Les arrels sitgetanes de la gran duquessa de Luxemburg

  • Viatjant pel món a la recerca d’obres, edificis, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
21.06.2024 - 21:40
Actualització: 23.06.2024 - 06:29

Palau Gran Ducal
17 Rue du Marché-aux-Herbes, Ville-Haute Luxembourg, Luxemburg
Mapa a Google

El Lëtzebuerger Nationalfeierdag, la diada nacional de Luxemburg, es va celebrar per primera vegada el 24 d’abril de 1816, la data de l’aniversari del gran duc Guillem I (1772-1843). Durant el regnat posterior de Guillem II (1792-1849), es va passar a celebrar el 6 de desembre i amb Guillem III (1817-1890), el 17 de juny. Pràcticament, cada vegada que un gran duc o duquessa accedia al tron, doncs, el dia de la festivitat s’havia de modificar, cosa que es va començar a veure inviable i poc pràctica a mitjan segle passat. Per això el 1961, per ordre ducal, es va establir una data fixa per al Groussherzogsgebuertsdag (dia d’aniversari del gran duc) o Nationalfeierdag: el 23 de juny.

De fet, les festivitats comencen el 22 de juny al vespre i s’allarguen el dia 23, amb tot un seguit de costums i tradicions amb la família reial al centre. D’ençà del 7 d’octubre de 2000, arran de l’abdicació de Joan I, qui ocupa el tron d’aquest microestat al cor de l’Europa comunitària i presideix, per tant, les festivitats és Enric I, al costat de la seva muller, Maria Teresa. Així com el primer, membre de la dinastia dels Borbó-Nassau, va néixer el 1955 al castell luxemburguès de Betzdorf, la segona va veure la llum un any després al municipi de Marianao, a l’illa de Cuba, filla de l’empresari José Antonio Mestre i de María Teresa Batista. L’any 1959, amb la revolta castrista contra el règim del dictador Fulgencio Batista, tota la família va deixar el país i es va establir a Nova York. Maria Teresa Mestre, posteriorment, va viure una temporada a Santander i, finalment, a la darreria de la dècada del 1970 es va establir a Ginebra, on va estudiar ciències polítiques i va conèixer a les aules Enric I de Luxemburg.

La parella es va casar a la catedral de Notre-Dame de Luxemburg el 14 de febrer de 1981 i poc després ja va tenir el primer de cinc fills, el príncep Guillem de Luxemburg. És així com l’any 2000, amb l’abdicació del pare d’Enric, una cubana es va convertir en la gran duquessa consort del micropaís europeu. Una cubana, per cert, sense vinculacions nobiliàries, però sí amb ascendència catalana, si seguim el rastre familiar al llibre Genealogía biográfica de la familia Mestre Batista, escrit entre el 1987 i el 1988 per la seva mare a Miami. A les pàgines del volum podem descobrir que al començament del segle XVII un gascó d’Andòrta, Arnau Mestre, es va casar a Sant Pere de Ribes amb Àngela Carbonell i va començar una nissaga que, segons les investigacions de María Teresa Batista, arribaria en una de les seves moltes branques fins al cor de Luxemburg.

En concret, d’aquell primer Mestre al Garraf descendiria cinc generacions després el comerciant sitgetà Josep Mestre i Benaprès (1752-1817), el primer de la família que va obtenir permís reial el maig de 1791 d’embarcar-se cap als regnes d’Amèrica. Un dels seus quatre fills, Josep Antoni Mestre i Roig (1787-1843), al començament del segle XIX se’n va anar a Cuba i María Teresa Batista anota: “Aquest avantpassat nostre fou el primer a emprendre viatge al nou món i establir-se a l’Havana, on a la parròquia de l’Esperit Sant es conserva la partida del seu matrimoni amb data de 4 de juny de 1830 amb Josefa Dionisia Domínguez y Morales.” A la capital cubana el matrimoni va fundar el mateix any La Sedería y Chocolatería del carrer de Ricla, un negoci amb fàbrica de xocolata inclosa a l’origen del gran patrimoni familiar. Un dels seus socis sembla que va ser Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1877-Barcelona, 1856), home de negocis, mecenes i conegut negrer. Per això l’investigador José Antonio Piqueras, autor de Negreros: Españoles en el tráfico y en los capitales esclavistas (2021), considera que tots dos “van ser socis en empreses amargues”.

D’aquesta branca provindria el pare de Maria Teresa de Luxemburg, el banquer José Antonio Mestre y Álvarez, que el 1951 es va casar a Cuba amb María Teresa Batista, hereva al seu torn d’una gran fortuna. Un exemplar del seu arbre genealògic es pot consultar a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges des del 13 de juny de 1996, quan Maria Teresa, acompanyada del duc hereu de Luxemburg, va visitar la vila del Garraf expressament per retrobar-se amb les seves arrels catalanes.

A L’Eco de Sitges número 5.407 es diu que, acompanyats en tot moment pel batlle, Pere Junyent, els ducs hereus de Luxemburg van visitar el Cau Ferrat i les terrasses del Palau Maricel i, posteriorment, van ser conduïts a la cantonada del carrer de Jesús amb Francesc Gumà, on els van dir que antigament hi havia hagut una gran finca aixecada per la família Mestre. L’afirmació no és gens clara: probablement hauria estat més encertat de conduir-los al carrer de Bonaire, 34, on ara fa just cent anys un membre de l’extensa nissaga catalano-cubana sí que va inaugurar, amb molta solemnitat, una torre sumptuosa dissenyada per l’arquitecte Gaietà Cabañas i Marfà: la Casa Agustí Mestre.

I una mica més: A Luxemburg com a mínim hi ha un partit amb representació parlamentària, Déi Lénk (l’Esquerra), que és partidari de substituir gradualment al país la monarquia constitucional per una república. Un dels candidats tant al parlament luxemburguès com a l’europarlament d’aquesta formació progressista és l’economista i politòleg científic barceloní Antoni Montserrat Moliner, primer president del Centre Català de Luxemburg entre 1987 i 2003.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Retrat oficial de Maria Teresa de Luxemburg.
Llibre sobre la genealogia de la família Mestre Batista, consultable a l'Arxiu Històric Municipal de Sitges.
Dedicatòria dels grans ducs de Luxemburg al llibre de visites oficials de Sitges, consultable a l'Arxiu Històric Municipal de Sitges.
Carta del batlle de Sitges, redactada en ocasió de l'enllaç de Maria Teresa Mestre amb Enric I de Luxemburg, el 1981. Consultable a l'Arxiu Històric Municipal de Sitges.
L'edifici del carrer de Jesús amb Francesc Gumà que van visitar el 1996.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor