Noves tensions i discrepàncies entre el govern del Regne Unit i la Unió Europea en les negociacions pel Brexit. El negociador de la Comissió Europea, el francès Michel Barnier, ha advertit que té ‘problemes per a entendre’ els posicionaments britànics, especialment pel que fa al període de transició del Brexit, que es preveu que sigui entre el 29 de març del 2019, quan el Regne Unit ha de sortir formalment del club, i el 31 de desembre del 2020, quan ja estaria totalment desvinculat de la UE.

El govern britànic ha demanat a Brussel·les un ‘dret a veto’ a determinades polítiques durant aquest període de transició, així com també que es limitin els drets dels ciutadans de la UE que arribin a les illes britàniques durant aquell període i es permeti a Londres entrar en acords de la UE en matèria de Justícia i Interior. ‘Si les discrepàncies continuen, no es pot donar per fet que hi hagi un període de transició’, ha dit Barnier en una roda de premsa a Brussel·les, on tot i això ha volgut deixar clar que les seves paraules ‘no són cap amenaça’.

Un altre dels punts complicats de la negociació és la situació a Irlanda del Nord. Barnier ha reiterat que la decisió del govern britànic de sortir del mercat únic i la unió duanera fa l’aplicació de controls fronteres ‘inevitable’. Amb tot, tant Brussel·les com Londres s’han compromès a garantir que no s’instal·li de nou una frontera entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord, però Barnier s’ha queixat que no ha rebut propostes de Londres ‘precises, clares i sense ambigüitats’ sobre com fer-ho.

Davant dels silencis de Londres, la Comissió Europea considera imprescindible incloure en els documents de la negociació la precisió de mantenir l’economia ‘d’una Irlanda’, és a dir, garantir que l’Ulster mantingui accés al mercat únic, tot respectant els acords de Divendres Sant de no posar cap frontera entre nord i sud. Aquesta opció, però, ja ha despertat la queixa del govern escocès, liderat per la independentista Nicola Sturgeon, i dels partits gal·lesos, que reclamen que també volen tenir accés al mercat únic –especialment tenint en compte, en el cas escocès, que ells van votar per seguir a la UE.

‘Si Irlanda del Nord es queda al mercat únic, l’argument de què Escòcia també ho faci esdevé una necessitat’, ha assegurat Sturgeon a Twitter. ‘Si no és així, estarem en un desavantatge grandiós a l’hora d’atraure llocs de feina i inversió’, ha dit l’escocesa.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb