La Casa de la Generalitat a Perpinyà ha començat a organitzar converses en català als bars per tal d’impulsar l’ús de la llengua a Catalunya Nord. És una activitat per a fomentar un ús més informal del català.

El setembre del 2025 la Casa de la Generalitat a Perpinyà va recuperar els cursos de català. Van començar amb un curs de A2-B1 amb una oferta de quinze places, el nombre màxim d’alumnes que cap a l’aula més gran de l’edifici. I ara, aquest segon semestre del curs acadèmic, han donat continuïtat a l’oferta amb un curs específicament del nivell B1.

El director de la Casa de la Generalitat, Albert Piñeira, explica que volen donar continuïtat a un itinerari formatiu de català per a adults perquè els alumnes vagin avançant de nivell. Però Piñeira remarca que, a banda de la faceta més acadèmica, una de les prioritats que tenen en matèria lingüística és impulsar el català en el dia a dia. Per això ara han començat un taller de converses que fan en bars i cafeteries de Perpinyà.

La iniciativa es fa cada dimecres durant una hora i és pensada per a un format reduït, al voltant de quatre de persones o cinc. La conversa és tutoritzada i guiada per un professor de català, que és el tècnic que ha incorporat la Casa de la Generalitat a Perpinyà d’ençà de fa poc. Ell s’encarrega de buscar un tema de conversa cada setmana i dinamitza les trobades perquè els participants puguin practicar el vocabulari i la llengua.

Albert Piñeira remarca que aquestes converses són complementàries a la formació a l’aula i ofereixen un domini més pràctic de la llengua. Però, a més, permeten que els participants vegin que hi ha un català més informal i distès, a banda de l’itinerari acadèmic. “Sempre els diem que val més parlar el català amb errors que no pas no parlar-lo”, explica Piñeira. Per això volen fomentar aquestes converses informals que permetin als alumnes de perdre la por i anar perfeccionant el català de mica en mica.

Aprendre amb companys

Un dels alumnes que fa el curs de B1 és Andreu Vicens. Ell, a més, participa en els tallers de conversa que fan en cafeteries de Perpinyà cada setmana. Diu que és una ocasió perfecta per a parlar amb els companys del curs, però també un bon moment per a aprendre en un entorn més agradable.

En una situació similar hi ha Anne Marie Mestre, una altra de les alumnes del curs B1. Ella explica que té moltes dificultats per a parlar en català i li és més fàcil escriure’l. Per això aprofita els tallers de conversa per posar a prova el seu nivell i mirar de parlar-lo. “Jo sóc catalana, però vaig néixer prop de París. Ara he tornat a viure a Perpinyà, perquè són les meves arrels, i he de provar de parlar en català”, explica.

Els temes que tracten són molt diversos. Aquesta setmana, per exemple, han parlat de bolets, plantes comestibles, vegetals i hortalisses. També han parlat de la cuina, i de l’allioli, del qual tots els assistents deien que sabien la recepta i que havien fet més d’una vegada. La majoria admetia els seus trucs, però: posar-hi ou, afegir-hi molla de pa amb vinagre o, fins i tot, coure els alls abans de picar-los. Vicens i Mestre expliquen que també han parlat de la muntanya, l’educació i la salut, entre més.

Català en l’àmbit turístic i administratiu

Piñeira ha explicat que ja treballaven en més iniciatives per a promocionar la llengua a Catalunya Nord. “Hem descobert que podem ser molt útils amb propostes molt adaptades a àmbits concrets”, explica. Un exemple és un curs de català enfocat a l’atenció turística. “Tota la gent que treballa de cara al públic podria fer-ho en català.” Piñeira remarca la importància d’aquest punt per l’elevada presència de visitants catalanoparlants, i per això creu que podria ser un atractiu per a empreses i institucions el fet de participar-hi.

També treballen en un curs de català administratiu. En aquest cas és pensat per a treballadors de les administracions de Catalunya Nord. “Hi ha un vocabulari que es fa servir molt en projectes de cooperació transfronterera que pot ser útil per als administratius o treballadors de les administracions públiques”, explica el director de la casa. Això permetria de tenir un domini del vocabulari més tècnic en l’àmbit jurídic i legislatiu en català.