Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La guerra no s’atura a l’Alt Karabakh. Les avançades territorials de les tropes àzeris han fet que continuïn els enfrontaments militars, tot i les crides de la comunitat internacional a cercar una solució pacífica.

Després de dècades amb una treva fràgil, el 27 de setembre l’Azerbaitjan llançava una gran ofensiva per a prendre el control del territori, de majoria armènia i constituït de facto amb el nom de República d’Artsakh. L’atac es feia amb un armament de tecnologia punta, amb prop d’un miler d’avions no tripulats dirigits contra tancs, artilleria i sistemes de defensa antiaèria armènia.

Malgrat que l’Azerbaitjan té el triple de pressupost militar, i un suport actiu de Turquia, que podia fer preveure una ràpida ocupació, el conflicte s’ha encastellat i els armenis encara mantenen les principals localitats de la regió. En l’esfera diplomàtica, en menys d’un mes s’han acordat tres treves humanitàries, però totes han durat unes quantes hores i prou hores i res no fa pensar que els combats s’acabin aviat.

Mapa de l’Alt Karabakh. Bombardeigs i incendis amb fòsfor blanc. En verd, zones sota control de l’Azerbaitjan; en blau i lila, les zones no confirmades. [Per Ryan O’Farrell (@ryanmofarrell).]

Ara com ara, les tropes àzeris s’han apoderat de tot el sud de la regió, fronterer amb l’Iran, un terreny relativament pla, poc poblat i on la superioritat tecnològica és decisiva. No obstant això, el conflicte ha entrat en una nova fase i s’ha desplaçat a la vora de Shushi, al cor de la República d’Artsakh, més muntanyós, ple de boscs i nuclis de població; això complica l’avanç àzeri, amb emboscades, grups més reduïts i un terreny que aviat es cobrirà de neu.

L’Azerbaitjan ha cremat ara centenars d’hectàrees de bosc amb fòsfor blanc, una arma química, per limitar els moviments de l’adversari, i també s’han multiplicat els bombardeigs contra edificis civils. De fet, el conflicte ha estat marcat pels crims de guerra d’ençà del començament. L’Observatori Sirià pels Drets Humans ha denunciat que 2.500 mercenaris gihadistes s’han desplaçat a l’Alt Karabakh, per Turquia, i les autoritats turques i àzeris afirmen que hi ha milicians kurds al bàndol armeni. Les tortures, la crema de llogarets i les execucions de soldats i de civils són recurrents i hi ha hagut una neteja ètnica allà on han entrat els mercenaris i els militars àzeris.

El president àzeri, Ilham Alíev, ha declarat reiteradament que aquesta serà la batalla final a l’Alt Karabakh: ‘Finalment ha arribat el moment d’alliberar tots els nostres territoris ocupats.’ Amb les tropes a les portes de Shushi, la segona ciutat més important del territori, els combats no cessaran, perquè els ha funcionat més la força que no la via diplomàtica. Mentrestant, tampoc no sembla que la comunitat internacional hagi d’intervenir-hi, més enllà de les recurrents crides a la pau.

 

Un conflicte viu del 1936 ençà

L’origen del conflicte cal anar-lo a cercar a la Unió Soviètica, el 1936, quan es van traçar fronteres per a crear tres repúbliques socialistes soviètiques: Geòrgia, l’Azerbaitjan i Armènia. Aquestes fronteres es van establir malgrat l’enorme barreja de poblacions que hi havia a tota la zona, no únicament d’armenis i àzeris, sinó també de georgians, russos, turcs i kurds. En aquest procés, els soviètics van deixar l’Alt Karabakh dins l’Azerbaitjan però com una regió autònoma de majoria de població armènia. Aquella decisió va ser refusada llavors per la nova república armènia soviètica.

El 1988, coincidint amb els episodis que dugueren a la fi de l’URSS, els armenis d’Artsakh van proclamar la unió amb Armènia i el 1991 es van constituir com un estat independent arran d’un referèndum que va obtenir un 99% dels vots a favor i, tot i el boicot de la minoria àzeri, va assolir un 82% de participació. A final del 1992 esclatà una guerra a gran escala entre Armènia i l’Azerbaitjan que va acabar amb la mort de prop de trenta mil persones. De llavors ençà s’ha violat regularment un alto-el-foc precari, signat el 1994 amb la intervenció de Rússia, perquè les autoritats àzeris han provat regularment de recuperar el control de la zona.

La República d’Artsakh ha controlat fins ara la major part del territori de l’antiga regió soviètica de l’Alt Karabakh i la franja de territori que pertanyia a l’Azerbaitjan i que la separava d’Armènia. Avui dia és un estat de fet reconegut per tres estats no reconeguts per les Nacions Unides: Abkhàsia, Ossètia del Sud i Transnístria, tots tres sota l’òrbita de Rússia. Per a la major part de la comunitat internacional, aquesta república forma part de l’Azerbaitjan.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.