Coronavirus: és l’hora de treure la part millor de nosaltres

«S'ha tardat molt a reaccionar però per sort diuen que encara hi ha marge per a impedir que el pic del contagi sature el sistema de salut»

Vicent Partal
13.03.2020 - 12:51
Actualització: 13.03.2020 - 13:51
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sembla que finalment tothom admet la gravetat de la situació sanitària que vivim de resultes de la pandèmia de la Covid-19. Això és bo i encara que puga sonar estrany és també una avinentesa perquè la societat reaccione simultàniament. Una crisi sanitària com aquesta no l’havíem vista mai, i no es pot resoldre tan solament amb l’acció dels governs, tot i que és fonamental. La nostra actuació com a ciutadans és determinant i per això és l’hora de fer eixir la millor part de tots nosaltres.


Els governs han de governar. Amb rigor i determinació. Especialment en els moments més delicats i difícils. Ahir vaig observar un cert tomb positiu, encara insuficient, tant pel que fa a la Generalitat de Catalunya com a la Generalitat Valenciana i també a moltes més institucions del país. El govern balear va mantenir tot el dia una posició encara massa dubitativa, que va corregir al vespre. El govern andorrà, arrecerat per les fronteres pròpies, sembla tenir un cert control de la situació.

Tot això –malgrat la insuficiència– va contrastar amb l’actitud diletant del govern espanyol. El govern català, ara com ara, no ha reaccionat de la manera extraordinària com ho va el 17-A, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Però el govern espanyol sembla que va pel mateix camí d’inacció d’aleshores. És especialment greu que ahir, en una conferència de premsa, tot de periodistes de mitjans espanyols i sobretot internacionals preguntassen a Pedro Sánchez si pensava tancar Madrid o no i el president del govern espanyol no hi respongués amb claredat, tot i que és l’element central de la crisi que vivim. Sánchez, en un gest molt covard, ni tan sols s’ha atrevit a assumir en públic que ell no vol tancar Madrid, que és en definitiva la política que aplica a la pràctica. I això em duu a insistir que, per tant, els nostres governs haurien d’adoptar sense por mesures immediates de control sobre els viatgers que arriben de Madrid, un estadi al qual sembla que, per desgràcia, encara tenen por d’arribar.

I ho haurien de fer sobretot perquè l’objectiu de l’acció de govern ha de ser clar: cal rebaixar el ritme del país, cal reduir els espais socials on el virus es pot transmetre i cal assegurar-se que una situació tan complicada com aquesta repercutesca tan poc com siga possible sobre els drets de la població i sobre l’economia de la gent. Hi ha prioritats ben clares: cal reforçar el sistema sanitari urgentment i cal posar a l’abast de la població els mitjans de tota mena perquè no es torne a carregar la crisi sobre els ciutadans. I no s’hi valen les excuses de cap mena. Si el 2008, per a rescatar els bancs, l’estat espanyol va ser capaç de moure 65.725 milions d’euros, ara no hi ha cap raó que justifique l’estalvi d’un sol euro. Ni per a necessitats sanitàries, sobretot, ni per a necessitats socials, tampoc.

Ara, a l’objectiu d’afluixar el ritme del país, per a evitar l’avanç ràpid de la pandèmia, hi hem de contribuir tots els ciutadans i totes les empreses i institucions. I és en això que tots hem de posar fil a l’agulla. De mesures que podem aplicar a la vida quotidiana, n’hi ha moltes i molt senzilles, gairebé totes de sentit comú. De portar mocadors de paper sempre al damunt fins a rentar-nos les mans de manera constant o evitar el contacte físic innecessari amb altra gent… Això no cal que ho ordene cap govern ni que ho vigile ningú. En general, com més puguem evitar cadascú les situacions de risc serà millor per a tots. És cert, per exemple, que els governs han insistit que els xiquets que no aniran a escola no han d’estar confinats a casa. Però la lògica més elemental diu també que això no són unes vacances i que, per tant, com més eviten el carrer millor, i com més higiene observen a casa i en el moment de tornar de fora, molt millor.

Finalment, cal també evitar el pànic i l’exageració –i sóc conscient que això no és senzill en un moment en què els poders públics adopten mesures tan inusuals i excepcionals, mai no vistes. Però no és cap ajut fer circular rumors sense fonament ni anticipar d’una manera alarmista possibles situacions que no han passat. Els periodistes i els mitjans hi tenim un paper fonamental i per això em va preocupar molt ahir que tants mitjans de Barcelona especulassen de manera irresponsable amb el tancament de les escoles abans que el govern català prengués la decisió. I em va preocupar perquè l’especulació era equivocada: van dir que tancarien dilluns i ja tanquen avui. I això ha afegit una confusió innecessària. Les escoles estaran tancades ja avui al Principat i tancaran dilluns al País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i la Franja.

No és fàcil de saber on som ara mateix perquè la situació canvia cada minut, però els experts creuen que el pic del contagi ha d’arribar els dies vinents. Crec que s’ha tardat molt a reaccionar però per sort diuen que encara hi ha marge per a impedir que el pic del contagi sature el sistema de salut, aquella corba que us vaig explicar en l’editorial de dimarts i que és la clau de tot. Aquesta és, per tant, la batalla central en aquestes hores i dies, i en aquesta batalla hi hem de ser tots. Com en els millors moments de la nostra història recent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Matilde Font
Matilde Font
12.03.2020  ·  22:16

Estic molt d’acord amb l’editorial. Si la situació é en tan insòlita com diuen les mesures hauran de ser extraordinàries. Però si els madrilenys, que són dels que tenen el problema més gros, circulen lliurement, ens haurem de confinar els altres i no deixar-los entrar. No podem admetre tanta irresponsabilitat.

Josep Usó
Josep Usó
12.03.2020  ·  22:25

El més extraordinari és la immensa incompetència dels governants de Madrid. I el més preocupant és que la seua pèssima gestió ens puga ensorrar el sistema sanitari d’ací. Un sistema sanitari que ells ja es vantaven fa anys d’haver ensorrat. Cal actuar en contra. Malgrat tot, ara mateix els madrilenys no poden ser benvinguts. És un problema sanitari, no d’altra mena.

Rosa MONTSERRAT
Rosa MONTSERRAT
12.03.2020  ·  22:40

Tota la tarda que estic rebent informació sobre el coronavirus.
Els casos greus de malalts coincideixen tots en que al seu temps (aprox. Octubre i Novembre) van ser vacunats contra la grip. Els casos lleus no han estat vacunats.
A Filipines utilitzen oli de coco amb resultats excepcionals. L’oli de coco desfa la covertura del virus, a partir d’aquest moment ja li queda poca corda…

Gemma R.
Gemma R.
12.03.2020  ·  23:04

No tinc cap dubte que la societat catalana no fallarà. Ho hem demostrat de manera sobrera a cada crisi, sigui climàtica, terrorista, política o democràtica . Aquesta vegada no serà diferent. Serenor, solidaritat i responsabilitat. Som-hi gent, només és una gran onada, sóm al mateix vaixell, tots.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
12.03.2020  ·  23:04

Si senyor Partal, hi hem de contribuir tots i per això hem de procurar posar-hi seny. Però la imatge que dóna el govern amb uns consellers i directors generals que es veu hores lluny que no saben de què parlen, no és gaire encoratjador. Començant per la de salut que diu que els nens no estan confinats i poden anar a jugar al parc amb altres nens, és decebedor.

Com a professional sanitari em pregunto, qui hi ha en aquest gabinet de crisis sanitària, a part dels polítics, per prendre les decisions?. Com és que els professionals reputats en malalties infeccioses o epidèmies han de parlar per la ràdio donant indicacions i fent prediccions perquè el govern i la conselleria no ho fan?. I si ho fan no ho expliquen? I tampoc no apliquen les mesures que tocaria?. Són criteris sanitaris, econòmics, o polítics els que determinen l’actuació?

Res a veure amb la gestió brillant que es va fer dels atemptats. Recorden? el conseller Forn en segon pla i els responsables dels mossos explicant, donant indicacions clares i reforçant la confiança dels ciutadans en la seva actuació.

Nosaltres hi hem de contribuir, però la confiança en les decisions que prenen les “autoritats” és fonamental per què els fem cas i ara per ara amb el paper tant galdós que fan és difícil atorgar-los cap mena d’autoritat, almenys en la matèria que tracten. Què deixin pas als tècnics i que parin de fer el pena, si us plau.

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
12.03.2020  ·  23:06

El record de la magnífica actuació conjunta del govern el 17A contrasta amb com s’han anat gestionant fins ara les mesures contra el Coronavirus. Avui amb l’aillament d’Igualada i altres poblacions afectades s’ha anat recuperant la iniciativa, tot i que les vompareuxences són molt millorables. Però cal més fermesa del govern per mostrar novament que Catalunya controla el territori i això passa pel control d’aeroports, trens i fronteres amb un desplegament que faci front a la incompetència del govern central. Posem-nos les piles i tornem a actuar com un Estat.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
12.03.2020  ·  23:16

Si s’arriba a evitar la saturació del serveis medics serà gràcies a la societat en conjunt i no pas per l’acció dels nostres polítics. Molt porucs ells alhora de prendre decisions ràpides i efectives, no fós cas que ofenguessim l’amo de madrit. El govern efectiu….

Gerber van
Gerber van
13.03.2020  ·  00:38

Que el govern de Torra no actua tant rapid i contudent com va fer la Generalitat el 17-A, és pot explicar perquè aquesta crisi té un caràcter molt diferent i té altres ritmes. És una crisi que és desenvelopa més lent que un atemptat de terrorisme. Per això em semble encara hi ha temps per la Generalitat de Catalunya (no puc parlar de Valencia i les Illes Balears) per actuar com cal, com parar l’AVE i els vols que venen de Madrid, controls de febre a les fronteres amb Espanya (als peatges de les autopistes) et cetera.

Com diu el Pere Martí en el seu ‘Ultím hora’: després la crisi del virus Corona vindrà la crisi economica. També ens hem de preparar per això com a país. Tinc la confiança que surtirem molt millor que la resta d’Espanya. També va sortir a la llum que la BCE ja no te gaire marge per atacar aquesta crisi. La BCE ja no pot baixar l’interès, perque ja és zero. A més la presidenta de BCE, Lagarda, no va donar gaire confiança al món financer. Les caigudes de les borses d’ahir ja diuen molt. Potser ja és hora de considerar seriosament a fer una moneda (sigi normal o digital) propi Catalana.

Com diu l’editorial, el govern d’Espanya és mostre molt feble sobre les decisions que ha de prendre en aquesta crisi davant els periodistes nacionals i internacionals. Em semble que hem d’aprofitar d’aquesta feblesa en una manera o altre per la nostre causa.

Nerea Markaida
Nerea Markaida
13.03.2020  ·  00:48

A la vista del que han fet els nostres veïns europeus, fa l’efecte que aquí impera la frivolitat habitual. Per què no es tanca el transport públic?
En tot cas, no sembla que la prioritat sigui la salut pública.

Ramon Sans
Ramon Sans
13.03.2020  ·  01:27

Siento decir que NO VEO GRAVEDAD SANITARIA EN LA ACTUAL SITUACIÓN, mucho menor que en la GRIPE 2017-18, que los datos podrían ser los de una gripe común muy leve, como ocurrió en 2009-10 con epidemia de Gripe A con una alarma social no tan brutal como la actual.

Siento encontrar a faltar LOS GRANDES PROFESIONALES SANITARIOS al frente del comite de crisis de la Generalitat INFORMANDO DE LO QUE OCURRE Y DE LO QUE SE VA A HACER .

Siento ver en la Generalitat una Consellera de Sanitat que PARECE OBEDECER A PEDRO SANCHEZ en el cierre de colegios y universidades como si estuviéramos bajo otro 155 , acompañada del nefasto conseller Buch , y de un MHP Torra que tenía en mejor estima.
De hecho la consellera de ERC no sabe para que se cierra un colegio sino no enviaría los niños a jugar al parque entre ellos , y no cerraria las clases de adolescentes sin cerrar las discotecas … y así vamos.

Siento que no se tomen MEDIDAS ATREVIDAS como las que proponía sabiamente el profesor Sala i Martín , para proteger a la tercera edad con repartición gratuita de comida a domicilio y cuarentenas de los mayores o personas enfermas a proteger y por el contrario no veamos NADA que alabar .

A los que toman decisiones que pueden arruinar familias , negocios ,desproteger abuelos , HAY QUE PEDIRLES RESPONSABILIDADES CUANDO ACABE TODO.

HAY UNAS PREGUNTAS QUE SE DEBEN CONTESTAR ANTES DE PEDIR A LA POBLACIÓN QUE LES ACOMPAÑEN COMO BORREGOS:

¿CUANTO MATA el covid-19 en comparación con una mala gripe como por ejemplo la del 2017-18 ?
¿A QUIEN MATA el covid-19 y que se hace para protegerlos ? ¿ a más o menos colectivos que la gripe común ?
¿Es eso una EPIDEMIA DE CATARROS para tod@s los que no sean mayores enfermos ?
¿Es ESTACIONAL como todos los coronavirus ?
¿Que HOJA DE RUTA los expertos esperan para esta epidemía ?

Yo sigo confiando en los GRANDES PROFESIONALES DE LOS HOSPITALES DE BARCELONA , pero espero que INSTITUCIONALMENTE TRABAJEN EN ESE COMITE DE CRISIS y SEAN ELLOS QUIENES NOS LO CUENTEN … SIGO CONFIANDO EN ELLOS .

salut

Lluís Paloma
Lluís Paloma
13.03.2020  ·  01:44

El sistema sanitari porta anys en ple caos. No sóc optimista sobre què pugui passar ara.

Ramon Perera
Ramon Perera
13.03.2020  ·  02:08

Jo no estic d’acord amb la versió oficial de la malaltia, però si, a més, les mesures que corresponen a aquesta versió oficial s’apliquen de qualsevol manera…
Entre altres preguntes, què passa amb el metro? Milers de persones de l’àrea barcelonina fan servir el metro, que és un espai molt tancat. I en molts casos, ben amuntegades i barrejades. No és aquesta una bona situació per a que el virus s’escampi a pler?
És més perillós un teatre que fa una funció de mil persones al dia que un servei de metro emprat per milers de persones en el mateix lapse de temps i més acostades físicament?
Com era aquella dita? Defenseu-me, Senyor, dels meus amics, que dels meus enemics ja m’en cuido jo.

Carles Farre
Carles Farre
13.03.2020  ·  07:02

Bon dia, mireu-vos aquest vídeo, encara que no sapigeu anglès, moltes imatges parlen per si mateixes:

https://youtu.be/ycrqXJYf1SU

Jo crec que aquest virus prové d’un dels laboratoris d’alt risc que hi han a Wuhan, a través d’algun treballador que se’n devia contagiar, per descomptat que les autoritats xinesses mai admetran cap investigació al respecte, i estic completament convençut de que amaguen moltes xifres, en quan al nombre de victimes.

Aquest virus sembla ser molt mes contagiòs i perillós que el SARS, del qual hauria mutat, i en quant al periode d’incubació, jo crec que pot ser mes llarg del que s’està dient, en fi podria dir mes coses però no vui fomentar l’alarmisme, només que espero tal com he comentat altres vegades, que el govern reflexioni a fons sobre el model de pais que volem i sobretot necesitem per encarar un futur que s’esdevindrà complicat
Salut

Albert Miret
Albert Miret
13.03.2020  ·  07:53

Hom té un greu sentiment d’indefensió davant d’un president del gobierno de españa que promet solucionar-ho tot multiplicant per “n” l’endeutament de tot el país i abocant-lo al seu Madrid, com sempre. Aquesta mostra vivent de l’estultícia suprema, no para de dir que abocarà tots els diners que calguin per acabar amb la crisi, però res més. Com es pot ser tan estúpid per voler vèncer una pandèmia que amenaça tot el món exclusivament amb diners i negar-se al mateix temps aïllar la ciutat més infectada del país? No només no la volen tancar, sinó que les seves empreses aèries i ferroviàries ofereixen preus molt especials als seus ciutadans perquè viatgin a la perifèria peninsular, concretament a València i Catalunya. Hom es pregunta si són governants o són simples criminals. El senyor Boye, ja hauria d’estar preparant un dossier per sotmetre aquest gobierno d’ineptes a un Tribunal de Justícia dels de debò, acusats d’incompetència, cinisme i menyspreu pel poble no castellà de la península, i nosaltres hauríem d’estar preparant l’ocupació d’aeroports, carreteres i estacions de tren per tornar la gent infectada a casa seva.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
13.03.2020  ·  08:25

Aqui em teniu des de Italia.

Un altre cop a fer la guitza i a recordar-vos que s’ha de TANCAR TOT. Que no s’hi valen mitjes tintes.
Ja fa tres dies que us dic que heu d’aprendre dels errors d’Italia, NO els heu de copiar.
Italia ha anat tancant gradualment per evitar una revolució. Ja se sap: els italians son mediterranis, naturalment reacis al respecte de les normes i inclinats a protestar per tot.
Doncs, mira, quan finalment el govern ha estat sincer i ens ha explicat exactament el qué passava, els italians, els mediterranis, els anàrquics, els rebels, estan demostrant un sentit civic admirable. Heu vist Roma i Nàpols deserts? Jo crec que és una imatge trista però fantàstica. El poble italià està donant una llicò al mon de civisme.
Perqué la gent ho entèn quan els governs tenen dificultats. El que no entén son els missatges contradictoris i aproximatius.
Si tanquen les escoles per no difondre el virus, vol dir que no s’ha de difondre el virus. Les families han d’estar a casa amb les criatures. No s’ha d’anar a passejar. Això no son vacances. Els nanos tenen simptomes lleus però poden encomanar a la gent gran. Ho enteneu?
Repeteixo: EL VIRUS NO S’HA DE DIFONDRE. Ho enteneu?
Les botigues han de tancar. Els museus, els cinemes, els teatres … han de tancar. Qué vol dir que es permet l’entrada a un terç de la capacitat?.
Déu meu! No sé com dir-ho. Ja no sé com dir-ho.

Quina impotència! No arribo a fer-vos entendre que no teniu res controlat. RES.

Ja ho sé que tancar provoca dolor. Ahir un restaurant de Nàpols va tancar per primera vegada en 40 anys. El propietari plorava devant les càmeres. Però va ser admirable. Va dir: “passerà….” amb l’angoixa de deixar a casa els cambrers i els cuiners.

Si us plau, si us plau, us ho prego.
Vicent, no és veritat que està tot controlat i que evitareu el col.lapse dels hospitals. NO ES VERITAT.

La gradualitat no serveix. Si Italia hagués pres a temps les mesures restrictives que patim ara a Itàlia, no tindriem el caos sanitari que tenim.
Prepareu-vos al tancament total. Bloquegeu els trens i reduiu els transports publics. Deixeu passar només les mercaderies. I establiu ràpidament quins son els sectors de “publica utilitat”.

Per exemple, Italia ha decidit que tot el sector agro-alimentari (ramaders, pagesos, vi, formatges, pernils..) no s’ha de parar. Mantenint unes normes de comportament molt estrictes. Perfecte. Però la resta, a casa.

No us deixeu entabanar per les noticies del web. Son fakes. Informeu-vos nomès en canals cientifics.

No tot sera un desastre. Descobrireu un’altra dimensió. La cultura italiana s’ha mobilitzat per facilitar en streaming concerts, funcions de teatre, musica…. El Teatre de la Fenice de Venecia ofereix concerts en streaming, per exemple.
Hi ha sugerencies molt divertides per tenir entretinguts els nanos a casa. Ha sorgit un moviment espontani de joves que van a comprar als supers per als avis que no poden sortir i els deixen les bosses devant la porta sense tenir contacte amb ells.

Al super entrem de 15 en 15. Els altres fem la cua a fora. I no passa res. Estem en silenci o bé fem algun comentari divertit (tots a un metro de distància). I no passsa res.
Avui ès el meu primer dia de “vacances” obligades a casa. Les empreses son les que han trigat més a assumir tot això. Es molt dolorós reconèixer que hi hauran pèrdues importants. Per això el govern els ha deixat gestionar “la reducció de densitat umana” autònomament. A Italia hi ha un sector industrial mecànic i farmacèutic molt important. Però no passa res. Si s’ha de fer, es fa.

Però es necessiten governants sincers i onestos. En aquests moments és necessaria la contundencia i fiar-se del que diuen els virolegs.

Torno a repetir: si us plau, si us plau, TANQUEU TOT D’UNA VEGADA, collons!

Pep Agulló
Pep Agulló
13.03.2020  ·  08:52

ÉS HORA D’INICIATIVES SOLIDÀRIES

Sort que el títol de l’editorial és: ” és l’hora de treure la part millor de nosaltres”. Llegint quasi tots els comentaris sembla que tot depèn de la ineptitud de la classe política i dels professionals. Però resulta que en una societat pretesament democràtica, la ciutadania té la part més grossa de responsabilitat.

A la Xina, el confinament es fa manu militari, posant una tanqueta a cada barri. Així es progressa contra el coronavirus… Se suposa que nosaltres hem de ser prou responsables com per actuar disciplinadament, tots a l’una de forma solidària sense perdre els drets. Actius en la vigilància contra els voltors capitalistes sempre esperant el caos oportú… Ara és quan es veu la qualitat i la potència democràtica d’una societat.

Tinguem sempre en compte que davant d’una crisi pandèmica com l’actual, mai ningú, pot controlar-ho tot. Ara bé, davant la propagació, l’aïllament és la mesura més elemental a prendre. La Generalitat ha d’imposar els controls provinents de Madrid que increïblement no s’ha tancat (que se ha creido este virus. Eso es Espanya).

PS. Una forta abraçada (virtualment sí que es pot) a Maria Àngels Fita que ens deia amb tot l’afecte:
“Des de Italia, us estimem molt. Us hem estimat molt aquests dies quan vèiem que no ho enteníeu”.

joan rovira
joan rovira
13.03.2020  ·  09:01

Espanyols i catalans viuen en universos mentals diferents en acompanyament policial -atemptat agost 2017-, en política – primer d’octubre 2017-, en sanitat -pandèmia 2020, i cal preparar-se per a les conseqüències, econòmiques i laborals, immediates.

La bifurcació partidista catalana del post-primer d’octubre no ajuda a consolidar el mandat majoritari del poble en la línia que els nous reptes polítics -Brexit-, de la globalització –pandèmia- i dels immediats ajustos econòmics i laborals, reclamen.

S’està posant de manifest la carència de polítics solvents a casa nostra que hagin entès que significava el primer d’octubre no només pel que fa al final del colonialisme espanyol sinó al repte de la mundialització i el nou paradigma emergent.

Cal que es posin en relleu alternatives polítiques, de l’advocacia, de la medicina ara de manera urgent, com serà inevitable en el camp de l’economia, del món laboral, de la diplomàcia per afrontar els perills i aprofitar tots aquests perills per a convertir-los en oportunitats.

Cal tornar als articles del Professor Resina per entendre el que està en joc i aprofitar-ho:
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-transformacio-del-sistema-mundial-1/
https://www.vilaweb.cat/noticies/509993/

I seguir les recomanacions de persones que ho viuen en primera persona com de Na Maria Àngels Fita, les aportacions d’En Carles Farré, de N’Albert Miret, els valors d’En Pep Agulló i de tots aquells que avaluen amb coratge propi aquest temps. Gràcies i ànims a tots per ser-hi.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
13.03.2020  ·  09:26

Pensar en el famós tren de alta velocitat amb centre a Madrid fa venir esgarrifances a la resta del Estado. Crec que és hora que la Generalitat governi i aturi els convoys així que entrin en territori català i es faci un control exaustiu dels viatgers. Tots ho agrairem. Naturalment els que clarament no siguin sospitosos d’infecció a les autoritats médiques podran continuar en autocar fins el seu destí. la resta sentint-ho molt quedaran en quarentena en algun centre oficial. Res més a dir.

jordi Rovira
jordi Rovira
13.03.2020  ·  09:53

Un altra vegada l’editorial posa el punt sobre la “i”. És evident que hi ha un fet innegable: una pandemia altament contagiosa que no té vacuna i sobre la que tenim tractaments, però que es presenta com una urgència epidemiològica. Al mateix temps veiem com el desenpoderament de la població que tant conreuen el populisme, ni ajuda, ni és eficient. I que l’autoritarisme ha tingut una part important en la responsabilitat de l’expansió d’aquesta malaltia. De nou doncs, la responsabilitat ciutadana se’ns presenta com la millor base per fer front a la gestió d’aquest problema. Per exemple no puc entendre com ciutadans de Madrid, una ciutat que ja ha entrat en l’estadi quatre (quan la propagació és local i no traçable ) poden anar a passar uns dies posem per un cas a Besalú, sense cap control de cap mena ). Així doncs, saludem els controls dels mossos sobre Igualada. Bona feina de servei públic.

Josep Salart
Josep Salart
13.03.2020  ·  09:54

Nosaltres hem de ser els elements principals per parar això. Tant costa agafar-se seriosament una cosa així?

No pots estar pendent d’un president de govern espanyol que et parla de rentar-te les mans, o d’una flasca de consellera de sanitat que sembla que nevega amb un trimaran. Es troba a faltr la contundència que parla l Rosa Gispert, del senyor Boyé com comenta l’Albert Miret i de la manu militari que ens diu en Pep Agulló.
Que vols entrar a Igualada per la cosa més imprescindible de la teva vida? Val, però t’hi quedes dues setmanes.¡¡¡

Si algú ens parla de l’economía i la repercusió se li diu que si, que és molt important però que calli.

Es mentalitzar-nos ¡¡¡¡

Trens, avions i tot deu que vingui d’espanya, sigui madrit siguin espanyols del nord, ni parlar-hi. I MHP, foti mà en aquest tema de trànsit d’animals provinents d’allà ¡¡¡¡¡¡

Jose Estela
Jose Estela
13.03.2020  ·  09:58

José Estela Vicens
Totalment d’acord.
Sobre el que està passant faitg saber que:
Fa uns mesos que tornant en tren del sud de la península on feia poc que havien tingut temporals importants, tant, que desprès de bastants dies varem haver de fer tant a l’anada com a la tornada part del viatge amb cotxe de línia. A València, per fi varem poder agafar el tren i després de Tarragona en direcció a Barcelona, mirava les aigües del Mediterrani que eren una bassa d’oli. El contrast entre les incidències del viatge i l’estat de les aigües van fer que em donés conte del a prop que estaven d’aquestes les vies del tren, també algunes cases i hotel, quan sentí una veu que deia: “La manera de viure fins ara s’acaba, i allí on no regni la responsabilitat, regnarà el caos”. Els catalans no fa masses dies que hem tingut la borrasca Gloria, ara estem immersos en el coronavirus, la pregunta que em fai és: quina serà la propera experiència a passar?. Sabent que fins que cada persona, home o dona assolim un alt grau de responsabilitat, no tindrem èxit al enfrontar-nos-hi.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
13.03.2020  ·  10:03

Els esforços s’han de centrar a baixar la corba d’impacte per tal de no col·lapsar el sistema sanitari. El nombre total d’infectats el tindrem fem què fem. Sabem que el 80% dels infectats passen una malaltia lleu, no tributària de tractament hospitalari. Del 20% que resta només el 5-8% patiran una malaltia greu. Aquesta crisi pot ser una oportunitat per fer canvis en el nostre sistema sanitari i millorar l’atenció als pacients i fins i tot abaratir el cost i distribuir millor els recursos. Aquest 80% de pacients lleus, la majoria simptomàtics, amb febre, però amb estat general conservat i eupneics (això vol dir amb una pressió d’0xígen a la sang normal) podrien ser diagnosticats i tractats -reclosos en cas de positivitat- a casa seva. La proba per detectar el virus és fàcil i no és cara, la p02 s’obté de forma indirecta amb un pulsioxímetre, un aparell que es posa al dit com un didal i no val més de 30 euros. Aquesta feina als domicilis dels pacients la podrien fer metges i també infermers-infermeres amb un protocol-algoritme estudiat. Algú s’ha preguntat què costa un pacient lleu que obre una fitxa en un Servei d’Urgències?. Objectiu, tractar el 80% dels infectats fora dels centres sanitaris.

Josu Elorduy
Josu Elorduy
13.03.2020  ·  11:25

Mirando lejos..
Vivimos en una “realidad virtual” en el sentido que está colgada de un montón de cosas, que consideramos sólidas y permanentes pero son extremadamente frágiles y efímeras.
Cualquier desastre climático hace esto evidente para quienes lo sufren y experimentan que su vida cotidiana cambia de blanco a negro en horas.
Ahora estamos ante un desastre “viral”, de virus, con efectos transversales y generalizados al mismo tiempo que selectivos y aleatorios.
Todos los ingredientes necesarios para “disolver” la normalidad “artificial” de equilibrios casi imposibles que es nuestra vida cotidiana.
El virus éste, ha hecho descubrir de golpe el “trabajo remoto”. Bueno esto se descubrió con la generalización de internet, a inicios de los años 1990, hace 30 años.
Los militares yankis, ya escribían entonces que internet era un nuevo espacio o escenario de guerra.
Pero el trabajo a distancia, sólo se puede hacer en determinadas tareas: cómo se puede cortar el pelo a distancia?
El trabajo a distancia exige medios (ordenadores, comunicaciones y sistemas operativos apropiados) exige herramientas (aplicaciones para el trabajo en cooperación) y exige formación y hábitos de trabajo correspondientes.
No se rían, los consultores serios de tecnología decían, con insistencia, que la mitad de los recursos para un proyecto tecnológico exitoso, debía dedicarse a “formación”.
Ante una afectación generalizada, pero asimétrica, como se implementa la solidaridad efectiva de todas las personas?
Hablo de derechos de primera necesidad, habitación, subsistencia, salud … este puto virus pondrá en evidencia los límites de la organización social actual.
Qué fuente más interesante de “casos de uso”, de “ejemplos de vida” para estudiar en las asambleas locales del “consell per la República”.
Una sociedad “empoderada” con personas conscientes y determinadas está en muchas mejores condiciones de salir adelante, de imaginar, descubrir, inventar soluciones nuevas, producto de su trabajo en común.
Con tanto tiempo en casa puede ser una oportunidad para experimentar trabajar y pensar en común.
Es la gran oportunidad de “ampliar la base” con la experiencia vital de “la República en Construcción”.
Se me ocurre, perdón por la osadía, que una de las consecuencias será el sueldo mínimo universal para todas las personas.
Siguiendo con la osadía, la prohibición de actividades inútiles que consumen recursos limitados, pongamos por caso toda la industria militar.
Ya que me vengo arriba, sustituir los ejércitos por equipos de intervención rápida para emergencias de todo tipo: climáticas, medioambientales, sanitarias… Eso quiere decir que su formación tendría que ser muy distinta: geologia, geografia, medio ambiente, química del fuego, salud, epidemias, en fin nada que ver con metralletas, novios de la muerte ni “todo por la patria” ni “fsciento y pico” que hacen mucho ruido al despegar.
Se imaginan cuantos hospitales de campaña se pueden hacer con cada maquinita de esas “eurofighter”?
Cuántos médicos, médicas, enfermeros, enfermeras podríamos tener en “reserva” en sustitución de la broma del paracaidista abrazafarolas?
Por todo eso nos hace falta la República catalana, desde Euskal Herria, os deseo el mayor éxito y lo más pronto posible. Lo mereceis.
Objetivo Independencia.

salvador pallares
salvador pallares
13.03.2020  ·  12:28

En cas de contagi dels politics I familia tambe jutges, policies, funcionarios del ajuntaments I del estat espanyol etc. Aquesta gent qué dispose de les seves Mutuas. Une pregunté voldre fer, amb el cas que estem patim qui els atent? Les seves Mutues o la nostré Sanitat publique.
,

Eduard Samarra
Eduard Samarra
13.03.2020  ·  14:18

Potser m’estic tornant boig, però pot ser que el realment subversiu ara mateix sigui no esperar a les autoritats a confinar-se? Ho dic perquè veient la inapelable realitat de les dades de contagi, sabem cap on anem. Itàlia no ho sabia, nosaltres sí.

Pel poc que sé, crec que és un error comparar les xifres de contagi amb les de la grip, perquè és un virus desconegut, perquè es contagia molt ràpid i perquè es mostra assimptomàtic en portadors. I no crec que sigui descartable que ja vingui mutat d’Itàlia. Ara bé, és molt possible que l’estat de por generalitzada es pugui gestionar millor. Prenent mesures més contundents al principi i organitzant els recursos sanitaris per atendre als col·lectius vulnerables i els infectats greus.

Tot això ens supera a tots. És nou per tothom. És un preludi. I quan la tempesta amaini ens tocarà sortir al carrer a defensar la sanitat pública i els drets humans, ja que aquestes situacions són l’oasi dels oportunistes com ara privatitzadors de serveis públics, especuladors immobiliaris i borsaris, polítics i empleadors ventiladors de drets laborals, farmacèutiques de cures miraculoses i mitjans de comunicació clickbaitistes.

De l’amoralitat de Madrid avui no en vull ni parlar, vergonya, molt il·lustratiu del que hi ha tot plegat.

Aparquem els egos. Cuideu-vos i cuideu.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
13.03.2020  ·  14:59

EL MUERTO MÁS IMPORTANTE DEL COVID-19 HA SIDO EL VALENCIANO.

En todos los discursos de las autoridades valencianas el catalán de València ha estado desaparecido. Puig, Ribó, Galiana, etc.

Porque las cosas importantes deben decirse en español de Madrid. Anteayer y ayer mismo entendí el error garrafal de haberme inmiscuido en un idioma y su cultura que no eran los míos.

Un tercio de los últimos 40 años de mi vida los he dedicado a hacer visible vuestra cultura. Invirtiendo tiempo y dinero en un lugar equivocado. Haber puesto la locomotora en una vía que todo era cuesta arriba ha sido un error inmenso en mi vida.

Empiezo a estar de acuerdo con todos los quintacolumnistas valencianos. He entendido, ahora sí, que tenían razón y que el pueblo valenciano tiene que asumir que debe ser servil con el poder de Madrid e intentar sacar el máximo provecho que cada uno pueda de nuestros jefes de Madrid. Me ha costado años entenderlos, pero ya estoy en aquella misma línea.

¿De qué sirvió crear Els Grups de Defensa de la Llengua? junto a Carles Castellanos, Maria Conca, F. X. Ferré, etc en 1982?

¿De qué sirvió preguntar en clases de 100 alumnos en arquitectura en catalán en València, cuando ninguno mis compañeros -en un 40 % de ellos sí que lo tenían por maternos- mientras que yo no, hacían preguntas en profundidad sobre cuestiones urbanas de Berlín en 1984 ?

¿De qué sirvió transmitir vuestro idioma y cultura a mis hijos?

¿De qué sirve hacer centenares de proyectos València en vuestro idioma, si ni en Cataluña ni las Baleares se están haciendo en estudios de arquitectura?

¿ De qué sirve actualizar y traducir las normativas españolas para realizar dichos proyectos en cada momento de la historia de mi Estudio durante 28 años?

¿De qué sirve estar continuamente pendiente de que tu interlocutor te entienda o no?

¿Por qué estar sometido a un padecimiento continuo cuando nadie de los interesados te lo agradece, y los desinteresados te toman como un “rara avis” que has derivado hacia esa manía?

En València continúan trabajando con los “nuevos” dirigentes exactamente los mismos gabinetes que hicieron currículo en la época anterior.
Con lo que sientes en el alma haber dedicado un minuto de tu vida a una pasión equivocada.

Ves a los escritores en catalán encargar a compañeros a quienes su literatura y su idioma se la trae al pairo, pero que no lo hacen mejor que tú.

La crisis anterior, en mi caso, sirvió para ir buscando clientela estadounidense como APPLE, URBAN OUT-FITTERS, etc, a los que tu deriva cultural y idiomática elegidas – a contracorriente- les diese igual. Con lo que estaba dejando fuera mucho nicho de negocio que se podría haber cultivado con anterioridad sin intentar convencerlos que hacíamos una labor social más allá del simple hecho crematístico y artístico.

Igual que en su día desaprendí mi español, haciendo vida completa en el vuestro, hoy puedo desaprender el vuestro, porque es prescindible. No se necesita para nada más que buscarte complicaciones.

Hoy doy gracias de haberos conocido en profundidad y haré caso de vuestro refrán que dice así:

“Allò que no deixa, cal deixar-ho”.

Roser Caminals
Roser Caminals
13.03.2020  ·  15:37

Veurem què farà Pedro Sánchez ara que acaba de declarar l’estat d’alarma, però fins al moment el govern espanyol ha posat el cap sota l’ala, com aquí el del Trump.
Si no blinden Madrid, la Generalitat hauria de posar els passetgers en quarentena així que aterrin. La mesura per si sola eliminaria el tràfic.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes