El gitano català darrere l’atracament del segle a Europa

Cité des Marais, Décines-Charpieu, França
Mapa a Google

El 9 de setembre passat va saltar l’alerta informativa als mitjans francesos: s’acabava de morir, a setanta-nou anys, Edmond Vidal. Més conegut per Momon, el seu nom va marcar la història criminal a França entre el final de la dècada del 1960 i el començament de la del 1970 com a figura emblemàtica d’una banda d’atracadors ben coneguda de l’època, l’anomenat clan dels lionesos. La majoria de les notícies periodístiques que el recordaven arran de la defunció, en destacaven la trentena de robatoris a mà armada que va protagonitzar fa cinquanta anys amb uns quants amics d’infantesa de l’àrea de Lió.

El cop més cèlebre, encara avui ben present en la memòria col·lectiva, va tenir lloc el 30 de juny de 1971 a l’oficina central de Correus a Estrasburg (Alsàcia). Ben d’hora al matí, Vidal i quatre homes més van entrar armats a l’edifici fent-se passar per operaris i en menys de cinc minuts, perfectament cronometrats, en sortien sense haver disparat ni un sol tret amb un botí colossal equivalent a set milions d’euros actuals. El famós gang lionès també va ser al darrere d’atracaments sonats com el de l’oficina de Correus de Chambèri, el del centre comercial Carrefour de Vénissieux, els de les oficines bancàries de Société Générale a Chazelles-sur-Lyon i a Feurs i el de la Banque Populaire a Chalon-sur-Saône. Algunes fonts també els van relacionar amb el segrest d’un membre de la rica família Mérieux i amb l’assassinat del jutge François Renaud, que els seguia la pista, i d’alguns membres de clans rivals.

Edmond Vidal fou arrestat a Lió el desembre del 1974 i jutjat i condemnat el 1977 a deu anys de presó per la participació activa en atracaments. En va sortir per bona conducta una mica abans, el 1982, amb la intenció d’allunyar-se de la delinqüència i del focus mediàtic per muntar una botiga de teixits a l’engròs a Lió amb alguns dels seus néts.

En alguns casos, els obituaris dedicats a Vidal també esmentaven el seu origen gitano, però l’enquadraven en el si d’una família sinti o manouche. En realitat, tal com deixava entreveure el cognom, era gitano català. El periodista i escriptor Eugeni Casanova, autor de l’immens estudi sobre els gitanos catalans de França, ens el situa amb precisió en una de les comunitats més allunyades de Catalunya, a la rodalia de Lió. En concret, Vidal va néixer el 1945 a la perifèria sud de la ciutat, a l’assentament temporal de barraques de Gerland, i després de passar per Laënnec es va establir a la dècada dels anys 1960 amb la resta de la comunitat en una partida rural de la ciutat veïna de Décines anomenada Les Marais. Actualment, la barriada és formada per una setantena de casetes baixes amb eixida on viuen uns tres-cents cinquanta habitants, la majoria encara gitanos catalans com en Momon. Vidal, de fet, és juntament amb Cortès, Baptiste i Pouvil, un dels cognoms més freqüents a l’indret.

Edmond Vidal va tornar involuntàriament a la primera pàgina mediàtica el novembre del 2011, quan es va estrenar el film Les Lyonnais, d’Olivier Marchal, centrat en la seva trajectòria vital (i on apareix furtivament). Paral·lelament, ell mateix va publicar la novel·la biogràfica Pour une poignée de cerises, un títol que evocava el moment en què la seva vida va fer el tomb definitiu: quan, a disset anys, va robar un caixó de cireres i el van condemnar a seixanta-quatre dies de presó. “A partir d’aquí la vida li va lliscar per un rost vertiginós de males companyies i actes delictius”, descriu Casanova, que afegeix: “Vista la biografia dels integrants de la colla dels lionesos, Vidal és el que en va sortir més ben parat: cinc van ser abatuts per la policia o assassinats, a un el van trobar amb tots els ossos trencats, un altre es va suïcidar i dos, més afortunats, van morir de càncer.”

I una mica més: Sobre la presència històrica de desenes de milers de gitanos catalanoparlants a Occitània i França, alguns dels quals establerts en ciutats tan allunyades de Catalunya com ara Bordeus i Lió, podeu llegir aquesta entrevista extensa amb l’investigador Eugeni Casanova que es va publicar el 2016 arran de la sortida a la venda del seu llibre Els gitanos catalans de França.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat