, veuran que no ho tenim tant clar. No podem donar ni per un instant aquesta sensació de que afluixem, o dubtem; la lluita per la independència de Catalunya no hi ha dubtes que valguin.
Ells faran totes les brutícies que solen i saben fer, però a mes persistència mes brutícia i es aquí on els hi explotarà a les mans; només portant-los al límit de la seva incompetència és quant ells mateixos saltaran pels aires.
Quanta mes gent estigui encausada, quanta mes gent estigui empresonada, això mateix, se’ls hi tornarà com un bumerang.
Molta gent està pagant un preu massa gran, totalment immerescut fora de llei i totalment gratuït per gracia de la dictadura espanyola.
Un tema que no podem deixar i en tot cas enfortir-lo és el de crear un moviment internacional de solidaritat a tots els àmbits i a tots els nivells.
Històricament cap altre moment de la historia de Catalunya havíem estat en unes condicions de lluita per conquerir la llibertat com ara, no podem fallar!! La força persistent de la nostra revolució n’és la solució.
Visca la República Catalana

Pep Agulló
Pep Agulló
03.02.2018  ·  14:47

Primerament penso que hem acabat un primer cicle de l’enfrontament, la que alguns en deien la revolta dels somriures, ja ha finit. Ara comença la segona part molt més rabiosa que ens demanarà en la voluntat de construir república, més generositat en el patiment, o dit d’una altra manera fer del patiment un arma política de combat. Comprensions a banda, la via de les escletxes jurídiques és un fracàs total. No allibera als ostatges, paralitza avenç polític republicà, crea desconfiança cap als polítics en molts ciutadans i ,sobretot, dona rèdit polític al cop d’Estat. Els dona la iniciativa. Fixeu-vos en el títol: com ens hem de defensar, quan hauríem d’estar parlant de programes, de constituents, etc. En Salvador Aregall aporta arguments en què coincideixo.
La defensa en treure’n profit de les escletxes legals quan les lleis espanyoles són líquides (s’inventen), no té sentit. Per tant pensar en un govern que governi (eficaç i amb garanties), que vol dir que el 155 et deixi governar, és, o una ingenuïtat irresponsable, o una traició, potser involuntària.
La repressió abastarà a tothom que tingui responsabilitats polítiques en el bandol republicà, i si no ens redim, s’ ompliran les presons. Llavors tindrem els dos front: els dels presoners alçat en combat, i el del carrer mobilitzat. S’haurà acabat el xantage de la por. El problema és si s’està mentalitzat i disposat al sacrifici. Tan clar com difícil.

Maria do Carmo Marques
Maria do Carmo Marques
03.02.2018  ·  14:54

Estic totalment d’acord amb en Joan Ortí. Suscric el 100%! El dia 19 de febrer, a Lisboa fem un acte a la Universitat sobre la qüestió catalana amb gran difusió. Tractarem d’aconseguir fer valdre la nostra posició tot i sabent que a Portugal, part de la societat es posiciona en favor d’Espanya. No ès fácil però hem d’intentar. I aplegar tots aquells que ens son favorables per aconseguir aquesta solidaritat que necessitem per que als ulls del món es vegi Espanya tal com ès!

Teresa Queralt
Teresa Queralt
03.02.2018  ·  15:24

M’ha arribat per Whatsapp i m’ha semblat meravellós:

Genocidi….1714-2018:
No sé si hi ha algun polític independentista que hi hagi pensat. Si tan complicat és fer president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, no seria millor fer-lo president de la REPÚBLICA CATALANA a Brussel·les? M’explico. La idea seria aquesta: Que tots els diputats independentistes del Parlament es traslladessin a Brussel·les per investir Carles Puigdemont president de la REPÚBLICA CATALANA. S’hauria de fer un acte solemníssim en el qual tots els diputats independentistes el votessin i votessin un Govern de la República Catalana a l’exili. Tot plegat acompanyat de milers de persones. Mentrestant caldria investir un president de la GENERALITAT DE CATALUNYA (o sigui, un president de l’autonomia catalana que a nivell formal no es saltés la legalitat espanyola, almenys fins el moment adient, fins el moment de fer el trencament definitiu amb l’Estat espanyol) que fos un diputat de la llista independentista més votada (o no, però independentista) i que mentrestant, amb un govern interior de JxCat, ERC i CUP, gestionés l’autonomia i el dia a dia de la governança al Principat. No sé si els partits independentistes hi han pensat, en aquesta solució. Us imagineu una gran cerimònia de presa de possessió del President de la REPÚBLICA CATALANA a Bèlgica amb milers de catalans presents brandant estelades i senyeres, l’impacte a nivell internacional que tindria i el mal que faria a Espanya????
Sisplau, compartiu aquest escrit, difoneu arreu aquesta idea. Cal que arribi a les cúpules dels tres partits independentistes catalans!!!! Gràcies!!!!!

Roser Caminals
Roser Caminals
03.02.2018  ·  15:45

L’aprofitament de les escletxes judicials porta a la derrota i desacredita la demanda catalana al tribunal d’Estrasburg, on tard o d’hora anira a parar. L’objectiu de l’estat espanyol es l’aniquilament, no el pacte amb el sobiranisme. Quansevol concessio obre una nova porta encara mes gran a la repressio.
No tenim dret a parlar en nom dels exiliats ni els presos, pero com a ciutadans no podem ser ingenus. Ara per ara, si intentem negociar amb Espanya ens destruiran com a poble. El 155 sera permanent.

eva salas
eva salas
03.02.2018  ·  16:16

Les lleis comunitàries legitimen la unilateralitat quan s’exaureixen totes les vies i quan hi ha represió; no estem, doncs, tan lluny. Aquest és l’instrument.
La majoria de la població la tenim l’independentisme, per més que ens hagin bombardejat amb el relat de que no. Però si ho dubten, és molt fàcil: referèndum pactat.
Cal fer sacrificis, si cedim per salvar-nos de la repressió llavors l’instrument per a esdevenir lliures no existeix.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
03.02.2018  ·  16:31

Recular és perdre del tot. Qui no ho vegi … no sé que he de posar perque no vull insultar ningú. Només tirant endavant tenen possibilitats els presos i els no presos: és d’una evidència enlluernant que l’estat espanyol va cap a la dictadura a passes de gegant (una dictadura corporativa, en aquest cas, i no unipersonal), i en són cómplices grans empreses, partits polítics, mass-media, aparell judicial, etc. ÇNo té remei: o independència o desaparició sota la bota de la dictadura.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
03.02.2018  ·  16:35

JOAN RAMON GOMÀ 03.02.2018 | 12:08 – Jo dic de fer cas del que diuen per a que callin d’una vegada, si aquestes son les seves lleis les hem d’acceptar igual que acceptem les de la resta del món.

Si les seves lleis no ens agraden les portem als tribunals internacionals i ja airem guanyant allà (presos92, atutxa, egunkaria, etc..)

Si acceptem les seves lleis i segueixen fotent canya crearan més independentistes (a part dels que ens falta despertar a nosaltres), però si no seguim les seves lleis segur que foteran canya i els seus aplaudiran..

Si seguim les seves lleis que formen part de l’ordenament jurídic internacional, si son injustes, les podrem trencar amb l’ajut internacional, si no les seguim, la comunitat internacional ens recomanarà seguir-les que és el que està passant ara..

Nosaltres no tenim ni ordenament jurídic.. No ens podem independitzar.. Ni exèrcit.. Ni res.. L’unica via es un referèndum tipus Scotland i a partir d’aquí construir el pais amb l’acord internacional..

Posar-se a fer estructures d’estat abans d’un referèndum es dir que o soc idiota (perque si perdo el referèndum he estat perdent el temps i diners en consultories) o es dir que vaig tant de llest que sigui com sigui el guanyare, ni que sigui per un vot encara que votin tres persones segons les teories que venien els sonats de la CUP)

Només hem de fer que més gent a Catalunya sigui independentista, no cal trencar cap llei per fer això, només cal posar de relleu els fets i lleis injustes i trampes.. Com venim fent els ultims anys..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
03.02.2018  ·  17:12

I no cal fer 9Ns ni 1Os per saber quants independentistes hi ha, es convoquen eleccions que així el resultat es validable internacionalment.. I paguen ells.. I els altres callen..

JOAN RAMON GOMÀ 03.02.2018 | 12:08 – Per obrir un compte bancari a l’estranger generalment has de tenir també una residència, i formalment ho has de notificar a la teva hisenda sinó estas amagant capital..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
03.02.2018  ·  17:24

Si fem créixer l’independentisme i no trenquem cap llei o ens la donen o quedaran en fora de joc, també davant el món i es d’això del que es tracta.. Fem créixer l’independentisme i a veure que passa..

No sóm ni la majoria encara (del total movilitzat a les urnes) som un 47% de SI, la resta es NO, sinó votarien SI o s’abstindrien de votar..

eva salas
eva salas
03.02.2018  ·  17:36

Sergi Guitart, si s’abstindrien de votar ja no seriem el 47% sinó que passariem de llarg.

Els seus comentaris són molt llargs però es llegeixen en un instant.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
03.02.2018  ·  18:14

Sergi Gitart, et veig molt nerviós:

1) Per obrir un compte en un país civilitzat no cal ni anar-hi. Si hi tens menys de 50.000€ només has d’omplir el model DD1 del Banc d’Espanya en obrir-lo i res mes. Ja no tens perill de perdre els diners quan els bancs espanyols facin fallida. Ja no et poden embargar un duro sense ordre judicial. SI ho fem tots ajudarem a que els bans espanyols facin fallida abans i a més serà més fàcil fer-nos pagaments i domiciliacions entre nosaltres sense problemes.

2) A les eleccions il·legals del 21-D hi va haver:

2.079.340 vots a favor de ratificar la república
1.898.371 vots en contra de ratificar la república i
326.360 + 49.030 vots nuls

Per tant 2.079.340 vots a favor sobre 2.079.340 + 1.898.371 de vots vàlids dóna 52,27% de vots a favor de la república. I això en unes eleccions il·legals amb una campanya electoral farcida de fraus i trampes contra la república.

3) Espanya no és un estat de dret. Espanya és una dictadura mafiosa on el gobierno es passa pels dallonses totes les “lleis”, les canvia quan li sembla i quan les apliquen als catalans les interpreten fent que diguin exactament el contrari del que diuen. Parlar de complir la llei a Espanya és absurd:

– Fer un referèndum no és delicte segons el que diu la llei espanyola.
– Res del que han fet els presos polítics és delicte segons la llei espanyola
– Investir un diputat electe telemàticament no és delicte segons la llei espanyola.
– Criticar el poder no és delicte segons la llei espanyola
– …

Però a Espanya qualsevol jutge del PP et pot posar a la presó per qualsevol d’aquests motius o fins i tot per mirar-lo malament.

A veure si ens despertem. Com més aviat la gent com tu es desperti i s’adoni que això és una dictadura. Que el projecte d’Espanya per a Catalunya és la destrucció total. Més aviat podrem començar a defensar-nos. O ens defensem i assolim la llibertat o ens destruiran. No hi ha terme mig. Espanya no fa presoners.

Pep Agulló
Pep Agulló
03.02.2018  ·  18:28

Estic segur que no.
No voldria, ni per un moment, pensar en pactes secrets com el del fiscal del cas Palau per reducció de condemna.
perquè…. això també és una escletxa, no ?
Però em sé un malpensat, perdoneu-me.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
03.02.2018  ·  20:02

Jo l’únic que sé es que internacionalment no som res, potser hi ha alguna cosa que falla o hem fet malament?

Sortiu a preguntar que hem fet malament potser us ho diuen, o potser el mon sencer s’equivoca..

Sense la comunitat internacional no ens podrem defensar mai.. I sense una majoria social INQUESTIONABLE tampoc..

SI es SI, qualsevol altra cosa es que t’estan dient que no.. Almenys aquest és el meu criteri..

eva salas
eva salas
03.02.2018  ·  20:09

No ser res internacionalment li costa molts euros a l’Estat espanyol. Quina ironia.

Per cert, quan a la papereta deia SI crec que guanyàvem en raó del 80 o 90%. Però en les eleccions del 21D no vaig trobar que a les paperetes digués SI ni NO sinò tot el contrari.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
03.02.2018  ·  20:24

Excel.lent i oportuníssim comentari. És ben palès que estem tenint un problema amb ERC i la seva ingènua, pueril anàlisi de la realitat. Per a mi és evident que hem de dur l’Estat espanyol al paroxisme del curtcircuit, de la contradicció judicial i al col.lapse repressiu. No, no veig cap altra escletxa que portar el sistema fins a la seva implosió. Llavors, i només llavors, potser s’eixamplarà la base social de l’independentisme… i si no és el cas tampoc perdré el son, no crec que haguem de fer marxa enrere: jo lluito per la supervivència de la catalanitat, de la nació catalana, no per acontentar, per adaptar-me a la “catalanitat” anecdòtica, de paper de fumar de segons qui. Portem més de 300 anys amb tema: en 5 ó 10 anys hauríem d’haver sortit d’una vegada del malson històric.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
03.02.2018  ·  21:49

Eva, Puigdemont a qui ara tothom usa com excusa va dir que el 21D era la segona volta del 1O, honest com ningú.. A la segona volta va resultar que els SI teniem 3 opcions que vam aconseguir el 47% dels vots..

La segona volta volia dir això..

I la comunitat internacional va veure que vam pasar del 90 al 47.. Ves a defensar-ho tu si vols, jo no puc.. A més que com es diu vulgarment t’han vist el llautó.. Puigdemont i algú més sap de llautó segurament per això el 26O va intentar frenar.. Però les punyalades fan molt mal..

Dit això Puigdemont pel qui sembla tothom ara aniria a morir, va dir a Copenhaguen que potser calia un referèndum a nivell estatal, i altres coses.. Però sembla que ningú se l’escolta ara o no se’l volen escoltar.. Entenc que volia dir que el Referèndum 1O potser no valia per a declarar una República.. Ara que fa dies que es a fora potser algú li ha explicat com ho veuen desde fora..

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
03.02.2018  ·  22:12

Acabo de llegir una xuminada tan grossa i irrespectuosa con “República Catalana dins d’España”, Hi algú tan illús i desmarxat com per creure’s que un fetus es pot desenvolupar amb cap garantía dins del tronc d’una olivera?. Està claríssim que si volem formar part de la Península Ibèrica, la única solució que tenim es guanyar-nos la independència i després pactar en igualtat de condicions. Les demés nacions peninsulars, que es manifestin i facin el que vulguin. No serà el nostre problèma. Tenen el mateix dret a autodeterminar-se que nosaltres. El que ens estalviarem és que ens segueixin governant els mateixos cafres q

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
03.02.2018  ·  22:48

Si fóssim tant bons “guerrers” com bons escriptors, o psicoanalistes, altre gall ens cantaria, tenim els ous, però no tenim la paella per el maneg, ni oli per fer la truita, malament quant es vol i es dol, o som o no som. Lo de las garanties que ara demana ERC, es com las que demanaven els unionistes per el 1 d’Octubre, quines garanties podem esperar del govern espanyol?, això es com posar una espardenya dins una gàbia, i esperar que canti. Cal que els que pensen -o això diuen- pensin que ja es hora de dir la veritat al poble, per crua i dura que sigui, jo no crec que estigui tot acabat com va dir Puigdemont, i els partits per la República ens haurien de demostrar, per respecte al poble que els ha votat, que son dignes d’aquests vots i del gran sou que cobren, hi son per voluntat pròpia, i si tenen por perquè no coneixien l’estat espanyol, o son poc llegits, o massa innocents, si ser tant bona gent com som, tingues algun valor positiu a Europa, però ja veieu com ens responen desprès de tot lo que ha passat i passa, crec que ens es de vital necessitat, defensar la nostre dignitat i orgull de poble, o com tenim por d’afrontar la veritat, seguirem amb lliris a las mans, mentre ens van practicant un “extermini” de la nostre classe política i altre gent nostre?..si restem passius, o bloquejats per la por, vindrà el dia que vindran per cada un de nosaltres, però llavors ja no tindrem a qui demanar auxili.

eva salas
eva salas
03.02.2018  ·  22:55

La segona volta volia dir ratificar el resultat, malgrat la represió, malgrat les trampes de l Estat quant al vot per correu, mils de vots extraviats no comptabilitzats o ves a saber, vejam si tu me’n pots informar exactament. I no em vull ni imaginar els mils de vots aconseguits via pringant gent; l’incultura llaurada i mantinguda per a les ocasions.

I el referèndum a tot l Estat. El resultat que comptaria seria igualment el que sortís al Principat, lògicament. O creus que Espanya ens expulsaria si a Espàña sortís SI i a Catalunya No? Doncs al revés tampoc. No entenc que et sorprengui tant. El MHP Puigdemont anava a Brusel.les quan era ben jove així que no crec que escolti per primer cop el que diuen “fora”. Tan igual al M.Rajoy… oi? La llàstima és que oferim el que oferim a l’Estat no li valdrà. Tret de acotar el cap és clar. Però sembla que alguns tenim dignitat, ja ho veus, sap greu que us molesti tant. I parlant de dignitat no tornis a referir-te a cap percentatge si no és el d’un referèndum lliure, o en cas que ho facis passaré de llarg.

Per últim: l’espanyolisme per la seva banda va fent parlar encara que diguis que no en la premsa internacional.
Espero que el retrat que van elaborant almenys et faci sentir ben orgullós.

eva salas
eva salas
03.02.2018  ·  23:08

No només vam ratificar sinó que vam augmentar el nombre de vots, en la segona volta.

Els que deien que s’havia votat dues vegades l’1O ho segueixen dient perquè no tenen cap noblesa, qualsevol espècie del regne animal en té mil vegades més. I del regne vegetal, per descomptat també.

Quim Siles
Quim Siles
05.02.2018  ·  10:28

No estic d’acord amb tu, Sergi Guitart. Des de la màxima cordialitat i respecte. Només voldria fer-te una pregunta: com vols fer créixer l’independentisme? Amb un govern tutelat, format per qui? ERC-CCOM-…i PSC? …o el PdCAT? Aquest suposat govern no tindrà cap poder per decidir res rellevant. Encara més, quan d’aquí una mesos el 155 (que continuarà vigent ‘de facto’ sense cap mena de dubte, perquè des del punt de vista del govern espanyol no hi ha cap necessitat de treure’l -és així de senzill- perquè a més a més ells en trauran rèdit electoral), et trobaràs que el mateix govern català haurà d’aplaudir i col·laborar amb el final de la immersió lingüística o qualsevol canvi de pla d’estudis que a ells se’ls encaparri com a necessari per garantir la ‘pau’ a les escoles o qualsevol ximpleria d’aquestes. O del contrari, citaran els consellers a declarar per oposar-se a qualsevol nova llei que s’inventin. Sergi, la repressió no s’aturarà en cap cas. De fet, s’intensificarà, i més gent anirà a la presó i a l’exili. Faríem bé d’assumir-ho tots plegats i pensar quina és la millor estratègia des del nostre punt de vista. Crec -és la meva opinió- que dir que no som prou independentistes i, per aquest motiu, hem d’abaixar el cap, no pot ser mai un argument d’algú que perseguix crear una república. De fet, aquest és l’argument de l’unionisme: que no som majoria, que la majoria són ells, i que el procés s’ha acabat. La solució -i ho dic des del màxim respecte per la teva opinió i la de qualsevol altra persona- no pot ser passar de patir opressió a convertir-se en ajudant del mestre colonial. Ho sento, però ho veig així.

pep astola
pep astola
11.02.2018  ·  10:33

És una frase de la pel·lícula “churchill”, ni tan sols sé si és verídica però és de sentit comú: “no pots negociar amb un lleó quan tens el cap dins la seva gola”. L’estratègia d’ERC és errònia, tant com ho va ser recolzar montilla en el segon tripartit

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes