05.06.2025 - 13:19
|
Actualització: 05.06.2025 - 15:49
Nou ex-consellers de Cultura han presentat avui un manifest contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a traslladar al monestir de Santa Maria de Sixena, a l’Aragó, una colla de pintures murals dels segles XII i XIII. Consideren que les pintures han de continuar al MNAC perquè hi ha consens entre els experts que no suportarien un trasllat i es malmetrien. “Ens posem al costat del MNAC i de les administracions catalanes per defensar davant dels tribunals i les institucions internacionals el manteniment de les pintures al museu que les va salvar i les acull, per garantir la seva conservació i per evitar un trasllat que podria suposar la pèrdua irreparable d’una obra mestra del patrimoni cultural”, diu el text.
Els sotasignats són quatre ex-consellers de Junts, Àngels Ponsa, Mariàngela Vilallonga, Laura Borràs i Lluís Puig –que continua a l’exili–; Santi Vila, que ho va ser amb el PDECat; Joan Manuel Tresserras per Esquerra; Ferran Mascarell –primer amb el PSC, després, amb CDC–; Caterina Mieras, pel PSC; i Joan Guitart, de l’època del president Jordi Pujol. Sobre els absents –la republicana Natàlia Garriga i els convergents Jordi Vilajoana i Joan Maria Pujals–, Tresserras ha afirmat que no hi havia discrepàncies de fons i que no havien signat per motius estrictament personals i de distanciament amb la política.
En una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes, tots han coincidit a defensar el criteri científic dels tècnics que alerten del perill del trasllat, la tasca de conservació del MNAC i la legitimitat del procés que hi va dur les pintures. Han desmentit, doncs, el relat del govern de l’Aragó. “Per part del govern aragonès s’ha plantejat aquesta qüestió com si hi hagués hagut alguna mena d’espoli. És completament fals. Hi va haver un procediment pel qual unes pintures que havien estat víctimes d’assalt i d’un incendi van ser rescatades. En cap moment no hi ha hagut cap ombra d’espoli. L’Aragó hauria de donar les gràcies al MNAC”, ha dit Tresserras.
Mascarell encara ha anat més enllà i ha demanat que, si cal, hi hagi una mobilització popular en contra del trasllat, i ha comminat “la gent sensata del món de la cultura de l’Aragó” a pronunciar-se contra el trasllat. “Plantegem això com una qüestió tècnica, però en realitat tenim davant un problema essencialment polític”, amb una campanya organitzada per un moviment que “pretén eliminar allò que és la catalanitat”, ha dit. “Quantes obres catalanes o valencianes hi ha al Prado que ningú no reclama i que si reclaméssim es quedarien on són?”, s’ha demanat.
En la mateixa línia, Borràs ha titllat la sentència de “forma de catalanofòbia institucional” i de “nova mostra de lawfare, en aquest cas artístic”. També ha recordat que l’únic moment en què la Generalitat no s’ha pogut defensar va ser durant l’aplicació de l’article 155, entre el 2017 i el 2018, quan les obres que hi havia al Museu de Lleida van ser traslladades gràcies a la policia.
Borràs ha dit que ella practicaria “l’objecció de consciència artística”, però, en general, els consellers han evitat de proposar cap acte de desobediència. Mieras s’ha mostrat optimista i ha pronosticat que s’imposaria el sentit comú perquè hi ha unanimitat tècnica, i Vilallonga ha dit que es podria obrir un incident d’execució de la sentència per acreditar de seguida que no és viable. Tresserras forma part del patronat del MNAC i ha explicat que la reunió en què s’ha de decidir la resposta a la sentència encara no s’ha fet perquè s’esperen més informes tècnics.
Ningú no ha volgut qüestionar la reacció del govern actual, presidit per Salvador Illa, que ha rebut crítiques d’ambigüitat excessiva per part de l’oposició. “No ens toca jutjar què fan la Generalitat o el ministeri, ells tenen una informació més actual que no l’experiència concreta de cadascú de nosaltres. Nosaltres volem refermar la preservació del patrimoni i el respecte per la posició dels experts que recomanen de no tocar aquestes peces”, ha dit Tresserras. Els sotasignats es mantenen en contacte amb la consellera Sònia Hernández i comprenen que “té una altra posició perquè ha de governar”. En canvi, no n’han parlat amb el ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun.
