En tota l’obra de Josep Pla, hi ha centenars d’anàlisis i reflexions sobre la política i els polítics. Una mica arraconats i no gaire coneguts, els tres volums de les Cròniques parlamentàries de l’Obra Completa permeten d’extreure’n una mostra prou representativa. Per completar-les, hem passejat també pel seu llibre dedicat a Francesc Cambó, de fet, un manual de pràctica política per a tot policy maker.

Aquestes cites polítiques –que presentem en quatre parts– no tenen cap altra voluntat sinó acompanyar aquests dies de frenètica agitació política amb el contrapunt de les opinions d’algú que no va deixar mai de viure i d’interessar-se pel futur plausible del seu país.

Cites polítiques del volum 40 de l’Obra Completa, Polèmica. Cròniques parlamentàries (1929-1932)

1. «Tenim la tendència a veure la política o com una poesia o com un exercici de caníbals.»

2. «Definir-se sobre coses abstractes és realitzar un acte d’una certa grandesa en el terreny de les assignatures; en política és cometre un acte de galimaties.»

3. «La llibertat serveix, entre moltes altres coses, per a no equivocar-se.»

4. «Jugar a fer política no pot pas durar per sempre; el bluf té fatalment un límit.»

5. «Hem de lluitar contra la facilitat embafadora.»

6. «Un polític, és a dir, un home amb prou força per a sentir, de tant en tant, que la vida i la història no són un somni somniat.»

7. «La política la fan els polítics i aquests no s’improvisen.»

8. «Un polític que fes els seus càlculs a base de prescindir de la realitat immediata, no seria a tot arreu del món considerat com un irrisori i estricte arbitrari?»

9. «En política, una posició és determinada essencialment per la posició de les forces contràries.»

10. «Un polític només pot pretendre de fixar com a tal l’atenció de la gent quan pot presentar una realitat creada per la seva intervenció i el seu esforç.»

11. «Els problemes polítics són essencialment problemes d’astúcia. La política és l’astúcia al servei de la realitat.»

12. «A Catalunya les coses no haurien canviat ni d’un mil·límetre si hom hagués seguit la tàctica de tenir sempre raó i de no fer res, que ha estat la tàctica dels millors esperits de la política general aquests últims 30 anys.»

13. «La pedanteria, en política, s’anomena xovinisme. La manifestació més vulgar del xovinisme és la capacitat de poder-se enganyar sense que sigui objectivament possible. Desinteressar-se de certes qüestions, donar-ne per resoltes una sèrie d’altres sense estar-ho, equival a portar el xovinisme a un gran ridícul impossible.»

14. «Ser un negociador d’una rara habilitat, la característica de tot bon polític.»

15. «Tota persona, sigui del camp polític que vulgueu, ha de posar un contingut real darrera d’allò que predica. A més a més, ha de tenir pressa.»

16. «El més urgent és que aquest pobre país no caigui altra vegada a les mans dels màgics i nigromàntics de la política.»

17. «No crec que hi hagi dos espècimens d’humanitat més essencialment irreconciliables, més naturalment oposats, que el polític pur i l’intel·lectual pur. Són dos tipus d’homes fets per a menysprear-se, per a no entendre’s.»

18. «L’essencial d’un país són els homes, la qualitat del material humà.»

19. «No desenganyem la gent abans d’hora, convertint la política en una mena de curanderisme de fira de tercera.»

20. «El menys que es pot demanar a un polític és que respecti el voler del poble, que no projecti sobre una massa que té fam de realitzacions i d’obra positiva els seus bizantinismes d’intel·lectual bizantí.»

21. «El polític a qui no interessen les realitzacions immediates, ¿què és sinó un element pertorbador i nociu? Estem tips de programes, de manifestos, de conferències, de discursos, d’articles i de ‘solos’ de violí.»

22. «Crec que la flauta, l’han de tocar els flautistes, que, els himnes, els han de cantar els orfeonistes i que la feina dels polítics és una altra, completament diversa.»

23. «Els programes: serenates agradables que hom escolta un moment i no recorda mai més.»

24. «Els mítings: en aquests actes ningú no parla de programes, hom concentra tota l’activitat en la feina negativa d’atacar el contrari i deglutir-lo, teòricament, de viu en viu.»

25. «No us fieu d’aquests homes que diuen anar amb els braços oberts i amb el cor a la mà. No perdeu temps! Us exposeu a quedar devastats en nom del més pur humanitarisme.»

26. «Només hi ha una manera de governar. Consisteix a governar, això és, a mantenir l’autoritat, la iniciativa de la seva missió essencial permanent.»

27. «Una paraula equivocada, encara que sigui expressada amb les més gran bona fe, pot fer caure sensiblement el to general de la vida del país.»

28. «La nostra realitat, en la qual l’acció de petites minories està constantment contrarestada pel plom fabulós d’una massa inerta, passiva, que té horror a la política i que, per tant, deixa oberta sempre la porta al primer aventurer que manegi la demagògia de la justícia més primària i popularística –encara que l’endemà del triomf tot esdevingui més corromput que mai.»

29. «La feina més alta, més difícil, més noble i intel·ligent que un home es pot proposar és conservar. Tota política i tota obra humana només pot consistir a corregir, fins on sigui possible, la destrucció incessant de les forces sísmiques.»

30. «Destruir és facilíssim.»

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb