Quan impedir a crits el debat té per objectiu retallar la democràcia

«La nova dreta vol que l'ambient siga tens per a negar la pluralitat»

Vicent Partal
Vicent Partal
17.04.2019 - 06:09
Actualització: 17.04.2019 - 08:09
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La nova dreta mundial intenta que dos conceptes autoritaris siguen vists com a decents, quan proposar aquests dos conceptes, no fa pas tant de temps, hauria causat una enorme controvèrsia en qualsevol democràcia. Primerament, pretenen desqualificar la protesta, com si la protesta es pogués separar de la llibertat d’expressió. En vam veure un cas paradigmàtic fa pocs dies a Errenderia. Ara resultarà que Ciutadans pot anar a aquest municipi basc a fer un acte electoral però, en canvi, els veïns del poble no poden protestar si no hi estan d’acord. I després hi ha aquest tenebrós concepte de la neutralitat de l’espai públic, robat i mal copiat del laïcisme francès. L’han emprat per fabricar, per exemple, la reacció contra els llaços grocs. Entre l’un i l’altre, tenen un propòsit tan simple com malvat: apartar del carrer tot allò que els faça nosa. Tot allò que els fa nosa a ells. Amb la complicitat de la policia i del poder judicial per mirar de silenciar completament qualsevol espai lliure. Matar el debat.

Aquesta tècnica té una concreció molt peculiar i molt recent als debats, sobretot a les televisions. Ahir VilaWeb en va fer un, de debat, amb la participació de Jaume Asens (En Comú Podem), Laura Borràs (Junts per Catalunya), Albano-Dante Fachin (Front Republicà) i, en substitució de Gabriel Rufian, el seu company de llista Gerard Gómez del Moral (Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes). El debat va ser dur i molt intens, però alhora elegant i constructiu. VilaWeb havia optat per aquest format després de constatar que els caps de llista d’ERC i JxCat no hi podien participar, per la condició de presos polítics, i assumint que si ells no hi podien participar no tenia trellat que hi participassen els dirigents dels tres partits responsables que siguen a la presó. Però, dit això, tots sabem que aquest debat tan interessant hauria estat simplement impossible si hi hagués pres part Inés Arrimadas, per exemple. Perquè s’hauria convertit en una torrentada d’insults i desqualificacions que no hauria permès a ningú de dialogar. De fet, hores abans TVE havia fet un debat semblant i al cap de pocs segons de començar –segons!– el representant del PP ja havia acusat ERC d’anar aliada ‘amb ETA’, de manera que ja no va ser possible cap debat sensat. I d’això es tracta, això és el que volen. Abans cercaven prohibir les veus que no eren la seua. Ara han entès que això no és possible ja i el que fan és impedir que les veus que no són la seua no puguen articular ni una sola frase seguida.

Per això els ciutadans hem de denunciar vigorosament la intenció d’aquestes pràctiques o restarem atrapats en el feixisme. No és una qüestió de saber amb qui parles o no, sinó de què volen aconseguir proposant un format determinat de debat. Insistesc que al debat de VilaWeb hi va haver posicions d’una enorme discrepància i moments en què es van dir coses molt dures sense que es perdés mai ni el respecte entre els quatre ponents ni el respecte al públic que els escoltava, en directe o en aquesta emissió de vídeo. Una enorme diferència amb aquests debats, electorals o televisius o radiofònics on s’ha caigut en la trampa de posar un provocador feixista per sistema, l’única missió del qual és precisament impedir el debat!

La nova dreta vol que l’ambient siga tens per a negar la pluralitat. I aquesta és l’amenaça veritablement greu que ens fa mal a tots. Amenaça a la qual s’ha afegit el PSC d’una manera que no sé si mai ells mateixos, d’ací uns anys, seran capaços d’explicar sense que els caiga la cara de vergonya.

I una cosa important més: una part essencial de la seua mentida és convèncer-nos que nosaltres també ho fem, com si això fos una justificació del seu comportament. I a justifica aquesta insinuació responen diverses teories estrambòtiques, per exemple, aquella de les bombolles informatives. -que els de dreta llegeixen només mitjans de dreta i els d’esquerra només d’esquerra. Però, per sort, els investigadors ja ens van aportant dades que neguen aquest relativisme interessat. El Reuters Institute, en aquest estudi, resol: ‘La investigació empírica troba que els motors de cerca i una àmplia gamma de diferents mitjans socials, incloent-hi Facebook, Twitter i YouTube, porten la gent a utilitzar fonts de notícies més diferents, fonts més diverses i fonts que no cerquen per voluntat pròpia.’

I hi ha un llibre recent (Network Propaganda: Manipulation, Disinformation and Radicalization in American Politics, de Yochai Benkler, Robert Faris i Hal Roberts, Oxford University Press) que pot ajudar molt a desmuntar el mite. Els autors han analitzat, entre el 2015 i el 2018, quatre milions de notícies polítiques de 40.000 fonts informatives diferents. dels Estats Units per a saber en quines notícies polítiques havien estat enllaçades i compartides i quants ‘m’agrada’ havien obtingut. I d’aquest enorme conjunt de dades no han aparegut les dues bombolles simètriques que ens volien fer creure, sinó dos comportaments, dues ètiques, diferents que jo sospite que serien molt i molt iguals si es fes un estudi semblant ací.

S’hi demostra que els mitjans de la dreta amplifiquen constantment notícies originades en els àmbits no periodístics de l’extrema dreta, atorgant-los credibilitat sense contrastar-la abans. Mentrestant, els mitjans d’esquerra amplifiquen moltes menys notícies originades en l’àmbit de l’extrema esquerra. Però, a més, i això és molt important, els mitjans de la dreta ni corregeixen els errors i mentides ni responsabilitzen els seus periodistes de les conseqüències de la falsa informació que escampen –i per a fer la comparació tan solament cal pensar en el tractament de les televisions privades espanyoles respecte de les fabricacions de personatges com Inda i les clavegueres de l’estat. Mentrestant, però, els mitjans de l’esquerra corregeixen més sovint els errors, comproven més les fonts i castiguen els periodistes que s’inventen històries.

Els autors del llibre diuen que aquesta diferència de comportament explica que la dreta s’haja radicalitzat de la manera que ho ha fet i la seua tendència a acceptar mentides evidents com si fossen veritats, menystenint el dret d’informació veraç i desdibuixant així d’una manera perillosa la frontera del procés informatiu legítim. I del debat públic. De la democràcia, per tant.

Combatre això és un dels esforços essencials d’aquest temps. I en aquesta lluita hi trobareu sempre VilaWeb.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
carme vilella
carme vilella
16.04.2019  ·  23:06

Sempre m’ha agradat la política i escoltava els debats i les entrevistes, ara no, estic tipa de tant odi, i sols espero el final de la campanya, he triat el meu partit i el botaré, però no escoltaré a ningú, em dol fer-ho així perquè si tot anés d’un altra manera igual valoraria millor el meu vot.
La dreta no se si no te programa o be que després de la corrupció i el mal que ha fet amb el judici de la vergonya, sols es dedica ha dir mentides, a on és el seu programa, com volen solucionar la manca d’habitatges, el paro, les llistes d’espera per els especialistes i operacions, el problema de les pensions i molts d’altres? .

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
16.04.2019  ·  23:24

“VilaWeb havia optat per aquest format després de constatar que els caps de llista d’ERC i JxCat no hi podien participar, per la condició de presos polítics, i assumint que si ells no hi podien participar no tenia trellat que hi participassen els dirigents dels tres partits responsables que siguen a la presó”.
No dic que el fet que els 155ers siguin els responsables de l’empresonament de Junqueras i Sánchez no sigui un motiu suficient per no haver-los convidat, però sincerament em sembla molt més encertada la decisió pel fet que sense cap dels 155ers els debats, les tertúlies, les converses, etc, són molt més constructives, productives, edificants, saludables, honestes, etc etc etc. Tant, que el primer motiu em sembla completament sobrer i prescindible.
Som dos móns irreconciliables, irrecuperables l’un per l’altre. L’annexionista i el colonitzat que se saben com a tals, el primer conscient que ha de defensar amb ungles i dents el “derecho de conquista” que li han llegat els seus avantpassats, vitalment depenent com se sap de la seva condició d’espoliador i del seu orgull d’hidalgo salvapàtries, i el segon conscient que viu els anys definitius on el futur només té dues cares: la submissió esclava i covarda o el risc de plantar cara sense defallir. “Lluitar o morir”.

Josep Usó
Josep Usó
16.04.2019  ·  23:36

Fa temps que no escolte ni veig determinats programes ni sintonitze determinades emissores. Fa anys vaig comprovar que estava igual de informat (o de desinformat), però molt més tranquil. Ara mateix hi ha molts mitjans que només atien enfrontaments buits de tot allò que no siga el soroll o la brega. Sistemàticament, els ignore. Tant és que siguen televisions, diaris, partits polítics o persones. Pense que és bo per la meua salut. Només es pot debatre amb qui es pot parlar. I, per descomptat, al carrer o a qualsevol lloc, s’hi ha de poder parlar de tot amb tothom.

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
16.04.2019  ·  23:39

Senyor Partal, donau sempre en el clau del que és veritablement important, no sé si sou superdotat!
D’acord amb les dues opinions dels Comentaris, però defens sempre la màxima pluralitat, així que estaria bé donar veu al PACMA, etc.
En definitiva: Debat molt bo, dels que se’ns neguen a diari, enhorabona!!

jordi Rovira
jordi Rovira
16.04.2019  ·  23:55

Això sí és una veritable declaració. Cada dia anem sabent una mica més de la lluita en la que estem inmersos. I pensar que temps enrere parlàvem de si el nostre era o no un afer intern. No ho és. Com tampoc és una lluita en solitari. Quan es fabrica tanta mentira, és perquè hi ha prou facilitat per treure “molèsties” a la superfície. Realment estem entrant de ple en un altre paradigma, i tothom va més apretat; qui pretén conservar el poder, també. Deia Neus Català que la vida era lluita. Quina idea més post moderna, per algú amb un fonament tant ideològic! La idea del poder i el control rasca amb la idea de la lluita, quan tots som massa i la massa necessita lluitar.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
17.04.2019  ·  00:06

I aquesta és l’amenaça veritablement greu que ens fa mal a tots, i a la qual s’ha afegit el PSC d’una manera que no sé si mai ells mateixos seran capaços d’explicar.
PSC-PSOE: per mi no és estrany, el PSOE va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera. El PSC ha perdut el sector catalanista.

jaume vall
jaume vall
17.04.2019  ·  00:16

En aquest nou paradigma d’autoritarisme tecnocràtic hi ha una variable molt important. Els diners. El benestar social. En èpoques de crisi el comú de la gent desconfia de les esquerres i s’entrega a la suposada eficiència de les dretes. Accepta menys llibertat, menys solidaritat, en favor d’una -imaginada- més eficàcia econòmica. D’aquí Trump i d’altres.
Potser, només potser, podria ser que la situació revertís si dintre d’uns anys torna a haver-hi un cicle de benestar econòmic, de classe mitjana benestant. Es tornaria a prioritzar certs valors típicament d’esquerres.
També podria ser que el sistema, l’statu quo s’encarregui que el fossat entre els més rics i els més pobres ja no torni a disminuir, i per tant que tinguem malestar, incultura, desinformació, individualitat, autoritarisme, durant dècades.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
17.04.2019  ·  00:18

1984 ja és aquí?
I el poble babau?
Doncs ens hem de posar les piles, no?

Maria Lecumberri
Maria Lecumberri
17.04.2019  ·  00:25

Su periódico es para mi aire limpio,trabajando sabiendo que significa ser periodistas , difícil hoy día. Y me recuerdan que debo cuidar la democracia cada día para que el fascismo no llegue a gobernar en ningún país. Gracias VilaWeb.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
17.04.2019  ·  00:45

Molt bona anàlisi, Partal, tot i que ahir no vaig ser a temps d’haver-hi pogut ser present i encara no n’he vist el video.
Acabo de veure un excel.lent debat a 6 a La 1 de RTVE. Com que tothom pensa pel seu compte, recomano molt a qui no l’hagi seguit que el recuperi.
Gràcies, Partal, i aconseguim entre tots (això serà molt més cosa dels no catalans) que ningú cometi l’error d’abstenir-se en aquesta contesa del dia 28, ni tan sols al Senat, i allunyar l’extrema dreta que vol acabar amb tots nosaltres, sense manies i sense distincions entre catalans indepes o no.

Josep Maria Barberà
Josep Maria Barberà
17.04.2019  ·  01:09

I si féssim una llei per castigar la prevaricació informativa? Es a dir que la informació publicada en els mitjans de difussió sabent que és falsa fos un delicte. No us sembla que la situació canviaria? Ara poden publicar notícies falses en tota impunitat. Es podria fer entrar al Congreso una proposició de llei per iniciativa popular. Tots els mitjans democràtics de l’estat espanyol hi podrien contribuir. Així que “ahí lo dejo”. A veure si algú recull la idea.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
17.04.2019  ·  01:41

El debat a sis de TVE ha tingut ben poc d¡exemplar. Les dues gallines de PP i Cs no han fet més que cloquejar i no deixar escoltar els altres. Ni un gram d’educació i saber estar.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
17.04.2019  ·  01:58

Cal teoritzar i repetir conceptes rentats de porqueria, com fas tu, Vicent Partal. Perquè d’una altra manera ens veurem qualsevol dia cara el mur de la represssió autoritària i clarament feixista. L’extrema dreta ha trobat el millor forat per atacar els seus enemics: inventa una mentida, l’amolla públicament i l’enemic tremola de por. Tots tres extremososs dretans en diuen de molt grosses, i totes són falses. És com si jo diguera, l’endemà de les eleccions els tres caps de llista rabiosament dretans és evident que paararan en la presó per poc que els resultats els siguen desfavorables. D’aquesta mena és el seu pseudoargumentari. Una vegada llançada la mentida, l’enemic es queda ert de por i els 3 reacacionaris pensen que han enganyat a la gent. Ara bé, per més mètodes goebelians i per més mentides que inventen, el personal no té tan poc trellat com per a creure’ls.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
17.04.2019  ·  06:51

Molt bona feina als de Vilaweb pel debat.
Per altra banda, no he vist el debat de TVE però m’imagino que han convidat els partits que no suposen un perill per l’estabilitat d’spanistan… Ahí lo dejo!

Albert Miret
Albert Miret
17.04.2019  ·  08:42

Ho sento. És possible que tot el que vaig a escriure sigui només un mal son, però necessito explicar els meus macabres dubtes. Cada vegada estic més convençut que tot el que passa en aquest demencial país està organitzat per un mag amb corona que amb la seva vareta crea miracles utilitzant els tres partits feixistes i la seva crosa. Que algú m’expliqui d’on surt un partit com Vox, que sense haver tingut ni un diputat a les corts espanyoles, ocupa tot l’espai electoral espanyol amb tots els drets com si fos un partit de tota la vida? Com és que sortint de sota les faldilles del PP, aquest no només no es queixa ni els apedrega amb els insults de rigor, sinó que s’hi alia i el mima com a un ill seu? Com és que C’s, que està perdent els calçotets pel camí perquè a cada acte que fa hi ha menys gent que a l’anterior, també està disposat a coaligar-s’hi? Com és que tots tres utilitzen la mateixa tècnica del crit, l’insult i l’exabrupte que en Vicent explica tan bé, com si fossin instruments d’una orquestrar sota una única batuta? Com és que un partit que es feia dir “socialista i obrer” ara ja només serveix de crossa dels tres germanets dèspotes quan ho necessiten i manifesta públicament i tranquil·la proclames de càstig a Catalunya, això sí, sempre després d’una reunió amb el mag? Com és que la totalitat del poder polític espanyol ja ha dimitit des de fa temps de fer política i ha traspassat tot el seu poder als jutges elegits exclusivament per l’oligarquia presidida pel mag coronat, deixant als polítics fent de hooligans destructors de tot propòsit polític mínimament intel·ligent?
De debò que a ningú el fa sospitar que aquest escenari cada vegada s’assembli més a l’Espanya dels anys quaranta, amb el seu generalísimo, els guerreros de Cristo Rey (Vox), la Falange (PP), la Fet y las Jons (C’s), la justícia franquista (la mateixa que llavors) i el clero presidit per l’Opus Dei (també el mateix)? Cal denunciar al mag, perquè aquesta organització i aquest tirà en realitat són absolutament inconstitucionals, i el mag és un estafador que utilitza un poder que cap llei ni cap constitució l’hi ha atorgat i, com el seu pare, inventa cops d’estat per a seguir sent l’únic govern del país i mantenir l’assassí tràfic d’armes que els ha fet multimilionaris.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
17.04.2019  ·  08:46

Nosaltres deiem que els carrers seran sempre nostres per que els ocupavem de forma festiva, pacífica i democràtica.

Ara els de Ciutadans es volen apropiar dels nostres carrers amb l’ajut dels tribunals ocupats pels jutges feixistes que no ens deixen ni posar llaços grocs per protestar per la seva injusticia.

COM NO SIGUEM CAPAÇOS DE GUANYAR-LOS A LES URNES, HO TENIM FOTUT.

joan rovira
joan rovira
17.04.2019  ·  08:54

Us imagineu la història a partir de les hemeroteques dels diaris ABC, La Razón, El Mundo, La Vanguardia, El Periódico, El País, etc.? I, basant-se en els acadèmics a sou de l’estat? I, la dels estats totalitaris que neixen amb la censura com a eina de supressió de la informació, o de l’adulteració en forma d’addició o de canvi dels fets?

Per això, d’entrada, les coses no són segures sinó només probables. En aquest sentit, els 110.450 dies que ens separen de l’11 de setembre de 1714 els hem reduït a 563 dies de l’1-O de 2017 i, en això estem encara.

Davant del criteri de probabilitat de la realitat hem de practicar el comportament com a mesura de verificació. I, en això també perseverem. Quan ho entenguem i ho practiquem coincidirà el temps real amb el comportament veraç del poble; llavors, comprovarem que som a la pràctica, una altra vegada, independents i lliures.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
17.04.2019  ·  09:21

Tanta putrefacció de l’Espanya oficial, fa fàstic són la contra història (entesa la història com un procés social evolutiu), . La farsa judicial, els nostres polítics dones i homes, empresonats i a l’exili,, defensant-nos amb els dons de la reflexió i la paraula treballant per una societat millor. L’immobilisme espanyol és execrable i està en fase necròtica,. Tot ens fa lluitar per la VICTÒRIA en aquest continua guerra de segles contra tot allò català, hem de fer-ho així per el bé de la democràcia global,

Pep Agulló
Pep Agulló
17.04.2019  ·  09:42

SER TOLERANTS…

Em sembla que va ser K. Popper que en la seva paradoxa de la tolerància es plantejava si cal ser tolerants amb els intolerants. Jo els he declarat la guerra. L’avantatge de ser independents, com Vilaweb, és poder ser intolerants amb els feixistes desafiant justament el que sigui il.legal no deixar-los l’espai públic com els passa als nostres mitjans que s’agenollen davant la Junta de la censura.

Ser tolerants amb el feixisme és donar-li consideració democràtica als seus actes antidemocràtics.

Llibertat presos polítics i exiliats!

Josep Salart
Josep Salart
17.04.2019  ·  09:44

I al davant de tot això, encara tením partits catalans que diariament et volen vendre ofertes independentistes i lo més greu: no volen saber rés de rés d’anar junts, de construir un front europeu fort i ben visible¡¡.
I m’adreço al comentari de l’Albert, sempre enriquidor per nosaltres, entenedor i trasparent, clar i directa: el mag que organitza tot això te les espatlles cobertes per organismes internacionals vinculats a negocis bruts i nets de les empreses espanyoles. Aquestes empreses es nutreixen del saqueig de les arques de l’estat que nosaltres omplenem. Els partits polítics, nous i vells, són joguines al servei del mag i per distreure el personal. I nosaltres, amb la nostra por i cobardia, amb la nostra educació i ànsia de diàleg permanent (són així) ho anem tol.lerant com si rés, com si la gent empresonada no va amb nosaltres (mira que n’hi ha a la presó que no hi anirira a fer ni un café, però arriscaría la vida per treure’l).
Penso molt amb els saharauis, no tenen petroli ni riqueses i els aniquilen diariament i abandonats de tothom. I així tants d’altres.

Daniel Mir
Daniel Mir
17.04.2019  ·  09:45

Molt d’acord amb n’Albert Miret, sols que jo als únics mags coronats que conec es diuen Melcior, Gaspar i Baltassar. Els coronats que obtenen els resultats que expliques, no empren la vareta màgica sinó els diners. Molts diners. I que son els nostres diners. Aquí està tota la seva màgia, en fer que els diners passin de la nostra butxaca a la seva.

David Escobedo
David Escobedo
17.04.2019  ·  09:57

Em va agradar molt el debat, tot i que va quedar una mica coix perquè no hi havien veus del constitucionalisme, però sempre està bé un bon debat.
Ara bé, estic al.lucinat amb les opinions que es centren en les formes i no en el fons. Us congratuleu de que siguin educats com si fossin els vostres fills o com si fos una mena de mèrit compartit, pel fet de que teniu objectius polítics semblants. Flipant. Ells no son vosaltres! Si ells son bons, res diu això de vosaltres. Si ells fossin dolents, res de la seva maldat seria imputable a vosaltres. I en Partal, al que admiro molt, dient que l´esquerra és més educada i menys mentidera que la dreta perquè ho ha llegit a un estudi de la política nordamericana és el summum de l´autocomplacència! S´ha de reconèixer que és infatigable, però només s´haurien de recuperar declaracions de Gabriel Rufian o de Quim Torra, entre molts altres, per desmuntar absolutament aquesta hipòtesi de que l´educació i la sinceritat és patrimoni de l´esquerra i de l´independentisme.

La veritat és que no entenc com no agafeu aquesta gent i els engegueu a tots a fer punyetes! Un debat polític és una estudiada ficció, una posada en escena. Darrere les càmeres, quan fan de polítics i no de venedors, aquests 4 es llancen ganivetades al fetge cada dia!
Sentint-los només vaig pensar dues coses: l´independentisme no tornarà a aixecar el cap i ERC guanyarà les eleccions, perquè posats a gestionar una autonomia que la gestioni el més fort.
Diuen el mateix que fa 5 anys, però ara la CUP no hi és perquè l´han trencada. Ara tenim el Front Republicà, que no son més que els Pirates i Poble Lliure amb un logo conjunt.
I molt important: només vaig sentir autonomistes, polítics amb discurs indepe que el que fan es preparar el terreny per gestionar conjuntament una autonomia (excepte Dante Fachin, que aquest ni és indepe ni es autonomista ni és res. Aquest l´únic que vol és poder viure de la política defensant una causa impossible que no s´esgoti en 300 anys més. No et pots refiar de ningú la professió del qual sigui exclusivament “polític-activista”. Això el que realment vol dir és: paparra. Paràsit. Aquest no té on tornar si no té escó, aquest dirà allò que calgui per asegurar-se el seu petit i improductiu espai. Desconfiança màxima.)

Els únics indepes que no van ser allà son els únics indepes veritables que hi han. Els únics indepes que un pot respectar per la seva coherència tot i que som enemics ideològics: la CUP.
La resta: autonomistes. Autonomistes everywhere. Veureu.
PD: últimament tinc la sensació de que sóc més indepe que vosaltres…Com podeu admetre tota aquesta farsa?

Ramon Sans
Ramon Sans
17.04.2019  ·  10:09

Gracias por el debate, pero encontré a faltar el “¿QUE HAY DE LO MIO?” , del votante , del día a dia, se da por sabido cosas que la población no sabemos y menos los saben los que no siguen la estela independentista , un ejemplo :

LAS PROPUESTAS INDEPENDETISTAS SOBRE ; pensiones, autopistas de pago , sanidad financiación , pago y sueldos de profesionales sanitarios , educación tercer sector, salario base …. ¿SOBRE ESO LOS INDEPENDENTISTAS NO TENEMOS PROPUESTAS DEFENDIBLES EN UN DEBATE???

Me duele ver que hemos caido en la trampa de la represión , solo hablamos de las VÍCTIMAS ,nosotros, de los nuestros cuando para “ensanchar la base” hay que hablar de lo que interesa a esa base que no está convencida…de SU calidad de vida , de SU libertad , de SU derecho a la vivienda … EN REALIDAD ESO TRADUCE QUE NO SE QUIERE AMPLIAR LA BASE SINO LUCHAR PARA QUITAR SE LOS VOTOS DE UNOS A OTROS DENTRO DEL CAMPO INDEPENDENTISTA , craso error , es al PSC al que hay que ir a PEDIR CUENTAS Y CUMPLIR LAS ESPECTATIVAS SOCIALES DE SU ELECTORADO NO INDEPENDENTISTA…QUE ES MUY PARECIDO A LAS ESPECTATIVAS DE LOS VOTANTES SOBERANISTAS.

El debate sirvió de mucho , entre otras cosas en permitir TEORICAMENTE , que después de hablar , los que pensaran de una manera u de otra no tuviesen ningún problema en sentarse para descansar y tomar un café … es decir me dió la impresión que se levantaron de las sillas tan amigos o más que cuando se sentaron en ellas a pesar de haberse disputado el voto de los electores , el debate que UNE EN LA DISCREPANCIA ES POR SI SOLO UN ÉXITO . GRACIAS VILAWEB.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
17.04.2019  ·  10:34

Gràcies Vilaweb.
Ja fa anys que em van dir que davant la inundació informativa calia trobar gent que fes la feina de seleccionar i facilitar-nos la informació.
Gràcies Vilaweb

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
17.04.2019  ·  12:18

Moltes gràcies pel debat, Vicent! A mi em calia, gràcies.
La feina que fa VilaWeb per aclarir les notícies poc clares també és per agrair. Ho faig.
Crec que l’Albert Miret té molta raó, el què no sé és com podem aturar el mag, de moment.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
17.04.2019  ·  15:55

Gràcies pels comentaris sobre aquests inútils que no deixen parlar els altres

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €