Estudiants de la Universitat de Colorado-Boulder treballant en la comunicació del canvi climàtic dins del curs «Creative Climate Communications» durant la primavera de 2019. / Max Boykoff

Vaig escriure Creative (Climate) Communications amb l’objectiu d’integrar la investigació en ciències so­cials i en humanitats i acostar-me al públic que s’enfronta a aquest repte crític del segle XXI. Es tractava d’avaluar les formes més efectives d’abordar la comunicació i de comprendre què funciona, on, quan, per què i en quines condicions.

En el llibre examine com aprofitar amb èxit la creativitat per a generar un compromís més eficaç, i integre aquestes lliçons en el que he anomenat un «full de ruta», juntament amb unes «normes de circulació». Per tant, la guia pretén ajudar els investigadors i els professionals a participar amb ambició i precaució en la lluita per a enfrontar-se de manera efectiva a molts problemes associats amb el canvi climàtic.

A través d’aquesta, vull ajudar a maximitzar l’eficàcia i les oportunitats i minimitzar els errors i atzucacs en entorns amb recursos, energia i temps limitats.

Quan es tracta de comunicar el canvi climàtic, una estratègia d’èxit i creativa ha d’adaptar-se a les audiències previstes i conegudes i pot ser més eficaç si utilitza relacions de confiança. En aquest sentit, el context és fonamental. Les condicions culturals, polítiques, socials, ambientals, econòmiques, ideològiques i psicològiques són importants.

Potser el lector note que he posat el terme climàtiques (climate) entre parèntesis en el títol. Sí, aquest llibre tracta sobre les maneres de comunicar el canvi climàtic creativament. Però el parèntesi significa dues coses. Encara que se centra en la comunicació del clima i el canvi climàtic, moltes de les directrius, regles i lliçons es poden aplicar a molts problemes anàlegs (científics, polítics, culturals i socials) de la nostra societat; a més, quan es té en compte l’audiència i el context, pot ser que la comunicació creativa –i, per tant, efectiva– del canvi climàtic no implique invocar els termes clima o canvi climàtic de manera explícita.

Parlar del canvi climàtic sense esmentar el canvi climàtic

Hi ha moments i llocs en els quals la comunicació del clima es pot fer de manera explícita, i uns altres en què és millor integrar-la en altres maneres de discutir el canvi climàtic. En l’entorn contemporani de comunicació, és un error de càlcul triar enfocaments comunicatius sobre el canvi climàtic que sempre l’esmenten de manera explícita.

Les diferents dimensions del canvi climàtic, per exemple, es poden comunicar de manera més efectiva en algunes comunitats agrícoles de l’Oest Mitjà dels Estats Units conversant sobre administració mediambiental i ètica de la terra. Soc originari de Wisconsin (en la part nord de l’Oest Mitjà), i puc donar-ne fe. La periodista Hiroko Tabuchi (2017) ha observat que «en els estats agrícoles dels EUA, on l’escalfament afecta directament els resultats econòmics, els grangers estan parlant del clima, encara que no esmenten el “canvi climàtic”».

Això mostra que, encara que els agricultors tracten d’enfrontar-se a una sèrie de problemes rellevants com l’erosió del sòl, la retenció de carboni i la disponibilitat d’aigua per a les granges, emmarcar aquest discurs explícitament en el «canvi climàtic» en uns EUA polititzats i polaritzats pot ser contraproduent. Per a il·lustrar-ho, Tabuchi (2017) va entrevistar un agricultor de quarta generació de Kansas, Doug Palen, que va dir: «Si els polítics volen esgotar-se debatent sobre el clima, és la seua elecció… Jo tinc una granja a cuidar». També va assenyalar: «Encara que el canvi climàtic és part de la conversa del dia a dia, es disfressa d’una cosa diferent».

Llig l’article complet al web de Mètode

Maxwell T. Boykoff.  Professor associat d’Estudis Mediambientals de la Universitat de Colorado-Boulder (EUA) i membre del comitè científic de Mètode. És el director del Centre d’Investigació en Política Científica i Tecnològica, que forma part de l’Institut Cooperatiu d’Investigació en Ciències Mediambientals de la Universitat de Colorado-Boulder. També és el director de l’Observatori de Mitjans i Canvi Climàtic i codirector del projecte «Inside the Greenhouse». Ha publicat un gran nombre d’articles científics, capítols i llibres sobre la política cultural i la governança ambiental, la comunicació científica i mediambiental, les interaccions entre ciència i política o l’adaptació climàtica. Entre aquests, destaca el llibre Who speaks for climate? Making sense of media reporting on climate change (Cambridge University Press, 2011). El seu últim llibre publicat és Creative (Climate) Communications: Productive pathways for science, policy and society (Cambridge University Press, 2019).

Què és Mètode?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb