Les crisis s’entrecreuen de sobte en un govern valencià fins ara estable

La dimissió de Marzà, la renovació dels consellers socialistes i la picabaralla entre Oltra i Bravo posen en relleu que l’era del Botànic actual va arribant al final

Vicent Partal
Vicent Partal
11.05.2022 - 21:40
Actualització: 12.05.2022 - 11:51
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Pacte del Botànic, que sustenta el govern valencià de coalició entre el PSOE i Compromís, ha estat generalment lloat per l’absència de grans crisis. De fet, era presentat com a contrast amb els pactes polítics sempre tan conflictius del Principat. Però nascut d’una necessitat històrica imperativa com era fer fora els lladres del PP de les institucions, la seua estabilitat tenia molt a veure amb aquest propòsit primari. Tot allò que no fóra retornar la dignitat a les institucions valencianes quedava en un segon pla, i d’aquesta manera, els nacionalistes de Compromís acceptaven, més dòcilment o menys, que les seues prioritats quedassen aparcades en favor de l’objectiu superior.

Però els anys han passat, i ara, en qüestió de poques hores, el Botànic s’ha trobat amb una crisi convulsa que té diverses branques. O amb moltes crisis que conflueixen en una.

L’excusa formal ha partit de l’adeu de Manolo Mata a les Corts, una marxa aprofitada per Ximo Puig per fer una remodelació dels consellers socialistes. Matas va decidir de ser advocat d’un dels encausats en el cas Assut i, si bé això no havia de representar cap problema professionalment, és evident que políticament sí, i ell ho devia saber. Per sorpresa, Vicent Marzà, l’etern candidat nacionalista a l’ombra de Compromís, també ha anunciat que dimitia de conseller per dedicar-se al partit.

Que Marzà volia deixar la Conselleria d’Educació, on ha estat molt qüestionat per la seua actuació, com explica ací Esperança Camps, era un secret de domini públic. Com va avançar VilaWeb en el seu moment, Marzà ja va provar de plegar quan es va obrir el debat sobre qui seria síndic de Compromís, arran de la dimissió de Fran Ferri, però aleshores no va poder. Sembla que ara ha decidit que, si hi havia una remodelació més general del Consell, aquest era el moment d’anar-se’n i dedicar-se al partit. És una manera de dir que es dedicarà a preparar Compromís i potser la seua candidatura per a les eleccions de l’any vinent.

Si amb tot això no n’hi havia prou –i connectant de manera màgica totes dues crisis–, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, s’ha despatxat fa unes hores amb unes declaracions inusitades contra la vice-presidenta, Mónica Oltra, que han fet pujar moltíssims graus la tensió dins el govern. Bravo ha qüestionat que Oltra prove de mantenir-se en el govern fins i tot si finalment és encausada en relació amb un hipotètic delicte d’ocultació d’un abús sexual comès pel seu ex-marit.

És aquest darrer afer, aquest atac públic de la consellera de Justícia a la vice-presidenta, que possiblement amaga una de les claus de tant de moviment sobtat. Perquè Bravo ha atacat Oltra en resposta a un atac d’Oltra contra Bravo per haver frenat l’aplicació del requisit lingüístic a la Generalitat Valenciana.

Recordem-ho, això. El Botànic, del punt de vista de Compromís, tenia uns objectius clarament nacionals que no s’han complert en tots aquests anys, que no s’han complert prou. Un era tornar a habilitar les emissions de televisió en català, recuperant Canal 9 i TV3. À Punt ha estat recuperada i manté una col·laboració excel·lent amb TV3 i IB3, però ja és ben evident que TV3 no tornarà a emetre al País Valencià mentre el PSOE ho puga impedir –i ho pot impedir, perquè depèn de Presidència. Un altre objectiu era l’entrada del govern a l’Institut Ramon Llull, que no s’ha fet, també perquè depèn de Presidència, encara que les relacions amb el Llull siguen més fluides que mai. I el tercer i més important era implantar el requisit lingüístic que permetés als ciutadans valencians de tenir la garantia que es podien adreçar en la seua llengua a la seua administració. En aquest cas, la batalla ha estat duríssima i ha durat massa anys. Perquè va costar Déu i ajuda d’aprovar la llei i perquè ara el PSOE, i Bravo molt concretament, bloquen de manera escandalosa el reglament que l’ha de fer viable.

Les del 2023, després de les del 2015 i les del 2019, seran les terceres eleccions del Botànic i segurament allò que va justificar l’acord en el seu moment, simplement retornar la dignitat a les institucions valencianes, ara ja no és un argument suficient per a una part substancial de l’electorat, sobretot de l’electorat de Compromís, que reclama més contundència nacionalista i objectius clars i concrets. Compromís diu en públic que si Mónica Oltra, que al capdavall representa la cara més espanyola de la coalició, vol continuar essent la candidata, ho serà amb independència del que passe en el judici. Però tothom sap que això no és cert. I per tant, Marzà, amb el tarannà en teoria més nacionalista valencià de tots, podria encapçalar la candidatura i reconfigurar el Botànic. Amb les discrepàncies amb el PSOE sobre la taula ara ja de manera oberta i, al mateix temps, sense l’estabilitat, ni dins els socialistes mateix, que tant de crèdit els havia donat a tots. Segurament som davant un final d’etapa, doncs. Potser després de les eleccions hi haurà un nou Botànic, però amb aquests indicis sembla que no serà com fins ara.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
11.05.2022  ·  22:19

El problema per a Compromís és que si decep els seus desapareixerà com a possible alternativa a res. I fins ara ha fet un seguidisme molt mesell d’un PSOE que continua entestat a ofrenar glòries a l’altiplà. Bo és que canvien de rumb. Potser una mica tard. Ja veurem.

joan rovira
joan rovira
11.05.2022  ·  23:20

La ressonància valenciana principatina i illenca comparteixen, al meu entendre, aquests tres supòsits:

*Les elits oligàrquiques catalanes volen més presència i es disputen l’hegemonia amb les foranes.
*La nació catalana sencera s’adona del format extractiu imposat que la deixa malparada.
*Al nou paradigma no li interessa un arc mediterrani empobrit a la madrilenya.

La diferència rau en com els forans alteren les parts per impedir l’harmonia del conjunt. Però, comparteixen mètode, intermediaris i objectius aliens que cal contrarestar:

*demografia: en relació amb els models de producció i control de la immigració.
*activitat: en relació amb el territori, l’energia necessària, el coneixement i el treball.
*organització: en relació amb els nodes i clústers existents i no a l’inrevés
*cultura: en relació amb la llengua, comunicacions, a la història, a la identitat.

Cal desenvolupar-los en equips de treball responsables i transparents per tal d’arribar a propòsits de país i no com fan ara de repetir un model forà equivocat pel que fa a la cultura disminuïda, l’organització aliena, l’activitat subordinada i la demografia descontrolada.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
12.05.2022  ·  01:42

Enretiremm una mica el punt de vista per a guanyar angle de visió:

1r. El Pacte del Botànic ha estat molt positiu, veient els 20 anys anteriors des d’on veníem.

2n. Encara esguiten arreu del País Valencià els 25 anys anteriors. Els cas Naseiro on estaven implicats Sanchis (l’argentí), Zaplana i Palop i els seus cotxes de 16 vàlvules i “he vingut ací a folrar-me” amb la compra de la batlesa psoera de Benidorm, na Rivera, per 100 milions de pessetes mercès al lobby d’hotelers benidormers.

3r. Del cas de Xiquetes d’Alcàsser, que és la punta de iceberg d’una trama criminal on hi ha implicades personalitats dalt rang polític, econòmic i judicial. On la filmació feta per Canal9 en què un cotxe patrulla deixa anar Antonio Anglés al carrer de Bailén, junt a l’Estació del Nord, ha desaparegut. Però la periodista m’ho explica fil per randa. I les connexions d’aquest cas amb el Bar España de Vinaròs és un secret a crits, encara que el vulguen colgar 10 metres sota sorra. El País Valencià és un lloc que, ha primera vista, sembla que no passa res, però hi ha tot un infern sota els nostres peus.

4t. L’habilitat del Cap del Consell ha estat en reproduir el sistema de la “conllevancia” ortegaygassetiana al món valencià. On els españolistes del psoE són el centre de gravetat de tot l’entrellat valencià aprofitant els mass-media españols provinents de la metròpoli. El PSPV és un sector merament de comparsa i de connexió amb el món nacional i reivindicatiu.

5è. La virtut del M.H.P. Puig i Ferrer és la de ser el primus entre pares. Així, els avanços hi han estat magres. Sempre amb el fre de mà alçat. I usant-hi en Vicent Soler, Josep Catalunya, Francesc Signes, Vicent Sarrià i Miquel Soler per a reequilibrar el fort pes del jacobinisme que amara el socialisme sucursalista que té en el Síndic de Greuges Ángel Luna, Gloria Calero, Gabriela Bravo i J.L. Ábalos que són l’enllaç amb les tesis unamunoÏstes de la metròpoli colonial.

6è. Quan s’enfronta na Gabriela Bravo, qui és amb qui comparteix llençols el president, el que fa és fer-la fer d’àlfil de l’estira-arrossa amb les tesis lleument nacionals de Compromís i en menor mesura amb el sector d’Esquerra Unida desdibuixades dins d’Unides Podem.

7è. Eixa faena de fre és el que li dóna tan bona canxa entre la premsa española destacada en la colònia. Les edicions colonials de l’inMundo, Las Colonias de Madrid, Informaciones, Lermante-El Lermantil Balenziano, Mediterráneo, El País (d’ells), La sin Razón, etc, se’l rifen.
Si pensem que Puig aguantava el bolígraf del senador Joan Lerma, l’alter ego d’en Pepe Montilla, en Puig no ha fet una altra cosa que mantindre aqueixa via subterrània amb el poder mediàtic dels colonitzadors, que el consideren el “mal menor”, front als “progres” i “independentistes” que estan a l’aguait de fer l’assalt del Palau d’Hivern romanov.

8. Si fem una mica de memòria nacional, cal recordar que na Gabriela Bravo, era la secretària del Consejo del Poder Judicial, junt als jutges estrella com ara els Manuel Marchena, Lesmes, Fungeiriño, Mena, etc. ben coneguts des de 2017 ençà. Servidor havia enllaçat des de les imatges de Google aquestes fotografies on estaven tots, inclosa ella, en amigable germandat i comunió. Imatges -en blanc i negre- que, des de fa uns mesos ençà, hi han estat esborrades misteriosament. Ara, apareixen en color només, però sense germanor, pur protocol.

9è. En el fons, si es vol avançar en els camins nacional i social, cal reforçar i consolidar les minses millores assolides fins ara. La meua travessa passa passa per repetir de batle del cap-i-casal en Joan Ribó (on els el capgirament a bo ha estat espectacular), fer d’en Joan Baldoví el candidat a President de la Generalitat d’Avall, i integrar tot l’entrellat dels Vinalopons, Alacantí i Vega Baixa dintre de la cadena de les comarques centrals amb la forta intenció de crear frontera nacional pel sud on mai s’hem plantejat que allà on veiem un erm des de la catalanitat estricta, és on deturar l’estat colonial per on ningú s’ho espera. La baula que esqueixa la grua d’españa. Igual funció que fan les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Maestrat, el Matarranya, Terra Alta, etc.

10è. Al colonialisme español se li ha de fer la vida impossible entre nosaltres. Ací, com a Beniparell, cadascú per a ell.

Josep Blesa (València)

Secundí Mollà
Secundí Mollà
12.05.2022  ·  04:11

La deriva de Marzà en definitiva ve a ser la deriva de Compromís: sense requisit lingüístic, amb una llei de plurilingüisme que és un calc del sistema trilingüe que presentava C’s per a Catalunya, sense integrar-se en l’Institut Ramon Llull, sense reciprocitat de mitjans de comunicació en català i amb el manteniment de la prohibició de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià.

Amb tot, potser una part del nacionalisme valencià, mal que bé, encara s’ho hauria empassat a canvi d’un sistema de finançament just. Però ni això.

Alguna cosa s’ha de moure al panorama polític valencià, perquè set anys després que són gairebé dues legislatures el nacionalisme valencià té les mans buides i se sent estafat.

Malauradament Compromís, exabruptes insultants i gratuïts d’Oltra a banda, ha quedat com una opció encallada i plena de renúncies, una mala imitació del PSOE, dirigida a votants despistats que encara es creuen que és un projecte valencianista.

Carles Serra
Carles Serra
12.05.2022  ·  08:06

Carai Vicent, si que estardat per veure clar que es Compromís amb aquesta Oltra enfront, sense fer esment en el Junqueres Valencià, en Joan Baldoví.
Doncs res Vicent, el subcriptors com el Sr.Joan Rovira ja ho defineixen perfectament, no cal que m’escarrasi més veien la quantitats de revolucionaris d’esquerres lo que han resultat a l’hora de la realitat.
Ja fa molts anys en Pla ho tenia molt clar, lo més semblant a la dreta espanyola és l’esquerra espanyola; però està demostradament que l’història i els seus fets no han servit per a RES.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
12.05.2022  ·  08:33

MHP Torra, sempre els agrada escarmentar el mès valents..

Necessiten vulgars que vulguin pactar i declarar a Madrid en castellà per dir:
es que yo pasava por allí, sabe…

Carles Farre
Carles Farre
12.05.2022  ·  08:51

“La dimissió de Marzà, la renovació dels consellers socialistes i la picabaralla entre Oltra i Bravo posen en relleu que l’era del Botànic actual va arribant al final”…. Jo només espero que l’actual model polític també arribi al final, desapareixi, i sigui substituït per una veritable democràcia , directa i amb llistes obertes, eficaç i que estigui pel que ha d’estar, al servei de la gent, i no  constantment amb picabaralles continues, i tot això ho fan amb uns sous desmesurats, que en cap manera justifiquen la feina que fan…. ja sabem que això dóna molt de joc als mitjans de comunicaciò, però es que al final, avorreix fins i tot als cargols.
Un factor també per a mi primordial, es l’auto suficiència en tots els aspectes possibles, i ja en clau de país,  això te molt a veure tal com també exposa el J. Rovira amb la demografia, qualitat es en general, inversament proporcional a quantitat, i aquesta quantitat, et pot rebentar un territori, i/o fer-te cada cop mes dependent de terçers..
No vull deixar passar l’ocasió, per demanar que la gent que vulgui, doni suport a la Teresa Forcades, davant la persecució de la que es objecte per part del il·lustrissim colegi de talibans de la medicina de BCN capitanejat per el metge de família de Vilaweb
https://www.procesconstituent.cat/comunicat-de-suport-a-la-doctora-teresa-forcades-i-vila-adhereix-thi/

Salut

Pep Agulló
Pep Agulló
12.05.2022  ·  09:39

L’Estat dona poder a les autonomies, sempre que aquest es supediti al central i que hereti els mateixos vicis i corrupteles que la matriu.

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
12.05.2022  ·  10:25

(Soc Daniel Bonaventura)

Em sumo a Joan Rovira. Ens falten estructures de PPCC. Vilaweb n’és una. Imprescindible. I pot ser el pinyó que articuli les altres.

És complicat perquè, ara per ara, les autonomies (que són espanyoles) reparteixen un pastís que pocs estan disposats a posar en risc. Espanya ens té la gent comprada.

La misèria espanyola va propiciar l’error de tombar, amb un àrbitre comprat, un Estatut aprovat pel 90 per cent del Parlament. Després de dècades dient que sense violència és pot parlar de tot. Això va desencadenar una espiral independentista al la qual els partits (encara autonomistes) no van poder evitar de sumar-se. Ara s’han fet enrere per la repressió. Madrid ha respost amb armes de guerra antiterrorista a un procés parlamentari.

I doncs, què farem?

Ho tornarem a fer? Sí. Sí ho preparem, clar. Si no fem res, res no tornarem a fer.

Per tornar-ho a fer cal l’entusiasme voluntarista que ens va portar a l’1-O, i que ens va deixar esgotats. ERC, Junts i CUP no ho faran. Estan protegint la pagueta.

Desitjo que tots anem contribuint al relat sobirà que troba expressió aquí a VW i en altres mitjans no subordinats a l’autonomia. Hem d’anar escampant aquest relat a les nostres tertúlies, que ara són a les xarxes socials.

Desitjo que sorgeixi amb força una estructura de PPCC amb un objectiu compartit noble, com és alliberar-se d’un imperialisme espanyol que fa segles que ens vol esborrar amb armes de guerra.

A tots els que viviu de la pagueta espanyola: no us fa vergonya?

humbert roma
humbert roma
12.05.2022  ·  10:56

Vicent. Com sempre, molt interessant el teu editorial. M’hi falta, però, la teva opinió sobre la resent visita d’Oriol Junqueras, i les seves propostes, per al País Valencià –a Alacant crec que ha estat–. Què hi ha anat a fer al País Valencià? A posar pau, amb propostes positives, o més mala maror? Jo opto per la segona opció. Tenint en compte l’oportunisme innat al personatge –i ‘embolic que hi veig, en les seves entortolligades propostes– no crec que en resulti res de bo.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
12.05.2022  ·  14:05

Si el psoe, Ximo i Bravo tanto monta, impedeix avançar en la dignitat i igualtat dels valencians a Compromís, igual que la dreta, el Botànic s’està florint. Tu ja m’entens.

Gerber van
Gerber van
12.05.2022  ·  15:18

Segons les notícies d’avui, em sembla també “Les crisis s’entrecreuen de sobte en un govern català”.

Rafael Frasquet
Rafael Frasquet
12.05.2022  ·  16:55

Primer fou la mutació d’UPV a BNV. Després a BLOC a seques. Ara ja directament no són nacionalistes sinó Més-Compromís. I van de la maneta d’Errejón i Más Madrid mentre consenteixen que Oltra faça mofa dels dinarots de Puigdemont, se’n burle de l’ectoplasma dels Països Catalans, critique els “pollos” armats al Principat… Amaguen la quatribarrada, obliden la denominació de “País Valencià”, no comarcalitzen, no apliquen la immersió sinó la regressió lingüística camuflada de plurilingüisme, amaguen el nom de català per a la llengua, de TV3 no se sap res… Vaja, són una UV civilitzada, i poca cosa més.

Faríem bé, els catalanistes valencians, de retirar-los la confiança electoral. Jo ho faig d’ençà el 2019. En cas contrari perseveraran en la via espanyolitzadora que Antoni Rubio denuncia, molt bé, al seu darrer llibre., “El valencianisme líquid”.

Com díeu a dalt NO US TORNAREM A VOTAR!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies