La clau és evitar el col·lapse del sistema de salut

La prioritat és evitar que el pic de malalts supere el nivell que el sistema de salut és capaç de gestionar

Vicent Partal
Vicent Partal
10.03.2020 - 23:37
Actualització: 11.03.2020 - 00:37
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Un gràfic elaborat pel Centre Americà de Control de les Malalties i adaptat després per The Economist i Viquipèdia ha tingut un èxit extraordinari a les xarxes socials, crec que perquè posa en relleu l’element clau en la contenció del coronavirus 2019 i il·lumina bé el punt on som i el debat que hem de sostenir.

 

El gràfic mostra dues corbes contraposades de progressió del contagi. En un cas, la punta màxima del brot supera clarament la capacitat del sistema de salut, cosa que fa que hi haja una gran quantitat de malalts que es troben sense possibilitat de rebre protecció i que, per tant, són més susceptibles de transmetre el virus i de tenir complicacions fatals que els duguen a la mort. Tan greu com això és que el sistema de salut no siga capaç de saber qui contagia qui. És allò que s’anomena ‘situació de descontrol’.

La ‘situació de control’ és diferent pel fet que la corba màxima de nombre de casos per dia no supera mai el pic més alt de la capacitat màxima del sistema de salut per a absorbir-los. Això significa que tots els malalts són controlats i documentats, que les rutes de contagi entre ells són sabudes i que, per tant, la transmissió del virus es pot delimitar. Que no hi ha, en definitiva, persones que caminen pel carrer sense saber que tenen el virus o que el transmeten, perquè cada cas s’aborda incidint en l’entorn de cada malalt confirmat.

Totes dues situacions les trobem ara mateix al món. A la Xina i a Itàlia ara mateix hi ha una situació de descontrol i, per exemple, a Corea del Sud i Taiwan una situació de control –que no depèn del nombre de malalts, sinó del control sobre aquests malalts. Pel que fa als Països Catalans, la situació de Catalunya Nord i Andorra sembla que és de més tranquil·litat i els tres governs autonòmics del país fan grans esforços per mantenir-se encara en situació de control. Però hi ha zones, tant de l’estat espanyol com de l’estat francès, que ja semblen haver fugit de la situació de control i que preocupen d’una manera molt especial: és el cas de Madrid, Vitòria, Alsàcia i l’Oise, a les portes de París.

Sembla clar, per tant, que ara mateix és una prioritat evitar que el pic de malalts supere el nivell que el sistema de salut és capaç de gestionar. I, del punt de vista sanitari, és assenyat d’adoptar mesures de prevenció respecte de possibles contagis, insistint en la higiene personal però també evitant concentracions de gent allà on el virus puga escampar-se. Tanmateix, tot això té un component social, econòmic i fins i tot polític que no podem eludir i sobre el qual hem d’incidir.

Europa encara avui té un estat del benestar que no existeix en unes altres parts del món. S’ha reduït molt a causa de les mesures d’austeritat, però una situació com l’actual fa clarament palesa la gran diferència que hi ha entre la Unió i països tan diferents i extrems com ara la Xina i els Estats Units.

Es pot discutir –tot i que la veritat és hi ha poques alternatives– que en aquells llocs d’Europa on la situació ja és de descontrol s’adopten mesures molt dràstiques, semblants a les de la Xina, com ja sembla que passa ara mateix ja a Itàlia. Però no es pot discutir que aquestes mesures si s’adopten han de tenir almenys dues característiques molt diferents del model xinès: la transparència informativa i l’ús de tots els mecanismes de l’estat per a amortir les conseqüències econòmiques i socials d’aquestes decisions.

És evident, per exemple, que el tancament de comerços, espais públics d’oci i empreses afecta treballadors i propietaris. I això pot esdevenir especialment greu en el cas del comerç de proximitat i les empreses petites i mitjanes. Si els estats prenen mesures d’autoritat, doncs, que impedeixen la vida normal d’aquests sectors socials, cal que siguen compensats immediatament per evitar que una crisi sanitària implique una crisi social. Si es van rescatar bancs de manera descarada, per què no hauríem d’exigir ara que es rescatassen famílies, treballadors i empreses? La crisi no es pot tornar a descarregar sobre els ciutadans, com ja va passar el 2008. Per això és indignant el comunicat fet públic ahir per Foment del Treball en què reclama mesures que tothom pot considerar raonables, però ho aprofita per reclamar encara més flexibilitat a l’hora d’acomiadar treballadors, ara amb l’excusa del coronavirus.

El sistema de salut també ha de ser reforçat de manera urgent. En general encara no s’ha pogut recuperar de les retallades i això ara dificulta la gestió d’una crisi inesperada com la present. Entenc que no es puguen adoptar grans mesures, que serien necessàries, de manera precipitada, però ara no pot haver-hi cap excusa de pressupost ni de contenció de la despesa que afecte els qui són a la primera línia del combat contra el coronavirus. I hi ha situacions que clamen al cel i cal corregir immediatament. És molt raonable que es demane a la gent que no telefone al 112 si no és necessari, a fi de reservar-lo per a emergències mèdiques, però no és raonable que s’adrece la gent al 061, passant per alt que és un número telefònic de pagament –si més no, hauria de deixar de ser-ho mentre dure l’emergència. De la mateixa manera, hem de ser conscients que hi ha una responsabilitat individual en tot aquest afer. Una responsabilitat que inclou no col·lapsar innecessàriament el sistema i evitar situacions prescindibles –ahir, en aquesta línia, VilaWeb va prendre la decisió d’ajornar les Assemblees de Lectors que havien de començar avui mateix.

Sóc conscient, finalment, que hi ha gent que considera que tot això és un muntatge, diguem-ne dels poderosos, amb pretensions amagades i que creu que hauríem de discutir sobre això. Però jo no em veig capaç de fer-ho perquè no en tinc cap element contrastable ni cap fil a què agafar-me amb una mínima credibilitat. En tot cas, tinc la desconfiança natural cap al sistema, que ens ha demostrat de sobres que sempre hi ha algú que ix guanyant de les situacions més inesperades, però no crec que amb això n’hi haja prou per a posar-nos a especular, com a mitjà. Estem i estarem atents a qualsevol informació, però alhora estem convençuts que en aquest moment la nostra responsabilitat periodística és informar, també sobre tota aquesta situació, amb el màxim rigor possible i contrastant sempre al màxim la informació que us fem arribar. En relació amb això, hem decidit d’elaborar un butlletí de notícies que podeu rebre al correu cada dia al vespre, amb l’explicació de què ha passat durant el dia i per a saber on som. Si us interessa, el podeu rebre deixant el vostre correu en aquest formulari o simplement entrant a VilaWeb cada dia a les deu del vespre.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
10.03.2020  ·  22:09

Com més va, més confús es veu tot. Es van prenent mesures però no sembla que hi haja mesures per a compensar les pèrdues econòmiques que s’estan produint a tot arreu. I valdrà veure com reacciona una població amb molt poca formació científica davant d’una situació de pànic. D’altra banda, mentre es parla del virus, no es parla de res més. Ni dels escàndols del rei emèrit, ni dels judicis de corrupció.

Gemma R.
Gemma R.
10.03.2020  ·  22:42

Sóc de les que penso que el virus no és natural, hi ha massa coses que solventa el virus fent-lo servir d’ excusa. Però és cert que tot el que poguem pensar serán tant sols especulacions. Difícilment en treurem l’ entrellat mai. Ara l’ important és que no colapsi el sistema sanitari, sería un desastre. Quan més responsables siguem i menys pànic mostrem, més aportarem a que la situació no es descontroli.

PD: Gràcies per mantenir-nos informats en tot moment de l’ evolució i conseqüències del virus, Vilaweb.

DANI FRANCH
DANI FRANCH
11.03.2020  ·  00:25

La veritat, no cal ser ni conspiranoic, ni creure’s tot lo oficial, hi ha molts dubtes sobre el tema, fa bé el director de preguntarse coses

Encarnació Parets
Encarnació Parets
11.03.2020  ·  00:47

Sembla mentida com ens aixequen la camisa i hi consentim. Porca misèria.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
11.03.2020  ·  00:54

Potser ho estan fent i no es divulga, però jo trobo a faltar una acció més contundent del govern català del ordre de la que es va tenir amb els atemptats terroristes del 2017.

M’agradaria veure com el govern mobilitza la indústria catalana per produir els subministraments de mascaretes, medecines, sistemes de diagnòstic etc. Capacitat de producció n’hi ha.
M’agradaria veure com es volquen recurssos humans i econòmics en els equips de recerca per trobar tractaments.
M’agradaria veure una mobilització general de voluntaris per donar suport al personal sanitari en tasques de gestió administració informació….
M’agradaria veure una campanya del govern explicant a la gent què pot fer per minimitzar el risc.
M’agradaria veure que el govern català pren mesures als ports, aeroports, estacions de ferrocarril del país donant informació a la gent que ve d’Espanya, Itàlia i en general països on el virus està descontrolat per tal que prenguin les mesures de prevenció més adhients….

En resum. M’agradaria tornar a tenir la sensació que tenim professionals que entomen el problema i es bolquen, que controlen el país i que no es limiten a anar a remolc de les “autoritats sanitaries de la OMS i d’Espanya”.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
11.03.2020  ·  01:49

Vicent Partal
hi ha gent que considera que tot això és un muntatge, diguem-ne dels poderosos, amb pretensions amagades

Aquest crec que es el quid de la qüestió

Jordi Miralda
Jordi Miralda
11.03.2020  ·  05:39

Vull donar tot el meu suport a Vilaweb per la informació que està proporcionant sobre l’emergència sanitària del coronavirus, i per actuar d’una forma responsable.

La Unió Europea ja fa tard. És evident que durant els últims dies el contagi s’ha estès de forma semblant a com va passar a Wuhan. Sense mesures de contenció, el contagi creix exponencialment. Crec que tant la UE com Estats Units han sigut massa lents a l’hora de limitar els viatges i les concentracions, i ara el contagi s’ha escampat per molts països. Hauríem d’aprendre d’altres països com Corea del Sud i Taiwan, on sembla que s’ha actuat de forma més responsable per detectar casos i frenar el contagi. Els països occidentals hauríem de rebaixar el nostre orgull, aprendre dels països que han fet les coses millor, i deixar-nos de teories conspiranoiques que només poden dificultar la necessària cooperació dels ciutadans amb les mesures que caldrà adoptar.

Malauradament, aquesta saturació dels serveis sanitaris pot passar a molt països pobres, només cal veure l’augment de casos en països com l’Índia o Egipte.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
11.03.2020  ·  06:32

Vosaltres també, venent-vos al capital. Buaff!

Rosa Guallar
Rosa Guallar
11.03.2020  ·  06:53

Bon dia. Jo penso, simplificant, que hi ha una diferencia entre ser governats per la bondat o per la maldat. El capitalisme és un govern gloval de maldat, tot i que a dins hi tenim exemples de bondat. El sistema sanitari n’és un. Foment del Treball és un exemple de maldat pura. Sempre a punt per exprémer la situació en favor propi. Cal pensar que hi ha persones i organitzacions sense els quals el mén seria millor.

Albert Miret
Albert Miret
11.03.2020  ·  08:14

Ahir veia al menistru de sanitat (el govern central no té cap responsabilitat amb la sanitat, tota és de les autonomies), esforçant-se a simular que ens deia la veritat de tot. Jo, mentre sentia el seu ràpidament adquirit accent castellà que li fa dir Madriz, pensava que han fotut tard en tot. Espanya ja no té cap mena d’autoritat. Com pretenen semblar creïbles a hores d’ara els funcionaris espanyols d’alt rang quan fa tres-cents anys que aguantem les seves absurdes mentides, traïcions i incompliments sistemàtics de qualsevol pacte? L’única seguretat que ens donen és la de què ens estan enganyant, i l’únic que ens queda per dubtar és el perquè, a qui dels riquíssims volen beneficiar i a qui dels pobríssims volen perjudicar sense deixar espai per cap resposta? Ahir llegia que el Tribunal de comptes familiar que s’han muntat, compta amb 700 funcionaris que ningú sap què fan a part de posar multes milionàries als polítics catalans per matar l’avorriment. És el santa santorum del nepotisme madrileny, i així funcionen la majoria d’institucions espanyoles, mentre nosaltres, pobres idiotes, ho continuem pagant com a esclaus, gràcies a l’extrema debilitat dels nostres immerescuts polítics.
Jo crec amb els científics, els metges i la sacrificada gent del món sanitari, però dels polítics, i menys encara dels polítics espanyols no me’n crec absolutament res. És més, estic segur que el que m’expliquen és mentida. Tot és mentida! Castellà=mentida.

