El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El conflicte armat entre Turquia i Grècia es veu com més va més possible. L’exploració que fa Turquia per a obtenir gas natural en una zona marítima que es disputen els dos estats hi ha fet disparar la tensió.

La falta de consens sobre les delimitacions marítimes ja havia causat incidents, com el del Sismik del 1987 o el d’Imia-Kardak del 1996, tot i que fins ara s’ha evitat un conflicte bèl·lic a gran escala. La fricció s’origina principalment en el dibuix que fa Turquia a l’hora de traçar la seva zona econòmica exclusiva, és a dir, la zona marítima on té drets especials sobre l’exploració i ús dels recursos marítims. En aquesta zona, Turquia hi omet les illes gregues de Rodes i Castellroig, molt a la vora del país; en canvi, Grècia diu que les illes s’han de tenir en compte, un criteri en línia amb el dret i les convencions internacionals, que Turquia es nega a acceptar.

Zona econòmica exclusiva de Grècia i de Turquia, i les reivindicacions turques. Mapa de The Economist.

El maig de l’any passat ja va haver-hi una primera confrontació, menor, quan Recep Tayyip Erdogan va anunciar perforacions submarines al sud de Xipre, una zona que, segons el dret internacional, és de la República de Xipre. Tanmateix, el president turc va justificar la maniobra adduint la defensa dels drets dels turcoxipriotes del nord de l’illa.

Xipre: cascs blaus de l’ONU dins la Unió Europea

Durant l’any passat, Turquia va intensificar-hi la tensió enviant tres vaixells de perforació a prop de l’illa, malgrat els avisos de la Unió Europea i Washington. Al desembre, va desplegar per primera vegada un dron armat al nord de Xipre.

Un acord que sacseja la Mediterrània oriental

El conflicte actual va començar el 27 de novembre, amb la signatura d’un pacte entre Turquia i Líbia, que es repartien aigües marítimes legalment de Grècia i alhora arribaven a un acord de cooperació militar, que ha reforçat el suport armat turc contra les forces de Khalifa Haftar.

L’estat francès i Egipte, a l’altre bàndol a la guerra de Líbia, juntament amb Xipre i Grècia, responien de manera conjunta que l’acord perjudicava els drets sobirans de països tercers, que no s’avenia amb la llei de la mar i que, per tant, no podia tenir conseqüències legals. També condemnaven la perforació que havia fet Turquia davant l’illa de Xipre.

Els efectes s’han vist aquest estiu, quan Ànkara s’ha oposat al control exercit per una missió naval de la Unió Europea d’un vaixell que suposadament violava l’embargament de l’ONU sobre el lliurament d’armes a Líbia. La versió francesa és que tres fragates turques van amenaçar de disparar contra una de francesa. Dies després, Grècia va denunciar un fet semblant.

Grècia i Turquia no volen afluixar

Les darreres setmanes la tensió entre Turquia i Grècia és màxima. El 7 d’agost, Erdogan anunciava que un vaixell amb la missió de cercar hidrocarburs, amb escorta militar, s’adreçava a una zona marítima entre Creta, el sud de Grècia, Xipre i la ciutat turca d’Antalya. Tot i que reivindicada per Turquia, la zona és grega segons la legislació internacional.

Aquestes setmanes, Grècia ha fet exercicis militars conjuntament amb l’estat francès, Itàlia i Xipre i aquests darrers dies les autoritats turques han acusat les gregues de sobrepassar el límit de tropes a l’illa de Castellroig, un fet que violaria els acords de pau del 1947.

Per una altra banda, Turquia va enviar finalment el vaixell i fins i tot ha prolongat la missió de cerca d’hidrocarburs fins al 12 de setembre. A més, ja ha anunciat que a final d’enguany desplegarà un altre vaixell de perforació. També va fer maniobres militars el mateix dia que els grecs i els seus aliats i preveu de fer nous exercicis amb foc real.

La Unió Europea ja ha avisat que pot aplicar sancions a Turquia en la cimera del 24 de setembre si no es rebaixa la tensió. Però hi ha una clara divisió entre socis: un grup, amb l’estat francès, Xipre i Grècia al capdavant, vol sancions contundents; i un altre, encapçalat per Alemanya i l’estat espanyol, manté una posició més ambigua, amb el record dels incidents a la frontera greco-turca del febrer, quan Ànkara va empènyer els refugiats a travessar a territori grec.

De moment, Erdogan utilitza la retòrica i s’ha declarat disposat a pagar ‘qualsevol preu’ en el conflicte. I ha avisat: ‘No fugim de la lluita, caure per la pàtria no ens fa recular.’ Encara que cap estat no sembla que vulgui realment un conflicte armat a gran escala, tampoc no sembla que ni l’un ni l’altre estiguin disposats a afluixar. I en aquests moments de màxima tensió, qualsevol incident o error de càlcul pot fer-ho esclatar tot.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.