17.11.2024 - 11:23
|
Actualització: 17.11.2024 - 13:48
L’assemblea nacional dels Comuns ha aprovat la ponència política i organitzativa amb el 80% dels vots a favor. Concretament, el text ha rebut 389 vots a favor, 60 en contra i 33 abstencions. En les votacions també s’ha validat l’informe de gestió de l’executiva, però tan sols amb 46,25% dels vots a favor. El 36,19% s’hi ha oposat i el 17,56% s’hi ha abstingut. Per tant, les bases dels Comuns han aprovat l’informe de gestió de la direcció sortint, liderada per l’ex-batllessa de Barcelona Ada Colau; la líder al Parlament, Jéssica Albiach, i la vice-presidenta de la Diputació, Candela López, tot i que el ‘no’ i l’abstenció han sumat més que els vots a favor. Així mateix, s’ha aprovat una modificació dels estatuts, validada amb el 75% dels vots.
El text diu que la missió dels Comuns és encapçalar la construcció d’una majoria política social que els permeti d’interpel·lar un espai social molt ampli. Alhora, es defineixen com una “força de lluita i de govern”. Segons la ponència, Catalunya està en una etapa de transició després del procés, amb una recomposició d’espais en què veuen opcions de créixer electoralment. Defensen un autogovern fort basat en el finançament singular dins un estat espanyol federal plurinacional.
La ponència constata que l’últim cicle electoral no ha estat positiu per a Catalunya en Comú, en un clima diferent del de fa deu anys i en un moment de menor mobilització política. I, així i tot, pensen que han estat determinants en la nova etapa que s’ha obert a Catalunya.
En el document, els Comuns consideren que s’obre una nova fase política, en què la societat catalana es retroba en un nou catalanisme. Per ells, Catalunya té dos camins possibles: o bé una majoria orientada “cap a les elits i els poders econòmics”, o bé “la construcció d’una majoria popular”.
La ponència diu que Catalunya en Comú ha de capitanejar la construcció d’aquesta “majoria popular, social i climàtica”. Diu que s’ha d’adreçar a un espai social més ampli que s’identifica políticament amb els valors de l’esquerra i el catalanisme.
Volen un nou pacte amb l’estat espanyol per assolir un autogovern fort basat en el finançament singular i el reconeixement del caràcter plurinacional i plurilingüe de l’estat. “Catalunya –diuen– necessita un finançament propi com a eix central d’un autogovern renovat.” I afegeixen que el canvi de sistema de finançament també ha de ser una oportunitat per al “conjunt de territoris del règim comú” per veure satisfetes les seves “legítimes aspiracions a un finançament just”.
En l’àmbit organitzatiu, la ponència marca el repte d’augmentar la participació dins i fora de la formació i tenir més arrelament a tot el territori. També fixa l’objectiu de créixer més com a organització amb més inscrits, i assenyala que la formació ha de dedicar els màxims esforços a les eleccions municipals del 2027.
Les esmenes
Al començament d’aquesta setmana hi havia unes vuit-centes esmenes vives, que s’han debatut els dies previs a l’assemblea. Ahir, primer dia d’assemblea, es mantenien vives una cinquantena de modificacions, que es van tornar a debatre en comissions de síntesi que es van reunir a la tarda. Al debat d’avui hi ha arribat les esmenes que un 20% dels membres van votar a favor de debatre-les. Tan sols hi han arribat cinc blocs d’esmenes, sobre cinc qüestions de la ponència i dels estatuts.
Una de les qüestions que han suscitat més debat a l’assemblea ha estat com denominar l’espai dels Comuns. El text base de la ponència es refereix als Comuns com a partit, però alguns intervinents han demanat que s’entengui com una organització o un moviment polític i social. Per ells, la denominació “partit” exclou formacions polítiques de l’espai, com ara Esquerra Unida. Tanmateix, aquestes esmenes s’han acabat refusant.
En el cas dels estatuts, de primer es proposava un canvi de nom al partit, per a anomenar-lo Comuns. Però, finalment, gràcies a una esmena que s’ha acabat aprovant, s’ha optat per mantenir el nom formal de “Catalunya en Comú” i utilitzar la denominació “Comuns” com a marca envers la ciutadania i els mitjans de comunicació.
