05.02.2025 - 21:40
The Washington Post · Mary Beth Sheridan
Ciutat de Mèxic. Mentre el president Donald Trump amenaçava amb deportacions en massa i aranzels astronòmics, la presidenta de Mèxic no perdia de vista una de les seves frases fetes preferides. “Hem de mantenir el cap fred”, repetia Claudia Sheinbaum en les seves conferències de premsa diàries.
Tot i les impecables credencials progressistes, Sheinbaum rarament ha criticat Trump en públic. Quan el president dels Estats Units va començar a deportar immigrants indocumentats en massa, Sheinbaum els va rebre sense fer escarafalls. Quan Trump va amenaçar d’imposar aranzels extraordinàriament alts (un 25%) als productes mexicans, Sheinbaum va avisar que Mèxic no es quedaria de braços plegats, però –com a bona jugadora de pòquer– es va abstenir d’anunciar contramesures específiques, en un intent de convèncer Trump perquè se’n desdigués.
Dilluns, contra tot pronòstic i quan tot ja semblava dat i beneït, ho va aconseguir.
El cas de Sheinbaum mostra les dificultats que com més va més dirigents mundials afronten a l’hora de mitigar els efectes de la política exterior, erràtics i imprevisibles, de Trump. Dilluns, Sheinbaum va persuadir Trump perquè endarrerís un mes l’entrada en vigor dels aranzels, d’un 25%, mentre Ciutat de Mèxic i Washington continuaven negociant sobre seguretat i comerç. En resposta a les preocupacions de Trump sobre el trànsit de fentanil a la frontera, la presidenta mexicana ha promès d’enviar-hi 10.000 soldats en el marc de les negociacions sobre política comercial, una concessió relativament modesta.
Molts mexicans comparen favorablement Sheinbaum amb un altre dirigent progressista llatinoamericà, el president colombià, Gustavo Petro. El mes passat, Petro es va negar a acceptar un vol que transportava deportats procedents dels Estats Units. Quan Trump va respondre-hi amb l’amenaça d’imposar sancions dures a Colòmbia, Petro es va fer enrere i va accedir a acceptar el vol.
“Els dirigents mundials miraran Petro com un exemple d’allò que no s’ha de fer, i Sheinbaum, com a símbol de com s’han de gestionar les coses”, va escriure a X Jorge Guajardo, ex-ambaixador de Mèxic a la Xina.
Tot indica que la relació entre els Estats Units i Mèxic continuarà essent turbulenta: entre més coses, el país encara és la principal portada d’entrada als Estats Units de fentanil, una de les grans obsessions de Trump. “L’espasa de Dàmocles continua penjant sobre els nostres caps”, va escriure a X l’ex-ambaixadora de Mèxic a Washington, Martha Bárcena.
Però fins ara, si més no, Sheinbaum ha establert una relació pragmàtica amb Trump. Sheinbaum, primera dona que presideix Mèxic, està plenament preparada per a aquesta mena de situacions, explica una vella amiga.
“D’ençà que érem joves, aquest ha estat un país de mascles. Té un veritable talent a l’hora de tractar amb personalitats fortes”, diu la dona, que no està autoritzada per parlar públicament.
Sheinbaum, de seixanta-dos anys, va ser elegida presidenta el juny passat per un marge de trenta punts. En molts sentits, és el pol oposat de Trump: una acadèmica d’esquerres amb un doctorat en enginyeria ambiental i una gran passió per l’energia verda.
També és la primera persona jueva de dirigir Mèxic, un país predominantment catòlic, i la primera dona que n’ostenta la presidència.
Sheinbaum ha passat gran part de la seva carrera política a l’ombra d’Andrés Manuel López Obrador, el carismàtic fundador del partit nacionalista d’esquerres Morena i, fins el setembre passat, president de Mèxic. Sheinbaum ha continuat l’agenda política del seu predecessor, tot mantenint els programes populars de prestacions econòmiques implementades durant el seu govern. Però també ha impulsat una reforma radical del sistema judicial que, segons els juristes, n’afeblirà greument la independència.
El partit governant i els seus aliats controlen el parlament i vint-i-tres dels trenta-dos estats mexicans. Aquesta hegemonia interna ha enfortit la posició de Sheinbaum en les negociacions amb Trump. Pot ser que la presidenta no tingui el tarannà trempat de López Obrador, però també gaudeix d’una gran popularitat entre els mexicans: en un sondatge publicat fa poc, per exemple, un 78% dels votants del país n’expressaven una opinió favorable.
Sovint, Sheinbaum ha defensat que Mèxic no tenia més remei que avenir-se amb els Estats Units, fos qui en fos el president. Atès que més d’un 80% de les exportacions de Mèxic acaben als Estats Units, uns aranzels com els que Trump ha amenaçat d’imposar podrien tenir efectes altament perjudicials per a l’economia mexicana.
Alguns mexicans dubten si Sheinbaum, una persona més aviat cerebral, serà capaç d’establir amb Trump la camaraderia que López Obrador va acabar tenint amb el president nord-americà. Sigui com sigui, el magnat nord-americà ha descrit les converses que ha tingut fins ara amb Sheinbaum com a “meravelloses” i “molt amistoses”.
Durant una d’aquestes trucades, al novembre, la línia del traductor va desconnectar-se accidentalment. Sheinbaum, que havia viscut quatre anys als Estats Units i parla bé l’anglès, va optar per canviar de llengua. “Això, a Trump, el va impressionar molt”, explica l’amiga de Sheinbaum.
D’ençà que Trump va anunciar, a final de novembre, que tenia la intenció d’imposar aranzels d’un 25% als productes provinents de Mèxic i el Canadà, Sheinbaum s’ha ofert moltes vegades a negociar amb el president nord-americà. La presidenta mexicana ha evitat gests de perfil alt, com ara, viatjar a la residència de Trump a Mar-a-Lago. Però, entre bastidors, Sheinbaum s’ha mostrat disposada a fer concessions.
La presidenta de Mèxic ha acceptat de rebre els immigrants deportats pel govern Trump –tant mexicans com no mexicans. També s’ha mostrat receptiva a acollir temporalment sol·licitants d’asil mentre la justícia nord-americana en resol les peticions.
Però això no vol dir s’hagi mossegat la llengua a l’hora d’expressar les seves diferències amb Trump. Quan Trump va anunciar que canviaria la denominació oficial del golf de Mèxic per “golf d’Amèrica”, Sheinbaum va respondre presentant un mapa que es referia al continent nord-americà amb un terme del segle XIX, “Amèrica mexicana”.
Els esforços de Mèxic per entaular converses amb l’equip negociador de la Casa Blanca s’havien vist obstaculitzats per la manca de personal al govern mexicà. El secretari de Comerç mexicà, Marcelo Ebrard, va aconseguir diumenge de conversar amb Howard Lutnick, secretari de Comerç en funcions dels Estats Units.
En una trucada telefònica amb Trump dilluns al matí, Sheinbaum va provar de calmar els ànims de Trump i li va assegurar que fortificaria la frontera amb 10.000 soldats. “Aquests soldats seran designats específicament per a aturar el flux de fentanil i de migrants il·legals al nostre país”, va escriure Trump a la seva plataforma de xarxes socials, Truth Social.
No obstant això, Mèxic ja té desplegats milers de soldats a la frontera amb els Estats Units. Sam Storr, analista del Projecte de Seguretat Ciutadana de la Universitat Iberoamericana, explica que, en el primer semestre del 2024, hi havia 1.115 efectius de la Guàrdia Nacional mexicana i 7.959 de l’exèrcit desplegats a la frontera nord del país. L’any passat, Mèxic va intensificar les feines de vigilància sota pressió de l’administració Biden, cosa que va contribuir a reduir les detencions d’immigrants a la banda nord-americana de la frontera a la xifra més baixa dels darrers quatre anys.
John Feeley, un diplomàtic nord-americà retirat que va representar el govern dels Estats Units a Mèxic, explica que les noves mesures són un pas més en la qüestió de la seguretat fronterera. “Crec que cerquen que Trump se’n pugui atribuir el mèrit”, diu.
Mentre Trump estudia la possibilitat d’imposar aranzels a uns altres països –un dels possibles objectius, segons que ha explicat ell mateix, és la Unió Europea–, la resta de dirigents mundials observen de ben a prop com evoluciona l’enfrontament comercial entre els Estats Units i els seus dos veïns fronterers, Mèxic i el Canadà. El canceller alemany, Olaf Scholz, va dir dilluns que havia quedat impressionat per l’estratègia negociadora de Sheinbaum.
“La presidenta mexicana és una política intel·ligent”, va dir en declaracions a la premsa. I va afegir: “Crec que ha fet bé de mantenir el cap fred.”
Valentina Muñoz Castillo, de Ciutat de Mèxic estant, i Kate Brady, de Berlín estant, han contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
