14.04.2023 - 21:50
CERN
Espl. des Particules 1, 1211 Meyrin, Suïssa
Mapa a Google
En la llista de commemoracions oficials d’enguany al país, una de les més destacades és l’Any Oró, en record d’un dels científics més eminents del segle XX, el lleidatà Joan Oró i Florensa (1923-2004), ara que fa cent anys del seu naixement. Oró es va consagrar a l’estudi de l’origen de la vida a la Universitat de Houston (Texas), on va descobrir el 1959 la síntesi abiòtica de l’adenina, un dels maons fonamentals de l’ADN. Fruit de les seves investigacions, la NASA mateixa li va demanar sovint assessorament a l’hora d’analitzar mostres lunars o en la recerca de vida al planeta Mart. Bo i aprofitant que l’Any Oró posa el focus en la ciència i indirectament també en el pla de Lleida, ens volem fixar en una altra figura científica de primer ordre mundial, originària de la mateixa zona, que sovint resta eclipsada per la seva ombra allargada.
A tan sols vint quilòmetres en línia recta de la plaça que la ciutat de Lleida dedica al seu fill il·lustre n’hi ha una altra, a Almacelles, de batejada amb el nom d’una altra científica de renom internacional nascuda al Silicon Pagès. Parlem de Teresa Rodrigo Anoro (1956-2021), que la dècada del 1970 va deixar aquest municipi del Segrià per seguir la carrera de física a la Universitat de Saragossa. A la capital aragonesa va compaginar d’ençà de primera hora els estudis amb l’activisme feminista, una lluita que no va abandonar mai en tota la seva trajectòria professional. Amb la llicenciatura sota el braç, es va traslladar a Madrid per cursar el doctorat i es va integrar en la Junta de l’Energia Nuclear (actualment CIEMAT). I el 1988, gràcies a una beca postdoctoral sobre la producció de partícules estranyes, va aterrar al prestigiós CERN de Ginebra (Suïssa). Al laboratori europeu de recerca nuclear on Tim Berners-Lee creava just en aquells moments la World Wide Web (WWW), ella va contribuir a dissenyar un calorímetre i es va començar a interessar per la recerca del quark t, la sisena i darrera partícula elemental de la matèria segons el model estàndard, que li va obrir les portes a participar en experiments internacionals impulsats per un altre laboratori de referència mundial en física d’altes energies, el Fermilab de Batavia (Illinois, EUA). La culminació d’aquesta col·laboració va ser la producció, el 1995, del quark t, l’última gran troballa en física de partícules del segle XX.
Un any abans, Teresa Rodrigo Anoro havia entrat de professora a l’Institut de Física de Cantàbria (IFCA) de Santander, on va continuar treballant en les propietats del quark t i va presidir un nou programa de recerca internacional sobre el bosó de Higgs, que culminaria el 2012 –després de mig segle d’investigacions– amb la descoberta al Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) de Ginebra d’aquesta partícula fonamental per a entendre més bé l’univers. Els èxits acumulats d’aquesta infatigable científica almacellenca van convèncer la direcció del CERN de designar-la membre del seu comitè de política científica entre el 2012 i el 2017, un període durant el qual les seves ànsies de saber no es van aturar, ni de bon tros. El 2018, de fet, encara va obrir una nova línia d’investigació sobre un altre gran misteri de la física de partícules: la matèria fosca. Tan sols va haver d’abaixar el ritme l’any següent, a causa d’uns problemes de salut que es van agreujar i se la van acabar enduent, prematurament, el 21 d’abril de 2020. A seixanta-tres anys s’apagava una vida dedicada a defensar, amb l’exemple, el paper importantíssim de les dones en la ciència.
I una mica més: El 26 d’octubre de 2012, Teresa Rodrigo Anoro va oferir una conferència a l’auditori del Centre Cultural d’Almacelles (Segrià), el seu poble natal, sobre el descobriment del bosó de Higgs, considerat un dels èxits científics més grans de l’últim mig segle.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
