Què en resta, de la covid, cinc anys després del primer cas al país?

La pandèmia de la covid-19 va representar un punt d’inflexió a escala mundial. Els confinaments i les prohibicions de desplaçar-se, la distància social i l’ús de màscares per intentar d’aturar el virus van portar a una situació inimaginable unes setmanes abans. Al mateix temps, mentre tot s’aturava, els reports diaris sobre les morts i les noves infeccions ocupaven la centralitat informativa, quan no eren l’única notícia en alguns moments.

El 9 de febrer de 2020, ara fa exactament cinc anys, es detectava el primer cas de covid al país, un pacient britànic ingressat a l’Hospital Universitari Són Espases de Palma. El Principat i el País Valencià van registrar el primer cas respectiu setmanes més tard; una dona de trenta-sis anys, resident de Barcelona, n’era positiva el 25 de febrer, i just l’endemà, n’era un noi jove de Borriana ingressat a l’hospital de la Plana. Tots dos havien viatjat aquells dies a Itàlia, on hi va haver el primer brot d’Europa.

Les primeres setmanes, les instal·lacions es van situar al caire del col·lapse i la societat civil s’organitzava per produir tants ventiladors com fos possible. Les morts per covid van passar de 40.000 durant la pandèmia, amb brots constants que obligaven a la introducció de noves restriccions.

Cinc anys més tard, la situació és molt diferent. Les dades de Salut revelen que ara mateix al Principat hi ha 99 ingressats per covid, quan van arribar a haver-n’hi 3.075 simultàniament durant els moments més complicats de la pandèmia. I no solament és hospitalàriament, sinó que la covid ha esdevingut residual entre les malalties respiratòries que circulen ara mateix.

Les proves que es fan en el sistema sentinella a l’atenció primària del Principat demostren que, de les mostres de pacients amb infeccions respiratòries, solament un 2,5% és portador del coronavirus, i que dominen la grip (46%) i el rinovirus (10%). El mateix succeeix al País Valencià i a les Illes, ja que el  Sistema de Vigilància d’Infecció Respiratòria Aguda espanyol demostra que les mostres de covid solament representen un 3,5% i un 2,5%, respectivament.

Quines són les variants dominants?

La variant de la covid dominant ara mateix és l’òmicron, que ha tingut la capacitat d’esquivar la resposta immunitària generada per les infeccions i les vaccinacions, cosa que significa que les persones poden infectar-se malgrat tenir-ne certa immunitat. Òmicron va aparèixer el novembre del 2021 i va causar una nova onada de casos, però, alhora, també va fer que la malaltia fos menys greu.

Aquesta variant tendeix a infectar el tracte respiratori superior –el nas i la gola–, mentre que les anteriors infectaven més el tracte respiratori inferior –sobretot els pulmons. D’aleshores ençà, totes les variants que han aparegut són subvariants d’òmicron. L’any passat a Europa va predominar la variant KP.3, però aquest hivern ha anat guanyant terreny la variant XEC, que és una fusió de la KP.3 amb una altra soca. A final d’any, la XEC representava un 46% dels casos a escala europea i la KP.3 un 36%. Els medicaments i els vaccins actuals han de ser eficaces per a les variants actuals.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) controla la subvariant LP.8.1, amb una prevalença creixent en l’àmbit mundial, la variant XEC. Tot i que totes dues són com més va més dominants, no són més greus que unes altres variants i es considera que tenen un risc baix. Malgrat això, sempre hi ha el risc que aparegui una mutació que pugui representar una amenaça, amb nous símptomes o més greus.

La covid persistent

Un altre risc que roman de la malaltia és la covid persistent. Segons dades de l’OMS, vora dos milions de persones arrosseguen aquesta malaltia, amb símptomes que poden durar anys i que inclouen fatiga, problemes cognitius –com ara emboirament mental–, dolor i problemes cardiovasculars. Encara s’investiga com és que algunes persones sofreixen aquesta malaltia i unes altres no, i es pot desenvolupar a qualsevol edat independentment del fet que els símptomes de la infecció hagin estat lleus.

Vuit associacions de pacients amb covid persistent, entre les quals hi ha entitats de Catalunya i de les Illes, s’han ajuntat perquè es posi en marxa la proposició no de llei d’aquesta malaltia que fa poc va aprovar el congrés espanyol. Entre més qüestions demanen que es formin els sanitaris perquè no hi hagi un infradiagnòstic, destinar recursos econòmics i humans per a garantir-ne el tractament i també la necessitat d’oferir una atenció multidisciplinària, que ara mateix tan sols es pot tenir a l’Hospital Germans Trias i Pujol, tant al país com a l’estat espanyol.

Com que es tracta d’una malaltia infradiagnosticada, molta gent no sap que la té. Al mateix temps, la multiplicitat de símptomes en dificulta la detecció. Moltes vegades es diagnostica als pacients segons els símptomes, i no es registra com a covid persistent, sinó, per exemple, com a migranya.

Un nou estudi sobre factors

La investigació sobre la covid continua donant resultats cinc anys més tard. Aquesta setmana mateix, un equip encapçalat per l’Institut de Ciències del Mar en col·laboració amb la Universitat de Girona i l’Hospital Germans Trias i Pujol ha identificat variables ambientals, com ara la pressió atmosfèrica i la humitat relativa, que influeixen en la propagació de la covid. Els detalls, que es recullen en un article publicat a la revista Frontiers in Public Health, podrien ajudar a preveure brots de la malaltia en situacions de poca mobilitat i restriccions moderades.

Els investigadors van analitzar la incidència de la covid entre el setembre del 2020 i el febrer del 2021, tot creuant-la amb les variables meteorològiques recollides per una xarxa de cent vuitanta-set estacions distribuïdes per tot Catalunya. Els resultats demostren que la pressió atmosfèrica i la humitat relativa són els factors més rellevants en la predicció de brots. En concret, la baixa pressió atmosfèrica, típica del començament de la tardor, es va associar amb un augment significatiu dels contagis després d’un lapse de set dies, i les condicions de baixa humitat relativa van contribuir a un increment de casos després d’aproximadament tres dies.

Aquests resultats suggereixen que un descens en la pressió atmosfèrica i la humitat relativa precedeix els augments en la incidència de la covid, i això permet de tenir un nou indicador primerenc de risc pandèmic. El model va aconseguir d’explicar entre el 14% i el 45% de la variabilitat i, addicionalment, aquest model es va validar durant la tercera onada pandèmica a Catalunya, del novembre del 2020 al febrer del 2021.

Un origen que encara cueja i sortida de l’OMS

Una altra qüestió que encara cueja és l’origen del virus. La majoria de científics consideren que el més probable és que circulés entre els ratpenats i, més tard, passés a una altra espècie, com ara un ós rentador o una rata del bambú xinesa, que van poder infectar humans que manipulaven algun d’aquests animals en el mercat de Wuhan, on van aparèixer els primers casos cap al novembre del 2019. Aquesta és una via habitual de transmissió de malalties i es creu que és com es van propagar uns altres coronavirus, com ara el SARS el 2002. Tot i això, la teoria no ha estat confirmada i hi ha versiones alternatives, com ara aquells que assenyalen els laboratoris d’investigació de malalties de Wuhan.

De fet, tan bon punt va prendre possessió del càrrec de president dels EUA, Donald Trump va ordenar de retirar el país de l’OMS a causa de les discrepàncies en la resposta a la covid. Aquesta setmana, l’Argentina de Javier Milei va seguir el mateix camí i va anunciar que també deixava l’organisme internacional. “La decisió es basa en diferències irreconciliables amb la gestió sanitària, en particular durant la pandèmia de la covid-19, que va començar el 2020. Vam ser testimonis del confinament més prolongat de la història, a més de la falta d’independència de l’organisme davant les pressions polítiques de certs Estats”, assegurava el portaveu del govern argentí.

Tot això demostra que la resposta i la gestió no és ni de bon tros una qüestió que desperti una opinió unànime. La covid roman, tot i que en baixa la incidència i és fora dels focus mediàtics, alhora que els científics alerten de la necessitat de preparar-se per a noves pandèmies, que poden ser com més va més comunes.