observació cel univers
Foto: Greg Razoky / Unsplash

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

La manera d’habitar modernitzada és la condició de possibilitat del coneixement modern. Per això, quan Humboldt posa en joc l’expressió «esferes» no es tracta ja de les imaginàries cobertes celestes del doble mil·lenni aristotèlic, sinó de les transcendentals «esferes de la intuïció», que no designen cap realitat còsmica, sinó que inclouen els esquemes, conceptes auxiliars i ràdios de la raó amb què es representa l’espai.

Peter Sloterdijk (2019)

Quasi segle i mig separa la publicació de dues obres principals per al coneixement de la immensitat: Cosmos (1845) d’Alexander von Humboldt i Cosmos (1980) de Carl Sagan. Humanista, naturalista, geògraf el primer; astrofísic el segon. Tots dos amb un objectiu comú en la publicació dels seus treballs: la transmissió a un públic majoritari de les excel·lències de l’espai i de la Terra com el seu astre principal.

Humboldt ha passat a la història de la ciència com un dels pares de la geografia, disciplina encarregada de l’estudi de les relacions entre el medi físic i els éssers humans, però quan es llig el seu Cosmos es comprova que aquesta obra conté, així mateix, una síntesi detallada dels coneixements existents en la seua època sobre la part celeste dels fenòmens de la naturalesa (llibre I), del sistema solar, dels planetes i els seus satèl·lits, dels cometes, de la llum zodiacal i dels asteroides meteòrics (llibre III). És a dir, sabers de la part no terrestre del cosmos. No en va, per al savi alemany tot això forma part de la Física del món (Wulf, 2016).

Què és el cosmos?

En el pròleg del llibre I, Humboldt aclareix la intenció que el va portar a utilitzar el terme cosmos per a titular la seua obra, el que dona mostra de la seua concepció integral del medi natural: «En la meua obra, la paraula “cosmos” està presa com la prescriuen l’ús hel·lènic, posterior a Pitàgores, i la definició molt exacta donada en el Tractat del món que falsament s’ha atribuït a Aristòtil: és el conjunt del cel i de la Terra, la universalitat de les coses que componen el món sensible» (Humboldt, 1845/2011, llibre I).

El Cosmos de Humboldt és l’estudi de la Terra, llar de l’ésser humà, en l’espai; el Cosmos de Sagan és l’estudi de l’espai com a llar de la Terra i de l’ésser humà. Però tots dos coincideixen en l’ús de la ciència com a mètode per a comprendre els fets que es donen en l’univers.

Ambdues són obres de maduresa dels seus autors, que havien dedicat la seua etapa vital més creativa a recopilar informació sobre el cosmos. L’elaboració de les dues segueix el mètode científic de la recopilació exhaustiva d’informació, pròpia o aliena, de la comparació, de la interrelació entre fenòmens i de la síntesi dels aspectes estudiats. Això sí, Humboldt i Sagan difereixen en la perspectiva d’anàlisi dels fets: el primer va de l’àmbit particular (Terra) al general (espai); el segon, de l’exterior a l’esfera terrestre. Els dos autors participen en el seu Cosmos del principi de consideració de la història com a patró de l’ordre temporal de les coses i de l’ús de l’escala espacial com a criteri per a mostrar, jeràrquicament, els fenòmens de la física del món.

La idea de publicar el Cosmos es remunta a les diverses conferències que Humboldt va pronunciar sobre aspectes de la física del món i que va començar a dictar entre 1825 i 1828 a París i Berlín (KosmosLectures). Gràcies a l’èxit de les conferències i a l’assistència d’una quantitat considerable de públic general, no van tardar a aparèixer les propostes editorials. Finalment, en 1828 Humboldt va signar un contracte amb Johann Friedrich Cotta en què es va acordar publicar el Cosmos, que recolliria totes les idees recopilades durant anys pel geògraf alemany sobre la Terra i els astres coneguts en la seua època, a partir de les esmentades conferències inicials de París i Berlín.

Però no va ser fins sis anys després de l’última conferència impartida a Berlín, en 1834, quan Humboldt va sentir que estava llest per a començar a preparar la publicació, i els seus esborranys van créixer i van créixer. El primer tom de Cosmos es va publicar en 1845, i la primera edició es va exhaurir en tot just dos mesos. Els cinc llibres del Cosmos van ser dissenyats, en els seus continguts, pel mateix Humboldt, i publicats entre 1845 i fins a 1862, quan es va editar l’últim tom de manera pòstuma.

Al contrari que el geògraf alemany, Sagan va viure l’èxit del seu Cosmos, que va tenir, a més, una difusió doble: com a sèrie de televisió i com a llibre resultat d’aquella. L’audiència televisiva va ser enorme a tot el món (140 milions de persones, segons indica el mateix autor en la introducció del llibre) i és, segurament, el treball més conegut i recordat de l’astrònom. Però, així mateix, el llibre ha merescut nombroses edicions en múltiples idiomes, entre les quals la traducció al castellà en 1982 i al català en 2006.

Llig l’article complet en la web de Mètode.

Jorge Olcina. Catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.