josep SELVA
josep SELVA
11.03.2020  ·  08:23

No hi ha mal que per be no vingui. La globalització, que no es res mes que el control de la població mundial per els poders dels Estats només es pot desfer amb un esdeveniment fora de control, com un virus, una gran catàstrofe natural (terratrèmols, erupcions volcàniques, meteorits…) i això costarà milers o milions de vides, peró trencar el Sistema te aquest preu, que per altre part no tenim opció de pagar-lo o no.
L’Estat del benestar, sempre ho he cregut així, es la gran enganyifa infantil de que els papes ho solucionen tot elevada a la estúpida creença que la felicitat radica en alló que tens i no pas en alló que ets.
Un humil virus, que no es ni tan sols un ésser viu independent, desmunta el castell de cartes amb fonaments inexistents. Benvingut.

Carles Farre
Carles Farre
11.03.2020  ·  09:17

Bon dia, en quan a les teories conspiradores, es difícil de poder-les verificar, i mes si ha hagut un “room escape” en un laboratori xinès, però ja es casualitat que aquest brot parteixi de Whuan, on hi ha això: https://es.wikipedia.org/wiki/Instituto_de_Virolog%C3%ADa_de_Wuhan. Sigui com sigui i segons científics de diversos països, que han publicat i analitzat genomes de agent causant, conclouen de manera aclaparadora que aquest corona virus s’ha originat a la natura, com molts altres patògens emergents, això no descarta però, que hi hagi hagut un “room escape”, jo dels xinesos no me’n refio ni de la composició dels “rollitos de primavera”, a mi l’únic que m’agrada es el legat mil·lenari del Taoisme i les seves derivades.
Qualsevol epidèmia es propaga molt mes ràpid, quan mes alta es la densitat de la població i mes es desplaça aquesta, i avui en dia aquestes premisses es donen com mai s’han donat en la història coneguda, que cadascú tregui les seves conclusions, jo les tinc clares des de un bon principi, i tingueu-ho clar, la naturalesa es jeràrquica i no democràtica, això últim es un invent nostre, mes o menys afortunat, mes o menys útil, però nostre al cap i a la fi, i davant de les forces desbocades de la natura, esdevé paper mullat, per tant el millor que podrien fer es no provocar-les a base d’alterar el seu equilibri, i l’estem alterant greument amb la nostra irracional i febril activitat destructora, explotadora, i com mes serem no es que mes riurem, si no que mes putes les passarem, i el col·lapse està assegurat…

Pilar Pla.angusto
Pilar Pla.angusto
11.03.2020  ·  10:25

Jo crec que a Catalunya es fa be, dintre del que es pot fer.
no hem de caure en l’alarmisme,
Prendre mesures higièniques.
Si estem refredats tot no es el
Coronavirus.
I si som elements de contagi, no donar mans
I petons a dojo

Salvador Aregall
Salvador Aregall
11.03.2020  ·  10:33

Els virus són agents acel·lulars que només poden reproduir-se penetrant dintre de cèl·lules aprofitant la seva maquinària replicativa. Són més antics que la humanitat, infecten plantes, animals i altres agents cel·lulars com les bactèries. La finalitat del virus és multiplicar-se (replicar-se dintre de la cèl·lula), no matar a l’organisme hoste. Hi ha molts virus que viuen parasitant altres organismes sense provocar cap malaltia però quan canvien d’hoste (per exemple un virus adaptat a un organisme animal que passa a l’home) poden provocar, en el nou hoste, malaltia greu. Això sembla que ha passat amb el COVID-19. Al ser un virus nou no hi ha encara prou resistència immunitària ni recursos terapèutics i el primer impacte ha estat sever. La història natural del virus serà que la pressió de la resistència immunitària i terapèutica (quan n’hi hagi), a més de la pròpia adaptació del virus a l’hoste, farà, amb el temps, que sigui menys agressiu com ha passat amb el virus de la grip. És un període d’adaptació que no sabem quan durarà. Seria raonable, en un món tan interrelacionat, amb una economia tan global i amb vies ràpides i barates de comunicació, que organismes com la OMS tingués control sobre pràctiques molt poc saludables -per més arrelades a la cultura local- del tracte d’animals salvatges i exòtics en mercats de ciutats que dupliquen les grans ciutats europees.

Ramon Sans
Ramon Sans
11.03.2020  ·  10:55

El sistema sanitario español , atendió 2017-2018 800.000 casos de gripe , con 15.000 muertos , https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/gripe-en-espana-casi-800-000-casos-52-000-ingresados-y-15-000-muertos-5427 el sistema NO SE COLAPSARÁ PORQUE LA GENERALITAT LO HACE GENIAL con poquísimos recursos y con un gran sacrificio de los profesionales , el PROBLEMA ,el OBJETIVO TENDRÍA QUE SER PROTEGER AL GRUPO DE RIESGO … LA GENTE MAYOR , ADEMÁS PARECE QUE SE ESTA COMPORTANDO DE FORMA ESTACIONAL EN AMERICA DEL SUR … cuando venga el buen tiempo pegará un bajón casi con toda seguridad.

NO hagamos como Madrid , los políticos tienen que estar en segunda o tercera linea informativa , los especialista en Salud de la Generalitat deberían llevar la batuta informativa y de decisiones desde luego.

Salut.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
11.03.2020  ·  11:04

El fet d’haver sentit les declaracions del Dr. Antoni Trilla en un magnífic programa de TV3, em referma en la creença que tot i existir el famós virus i ser potencialment nefast per part de la població de més edat, el moment de pànic institucional que vivim no em quadra ni amb la mortaldat ni l’alarma desproporcionada creada per tots els mitjans d’informació estrangers i nacionals. Fa molts dies que els informatius de les televisions del món no parlen d’altra cosa. A qui beneficia aquest fingiment davant un virus absolutament normal pel que es desprèn de les manifestacions del Dr.Trilla la proliferació del qual es prevé rentant-se les mans amb aigua i sabó? Que més hi ha?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
11.03.2020  ·  11:40

Evitar pics? Amb el caos que fa anys que es la sanitat pública? No em feu riure.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
11.03.2020  ·  12:07

Aplaudeixo i agraeixo la línea editorial de VW sobre el tema.
En contraposició dels mitjans espanyols, que porten alarmant a la seva parròquia desde abans que aparegués el primer cas… I els polítics espanyols, a remolc d’això, surten a mentir a la població espantada (no fos que pensin que no els protegeixen com al seu rei, per exemple.) aprovant mesures esperpèntiques. Els seus ciutadans/votants no qüestionaran res, tranquils.
És tanca un pavelló esportiu on poden acudir tres mil persones, be. Quanta gent treballa a la Seat? Quanta gent agafa el metro a Barcelona cada día? És l’economia, imbècil, em direu. És clar, doncs això.
No sóc un consumidor conspiratiu, però intento no ser gaire il·lús tampoc. El temps (no massa temps) possarà les coses al seu lloc. Veurem on acaba aquesta epidèmia i si l’any que ve ens en recordarem, veurem quins drets com a ciutadans/treballadors (eh, Foment?) haurem perdut, sense protestar, o si el sistema econòmic ens ofegarà una mica més, si canviarà el model sanitari… (per cert, és Itàlia un banc de proves?)
Sigui com sigui, una cosa és segura: la rel de tots els problemes universals rau en la superpoblació. Fins que no s’afronti honestament…

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.03.2020  ·  12:20

Visc a Italia. A la Llombardia.

Suposo que ja sabeu que estem en emergència. Fins ara podem anar a treballar, però crec que aviat ens faran tancar les empreses.

