Combatre les mentides per acostar-nos a la veritat

«Ara o bé han callat o bé han publicat el fet que el jutge ha determinat que l'actuació dels Mossos va ser correcta i legal com si no ells no hi tinguessen res a veure. Ni una sola disculpa, ni una sola explicació de per què ho varen fer, gens d'autocrítica»

Vicent Partal
Vicent Partal
16.01.2019 - 13:57
Actualització: 11.01.2019 - 07:45
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Molts lectors em van escriure indignats ahir, quan van saber que un jutge havia arxivat les diligències sobre el famós incident entre els Mossos i la policia espanyola a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. Tal com deixa clar aquest vídeo, aquell incident va servir per a desfermar una enorme campanya de mentides des dels mitjans i des de la política unionistes.

Els polítics i els periodistes que les van escampar van fer servir aquestes mentides, com ara que els Mossos espiaven polítics de l’oposició, per mirar d’acorralar el govern de l’època i provar d’aturar la independència. I ara o bé han callat o bé han publicat el fet que el jutge ha determinat que l’actuació dels Mossos va ser correcta i legal com si ells no hi tinguessen res a veure ni haguessen dit mai res. Ni una sola disculpa, ni una sola explicació de per què ho varen fer, gens d’autocrítica.

El cas és exemplificador i descriu nítidament com funciona, per desgràcia, la política a l’estat espanyol i com funciona, per desgràcia també, un determinat periodisme. I he dit a l’estat espanyol, però sóc conscient que, de fet, havia d’haver dit arreu del món. Només cal recordar el paper que va tenir The New York Times a l’hora de fer creïble la mentida sobre les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein. Cal dir, però, que ells, si més no, van ser capaços de reconèixer després la gravetat del seu comportament.

Però em concentraré en el nostre cas perquè tot l’afer demostra de manera cristal·lina fins a quin punt les normes més bàsiques, la deontologia més elemental, han desaparegut en el camp de l’unionisme. És indiscutible que l’espanyolisme no té cap remordiment de consciència a l’hora de mentir deliberadament, si això val per a combatre la independència. És cert també que hauríem d’atorgar-los la presumpció que en alguns casos les seues actuacions fossen sinceres, honrades; perquè en aquell moment s’ho creien. Però si fos així ahir haurien reconegut el seu error i això no ha passat. És molt greu de comprovar que una part de la societat en què vivim fonamenta la seua proposta política en la mentida sistemàtica.

Tanmateix, m’agradaria anar més enllà i, aprofitant el cas, formular una qüestió que m’obsessiona gairebé des que vaig començar a fer de periodista, el 1984: com podem reconèixer la veritat o, per a ser més exactes, com certificar la mentida és l’única manera d’acostar-nos a la veritat. I com pot la societat, en conseqüència, conviure amb aquest estrany binomi. Després de tots aquests anys, crec que és pràcticament impossible de dir rotundament que una cosa és veritat però que, en canvi, és relativament senzill de saber quan és mentida. I per tant crec que aquesta és la clau de tot: cal identificar i combatre les mentides. Cal identificar i combatre els mentiders. Sempre i en tot moment. Sense cansar-nos-en mai. I en el cas que ens ocupa avui, la pista d’una de les mentides, la famosa ‘The Nota’ publicada per El Periódico, va deixar un rastre tan evident que d’ençà del primer minut va servir per a dubtar de la veracitat del conjunt de fets que hi tenien relació. Que en una caixa que suposadament contenia documents reals n’aparegués un de tan evidentment fals feia sospitar de tot.

Us recorde, primer, l’article que VilaWeb va publicar quan feia tan sols una hora que havia aparegut l’article original a El Periódico. Immediatament, vàrem considerar aquella nota inversemblant, per les enormes irregularitats que contenia, i l’anàlisi que en fèiem deixava pocs dubtes, ja des d’un primer moment, que tot allò no podia ser sinó una fabricació. Era l’agost del 2017.

Més tard, el gener del 2018, El Periódico va anunciar a so de bombo i plateret que aquella nota, la credibilitat de la qual havíem desmuntat a l’agost, havia estat trobada –hauria de dir ‘miraculosament’– en les caixes que anaven a la incineradora. I amb això pretenia demostrar-nos que era veritat i que no l’havien fabricada ells. VilaWeb va tornar a respondre des del periodisme, argumentant i explicant les nombroses irregularitats que contenien aquell document i sobretot aquella aparició tan sorprenent. Novament, més que encallar-nos discutint sobre si era veritat o no, vàrem posar en relleu que era una mentida.

Abans he dit, però, que no era tan difícil d’identificar una mentida com d’esbrinar la veritat. I aquest cas també n’és un bon exemple. Una nota falsa apareix en una caixa de documents preparats per a poder acusar el govern de tots els mals imaginables. Però apareix com una part d’una conxorxa política en la qual, inevitablement, hi havia implicats alts càrrecs dels Mossos. La decisió d’un jutge, que ara ha aclarit que l’actuació de la policia catalana va ser correcta en tot moment, ens permet de refermar-nos en la crítica de l’engany i dels qui van enganyar. Però no podem eludir el fet que, dissortadament, encara no ens permet de saber tota la veritat.

Ara, comprovar això no ens hauria de decebre, sinó que ens hauria d’esperonar. I hauria d’esperonar el cos de policia a explicar a la ciutadania com va anar aquell afer. Però, siga com siga, ja sabem del cert que no va passar allò que alguns –aquells periodistes i aquells polítics– tants esforços van fer per fer-nos creure que havia passat. I això té un valor molt gran, perquè els posa en qüestió. A ells. Perquè ens obliga a dubtar-ne sistemàticament. D’ells.

L’unionisme cavalca sobre la mentida, potser convençut que podrà mentir impunement per sempre i a tothom. Però cada mentida que nosaltres som capaços de desmuntar afebleix més els seus arguments i fa més difícil, en definitiva, que se’n puguen sortir. Si més no, que ho puguen aconseguir a còpia de mentides. Ni que siga perquè en la següent ocasió –que n’hi haurà, potser aviat– algunes de les mentides més gruixudes i alguns dels mentiders més tenaços ja no tindran cap mena de credibilitat, amb la qual cosa els seus serveis seran directament inútils.

 

PS. De vegades, quan VilaWeb ha desmuntat mentides forjades per l’independentisme, alguns lectors s’han exclamat o fins i tot han protestat de manera vehement. Sempre hem respost dient que la nostra obligació és que els lectors tinguen la millor informació possible a l’abast i que això requereix demostrar que una cosa és mentida, la diga qui la diga i tinga les conseqüències que tinga. És possible que l’unionisme es trobe amb la necessitat de mentir, sobre la relació entre Catalunya i Espanya, perquè és ben palès que quan la coneixes és molt difícil d’acceptar racionalment la submissió. Però els independentistes no necessitem de cap manera dir ni fer circular mentides. Exactament per la mateixa raó.

PS2. Reflexioneu, si us plau, sobre quina campanya us volen fer empassar ara. Avui veure els vídeos de les televisions que hi ha a l’encapçalament d’aquest article causa indignació però també fa riure. D’acord. Però ara penseu quines coses us creieu avui que d’ací a uns quants mesos es demostrarà que són falses. I analitzeu com condicionen tot allò que penseu i feu avui. Quina impressió, quin sentiment, us creen. Ells.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
10.01.2019  ·  22:38

A la Plana es diu que s’agafa abans a un mentirós (mentider, en diríeu al nord) que a un coix. I, d’altra banda, quan una persona, o un mitjà, que al capdavall estan dirigits, gestionats i finançats per persones han enganyat, perden la seua credibilitat. A partir del moment en el què són enxampats, no són de fiar. Diguen el què diguen. Des de El Periódico fins el darrer mentider compulsiu. Des de les maldats de l’independentisme fins les bondats del seu “estado unitario democrático ejemplar”. Des d’ara, fins que pleguen definitivament.

Joan Vilarnau
Joan Vilarnau
10.01.2019  ·  22:52

Per això paguem encantats la subscripció a Vilaweb (encara que als lectors amb el mòbil ens maltracti tant. Que difícil arriba a ser llegir un article!)

Antoni Oller
Antoni Oller
10.01.2019  ·  22:54

La frase de l’editorial que diu: “Abans he dit que no era tan fàcil d’identificar una mentida com entendre on és, del tot, la veritat”, si no he entés malament el principi de l’argument, aquesta frase hauria d’estar girada no?

Marc Morera
Marc Morera
10.01.2019  ·  22:57

No em malinterpreteu, però crec que fora bo que invertíssim l’energia en implementar la República enlloc de malbaratar-la comentant allò que fan els veïns…
Deixem de parlar d’ells i centrem-nos en nosaltres.
Malauradament, sembla que hem oblidat que només depenem de nosaltres.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
10.01.2019  ·  23:05

I l’Enric Hernandez com a possible director de TVE avui mateix. Proposta innocent? Causalitat? Fan pudor!

Josep Castelltort
Josep Castelltort
10.01.2019  ·  23:08

A Catalunya no hi haurà justícia fins que es faci efectiva la República. És una guerra i la justícia que hi havia és una arma en mans de l’enemic.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
10.01.2019  ·  23:25

Estic d’acord Sr. Partal, s’ha de combatre la mentida i els mentiders. Com es diu el alt comandament dels mossos traïdor i mentider?. Quines mesures disciplinàries s’han prés contra ell?. Qui l’ha denunciat per difamació?. Quins diaris han publicat la mentida i no s’han disculpat per l’error?.
Etc, etc. Voleu dir que fer la república no hauria d’implicar començar a fer una mica de neteja?. Dons som-hi!.

jaume vall
jaume vall
10.01.2019  ·  23:40

“Comprovar això no ens hauria de decebre, sinó que ens hauria d’esperonar. Ara ja sabem del cert que no va passar allò que alguns deien que havia passat. I això té un valor molt gran, perquè els posa en qüestió. L’unionisme cavalca sobre la mentida.”

I si resulta que és el preu que estan disposats a pagar per evitar la independència de Catalunya ? Mentir, subornar, desqualificar. Si aconsegueix plantar la llavor del dubte, de la zitzània, ja ha resultat. Que més endavant perdran credibilitat? És igual. Que hi ha un àrbitre intergalàctic que vingui a posar la justícia i la veritat còsmica entre els terraquis ? No. Per tant, tot recordant Kissinger : “Potser són uns fills de p. Però són els nostres fills de p.”

Desenganyem-nos. En un món on impera -sempre ha imperat- la llei del més fort, el més just, si és feble, té poc a guanyar.
En una UE on ara impera -tràgicament s’ha perdut la decència- la llei del més poderós, el més decent, si és feble té poc a guanyar.

Ho entenem?

Som ateus, agnòstics, no creiem en el que no veiem, però som capaços de creure la honestedat dels qui han demostrat no ser honestos?
Ens estem “en-comú-podemitzant” ?
Més greu encara. Si per un miracle -posats a creure en el que no veiem possible- la UE prioritzés la salvació d’una economia de 200.000 M d’euros, quan la que s’enfonsa és la de 1.000.000M d’euros, com naixeria aquesta república?
Amb els dos partits sobiranistes que han de liderar-ne la gestió que estan a mata-degolla?
Amb una CUP que aborreix el sistema de mercat?
Amb la meitat de la població espanyolitzada?
Amb coreografies iridiscents?
Ens mereixem guanyar?

Rubén Cruz
Rubén Cruz
11.01.2019  ·  00:10

Ara sabem que els polítics i els partits suposadament espiats pels Mossos amb finalitats polítiques han recorregut contra l’arxivament

Antoni López
Antoni López
11.01.2019  ·  00:19

Dieu que no tenen remordiment de consciencia, jo dic que no tenen consciencia de malaltia. guanyar-se la vida mentin es una mala vida, innoble i degradant per qui la fa

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
11.01.2019  ·  00:26

Em reconforta llegir l’editorial. Els diners de la subscripció estan més que amortitzats.
Cada dia em miro el plantejament del diari i he deixat de llegir-ne de tòxics.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
11.01.2019  ·  00:30

Hola Vicent,
sense treure una coma de veritat a totes les afirmacions que fas, cal afegir que, malgrat tot aquest desenmascarament, els ha faltat temps per que la fiscalia, ahir mateix, corrés a recórrer l’arxivament del cas.

Aquesta fiscalia és la que depèn jeràrquicament d’un govern que diu que vol dialogar?

S’em fa molt difícil d’entendre.

En qualsevol cas no hi vull perdre més temps.
Estic molt d’acord amb el comentari d’en Marc Morera.

Salut
Florenci

Vicent Partal
Vicent Partal
11.01.2019  ·  00:32

Tens raó

salvador rofes
salvador rofes
11.01.2019  ·  00:58

Sóc subscriptor de VilaWeb de fa anys. Ahir vaig publicar un comentari sobre el President Torra al que no considero preparat per presidir la Generalitat (cosa que reafirmo una vegada més) i he quedat sorprès per la quantitat de coses que m’he hagut de sentir: “funcionari”, ” troll”, “Arriba Espanya”etc.
Tinc 72 anys, sóc metge jubilat i he participat en tots els actes de suport a l’independentisme que he pogut, especialment en relació a la llibertat dels presos, entre ells, un el 17 d’agost davant la presó de Lledoners sota la pluja. No haguera de donar cap explicació, però com que m’he disgustat molt, em bé de gust fer-ho. He tingut el plaer de dinar un parell de vegades amb el Sr. Partal i assistir a alguna de les seves conferències…malgrat que en alguns punts estigui en desacord amb el que ell exposa especialment en la seva visió del món imaginari i el mon real.
Aquests és l’últim comentari que escric a VilaWeb i quan venci la meva subscripció no la renovaré.No vull morir per foc amic. Ja he patit prou la pèrdida d’amistats per motius ideològics. Sempre he odiat el pensament únic i, pel que sembla, les discrepàncies no estan ben vistes per una gran part dels lectors. Quina llàstima si volem una Catalunya independent en què tothom sigui de pensament únic… Que trist.
Bona nit a tots.
PD: també sóc subscriptor d’un dels pocs digitals que és fan a Madrid i que té credibilitat. En els anys que porto de subscriptor he fet 2.327 comentaris als articles que si publiquen, dels quals la majoria eren per defensar a Catalunya, al procés i als presos polítics. Malgrat que el tipus de comentaris podia no agaradr massa als espanyols, els lectors m’han atorgat 12.198 vots positius i només 1.152 negatius. Voleu dir que no ens creiem massa el melic del mon?

Ramon Perera
Ramon Perera
11.01.2019  ·  01:52

Avui estic en desacord amb diverses afirmacions de l’editorial, en alguns casos en base al punt de vista emprat per valorar aspectes del conflicte Catalunya-Espanya.

Estic molt d’acord amb la frase que encapçala l’últim paràgraf i la faig meva: “Comprovar això [el joc brut unionista] no ens hauria de decebre, sinó que ens hauria d’esperonar.” Justament em sento esperonat a defensar un punt de vista que veig que és poc comprés i valorat. Em refereixo a que l’estat espanyol està menant una guerra de propaganda contra Catalunya de la que el cas comentat és només un episodi més. Es tracta d’una acció contínua i sistemàtica. Aquesta és la seva característica essencial.
Sense entrar a valorar-ne els efectes, que segur que ens perjudiquen substancialment, la nostra defensa també hauria de ser contínua i sistemàtica i, a més, immediata. La immediatesa és molt important, fonamental. De la nostra acció en podem dir ‘contrapropaganda’. De quins mitjans disposem per enfrontar-nos a les televisons, ràdios, diaris… unionistes o botiflers? Per enfrontar-nos als intoxicadors? Fàcil. Disposem dels nostres tuiters, facebooks, etc. però cal fer-ho de forma coordinada, immediata i massiva. I com s’organitza? Segur que hi ha molta gent amb ganes de col·laborar i ser útil. Primer fa falta un equip de gent amb experteses diverses per analitzar i engegar les accions. No fan fan falta diners ni instal·lacions, només gent que tingui la idea clara.
Afegeixo explícitament que es tracta de promoure l’esperit crític, de posar de relleu els dubtes justificats, de reforçar l’autoestima… No d’altres coses.

Sobre la immediatesa voldria recordar uns paraules de Ramón Cotarelo, que ara les ‘fake news’ tenen més recorregut ja que en l’època dels diaris de paper passaven 24 hores entre dues edicions, un temps que permetia un mínim de reflexió i desintoxicació, però ara les notícies es trepitgen les unes a les altres i desapareixen els moments de reflexió.

A partir de les consideracions anteriors, els meus comentaris a algunes afirmacions de l’editorial.
“Combatre les mentides per acostar-nos a la veritat”. Vàlid des del punt de vista ètic, però sense valor per a la contrapropaganda. També cal tenir en compte que segons la manera de respondre a una acusació falsa, encara podem empitjorar la nostra situació, tal com va fer notar Maupassant (https://www.grinalbert.fr/images/telechargements/bibliotheque/maupassantgd/Ficelle.pdf)

“Ni una sola disculpa, ni una sola explicació…” Consideració igualment vàlida des del punt de vista moral, però, deixant de banda que igualment no les donaran – com un cas clar que és de “pedir peras al olmo” – cal tenir en compte que esperar-ho no ajuda gens i només distreu forces de la contrapropaganda.

“Però cada mentida que nosaltres som capaços de desmuntar afebleix més els seus arguments…” Recordo un principi de psicologia que parla de com de difícil és als humans renunciar a un error o mentida que havien assumit prèviament. Un argument més a favor d’accions immediates de contrapropaganda, abans que el públic assumeixi les notícies falses en cada cas. I cal comptar també amb la gent que vol creure-se-les, aquestes mentides, que les espera.

Fèlix Arias
Fèlix Arias
11.01.2019  ·  02:54

Ve al cas recordar la cita atribuïda a Lincoln:

‘You can fool some of the people all of the time, and all of the people some of the time, but you can not fool all of the people all of the time.”

Quan era jovenet i un xic més ingenu que no sóc ara, pensava que era evident que no pots enganyar a tothom tot el temps perquè al menys no et pots enganyar a tu mateix.

Ara sé que hi han personatges fabricants de mentides que al primer que enganyen és a si mateixos. Mai sortirà d’ells una disculpa quan es faci palesa la mentida: no es creuran els arguments i miraran cap a una altra banda. És impossible el remordiment de consciència, literalment no tenen cap mena d’escrúpols, cap sentit de la moralitat ni de la justícia.

Siguem conscients que ens enfrontem a gent, a casa nostre i com bé dius malauradament també arreu del món, que no posarà cap fre a seguir utilitzant qualsevol mitjà i, en particular la mentida sistemàtica, per intentar imposar-se i reiixir.

Siguem-ne conscients i no ens deixem ensorrar per aquestes pràctiques ignominioses. Endavant i gràcies per esperonar-nos un cop més des de VilaWeb desemmascarant als mentiders.

Albert Miret
Albert Miret
11.01.2019  ·  07:58

Sóc dels que creuen que sense confiança és impossible arribar a cap pacte vàlid ni a fer cap negoci. Dissortadament, de moment hem de seguir convivint amb aquest país on la confiança, ja no amb els altres, sinó entre ells mateixos, és inexistent. Per això no poden dir mai res que no sigui mitja mentida o una mentida completa, ja que porten tota una vida veient que qui diu la veritat, hi perd, sovint se’l ridiculitza i pot ser castigat durament. En vers a nosaltres, no els serviria de res dir la veritat, primer perquè ja no els creiem, ni molt menys els tenim cap confiança i, sobretot, perquè es veurien obligats a confessar totes les traïcions i mentides amb les que ens ha tingut esclavitzats durant segles. Pel mateix motiu, és impossible que puguem arribar a cap negociació. No passarà mai perquè la pròpia por i desconfiança entre ells els ho impedeix. Veiem com el més mínim intent d’enteniment del problema per part seva és castigat durament per la seva mateixa societat. Que li demanin al Zapatero versió 2.0. Per això, seguir cercant una solució negociada, ara ja és absurd. En mig d’aquest estat de desconfiança exagerada, intentar cap pacte és perdre el temps, i perdre el temps va en contra nostra i per tant, en benefici d’ells. Si realment volem ser lliures, l’únic camí que queda és la desobediència, tornar a ser els autors del guió i no deixar-nos arrossegar pel seu de guió. Cap independència s’ha aconseguit en tres dies ni amb l’aquiescència del que es creu amo i superior.

Gemma R.
Gemma R.
11.01.2019  ·  08:02

Sr. Rofes, estem en un moment molt emocional, hi ha molta gent molt preocupada pel futur de la nació, i la desunió política de l’independentisme crea molta incertesa. Aquesta incertesa a alguna gent la desmobilitza, a una altre la deprimeix i a una altra la crispa. És lògic i humà que es trobi més emocionalitat aquí que a un diari espanyolista. Ells ténen la força de l’Estat darrera, no tenen cap por de desaparèixer. No crec que l’independentisme és cregui res, està espantat i preocupat. No justifico cap atac personal si així ha estat. Només li demano empatia i comprensió. No marxi, ens necessitem a tots. I la seva contribució als comentaris, ens enriqueix a tots. El diàleg és compartir punts de vista i l’independentisme si quelcom té és la riquesa en aquest aspecte. És un moviment transversal, que té molts matisos , tot i que la fita sigui la mateixa.

Pel que fa a l’editorial, tota la raó, hem de ser cada día més exigents amb la informació, perquè està clar que la guerra informativa és un arma poderosa capaç de destruïr a particulars i les seves famílies, així com a col.lectius sencers. Però també és cert, que la mentida ahir i avui té el recorregut que té. I tard o d’hora acaba tornant-se en contra de qui la utilitza i el desposeeix de tota credibilitat per més que s’hi esmeri. La veritat ens farà lliures. Lluitem per preservar-la de la voluntat destructiva dels seus enemics.

Esther Miquel
Esther Miquel
11.01.2019  ·  08:18

Gràcies

joan rovira
joan rovira
11.01.2019  ·  08:30

“Una coca cola no val el mateix a França, que Alemanya o Espanya”. Això és el que un migrant em va respondre, precisament ahir, sobre el proper judici als nostres representants polítics a la cort del Regne d’Espanya.

Conclusió després de 110.828 dies de colonialisme espanyol a Catalunya: “els catalans fa tres-cents anys que fem l’imbècil, això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer és deixar de fer l’imbècil” Joan Sales

Salvador Aregall
Salvador Aregall
11.01.2019  ·  08:37

En aquesta guerra l’enemic té molts soldats infiltrats en les nostres línies, són quintacolumnistes i fan mal, intoxiquen amb molta mala llet, disfressats d’intel·lectuals periodistes. Els coneixem i els hem de denunciar sense por, sense recança perquè l’hora és molt greu i no hi pot haver lloc per ambigüitats … El periodico, La Vanguardia, Enric Hernandez, Marius Querol, Enric Juliana, … qui s’atreveix a continuar?

Blanca Anguera
Blanca Anguera
11.01.2019  ·  08:57

Gràcies per descobrir els mentiders, mil gràcies. Viure envoltada de mentides es fa irrespirable.

David Escobedo
David Escobedo
11.01.2019  ·  09:31

Totalment d´acord amb el Director, en el comentari d´ahir a la seva editorial vaig exposar el mateix, però desde la meva visió constitucionalista (que com a tal és superior a la vostra perquè s´inspira a la nostre Sacra Carta Magna. Això és una broma,eh?No us esvereu 🙂

Volia demanar al sr Salvador Rofes que aguanti una miqueta més, que no ha de justificar-se ni exposar el seu independentisme per tal de que el respectin, que la pluralitat es guanya resistint, no marxant dels espais d´opinió. Ni la llibertat ni la pluralitat es demanen, es fan. La uniformitat normalment s´imposa per omissió dels dissidents, no per les accions dels altres.
A Vilaweb pot opinar lliurement…i els altres també. Aquest és el problema de la llibertat, oi? Que és per tots.

Respecte al MHP Torra, malauradament no vaig poder assistir a l´acte, però el vaig veure l´endemà i la meva conclusió és semblant a la del sr Salvador Rofes: que el sr Torra no és un líder.
Les preguntes dels companys de Vilaweb anaven totes al moll de l´ós, resumien perfectament les inquietuds de la base independentista, i el President les anava esquivant amb un arte torero que ríete tú de Manolete.
Ni una resposta directa i molt sentiment que transmetien impotència.
Va fer un speech emotiu quan penso que els seus, tots vosaltres, esperàveu, o necessiteu, un líder encoratjat i determinat. Ni ho és, ni ho sembla. Però es clar, és que Puigdemont va posar Torra al càrrec precisament per això.

La política, amics, fa la mateixa mala olor a tots els racons del mon.
A Catalunya també, of course.

Joan Begue
Joan Begue
11.01.2019  ·  09:50

Company Salvador Rofes, com vos he estat metge i jubilat actualment.
Primer de tot en sumo a l’opinió d’altres tertulians, totes les opinions totes ens fan bé. Per descomptat la vostra.
En satisfà saber que en altres foros i no de casa tingueu bona acollida de ben segur que la base ideològica d’aquest mitjà és propera als ideals de societat que cerquen tots insisteixo tots, els que aquí expressem la nostra.
Difereixo en què ens mirem massa el melic, per a mi parteix d’un sentit d’autodefensa identitari donat que hem patit un interminable atac per a suprimir-nos de la biosfera.
No penseu que el fet de treballar dins d’aquesta oportunitat que ens ofereix Vilaweb no val la pena Doncs vos necesito de tots de tots els comentaris també dels no gaire afins doncs nosaltres sóm els que volem una societat més justa
Gràcies

Jordi Minguell
Jordi Minguell
11.01.2019  ·  10:01

Jo no faig cas dels que conec per mentiders ni quan sé que diuen la veritat.

Josep Salart
Josep Salart
11.01.2019  ·  10:05

Avui el comentari em sortirà optimista:

Tot això que diu l’editorial ja ho sabem de fa temps, la manera d’actuar d’aquesta xusma catalana al servei dels que manen i també dels que governen a espanya, no em ve de nou.

Tampoc veig que nosaltres fem rés. Ara estem amagats i ens anem preparant per ploriquejar quan s’emportin els presos, sabent de sobres que no tornaran fins el dia que siguin moneda de canvi damunt d’una taulade negociació.
Ningú m’explica la paràlisi de l’ANC i Ommnium davant un govern de la Generalitat tant segrestat i actuant autonomicament. No entenc com el president Torra que és un president bo, o un bon president? no no, un president bo, es conforma en passejar-se estil Queralps sense destituir, marcar ruta, parlar clar i que se¡l vegi que rep instruccions des de Waterloo. No ho entenc.
No entenc on es la gent, no entenc veure somriures, que tothom vagi a la seva. No entenc que no es puguin fer tots els comentaris a les notícies de VW, no sé on es la CUP, per Europa ja no es mou ningú excepte l’extrema dreta.
Sóc optimista i esperaré tres anys, és el temps que dura una independència. És així? Només en falta que el meu comentari el valori en positiu aquell idiota de la boina que surt per aquí de tant en tant. Un autèntic oligofrénic.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.01.2019  ·  10:09

LA MENTIDA COM UN PRINCIPI

La veritat ens farà lliures, és una frase per pensar-la. En una taula rodona, moderada per Hans-Friedrich Hölters, que es va fer l’any 1975 a Berlin, Hannah Arendt reflexionava sobre la mentida.

” La mentida quan es tracta de vida o mort, com passa de vegades en política, sempre apareix el dubte de si la mentida no és al capdavall legítima. La mentida del nostre segle és d’una qualitat molt diferent.(…) El mateix Hitler, a qui se li va plantejar què diria el món si descobria que havien assassinat milions de persones, va declarar: això rai, no és cap problema greu, perquè no s’ho creuran. I tenia absolutament raó. Les víctimes no s’ho van creure i el món tampoc.(…)””Les mentides amb què ens trobem avui afecten tothom. En aquests moments la mentida s’ha convertit en un principi. Això ho vam veure de manera grotesca amb Stalin, que s’esforçava per reescriure constantment la història de la revolució eliminant amb la mentida, els seus adversaris,Trotsky, els camps de concentració, els genocidis, etc.(…)”

“Quan apareixen mentides d’aquest tipus en què tothom està obligat a mentir, la mentida es converteix en principi. Això passa a tot arreu on regna el terror”

Us ressona tot plegat?

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Rafael Morera
Rafael Morera
11.01.2019  ·  10:34

Marc Morera
Totalment d’acord amb Vd, Ara toca demanar responsabilitats als esbusteros.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
11.01.2019  ·  11:41

Es un valor l’apreciació de Vicent Partal, la contaminació de l’imaginari col·lectiu, és per el poder fàcil disposant dels mitjans de manera parcialment i amb la idea fixa, de control de la població que ni diuen ciutadana, però la tracten com a súbdits, Certament l’atmosfera creada per fixar idees que siguin un valor dominant, el poder, disposant de molts recursos, malgrat que són extrets furtivament, del poble treballador. Tanmateix disposen de tots els sicaris, repartits en l’extensa burocràcia, i l’activitat de les forces armades, de poderós caràcter de dominadors, amb creadors de la disciplina i obediència de caire militar, que roman impregnada a través de segles de ferri domini amb tiranies de pocs colors, ,

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
11.01.2019  ·  12:12

A salvador rofes

Estimado Sr. Rofes. Yo que usted no le daría más importancia de la que tiene a los comentarios que ha recibido usted. En primer lugar, porque son interjecciones y no argumentos, vamos que “debate cero”. Y en segundo lugar, porque todas las voces que argumentan son necesarias y, por supuesto, la suya también. Sería una pérdida que dejara usted de comentar. Le pido asimismo que reconsidere lo de la suscripción a Vilaweb que en ningún caso es responsable en nada de que haya lectores cortos de vista, por no decir otra cosa. Reciba un cordial saludo.

Eduard Elias
Eduard Elias
11.01.2019  ·  13:49

Molt simple: mentre mentir els surti gratis, seguiran mentint.

No n’hi ha prou amb demostrar que era mentida. Ells no donaran aquesta notícia, la major part d’espanyols seguirà sense saber-ho i no passarà res. Cal denunciar davant de la justícia, encara que inicialment hagi de ser inútilment davant de l’espanyola, perquè mentir no surti gratis. Si no, no pararem mai d’haver de dedicar temps i esforços a desmentir mentides, en comptes de treballar en la construcció de la república. És la seva estratègia i, per ara, hi estem caient de quatre potes. Segueixo pensant que és un error.

Montse Massot
Montse Massot
11.01.2019  ·  14:35

Molt d’acord amb vosté sr. Parlal em sembla tot tant vergonyós que no hi ha justificació que valgui, a més és ben sabut que aquesta gent no ho fara mai de donar-les ni ara ni mai

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
11.01.2019  ·  19:17

No us feu mala sang. No canviaran. Allò que diu l’article 1 del text que tocava publicar el 28 D del 78, que Espanya propugna com a valors superiors la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, era la broma. En realitat per ells el valor superior és la unitat, expressat com “EspaÑa es una unidad de destino en lo universal” pel cosí de Rivera, “ser espaÑol es nuestro mayor orgullo” i “si eres espaÑol habla espaNol”, les consignes que ens volien embotir els mestres falangistes, i encara ara. I per aconseguir-ho val la mentida, l’amenaça, la marginació, la pressió, la repressió i la llicència eclesiàstica. Simplement, ho hem de saber. I fer via.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €