Sembla que finalment tothom admet la gravetat de la situació sanitària que vivim de resultes de la pandèmia de la Covid-19. Això és bo i encara que puga sonar estrany és també una avinentesa perquè la societat reaccione simultàniament. Una crisi sanitària com aquesta no l’havíem vista mai, i no es pot resoldre tan solament amb l’acció dels governs, tot i que és fonamental. La nostra actuació com a ciutadans és determinant i per això és l’hora de fer eixir la millor part de tots nosaltres.

Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut
Els governs han de governar. Amb rigor i determinació. Especialment en els moments més delicats i difícils. Ahir vaig observar un cert tomb positiu, encara insuficient, tant pel que fa a la Generalitat de Catalunya com a la Generalitat Valenciana i també a moltes més institucions del país. El govern balear va mantenir tot el dia una posició encara massa dubitativa, que va corregir al vespre. El govern andorrà, arrecerat per les fronteres pròpies, sembla tenir un cert control de la situació.

Tot això –malgrat la insuficiència– va contrastar amb l’actitud diletant del govern espanyol. El govern català, ara com ara, no ha reaccionat de la manera extraordinària com ho va el 17-A, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Però el govern espanyol sembla que va pel mateix camí d’inacció d’aleshores. És especialment greu que ahir, en una conferència de premsa, tot de periodistes de mitjans espanyols i sobretot internacionals preguntassen a Pedro Sánchez si pensava tancar Madrid o no i el president del govern espanyol no hi respongués amb claredat, tot i que és l’element central de la crisi que vivim. Sánchez, en un gest molt covard, ni tan sols s’ha atrevit a assumir en públic que ell no vol tancar Madrid, que és en definitiva la política que aplica a la pràctica. I això em duu a insistir que, per tant, els nostres governs haurien d’adoptar sense por mesures immediates de control sobre els viatgers que arriben de Madrid, un estadi al qual sembla que, per desgràcia, encara tenen por d’arribar.

I ho haurien de fer sobretot perquè l’objectiu de l’acció de govern ha de ser clar: cal rebaixar el ritme del país, cal reduir els espais socials on el virus es pot transmetre i cal assegurar-se que una situació tan complicada com aquesta repercutesca tan poc com siga possible sobre els drets de la població i sobre l’economia de la gent. Hi ha prioritats ben clares: cal reforçar el sistema sanitari urgentment i cal posar a l’abast de la població els mitjans de tota mena perquè no es torne a carregar la crisi sobre els ciutadans. I no s’hi valen les excuses de cap mena. Si el 2008, per a rescatar els bancs, l’estat espanyol va ser capaç de moure 65.725 milions d’euros, ara no hi ha cap raó que justifique l’estalvi d’un sol euro. Ni per a necessitats sanitàries, sobretot, ni per a necessitats socials, tampoc.

Ara, a l’objectiu d’afluixar el ritme del país, per a evitar l’avanç ràpid de la pandèmia, hi hem de contribuir tots els ciutadans i totes les empreses i institucions. I és en això que tots hem de posar fil a l’agulla. De mesures que podem aplicar a la vida quotidiana, n’hi ha moltes i molt senzilles, gairebé totes de sentit comú. De portar mocadors de paper sempre al damunt fins a rentar-nos les mans de manera constant o evitar el contacte físic innecessari amb altra gent… Això no cal que ho ordene cap govern ni que ho vigile ningú. En general, com més puguem evitar cadascú les situacions de risc serà millor per a tots. És cert, per exemple, que els governs han insistit que els xiquets que no aniran a escola no han d’estar confinats a casa. Però la lògica més elemental diu també que això no són unes vacances i que, per tant, com més eviten el carrer millor, i com més higiene observen a casa i en el moment de tornar de fora, molt millor.

Finalment, cal també evitar el pànic i l’exageració –i sóc conscient que això no és senzill en un moment en què els poders públics adopten mesures tan inusuals i excepcionals, mai no vistes. Però no és cap ajut fer circular rumors sense fonament ni anticipar d’una manera alarmista possibles situacions que no han passat. Els periodistes i els mitjans hi tenim un paper fonamental i per això em va preocupar molt ahir que tants mitjans de Barcelona especulassen de manera irresponsable amb el tancament de les escoles abans que el govern català prengués la decisió. I em va preocupar perquè l’especulació era equivocada: van dir que tancarien dilluns i ja tanquen avui. I això ha afegit una confusió innecessària. Les escoles estaran tancades ja avui al Principat i tancaran dilluns al País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i la Franja.

No és fàcil de saber on som ara mateix perquè la situació canvia cada minut, però els experts creuen que el pic del contagi ha d’arribar els dies vinents. Crec que s’ha tardat molt a reaccionar però per sort diuen que encara hi ha marge per a impedir que el pic del contagi sature el sistema de salut, aquella corba que us vaig explicar en l’editorial de dimarts i que és la clau de tot. Aquesta és, per tant, la batalla central en aquestes hores i dies, i en aquesta batalla hi hem de ser tots. Com en els millors moments de la nostra història recent.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.