Els catalans de Itàlia estem intentant explicar als que esteu allà que la cosa va en serio. Però no trobem empatia.
Ahir vaig escoltar el Mati de Catalunya Radio on la Consellera Vergés deia que tot estava controlat i que no passa res. Em vaig espantar de tanta irresponsabilitat.

En realitat, el coronavirus no és “gaire” mortal però porta crisis respiratòries que poden arribar a ser molt greus.

Em sembla que a Catalunya estic veient i sentint les mateixes bestieses que dèiem a Itàlia fa tres setmanes:

– Que només és perillós per els vells i els malalts (mentida)
– Que hi ha molt pocs casos (mentida)
– Que és suficient posar en quarentena els que han tingut contactes amb malalts (mentida).

Em sento una Cassandra que crida al perill i ningú se la creu. Es una sensació terrible.

Ja sabreu que totes les misses, els casaments i els enterros están prohibits. Les esglésies están obertes només per qui vol pregar, però respectant les distàncies de seguretat. Els enterros només amb els familiars més pròxims i prou. Fa un parell de dies, varen denunciar tots els participants a un enterro perque anaven tots juntets seguint el feretre a peu.

Els Sistemes sanitaris de la Llombardia i del Veneto son dels millors d’Europa i estan col.lapsats.
Fins i tot, estan muntant un hospital de campanya (en aquests moments) a Rovereto, perqué continuen arribant malalts amb dificultats respiratòries.

Està passant un’altra cosa molt trista. En molts hospitals (obviament, oficialment ho neguen però molts tenim coneguts que treballen als hospitals) estan començant a fer un “triage” i els que tenen més de 65 anys amb malalties collaterals, no els donen tota la assistència. Com a la guerra, decideixen qui salvar i qui deixar anar, perqué no tenen prou llits de teràpies intensives.

Han modificat els hospitals, cambiant àrees senceres per convertir-les en zones de teràpia intensiva, però el 50% dels metges i enfermers/es estàn en quarentena perqué s’han encomanat i els que queden lluiten 24 h. al dia. Molts no van a casa a dormir des de fa dues setmanes. Estan cridant els metges i enfermers jubilats perqué donin una mà.

Un’altra cosa trista és la irresponsabilitat dels joves. Fins que el govern no va decidir declarar zona vermella, els joves sortien a la nit com si res. S’ho prenien com vacances (escoles i universitats tancades, qué bé!). Fins que els cantants i gent famosa (…i també la policia) han hagut de dir-los que si ells s’encomanen poden matar els seus avis.

Molts joves reaccionen de forma molt immadura. Ploren perqué no poden veure el xicot o la xicota o perqué no poden sortir a fer un aperitiu. Creuen que això no els toca. Un psicoterapeuta ha escrit una carta als joves per responsabilitzarlos. Llegiu-la i tradui-la i feu-vos-la vostra perqué crec que aviat us tocarà a vosaltres.

https://www.corriere.it/scuola/secondaria/20_marzo_10/coronavirus-lettera-nostri-figli-cari-ragazzi-tempo-responsabilita-2a78a642-62a8-11ea-a693-c7191bf8b498.shtml

En sintesi, el problema és el contagi ràpid i el col.lapse de les estructures sanitàries. En aquests moments, no et pots posar malalt d’altres malalties perqué hi ha el risc que no hi hagi un lloc o un quiròfan per tu.

No es tracta de la mort sino de problemes sanitaris. La Xina ens està enviant respiradors especials que eviten la intubació. Per intentar donar oxigen als qui no troben lloc a les UCIS.

Apreneu dels errors de Itàlia. Tanqueu tot. Sera dur però breu, si ho feu a temps. S’ s’escampa massa, el problema serà molt més gros.

A Itàlia tenien por de crear danys a l’economia i varen subestimar el problema. I ara el tenim més gros que mai.
El turisme, les empreses, els restaurants, el comerç…. Una davallada total. El govern està intentant de crear fondos per indemnitzar tota aquesta gent, però serà segurament insuficient.
Els lloguers, les hipoteques, els treballs temporals, els autònoms….com ho pagarem tot això?

En tot cas, desprès dels primers dies de desconcert, la gent ens anem acostumant. No ens donem la mà. Estem a un metro (minim) de distancia, ens desinfectem les mans continuament i sortim només per anar a comprar el menjar (o per treballar).

Nosaltres estem bé. La meva filla està estudiant a Budapest una mica amoinada perqué a la Universitat han trobat 3 casos i ha vist que les autoritats no han pres mesures. Però ells encara estan al principi del contagi. Si van maldades, la farem tornar. Com que és resident a Itàlia, la deixaran sortir d’allà.

També us dic que ens enviem entre tots molts missatges d’ànims i videos còmics sobre les consequències de tot això, que serveixen per treure pressió. Als parcs i als llocs públics o a les portes dels comerços han aparegut “post-it” amb missatges d’esperança “andrà tutto bene” amb cors i abraçades dibuixats. Els pots trobar sobretot a Milà, on la gent està visquent la situació com un drama. Veure la ciutat de Milà deserta és com un cop de puny a l’estòmac.

Devant als hospitals la gent penja pancartes “siete i nostri eroi”, “forza e coraggio”. I els deixen cafés calents i brioixos devant la porta d’urgències.
Estem com suspesos en un núvol estrany.

Perdoneu el missatge tant llarg. Ara m’adono que ho necessitava.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
11.03.2020  ·  12:22

El que ens mata és aquest pensament binari, materialista, causal, determinista, sobre les coses. És limitat i limita la capacitat de mirar els problemes (si és que els volem anomenar problemes i no situacions).

Ho dic perquè veig com al debat públic s’oposen dues corrents entre sí: els que sospiten que això és un muntatge per especular i els que demanen de prendre’s seriosament la pandèmia. Doncs crec que no s’exclouen mútuament, com ja encertadament apunta el director. Jo prenc precaucions pel coronavirus, segueixo el tema amb atenció i interès, però també amb escepticisme.

És innegable que les elits mundials conspiren i dediquen gran quantitat de recursos econòmics, intel·lectuals, militars i tecnològics per a enriquir-se a costa de la misèria, provocant guerres, cops d’estat, ecocidis, crisis econòmiques, desplaçaments de població, etc. Ara bé, aquests personatges són humans i per més tecnologia que tinguin sempre hi ha factors inesperats que o bé fan que les coses vagin diferents a com una ment humana les ha planificades, o bé generen situacions que ningú podia preveure. Tant per tant, un cop donades situacions de caos, per què no aprofitar-se’n?

És obvi que això està passant amb el coronavirus. Això no vol dir que el virus sigui innocu, senzillament que un cop desfermat el caos hi ha una sèrie d’individus que en treuen rèdit. O és que un botiguer no pot caure en la temptació d’endeutar-se fent una comanda superior a la que faria habitualment tot veient que amb el pànic vendrà més paper higiènic i llaunes de sardines que mai?

Per tant, la pandèmia potser és més perillosa per l’estat generalitzat de pànic que no pas pel virus en sí. I els mitjans de comunicació són part fonamental d’aquest estat de pànic, donant prioritat a declaracions instigadores de por com les de Lagarde. Segur que quan això passi, sigui quan sigui i hi hagin els danys que hi hagin, el tema s’esfumarà dels mitjans com si no hagués passat res. I entremig hauran aprovat mil i una mesures per justificar el control de la població.

Rosa Pérez
Rosa Pérez
11.03.2020  ·  13:38

Gràcies VilaWeb, un cop més a l’alçada de les circumstàncies.
Gràcies M Angels Fita. Coratge i molta força.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
11.03.2020  ·  16:05

Gràcies M. Angels Fita pel testimoni.

Sigui natural o provocada aquesta epidèmia està clar que és un problema i no serà l’últim. Realment el que mana és l’economia i la irresponsabilitat. Per què no es prenen mesures radicals ara que es pot?. Com ella diu serien 15 dies de cop i si no ho fan potser s’allargarà molt més.

De fet, a l’article de Joe Brew es veia clar que la corba epidèmica d’aquí era igual que la italiana, amb el desfase dels dies quan va començar.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies