Davant els nostres ulls impassibles

«Que l'alegria momentània causada per l'arribada de l'Aquarius no ens faça oblidar, doncs, la realitat quotidiana de la nostra mar»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.08.2018 - 09:21
Actualització: 03.08.2018 - 11:21
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El respecte a la dignitat de totes les persones és un pilar fonamental de les societats democràtiques. I és una barrera que no es pot travessar perquè pot tenir conseqüències terribles per a tots. No solament per a qui no és respectat, sinó també per a qui perd el respecte.

Dissortadament, vivim una època embogida, en què la violència s’ha anat apoderant del debat polític i social d’una manera molt preocupant. I això ens embruta com a societats, com a comunitats humanes. Però poques coses poden demostrar-ho tant i d’una manera tan contundent com això que passa a la nostra Mediterrània, davant mateix dels nostres ulls impassibles.

Ahir la flota de l’Aquarius arribà a València. Ha estat una petita victòria preciosa que ha servit per a retornar la causa dels immigrants al centre de la vida pública. Però tot això ha suscitat un debat ben viu. On acabaran aquestes persones que han arriscat la vida per a venir a casa nostra, en cerca d’una vida decent que els seus països no els poden oferir? Ho sabem tots: acabaran internats en CIE i expulsats si, quan s’apague l’espectacle mediàtic, la nostra societat –tots els ciutadans– no és capaç de fer valer els principis més bàsics de la convivència humana enfront dels interessos de la política. I això no hauria de ser així. Hi ha coses que no haurien ni de ser discutides. La llei de la mar que obliga a rescatar tothom qui es troba en dificultats i el dret d’asil, que obliga a acollir aquell qui no pot viure al seu país d’origen d’una manera digna i sense por, no poden ser esborrats o difuminats com si res pels interessos polítics. Tampoc per la por de prendre decisions. O excusant-nos en la por i les pressions d’altri.

Cada dia, davant els nostres ulls impassibles, naufraga gent innocent, gent completament innocent, a la mar d’Alboran, al canal de Sicília, a les illes de l’Egeu… Cada dia, davant els nostres ulls impassibles, grups de vàndals i assassins, alguns pagats pels nostres governs i alguns no, disparen a gent que durant mesos ha travessat tot un continent, amb penes i sofriment constants, tot esperant de veure el blau de la mar que el separa del seu somni. Cada dia ens girem d’esquena a un problema que és gravíssim i que no té pas una solució senzilla. Sabem que caldria d’un programa internacional de dècades per a resoldre aquest drama d’una manera correcta. Però també sabem, i aquest és el gran mèrit de l’Aquarius, que això que fem no és cap solució. Ni resol res.

Cada persona que puja a una barca, a una embarcació, per provar d’arribar a Europa té un nom i té una història darrere. Ha nascut en un lloc i té una família que l’espera o que el troba a faltar. Cadascun, tots sense excepció, poden aportar coses a la col·lectivitat, a la d’origen i –si no poden estar-s’hi– a la d’arribada. Però sobretot ells, absolutament tots, tenen el dret d’una vida lliure i digna, sense por. I el dret inalienable i indiscutible de desplaçar-se fins on calga per aconseguir-la.

Emmascarar aquesta veritat fonamental amb la necessitat –existent i comprensible– d’ordenar el trànsit migratori és alterar l’ordre de les prioritats. I això ens embruteix com a persones també els qui vivim al nord, a les platges d’arribada. Perquè el dia que estiguem convençuts que la terra que trepitgem ens pertany exclusivament a nosaltres i a la nostra descendència, aquell dia destruirem tot allò que durant segles ens ha forjat com a poble, com a civilització, com a cultura. I alimentarem un monstre perillosíssim si oblidem que la dignitat de qualsevol ésser humà en qualsevol lloc del món no pot ser mai discutida. Mai. Això no és qüestió d’opinions.

Que l’alegria momentània causada per l’arribada de l’Aquarius no ens faça oblidar, doncs, la realitat quotidiana de la nostra mar. I que ens servesca a tots per a agafar més forces per a lluitar contra aquesta realitat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
17.06.2018  ·  22:17

La mediocritat dels polítics que governen Europa no pot ser sinó el reflex de la mediocritat de la seua societat. La nostra. I nosaltres només som la minoria que encara n’és més o menys conscient. Malauradament, la Història i la Vida es mouen i fan el món canviant. Més prompte o més tard canviaran les tornes i serem els europeus qui haurem de migrar. Ja ha passat i tornarà a passar.

Josep Salart
Josep Salart
17.06.2018  ·  23:14

Vicent, vostè dius dos coses en que jo discrepo.

La primera es precisament al començament de l’editorial: el respecte a la dignitat de totes les persones és un pilar fonamental de les societats democràtiques…

Doncs no veig que nosaltres, les societat democràtiques, tinguem gaire respecta venen armes i expolian aquets paísos. Si o no?

Segona. Vostè diu que aquestes persones han arriscat la vida per venir a casa nostra…

Miri, han marxat per consequència de lo primer. No en tenien cap ganes de venir a casa¡¡ ja estàven be a casa seva, que és on volen estar¡¡¡¡¡

Si no fem rés, si no surt un lider mundial que resolgui això, només veig:

Que marxen els que poden estalviar algun caler per engreixar les màfies. La resta, es van morint igualment allà.
Després veig que no fem rés per anar-los a buscar. No cal esperar-los al mar, anem-hi¡¡¡
I tampoc fem rés per desmuntar l’expoli.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
17.06.2018  ·  23:15

Quan els drets més bàsics de les persones -siga el 1939 als tancats que per la seva vergonya va disposar França a les platges del Rosselló per “acollir” la nostra gent massacrada per l’aviació franquista, siga actualment a la nostra Mediterrània en risc d’esdevenir “mare mortum”- són ignorats i negligits per poders polítics que presumeixen de civilitzats tots perdem. Perquè si eixa és la resposta de la dita civilització, què la diferencia de la barbàrie nazi-feixista.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
17.06.2018  ·  23:36

D’acord amb Josep Salart. Em sembla molt hipòcrita lamentar-se per la pasivitat en relació als rescats a la mar i no mencionar la guerra i la miseria que en son la causa. La guerra, el tràfic i la producció d’armes, l’enriquiment dels països occidentals i l’enriquiment dels reis i dinasties àrabs a costa del seu poble.
No crec que a ningú li sigui indiferent que morin persones al mediterrani, però tampoc massacrades pels seus propis governs amb la col·laboració d’alguns dels nostres. Que és la verdadera causa.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
17.06.2018  ·  23:37

Vivim en el pitjor món possible. Mai els estats no havien tingut tant de poder, i les conseqüències les paguem tots els seus governats. Perquè és que els estats no fan ni una sola cosa bé. Potser a la llarga n’haurem de prescindir.

jaume vall
jaume vall
17.06.2018  ·  23:47

A mig termini totes les societats tenen els governants que es mereixen. Puntualment potser no, potser en tenen un de millor del que es mereixen, o en tenen un de pitjor. Però hi ha una cosa que es diu canviar el govern. En una democracia, a través d’eleccions.
Si aquest raonament és correcte, nosaltres, ciutadans europeus, també som responsables de la mediocritat dels dirigents de la UE -òbviament de cadascun dels governs de l’estat on votem-.
Ens agradarà més o menys, però si el Junker, abans el Schultz, abans el Barroso, han empitjorat el llegat de Delors, que al seu torn no havia millorat el llegat dels pares fundadors De Gaspieri, Monnet, Schuman, vol dir que la societat des d’on aquests han emergit, no ha estat prou contundent en reclamar els valors europeus.
Per què? Això ja és un altre tema. Però, excepte algunes comunitats molt mobilitzades i generoses, segurament fent de la necessitat virtut, en general la societat del benestar europea s’ha tornat molt egoïsta, nacionalista excloent, empobrida, faltant d’ètica. Crec que no cal donar exemples, però n’hi ha a cabassos:
“El meu sou, el meu 4×4, el meu mòbil, la meva filla/el meu fill esportista boníssim que l’entrenador cabut no valora… no renunciaré a tot això per uns ideals que des de Reagan i Tatcher estan passats de moda…
¿O és que els polítics i gestors que ens manen són alienígenes, i no tenim gens d’ascendent en l’exigència que han de fer en la tasca? ¿O és que no els reclamem accountability perquè en el fons, nosaltres també ens deixaríem portar pel pendent del benefici propi?
La condició humana és la que és. Millorable ? Sí, però fent un esforç. I potser preferim el capitalisme popular, que la democràcia social.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
18.06.2018  ·  00:22

Moltes gràcies per aquesta editorial, Vicent.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
18.06.2018  ·  00:24

No puc compartir el discurs periodistic que mai arriba a l’arrel del problema migratori i així portem des dels anys vuitanta, més de trenta anys. Diu l’editorial: “la necessitat –existent i comprensible– d’ordenar el trànsit migratori és alterar l’ordre de les prioritats.”
La prioritat està en explicar les situacions en els llocs d’origen de les persones que tene recursos per pagar i enbarcar-se en les naus de les xarxes mafioses. La prioritat és solucionar els problemes en origen. En aquesta editorial no apareix ni per asomo d’on venen aquestes persones i com estaran patin aquells que han deixat enrere. Només importa què fem nosaltres aquí al final amb el rebuig humà amb mitjans econòmics. No importa ni preocupa ni es dirigeix l’atenció cap a la causa primera, guerres i explotació concreta en lloc específics del planeta per les grans corporacions i capitals especuladors. Diu l’editorial ” Cada persona que puja a una barca, a una embarcació, per provar d’arribar a Europa té un nom i té una història darrere. Ha nascut en un lloc i té una família que l’espera o que el troba a faltar”
Efectivament, parlem de les causes, analitzem i solucionem uns problemes que fa quaranta anys que dramàticament s’agreugen i ningú presenta un pla de solució en origen ni terminis de solucions.

Anna Casacuberta
Anna Casacuberta
18.06.2018  ·  00:25

Per a mi és totalment immoral i incomprensible que es pugui fer negoci amb el tràfic de persones. Les persones necessitades són les esclaves del segle XXI. Quanta falta d’humanitat!!!

josep SELVA
josep SELVA
18.06.2018  ·  00:33

Acollir refugiats, essent un acte de justícia., només serveix per netejar males conciències.
La hipocresia dels Estats desenvolupats -dic Estats, no països- no te límits, i el pitjor es que els ciutadans caiem a la trampa de la compassió. No ha de ser compassió, ha de ser justicia.
Els Estats desenvolupats colonitzen Africa des de fa segles, han encimbellat els pitjors i mes cruels dictadors per fer de Can Cerbers de la seva propia gent i expoliar les riqueses minerals i alimentàries del continent africà. Ara n’expolien també la ma d’obra barata que els cal perque els nadius ja no estem per feines de baixa qialitat.
Voleu ajudar de debó als refugiats? Deixem de permetre els seu expoli per part de les multinacionals i exportem valors democratics un cop els nostre flamant exercit de la NATO hagi netejat cada país de dictadors i bandits.
Quan puguin viure als seus països pocs voldran emigrar per raons econòmiques

Blanca Anguera
Blanca Anguera
18.06.2018  ·  07:50

Molt d’acord amb Francesc Aguilar: anar a l’arrel, veure clar les causes d’aquest drama.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.06.2018  ·  09:10

LA INDIGNITAT DELS PODEROSOS
La lletra de la nostra democràcia com és la declaració dels drets humans de l’ONU: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets”, és molt lluny de la realitat encara que sigui el nostre desig. Les condicions socials i de desigualtat canvien, i molt, en funció del lloc on es neix. Els pensadors ens diuen que la dignitat no és pas un atribut natural que el portem en l’ADN. La dignitat és un reconeixement universal, inviolable, del pla d’igualtat envers els altres. Per tant que hem d’estar en permanent alerta per fer que en la pràctica es realitzi.
Els nàufrags i els morts de la mediterrània no han deixat mai de ser dignes, són els governs d’Europa que en són d’indignes i això ho hem de combatre.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
18.06.2018  ·  09:40

Acollir-los principalment pel nostre interès. Quant d’aquests nou vinguts són pagesos O pescadors per exemple? El nostres pobles es despoblen i els caps no es poden conrear. Fa pocs dies vaig assistir a una assemblea d’un celler a terres de Tarragona, dels cinquanta cooperativistes assistents el més jove tenia sixanta anys. Dons curs de capacitació als nouvinguts i destí al nostre camp, dins de deu anys -si volen- seran els nostres pagesos i cuidaran el nostre territori que també serà el d’ells. Menys fotografia i medalles i més efectivitat i organització. I naturalment més República de Catalunya.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
18.06.2018  ·  10:06

Trobo incomplerta i sesgada la editorial. No perquè en Vicenç ens vulgui enganyar, si no perquè ell mateix alimenta el parany i l’atzucac en el qual estem ficats.

Ja ho han dit altres subscriptors, dedicar esforços a salvar la gent que fuig del seu pais en embarcacions plenes mes enllà del que poden, tot just per provocar la necessitat humanitària de rescatar-les, és transferir diners d’aquesta gent que fuig de la miseria i de la guerra a les butxaques de les oligarquies econòmiques (li podem dir màfies sobre el terreny però al final estan els mateixos que trafiquen amb armes, amb persones, amb contractes d’infraestructures multimilionàries, etz.).

Patètic, s’està transferint els diners de gent pobre i desesperada a les butxaques dels rics.!!!

I això passa perquè li fem la feina a les màfies facilitant la recollida de tot el que ens aboquen, perquè en això es basen, en vendre a gent desesperada que hi ha una sortida.

No dic que no s’hagi de recollir gent a la deriva al mar, clar que sí!!! , el que dir és que fer només això és col·laborar amb les màfies.

Cal anar a l’origen, aconseguir que gent desesperada no hagi de prendre la dolorosa decisió de marxar de la seva llar.

Per això calen recursos, moltíssims, recursos que hem de treure dels explotadors originals.
Cal posar un impost a totes les empreses que han tret o treuen beneficis d’explotar els països d’origen (a les empreses que venen armes també) i les altres que indirectament també es beneficien.
I aquest impost destinar-lo a empreses i processos productius als llocs d’origen per tal que pugi el nivell de vida i no calgui marxar.
Aquest impost es pot satisfer fent la empresa inversions en aquest lloc, contractant gent del lloc, i sense mes ànim de lucre que equilibrar costos.

Però clar! Qui ha de decidir fer aquest pas, quin Juncker, Tajani. Tusk,….. neguitejarà als seus amics oligarques?
Aquí és on intervenim els ciutadans cada cop que votem.
Si us neguiteja el drama de les pateres, Penseu què votar la propers vegada.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
18.06.2018  ·  10:09

La misèria humana feta realitat.
I posem a la llum a tots qui són capaços de ser PERSONES HUMANES PLENES, ells van encomanant el seu coratge en els moments més complicats de les nostres existències.
El que passa a fora només és el mirall del que passa a dins de cadascú.
LLIBERTAT!!!!!

Jaume Bosch
Jaume Bosch
18.06.2018  ·  10:41

Quí ven armes a n’aquests països?

Quí vota a els governs que venen armes a n’aquests països?

Deixem de ser hipòcrites, i posem-hi remei d’una vegada.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
18.06.2018  ·  12:32

Qui va desetabilitar l’Iraq per unes armes de destrucció massiva inexistents??? Qui ha desestabilitzat Síria i armat l’Estat Islàmic??? Qui ha desestabilitzat Líbia i assassinat en Gadaffi??? Qui promou les guerrilles del Congo per poder exportar, a través de Ruanda, el Coltan robat als congolesos??? Resposta conjunta: Els USA i els seus aliats (Espanya, França, Alemanya, Anglaterra, etc.). Qui té la culpa de la major part de les “onades migratòries” que fugen d’allà on vivien fins poc abans de la “intervenció” terrorista occidental??? Resposta conjunta: els USA i els seus aliats. Ho dic perque aquells a qui no agraden les onades migratòries haurien d’envestir contra els qui en són culpables i no contra els qui en són ses víctimes, i les ONGs i els mass media “honrats” a més d’ajudar les víctimes, també haurien de denunciar més clarament i més fortament els culpables.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.06.2018  ·  12:37

Totalment d’acord amb que la dignitat de qualsevol ésser humà en qualsevol lloc del món no pot ser mai discutida.
Però en la qüestió dels refugiats a causa de la misèria o la guerra ens fa por arribar al fons. Altres subscriptors ho han expressat.

Segur que molts hem pensat que molta d’aquesta pobra gent, una vegada aquí, no s’adapta als costums o no respecta les nostres normes de convivencia i tolerància.
Mentre ells voldran una mesquita, els seus països no accepten esglésies cristianes perquè tenen un concepte de la tolerància molt diferent a l’occidental.
Hi hauria d’haver un gran projecte estudiat per poder-los acollir amb una gran tasca pedagògica que fes compatible les dues concepcions (oriental i occidental) de convivència.
És molt complexe. Però hauriem, nosaltres o els governs, de fer algun pas en aquest sentit si no volem una perillosa dissolució dels pocs valors positius d’occident.

Per altre costat sabem que fugen de la misèria i les seves màfies. Potser, doncs, part de la feina hauria de ser sobre els seus països i els seus polítics.

david graupere
david graupere
18.06.2018  ·  15:05

Del tot d’acord que s’han de rescatar i del tot en desacord que puguin anar allà in vulguin.

La llibertat de l’emigrant acaba on comença la de la societat receptora: per què ha sortit el regne unit de la UE? Per què a molts d’estats del centre i nord d’Europa comencen a dir prou tot votant partits amb un programa restrictiu vers els immigrants? Tenen dret a dir quanta d’immigració volen? Jo crec que sí.

Aquí s’hi barregen moltes de coses: la demografia desbocada, els refugiats, els qui no en són però que per mi tenen el mateix dret.

Si la humanitat, és a dir, el conjunt d’estats no acorda una solució global. Aquí sols hi haurà demagògia d’esquerra o populisme de dreta.

eva salas
eva salas
18.06.2018  ·  15:34

cada cop que fem servir la targeta de crèdit en som responsables. Som culpables quan alimentem la bèstia que arrasa amb tot i sobretot allà on pot fer-ho amb més impunitat. Em sap greu haver-ho de dir: està lletja la hipocresia.

i “innocents”?? Innocent és qui el mal no el reconeix. Els infants són innocents. Però aquestes persones sense dubte han estat convulsionades pel mal i d’innocència dubto que els en quedi, sr. Partal.

En la meva opinió, fa falta maduresa i dir lrs coses pel seu nom.

jordi Rovira
jordi Rovira
18.06.2018  ·  17:14

M’agrada molt quan diu al principi que el respecte a la dignitat de totes les persones és un principi que no es pot saltar. I m’agrada encara més quan recorda amb una mirada absolutament material i pràctica que tant hi perden els qui no són respectats, com els qui falten al respecte.
Sovint comptem malament, i els nostres balanços comptables no veuen més enllà del nas. En el cas migratori, perdem l’oremus, el nord i el sud.
Ningú en té culpa, simplement no ho fem bé. Ens veiem molt evolucionats, fem tantes revolucions tecnològiques com es vulgui; però les ciències socials i l’economia entre elles, pateixen d’un retard imperdonable, desacord amb els ritmes actuals.

Jordi Coderch
Jordi Coderch
18.06.2018  ·  20:39

La tragèdia diària de la Mediterrània no és res més, i res menys, que el símptoma de la greu injustícia que impera als països del Sud. Promoguda i/o mantinguda i/o agreujada pels interessos de les grans corporacions econòmiques que mouen els fils dels estats que neguen asil als que fugen, entre altres.
Està clar que rescatant i acollint als que travessen aquest mar de mort no arreglarem el problema, sols paliem els símptomes de la greu malaltia. Però es pot tolerar que algú negui l’analgèssia als que tant pateixen? Imprescindible sisplau!
Però mentre tant, si no actuem a la rel del mal, aquest anirà creixent més i més. Tots podem fer alguna cosa per tombar aquest greu desequilibri. Canvia’t el mòbil, canvia de banc, posa els teus estalvis on puguin ajudar a la gent i no als fabricants d’armes , canvia de companyia elèctrica, …. Ningú és alié a l’injust model econòmic que provoca aquest drama humà.

Josep C. A. Codina
Josep C. A. Codina
18.06.2018  ·  23:40

Jo crec que el que tindríem de mirar de saber, que i podem fer-hi, per poder parar la fabricació d’armes que es fabriquen a Espanya, i que aquetes fabriques i maquines es dediquessin per exemple a fabricar tractors i maquinaria agrícola, maquinaria per fabricar roba i mobles, i etc., etc.
Intentar fer formació a aquets països per provar de trovar aigua, i reforestació per fer d’aquests països, uns països desenvolupats, i sostenibles.
i els diners de aquestes multinacionals, fastigosament excessius, Serveixin, per finançar aquets projectes abans esmentats.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies