Insults, brams i el somriure de Puigdemont: castell de focs espanyolista contra l’amnistia a Estrasburg

  • El debat sobre la presidència espanyola de la UE es converteix en una batussa amb l'amnistia com a arma llancívola

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
13.12.2023 - 16:01
Actualització: 13.12.2023 - 18:29

Estrasburg s’autodenomina la capital de Nadal. La decoració i els llums omplen els carrers i les façanes. Les places són plenes de mercats nadalencs amb paradetes de menjar i vi calent per a esquivar el fred. Ara bé, l’harmonia i l’encant s’acaben quan s’entra a l’edifici gèlid i caòtic del Parlament Europeu. En l’últim ple de l’any, la dreta i l’extrema dreta, animades per l’espanyolisme del PP, Vox i Ciutadans, han convertit el debat sobre la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea en un castell de focs en contra de la llei d’amnistia. En una mica més d’hora i mitja s’han sentit tota mena d’insults, brams i ha anat de poc que no hi hagués una batussa entre els escons.

Pedro Sánchez ha entrat a l’hemicicle –amb un terç dels eurodiputats al ple– poc després de les deu del matí i ha estat ovacionat per les files socialistes. Ara bé, el gest de cortesia gairebé acaba amb baralla. L’eurodiputat del PP Antonio López-Istúriz s’ha dirigit a la bancada socialista fent tota mena d’escarafalls i s’ha enganxat amb la dirigent Iratxe García. Segons els socialistes, ha cridat “fills de puta” mentre s’abraonava sobre els eurodiputats. “Qui ets tu per a insultar?”, li ha dit García. L’intercanvi entre tots dos ha estat més llarg i calent, però López-Istúriz finalment s’ha retirat al seu seient.

Abans de l’espectacle, membres del Partit Popular Europeu (PPE) i dels ultres dels Conservadors Reformistes i d’Identitat i Democràcia se saludaven i conversaven de manera efusiva entre els escons. Jorge Buxadé ha compartit rialles estridents amb alguns eurodiputats del PP. En canvi, Jordi Cañas, dins la família dels liberals de Renew, ha arribat a corre-cuita quan la presidenta Roberta Metsola ja havia obert el debat.

El tràmit de Sánchez i Von der Leyen abans d’esquarterar l’amnistia

Sánchez ha obert el debat flanquejat pel ministre José Manuel Albares. Durant vint minuts, ha recordat l’excepcionalitat de la presidència espanyola, tenint en compte les eleccions del 23-J, la invasió russa d’Ucraïna i la guerra de Gaza. En cap moment ha fet esment de l’amnistia, ni de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. El discurs s’ha centrat a repassar les prioritats de la presidència i els acords assolits en matèria d’intel·ligència artificial i quotes pesqueres.

A primera fila, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, tenia la mirada perduda en la moqueta blava de la sala. Ara recolzava la barbeta sobre una mà, ara es guardava els braços entrecreuats sobre l’estómac. Una fila per sobre, l’alt representant de la diplomàcia europea, Josep Borrell, escoltava Sánchez amb els auriculars de traducció posat, fins que s’ha perdut en la pantalla del mòbil (també ha pecat Metsola, a la mesa). Al final, de tant fer-lo servir, ha hagut de demanar un carregador a una assistenta.

Von der Leyen ha recollit el testimoni de Sánchez i ha començat la intervenció lloant la bellesa de l’estat espanyol. “La primera cosa que em ve al cap quan penso en aquesta presidència són els llocs fantàstics on s’han fet les reunions”, ha dit, abans de dedicar més de la meitat del discurs a contrarestar el posicionament del dirigent espanyol sobre la guerra de Gaza. “Israel té dret de fer tot allò que tingui a les mans per evitar que es repeteixi l’horror del 7 d’octubre”, ha afegit. Més enllà d’aquesta discrepància, Von der Leyen s’ha desentès del debat i no ha volgut valorar la presidència espanyola ni criticar-la.

Com si fos una premonició del que venia, Von der Leyen s’ha retirat del faristol entre els lladrucs d’un gos. La presidenta s’ha espantat de debò i l’escena ha deixat perplexos tots els eurodiputats –Roberta Metsola no es podia aguantar el riure, tot i tapar-se la cara–, que al principi no entenien si era realment un animal o una broma de mal gust sobre perrosanxe. Al final, el responsable dels lladrucs era un gos pigall que volia dir-hi la seva, però els uixers l’han fet fora de la zona del públic.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Foc i destrucció

Liquidat el tràmit, el dirigent del PPE, Manfred Weber, ha fet gala de radicalisme i ha encès les primeres metxes del castell de focs. “Aquesta presidència no ha estat un èxit”, ha dit, abans de segrestar el debat i centrar-lo completament en l’amnistia. “Ha parlat de democràcia i això significa dir la veritat. Cal dir la veritat a la gent abans de les eleccions. No negar l’amnistia durant cinc anys per cedir-la ara”, ha continuat. Weber, fins i tot, ha recordat els posicionaments antiamnistia de Felipe González i ha recordat que Junts va reclamar ahir al congrés espanyol una comissió per a investigar les males praxis de jutges i policies. No ha dit, però, que la dirigent de Junts feia referència a l’operació Catalunya.

Weber ha acusat el PSOE de portar l’estat espanyol per una deriva similar a la de Polònia, on el govern ha intentat de sotmetre a designis polítics el poder judicial. “El PPE és el que representa Donald Tusk –nomenat fa poc primer ministre polonès–, la restauració de l’estat de dret”, ha declarat, després d’haver dit que l’única alternativa a Sánchez era un govern d’Alberto Núñez Feijóo.”El que proposava era una entesa mirant al centre i refusar els extrems de la dreta i l’esquerra”, ha afirmat, tot obviant el pacte amb Vox i l’estratègia del PPE mateix de flirtejar amb l’extrema dreta.

Els dirigents dels socialistes –Iratxe García–, dels liberals –Stéphane Séjourné– i dels verds –Terry Reintke– han provat de reconduir el debat cap a l’àmbit europeu, però els seus esforços han estat en va. “El meu grup hauria preferit que el debat no es contaminés dels temes nacionals. És un costum, però no ens agrada. Ens preocupa l’estat de dret, i per això estarem atents al que digui la Comissió Europea”, ha dit Séjourné, que és membre del partit Renaixement d’Emmanuel Macron. Les seves paraules conciliadores han estat rebregades pels seus companys de files de Ciutadans.

El dit de Buxadé

Jorge Buxadé s’ha encarregat d’envernissar les seves paraules amb una bona capa d’odi. Mirant directament a Pedro Sánchez, l’ha acusat d’haver arruïnat la presidència rotatòria del Consell i l’ha responsabilitzat d’haver donat un cop d’estat amb l’amnistia i “posar fi a la igualtat entre espanyols”. Segons ell, la llei és un retrocés de segles en l’estat de dret que només servirà per a “pagar la factura d’aquells [tot assenyalant els escons amb Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí], una banda de saquejadors i pròfugs”.

“Van tancar un acord en un hotel sòrdid de Brussel·les. I vostè és tan covard que no va tenir la valentia d’anar-lo a signar”, ha continuat Buxadé, que ha assegurat que l’independentisme portava a la sang alçar-se contra l’estat espanyol. “El líder espiritual d’aquells tres, Lluís Companys, ja es va aixecar contra l’ordre constitucional”, ha dit, novament amb el dit apuntant Puigdemont, Comín i Ponsatí. “Les seves amenaces no ens faran callar. Contra el tirà, mobilització permanent”, ha conclòs.

El somriure de Puigdemont

Gairebé en l’hora entrada de debat, Puigdemont ha baixat al faristol. Era el moment que esperava tota la premsa. Un minut escàs per a interpel·lar per primera volta un president espanyol després de sis anys d’exili. Malgrat els greuges acumulats, el to ha estat cordial. Puigdemont ha recordat l’incompliment de l’acord d’investidura per a fer del català llengua oficial a la UE. “Aquesta Europa de les persones que havia de defensar durant la vostra presidència no ens inclou si parlem en català. La nostra llibertat d’expressió en aquesta cambra val menys que la vostra”, ha dit.

Unes paraules que han anat acompanyades d’un advertiment, mirant directament Sánchez: “Les oportunitats s’han d’aprofitar quan passen; si es deixen passar de llarg per por o per incapacitat, les conseqüències mai no són agradables.” Ara fa uns dies, Puigdemont ja va deixar caure un avís similar en un acte de Politico a Brussel·les. Allà, en una conversa amb Manfred Weber, va dir al dirigent del PPE que els set vots de la investidura també podien ser uns vots per a tombar el govern de Sánchez.

Puigdemont ha recollit el seu full amb unes notes i ha deixat el faristol. No hi ha hagut la tan anhelada fotografia de l’encaixada de mans amb Sánchez, ni tan sols un acostament per a mantenir una conversa breu. El dirigent de Junts, amb un somriure sorneguer, ha plegat el full mentre passava per davant de Von der Leyen i s’ha dirigit molt lentament cap al seu escó. Al faristol, Dolors Montserrat s’estirava els cabells per l’amnistia. “Vostè s’ha rendit al pròfug Puigdemont. Espanya no es rendeix i ningú se’n riu”, ha dit gairebé a crits.

Von der Leyen se n’afarta

Poc després, la presidenta de la Comissió Europea ha decidit d’abandonar el ple, tot i que tenia un torn de contrarèplica, que ha cedit al vice-president Maroš Šefčovič. Amb la fugida d’estudi, Von der Leyen s’ha estalviat les darreres intervencions espanyolistes amb Adrián Vázquez i Jordi Cañas al capdavant. El dirigent de Ciutadans ha acusat Sánchez d’estafar els espanyols a favor d’uns “fugats que ens miren amb sorna des d’allà després d’haver assenyalat jutges i policies”.

Entremig, també ha decidit de desaparèixer Buxadé, que ha saludat un parell d’eurodiputats ultres i ha fet un gest similar a una botifarra, com reconeixement que el debat era pantomima. El dirigent de Vox s’ha dirigit cap a la sortida per les escales que voregen els escons de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Després d’haver-los assenyalat i insultat del faristol estant, quan s’ha acostat, ha tret el mòbil i ha passat de llarg.

Cañas ha arribat al final de tot del castell de focs com si fos la traca final. S’esperava una estripada memorable, però ha quedat en res. Pólvora molla. Ha intentat de fer un símil entre Sánchez i El retrat de Dorian Grey, d’Oscar Wilde. Segurament ha estat l’atac més personal que ha rebut Sánchez, però Cañas l’ha perpetrat amb tanta desgana i poc temps que li ha sortit un tirabuixó esquifit i sòrdid. Ha passat el minut reglamentari i la dinàmica del debat se l’ha empassat.

Riba posa el referèndum sobre la taula

L’ha seguit l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, que ha començat la intervenció esmentant l’amenaça que representa l’auge de les formacions ultres a tot el món, tot citant el cas de Javier Milei a Argentina. “Per cert, es va reunir amb el rei [espanyol], que es veia molt més feliç que el dia de la vostra presa de possessió”, ha etzibat a Sánchez, que ha entomat el comentari amb un somriure compartit amb Albares. Seguidament, Riba ha lamentat la manca de valentia de la presidència espanyola i ha retret a Sánchez que no hagi aprovat una directiva de violència masclista.

De totes maneres, s’ha congratulat per la llei d’amnistia. “Per fi, sembla que han entès que el conflicte entre Catalunya i Espanya també és una carpeta europea. Per tant, la recepta també és europea: més pacte i més democràcia.” I ha afegit: “Parlem ara en igualtat de condicions sobre solucions. Nosaltres posem damunt la taula el referèndum. Què proposa vostè?”, la pregunta no ha tingut resposta en la contrarèplica de Sánchez.

Brams, crits i la bomba de fum de Sánchez

Sánchez ha dedicat la seva contrarèplica a defensar la reputació de l’estat espanyol i la llei d’amnistia. “He sentit afirmacions malicioses i errònies sobre la qualitat democràtica d’Espanya. Podem discrepar, però Espanya és una de les poques democràcies plenes”, ha dit, abans d’acusar el PP de perpetrar la lawfare amb el blocatge de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

El president espanyol també s’ha dirigit a Puigdemont, a qui ha dit que tenia a les mans millorar la situació a Catalunya. “La llei d’amnistia és un pas important en la bona direcció. Una llei que és constitucional i que tan sols respon a una finalitat, que és superar un conflicte i ajudar a sembrar la concòrdia entre els nostres compatriotes”, ha declarat, i ha garantit que el seu govern continuaria promovent l’ús del català.

Sánchez disposava tan sols de cinc minuts, però la seva intervenció s’ha allargat quan ha volgut entrar en el cos a cos amb Manfred Weber. Roberta Metsola no ha fet res per a aturar-lo i entre les files del PPE i de l’extrema dreta no ha agradat gens que s’excedís de temps. De fet, arran de la passivitat de la mesa, l’han volgut interrompre amb tota mena de crits i brams, com ara, “el temps”, “s’ha acabat”, “fora”, “talleu-lo”.

Tanmateix, Sánchez ha fet via i ha retret a Weber que animés la família del PPE a acostar-se als ultres, com ara Vox. “Què en sap, vostè, de les polítiques de Vox amb el PP? El seu pla per a Alemanya també seria tornar als carrers noms del Tercer Reich?”, li ha preguntat. Weber s’ha indignat i ha reclamat amb vehemència la paraula per al·lusions personals, però quan ha encès el micròfon, Sánchez ja havia marxat de l’hemicicle amb destinació a Brussel·les.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any