Cinquanta-sis per cent: el percentatge electoral que us volen amagar

«És clara la intencionalitat de la brutal campanya que l'unionisme ha activat: si és tan difícil que guanyen, és clar que el seu objectiu número u és entristir el votant independentista, confondre'l, fer-lo dubtar i, d'aquesta manera, aconseguir que treballe per a ells no acudint a les urnes el dia de les eleccions»

Vicent Partal
30.11.2017 - 06:39
Actualització: 30.11.2017 - 07:39
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

De manera oficial, el primer d’octubre 2.044.038 persones van votar a favor de la independència. És una xifra que cal posar en perspectiva perquè és molt important.

Per comparació, en la votació del 9-N, 1.861.753 persones van votar per la independència, i no van tenir, per això, cap problema d’ordre públic. I en les eleccions del 27-S van ser 1.966.508 persones, que van votar independència, per mitjà de les candidatures de Junts pel Sí i la CUP. El primer d’octubre, doncs, la xifra d’independentistes s’enfilà per primera vegada més amunt dels dos milions, i això malgrat la gravíssima agressió de què van ser víctimes els votants que intentaven exercir el seu dret democràtic.

A quin extrem hauria arribat, però, el vot per la independència, si la policia espanyola no hagués atacat els col·legis de la manera que ho va fer i no hagués segrestat les urnes que va segrestar? Ara faré un exercici especulatiu, que reclama, per tant, prudència. Però el faré tan sols amb l’objectiu de respondre a la campanya que hi ha per a fer-nos creure que l’independentisme perdrà inevitablement les eleccions del 21 de desembre. Hi insistesc: són dades especulatives, però, alhora, crec que són dades més que importants per a desmuntar la interessada maniobra unionista que vivim.

Comencem. Agafem de referència la dada de participació més baixa de totes, la del 36% del Camp de Tarragona. A partir d’aquesta dada, imaginem que als col·legis en què van desaparèixer les urnes només hi hagués votat aquest tant per cent tan baix del cens. En total, no es van poder comptar els 770.000 vots censats dels col·legis on no es va poder fer el referèndum. Suposem que en tots aquests col·legis la xifra de participació hagués estat igual de baixa i que el 90% d’aquesta xifra hagués votat sí, com va passar, de mitjana, a tot el país.

Si acceptem aquest càlcul, que no tan sols és raonable sinó també molt prudent, aleshores als vots favorables a la independència n’hi hauríem d’afegir, pel cap baix, 249.480, una xifra que elevaria el còmput global del sí fins a un mínim de dos milions tres-cents mil vots.

Ara transportem aquesta xifra de votants a les eleccions del 27-S, per interpretar-ne una possible participació. Tothom diu amb alegria que aquelles eleccions van marcar el rècord de participació i que serà molt difícil de superar-lo. Doncs bé, el nombre de votants en aquelles eleccions va ser de 4.130.196 persones.

Si tenim aquesta participació, que tothom reconeix que és extraordinària, de referència i la comparem amb el possible nombre real de votants del sí del primer d’octubre, fins i tot fent el càlcul més a la baixa, el resultat parla tot sol: l’independentisme representaria un 56% del cens.

És a dir, que si el primer d’octubre, demà farà dos mesos, hagués votat la mateixa gent que va votar el 27-S, fins i tot amb l’estimació més baixa, un 56% del cens s’hauria pronunciat a favor de proclamar la República. I ho torne a dir: d’això en fa dos mesos i són dades sobre votants reals. No les perdeu de vista quan algú publica enquestes que indiquen que el conjunt del vot independentista baixaria de vint punts respecte del primer d’octubre. Una davallada difícil de creure, extraordinàriament difícil de creure.

Sobretot perquè no em puc creure que aquest 56% de catalans que es van enfrontar a la repressió més dura, en defensa de la democràcia i del dret a la independència, puguen ser recuperables ja per cap projecte espanyol. Jo diria que no ho seran mai més, i que creure que desapareixeran o es transformaran en un percentatge enorme tan sols en dos mesos és, ara sí, portar massa lluny el pensament màgic.

D’aquest 56%, doncs, és d’on partim. Ara, què passaria si hi hagués una enorme onada de vot unionista, mobilitzada com a reacció a la DUI, i no hi hagués cap vot independentista de més, ningú que es mobilitzàs de manera extraordinària a causa del 155?

Cada punt de participació representa aproximadament uns quaranta mil vots. Per tant, els unionistes, només per a rebaixar l’independentisme del 56% al 49% necessitarien que almenys 280.000 persones que no van anar a votar el 27-S hi anassen ara i els votassen totes a ells. I que l’independentisme no tingués ni un sol vot més que els que, fent un càlcul molt conservador, va tenir ara fa dos mesos. És una hipòtesi previsible, aquesta? Podria passar, sí. Però, de moment, les xifres indiquen dues coses clares. La primera, que si els independentistes, malgrat tot això que ha passat, es mantenen ferms i van a votar, serà molt difícil de derrotar-los, i la idea que puguen guanyar vots no és gaire allunyada. I la segona, la intencionalitat de la brutal campanya que l’unionisme ha activat: si és tan difícil que guanyen, és clar que el seu objectiu número u és entristir el votant independentista, confondre’l, fer-lo dubtar i, d’aquesta manera, aconseguir que treballe per a ells no acudint a les urnes el dia de les eleccions. Penseu-hi…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Miquel d'Arenys
Miquel d'Arenys
29.11.2017  ·  22:12

Aritmètica en estat pur.
Seguim votant !

Jesús Albiol
Jesús Albiol
29.11.2017  ·  22:23

Cal votar per “botar” al PP de les institucions que il·legítimament ocupa. Només per aquesta raó de salut democràtica, per evitar la degradació moral de les futures generacions, cal saber què votar i fer-ho. “Són els PRINCIPIS, estúpid” … parafrasejant Clinton.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
29.11.2017  ·  22:33

Les enquestes són més que interessades. Podem i els comuns han quedat ben retratats i els haurien de ficar en el mateix sac que la resta dels unionistes.
És la nostra força, aconseguirem implementar la República si volem nosaltres, mica en mica el mur va caient. Seguim!

Joan Maluquer
Joan Maluquer
29.11.2017  ·  22:43

Benvolgut Vicent, i subscriptors de VilaWeb,

Dies després de l’1-0, i amb els resultats promulgats, em vaig prendre la molèstia de fer alguns números per veure que hauria passat si en el referèndum hagués votat un 80% o fins i tot un 90%, en ambdós casos amb resultats favorables (i fent hipòtesis molt conservadores pel que fa als votants del Sí).

Començaré dient que els vots robats són de difícil càlcul, però està clar que no són els 770.000 q s’han dit (=la totalitat del cens de les escoles q no van obrir o que van robar les urnes), ja que a l’existir el cens universal, es podia votar on es volgués.

De fet, a l’haver-hi el cens universal, sent rigorosos (i fent estima per baix) hem de calcular els vots robats de la manera següent:

– si es va entrar violentament i es van robar urnes a un 9% dels 2mil i escaig centres electorals hem de pensar que, com a màxim, es van robar uns 200.000 vots (segurament menys pq en diverses escoles van fer trucs diversos, o van reservar-se alguna urna, o van lliurar urnes amb vots falsos, etc.). Així si que arribem als 2.200.000 Sís (90% de 200.000 vots robats = 180.000 vots + 2.040.000 vots = 2.224.000, però millor aproximar-ho a la baixa, pel que he dit abans, i deixar-ho en 2.200.000 pelats.

Cal tenir en compte que gent gran (sobretot amb cert grau de dependència), gent esporoguida, etc. no van anar a votar, però també és cert que l’efecte Piolín va fer anar a votar força indecisos i fins i tot alguns q estaven per abstenir-se de totes totes (i algun del NO i tot!), en tinc constància.

Així, el resultat plausible de l’1-0 recuperant tots els vots robats quedaria així:

2.200.000 Si (=1-O)
177.000 + 0,08×200.000 (=16.000) = 193.000 No
45.000 Blancs + nul
Participació total = 2.438.000

Ara calcularem l’escenari amb un 80% de participació.

Si l’1-0 el 90% van votar si, el 8% no, i el 2% blanc i nul, i calculem que la resta de vot fins arribar al màxim tècnic de participació (80%) fos tot del NO (cosa gens realista!!). Llavors:

(recordem que el vots totals de l’1-0 els hem calculat en 2.438.000).

5.300.000 x 0,8 = 4.240.000 votants (participació 80%) – 2.438.000 vots (1-O) = 1.802.000 que queden per votar.

Si tot el vot no realitzat fos pel No => 1.802.000 + 191.000 (1-0) = 1.993.000 (=47%)

2.200.000 Si (51,9%)

Blanc+Nul=45.000 (1,1%)

Assimilat el vot vàlid/útil (descomptant en Blanc i Nul) en 4.195.000, llavors tenim:
el Si = 52,44%
i el No = 47,56%.

——————
En un cas màxim, extraordinari, de participació elevada, per la gran campanya mediàtica q poguessin fer els partits Unionistes, i que s’assolis un rècord del 90% dels vots, com en la Constitució del 78, i sent molt pessimista i suposant una distribució inversa de vots que l’1-O (90% no, el 8% si i el 2% blanc i nul), dels qui no van votar l’1-O, tindríem la situació següent:

5.300.000 cens x 0,90% = 4.770.000 votants – 2.438.000 vots (1-O) = 2.332.000 que queden per votar.

2.200.000 Si (=1-O) + 0,08×2.332.000 (= 186.560) = 2.386.560 (50,03%)
193.000 No + 0,9×2.332.000 (=2.098.800) = 2.291.800 No (48,05%)
45.000 Blancs + nul + 0,02×2.332.000 (=46.640) = 91.640 Blancs+Nuls (1,92%)

Assimilat el vot vàlid/útil (descomptant en Blanc i Nul) en 4.678.360, llavors tenim:
el Si = 51,01%
i el No = 48,99%.

Senyoria, no hi ha més preguntes!!!!

Guanyem de totes totes, i per això fan l’impossible x enfonsar-nos!! (ara, l’economia, o una ficció de l’economia).

Josep Usó
Josep Usó
29.11.2017  ·  22:50

Queda clar que el proper 21D l’independentisme tornarà a guanyar. Pot ser alguns indepes encara ho dubten, però a l’altre bloc ho tenen més que clar. D’ací la seua embogida campanya. D’ací a poc, tindrem la culpa de la “pertinaz sequia”. Ni cas. Tothom a votar. I sense joies d’or, que són grogues.

Antoni Elias
Antoni Elias
29.11.2017  ·  23:24

El SÍ mantindria una majoria de més de 4 punts,
amb un 51,58% contra un 47,29%, i la resta en blanc,

si tots els vots no emesos al Referèndum de l’ 1-Oct, es compatibilitzessin com a No, considerant una participació com la de Setembre de 2015, del 74,95%, la màxima històrica

Antoni Oller
Antoni Oller
29.11.2017  ·  23:30

Perdoneu però us veig massa optimistes: tant l’editorial com tots els càlculs del Joan Maluquer, si no m’he errat, que llegit tot una mica en diagonal, pressuposen que tots els vots emesos el 21D podran ser comptats com a SI, NO o blancs/nuls, i això és fals, perquè hi ha un contingent indeterminat però important que son NS/NC, els Comuns. Els Comuns ningú els podrà patrimonialitzar, però poden fer que el SI no arribi al 50%, com ja va passar al 27S. Naturalment que el Si tindrà més vots que el NO, però estarem igual, “señoria, sigue habiendo preguntas”, per això unes eleccions al Parlament mai podran arribar a ser plebiscitàries en el resultat, mai podran ser considerades com un referèndum a tots els efectes. Però al tanto, que l’editorial d’avui no m’hagi pujat l’ànim ni una unça, no vol pas dir que no vagi a votar, només faltaria!

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
29.11.2017  ·  23:47

Els càclculs que has fet Vicent crec que són prudents però no passen de ser una estimació, en aquestes eleccions del 21D ens hi juguem tant que hem de remoure cel i terra per anar a convencer tots aquells encara indecisos que coneixem, els abstencionistes que no han obert els ulls, cada un de nosaltres hem d’activar-nos al màxim per ensenyar al mon, que ara ens mirara més que mai, que volem ser i ens mereixem la República proclamada, ara tenim aquesta gran oportuninat ANIMS I ENDAVANT!!!

Joan Maluquer
Joan Maluquer
29.11.2017  ·  23:57

Té raó l’Antoni Oller. El que jo he exposat de resultats d’un referèndum no és extrapoble a unes eleccions de cap mena, i encara menys si no són clarament plebiscitàries. Estic convençut que la suma de totes les llistes independentistes és inferior als SÍs en un referèndum, ja que l’espectre electoral de l’independentisme és més ampli que el dels 3 partits/llistes electorals que es presenten als comicis, que tots tres se situen entre el centre-esquerra i l’esquerra rupturista (i d’ací que l’Iceta, hàbilment, hagi anat a ocupar el buit que hi ha actualment en el centre). Començant per gent que vota els Comuns, seguint per antics convergents que troben que PDECAT ha virat massa a l’esquerra, o que estan massa preocupats per una hipotètica catàstrofe econòmica, etc…En definitiva, penso que tindrem algunes baixes, per desànim i/o falta d’il·lusió / motivació (no és el mateix votar la independència que votar per salvar el mobles, i encara amb una espasa de Damòcles a sobre…). Per tot plegat, penso, malauradament, que no assolirem el 50% dels vots, o, amb molta sort, l’assolirem molt pels pèls…I, com deia en Dante Fachin, no podrem fer trontollar les estructures de l’Estat Espanyol ni d’Europa. En fi, cal igualment intentar-ho i assolir majoria dels escons, que tampoc serà una tasca menor.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
30.11.2017  ·  00:44

56% amb 2,3 milions de vots seria un resultat magnífic per demanar a la UE que validés la República o sent mes realistes que forcés un Referèndum homologable internacionalment, la UE agafaria així el bon rumb social democràtic que sembla li manca, rectificar és de savis diuen.

Els parlaments dels estats membres enlloc de reconèixer o no la República Catalana podrien votar i dir-hi la seva respecte si caldria o no fer un Referèndum a Catalunya, i cada partit de cada estat membre assumiria les conseqüències d’haver dit si o no a la democràcia refrendada a les seves següents eleccions, la majoria hauria de dir que sí, crec.

Tota la EU inclús no membres podrien fer-ho i pendre partit ‘indirectament’ en aquesta decisió que hauria de pendre el global de la EU en última instància, i que no hauria de ser contrària al que opinés la majoria que suposem és demòcrata i hi estaria a favor.

Un referèndum amb 100% de participació necessita 2,75 milions de vots aprox per guanyar (mig cens +1). Seria estrany un 100% de participació, no impossible, o sigui que mes val que siguem bons minyons i molt inclusius i solidaris i ens acostem quan abans millor el més a prop dels 2,75 per quan arrivi el “judgement day” que tart o dora arrivarà.

He sentit que els CDRs ja sondejen i es mouen per ajudar a qui calgui a anar a votar, una acció molt honorable, legitima, democràtica i justa.

jaume vall
jaume vall
30.11.2017  ·  00:49

Acceptem la part bona de la forquilla i tinguem-ho com a objectiu. Però una cosa encara em neguiteja. No haver fet forat a Barcelona, Baix Llobregat i part del Penedès.
ANC, Súmate, els partits polítics sobiranistes, han fet els deures per incidir en aquestes demarcacions amb dades reals sobre la bona marxa econòmica catalana i la nefasta trajectòria de l’economia espanyola?
Tan difícil és modular la pertinença emocional, fer entendre a qui se sent espanyol que podrà continuar sentint-se’n però que per raons pràctiques i de benestar dels seus fills millor que visquin en una república sobirana?
Em sembla que hi ha hagut un dèficit de pedagogia, i C’s hi ha fet forat. Espero equivocar-me i que els números que avui comentem siguin els correctes , els necessaris i els suficients per guanyar.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
30.11.2017  ·  06:21

Molt de compte amb INDRA, ens la intentaran jugar per aquesta banda. Tot i que confio que la faran tan grossa com per a destapar ells mateixos el pastís. En tot cas, molt d’ull els apoderats amb els recomptes dels col·legis.

Josep Puigdollers
Josep Puigdollers
30.11.2017  ·  06:21

No serà que el que estan fent es preparar a la opinió pública per tal de que una possible tupinada pugui quedar amagada?

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
30.11.2017  ·  06:22

Fa uns dies, en un comentari editorial d’aquest diari vaig emprar la xifra de dos milions i mig de vots independentistes de l’1 O. Feia un càlcul semblant al del director. I també era un càlcul a la baixa.
Amb aquests vots es guanya per majoria absoluta en vots i en escons i tal vegada aquesta majoria s’acoste al 60%.
Entre altres raons perquè difícilment passarà del 5% més la participació d’aquestes eleccions respecte de les del 27S, que van fregar el 75% i perquè no està clar que l’augment de vot vaja a parar a l’unionisme (l’augment de 10 punts de les eleccions del 27S se’l van repartir unionistes i independentistes quasi pet igual, amb un lleuger avantatge per l’unionisme).
Les dades són clares, doncs.
Ara cal anar a votar. I aquest punt és el que no està clar i assegurat, perquè es fa difícil calibrar si la decepció i el desànim independentistes són tan profunds que porten molts votants indepes a l’abstenció.
Esperem que no, que magrat el desànim el votant comprenga que el 21D és un pas més, complex, difícil, crucial, en el camí cap a la indepència, que serà llarg, sens dubte.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
30.11.2017  ·  06:23

Suposant que tot això és correcte i es guanya per un 56% o fins i tot mes.
Tenim un govern que es farà enrera a la primera amenaça i el que és
pitjor, no permetrà decidir res a la gent un com ens ajin pres els
vots.
Per evitar fer patir els funcionaris, els han deixat indefensos i fent
fotocopies, i ara ho volen tornar a fer?
Necessitem un altre full de ruta, clar i concret i públic per
marcar-nos un camí que poguem seguir, i necessitem algu en qui poder
confiar que condueixi el procés, algu nou.

Francesc Xavier Moncho i Sànchez
Francesc Xavier Moncho i Sànchez
30.11.2017  ·  06:24

A no ser que m’equivoqui de molt en el concepte del càlcul aquesta vegada no puc estar d’acord amb l’editorial.
Agafant les dades oficials van votar certament 4.130.146 persones. El percentatge de participació va ser del 74,95% (http://www.gencat.cat/governacio/resultatsparlament2015/resu/09AU/DAU09999CM_L2.htm)
Això dóna un cens de 5.130.135 (similar al que publica la Vanguardia http://www.lavanguardia.com/vangdata/20150907/54435150909/evolucion-del-censo-electoral-en-catalunya-2010-2015.html)
Per tant els suposats 2.300.000 vots del SÍ representen un 41,74% del cens y no un 56%.
De fet seria un 55,7% del total de votants.
I a partir d’aquí d’acord
Altrament encara no entenc que el sistema informàtic no recollís el nombre total de vots emesos (al que sí que podríem fer un càlcul especulatiu del 90% de SÍ) i comparar-ho amb els vots comptats. O és que el Govern sí que sap aquesta xifra i ens/els l’amaga???

Vicent Partal
Vicent Partal
30.11.2017  ·  06:26

Tens raó, No hauria d’haver dit del cens sinó dels votants. Ho esborre

Jordi Balbastre
Jordi Balbastre
30.11.2017  ·  06:26

Han embogit aquesta gent ? prohibir un color es un sense sentit. Malgrat la pregunta es: perquè tant nerviosisme?

No saben que quan més prohibeixin, persegueixin o castiguin més fort es l’adversari? Parlo dels catalans o qualsevol altre poble amb consciència.

Si tant nerviosisme hi ha; perquè convocaven la votació? Perquè han d’eixir a jugar un partit que el poden perdre?

He sentit al expresident del Parlament i altres personatges politics que manifesten que cal guanyar amb el 60 per cent dels vots? Perquè? La democràcia és 50 per cent més un vot.
És que hi algun pacte que no sabem? Hi ha alguna condició imposada, per exemple de la UE?

Aleshores es compren que estiguin nerviosos. S’ho veuen molt negre.

jordi Rovira
jordi Rovira
30.11.2017  ·  07:46

Tot plegat vol dir que les fortaleses d’uns juguen sobre les febleses dels altres. Vol dir que el cop d’estat dels partits de l’estat ha estat divisat. I vol dir que la reacció a Catalunya ha estat i és profunda, important e innegable. Un estat terrorista com l’espanyol s’esdevé un problema per la seguretat jurídica i el desenvolupament econòmic. L’oportunitat catalana està en fer allò que no fa Espanya. No hi ha retorn, ni marxa enrera, aquest espanyolisme unionista camina directe cap un cul de sac. Tindrà l’estat a favor, però les dinàmiques de futur en contra. Per això tan d’esforç parlant de normalitat: cap analista veu en la situació d’Espanya cap senyal de normalitat. Nosaltres hem de guanyar, però sobretot hem de DEIXAR QUE L’ESPANYOLISME PERDI. NO és el mateix.

Nacís Sabaté
Nacís Sabaté
30.11.2017  ·  08:16

No menystinguem el poder de la por i el desconcert. Quan només es tractava de ficar en una urna una papereta per un ideal d’independència, no hi havia conflicte emocional. Ara tots hem vist què és l’Estat i què no està disposat a acceptar. Ara la independència, en el subconscient de molts catalans significa enfrontament, desafiament, il·legalitat i amenaça de violència. Quants catalans estem disposats a encarar això? L’abstenció, els Podem i fins hi tot els Iceta poden ser refugis per la por, el desconcert i una certa sensació d’impotència.

Narcís

Jaume Bonet
Jaume Bonet
30.11.2017  ·  08:19

Estava pensant escriure lo que ha escrit en Josep Puigdollers: a mi me sona a preparació de la tupinada … ara bé … també deu haver-hi cosa a fer pe evitar aquesta tupinada, o, com a mínim, per posar-los-ho més difícil i que no la puguen fer tan grossa: això ho hauran d’organitzar des de les assicacions i partits que saben com fer-ho.
En qualsevol cas lo únic que podra fer la gent és anar a votar, i anar a votar massivament per la indpendència, tant si estan trists com si no hi estan.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
30.11.2017  ·  08:23

D’acord amb els teus números Partal, però hi ha una part de l’electorat que és líquida i obeeix a lleis estranyes molt relacionades amb l’emoció. Estem vivint un “stress” emotiu exagerat, per totes bandes, també l’unionisme que en bona part ha sortit de l’armari i molts dels que mai havien votat en unes autonòmiques, perquè tan els hi fotia, ara votaran i no precisament per la independència. El que més ens hauria de preocupar, al meu entendre, és la bossa de potencials votants a Catalunya en comú. Des del 2003 hi ha un percentatge molt estable d’aquest vot (abans Iniciativa per Catalunya verds) a l’entorn del 8-9%, més o menys 300000 vots.
Jo també he fet números partint d’una participació molt alta, 80%, que potser no es donarà però que cal comptar-hi, no seria res d’estrany un augment de 120000 vots.
El procés participatiu del 9N de 2014 els vots per la independència (si-si) varen ser 1897274. A les autonòmiques del 2015 el bloc independentista va obtenir 1957348 vots i en el referèndum del u d’octubre passat 2020144 vots, el 90% dels votants. En aquesta consulta, segons el Conseller Jordi Turull l’acció de la policia, retirant urnes i paperetes, va deixar sense possibilitat de votar a 770000 ciutadans, que si hi apliquem el mateix percentatge de participació que va haver-hi (43,7%) representa 331100 vots dels quals (90%) 297000 haurien votat si, que sumats als vots que es van emetre farien 2318134.
Sembla doncs que el vot independentista es mou a l’entorn de dos milions, si som molt optimistes entre dos milions i dos milions tres cents mil.
Amb una participació del 80% i un cens de 5300000 votants, 4240000 vots efectius, 2318134 representaria el 54.67%. Això si acceptem la part del relat que és un supòsit, els vots que no van poder votar i també acceptant que estem barrejant vots de referèndum amb vots d’autonòmiques, que no és el mateix.
Fixeu se en aquest detall: autonòmiques 2015, junts pel si més CUP 1957348 i Catalunya si que es pot 366495 que sumats fan exactament el 54% en una participació del 80% del cens.

Antoni Llurda
Antoni Llurda
30.11.2017  ·  08:52

Crec que hi ha un petit error de càlcul. Molts dels que no van poder votar, ho van fer en un altre col.legi.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
30.11.2017  ·  09:05

Un dia laborable vo dir molt més vots dels espanyolistes del curro.
L’abstenció serà del 18% i els espanyolistes votaran massivament pel TRICORNI DE LA PORRA PP-PSOE-Cs.

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
30.11.2017  ·  09:16

Per mantenir l’ànim i adonar-nos entre tots de la nostra força i la nostra determinació, proposaria que ANC, Omnium i els partits facin una crida a anar a les portes dels col·legis electorals a les 7 del matí, com a recordatori de les agressions que vam haver de patir tot el cap de setmana del 1-O per votar. Això pot donar imatges brutals internacionalment. Centenars de persones esperant a cada col·legi des de les 7 del matí a que obrin les portes per anar a votar, creant fileres immenses o fent aglomeracions ciutadanes com vam haver de fer l’1-O.

Toby Willett
Toby Willett
30.11.2017  ·  09:26

Tenen raó en Joan Maluquer i l’Antoni Llurda: en Vicent s’equivoca quan calcula que es van perdre 249.480 vots pel sí l’1-O a causa del tancament de col·legis, perquè molta gent que havia de votar en col·legis tancats va anar a votar a altres col·legis (el President, per exemple, i moltíssima gent de Girona que va agafar el cotxe i va sortir cap als pobles del voltant a votar). És cert que hi havia gent que ja havia votat i per tant no podia tornar a fer-ho, però m’imagino que eren relativament pocs, perquè les urnes van ser robades sobretot a primera hora del matí, entre les 9 i les 11.

Martí Bas
Martí Bas
30.11.2017  ·  09:53

Tens raó Toby però també es veritat que havia gent gran que no va anar a votar per por del que pogués passar.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.11.2017  ·  10:23

És un intent d’engrescar-nos mooolt lloable.

Però penso amb companys de feina i veïns que van votar el 1-O ‘per simpatia’ sense estar-ne massa convençuts. Desgraciadament ara ja no bo veuen gens, gens clar.

Serà molt difícil que tornin a votar a favor de Catalunya. I pel camí del trionfalisme NO els convencerem.
Necessitem aquesta gent menys convençuda!!. No pensem prou amb aquest 25% ?? mentre Madrid els mima i fa tot el possible perquè vegin que no hi ha cap possibilitat de vèncer l’estat tirànic que ara sembla molt convençut d’esclafar-nos per enéssima vegada a la història.

No seguim si us plau amb el lliri a la mà. Tenim un monstre poderòs que pensa que sóm de la seva propietat des del Decreto de Nueva Planta.

Com a mínim hauriem de preparar la gent.. per si la Junta Electoral i els consuls ens vencen.

Si algú veu una solució, que ens la digui. Penso que una solució passa per refrescar la història del nostre País socialment avançat i sense corrupció abans de Felip V de Castilla.

Albert Miret
Albert Miret
30.11.2017  ·  10:24

Jo, quan veig tants números, hipòtesi i càlculs de probabilitats, em marejo i prefereixo fer les hipòtesis amb altres paràmetres a còpia d’utilitzar la imaginació i, sobretot la meva faceta de malpensat que veient de què va el percal, crec que hi tinc tot el dret a utilitzar-la.
Per una banda, sembla evident que l’estat de nervis dels unionistes ratlla la paranoia, cosa que em fa pensar que l’aposta que els van manar des de la Unió Europea és realment arriscada i segurament basada en dades facilitades pel “gobierno”, o el que és el mateix, falses.
Ara que ja ha començat el ball, penso que l’única forma que els queda per simular que guanyen unes eleccions imposades, per a mi es resumeixen en els següents punts entre molts d’altres:
Fer que el recompte de INDRA es faci sense cap tipus d’observadors internacionals o sense cap control extern. A INDRA la contracta el “gobierno”, i se li paguen milionades per fer el que ha fet moltíssimes vegades, és a dir tupinades a gogó. No per altra cosa ha estat denunciada per mig món, pel que cal llençar a les escombraries el lliri a la mà que ens caracteritza i exigir que aquest recompte es faci sota l’observació de controladors externs i imparcials.
Fer desaparèixer butlletes dels independentistes de les seus electorals. Caldria doncs que almenys en els col·legis hi hagués més d’un interventor per tenir-ne un de guàrdia exclusivament per a garantir que ningú les roba tant a les entrades dels col·legis com a l’interior de les cabines. Els que hem fet d’interventors de partits d’esquerres, ja sabem el pa que s’hi dóna, i per tant coneixem les pràctiques que els no demòcrates utilitzen per a fer desaparèixer butlletes o barrejar-ne de seves entre les nostres.
Canviar les dades del cens. Encara que assegurin que el cens és intocable durant un període de temps preelectoral, el cens no està a disposició pública, la qual cosa facilita extraordinàriament la modificació interessada de dades. Cal tenir còpies dels censos anteriors per a poder detectar les inclusions de grups de persones d’altres terres que arriben en autobusos cada vegada que els quatre d’aquí volen fer una manifestació, o en vaixells més o menys decorats infantilment. Per part del veïnat, no serà sobrer observar que a la llista del cens que hi ha penjada a l’entrada dels col·legis no hi apareixen grups de persones alienes al barri.
El vot des de l’estranger. És evident que els Ens oficials del “Gobierno” a l’estranger han estat pervertint aquest vot cada vegada que els ha interessat, facilitant butlletes de consultes anteriors, restringint l’accés als documents necessaris per poder votar i retardant la recepció o l’envia mentdels vots presentats. Cal per tant que els catalans a l’estranger estiguin especialment vigilants i denunciïn qualsevol irregularitat o omissió del deure d’aquestes institucions als Jutjats o ho comuniquin als mitjans.
El correu. És evident que aquest servei sempre ha estat a disposició del “gobierno”, pel que el vot emès amb anterioritat és molt volàtil. Caldria que tothom que emet el vot amb aquest sistema envies per mail a un Ens de confiança una còpia del certificat d’entrada per a poder-lo comparar si cal a la llista oficial de vots emesos amb anterioritat al dia de les eleccions.
Cal ser especialment cautelosos amb la custòdia dels documents resultants dels recomptes de vots i de tota la resta de materials electorals per a evitar qualsevol pèrdua o tergiversació de dades.

S’ha de denunciar immediatament qualsevol entrega de sobres o de butlletes, sobretot a la gent gran a les entrades o al voltant dels Col·legis, pràctica habitual dels partits de dretes.
Seria bo que ens quedéssim al carrer després de votar com vam fer el dia del referèndum, per a fer costat als participants de les Meses i per vigilar els moviments de segons quines bandes que es puguin produir i impedir-ne si cal l’accés als col·legis per invalidar-ne els resultats. Ja ens van demostrar que el material electoral que els sembla no favorable, no els agrada gens.
En general, cal ser especialment desconfiat en aquestes eleccions, perquè ens hi juguem el futur del nostre país i coneixem de sobres als contrincants com per guardar a l’armari el ciri o el lliri (depèn d’on) que tradicionalment duem a la mà almenys fins després d’aquestes eleccions.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
30.11.2017  ·  10:46

La intuició em diu que una clau important en aquestes eleccions són els comuns.

El comuns són el caball de Troia del bloc del 155 contra Cataluna. Esperen que els independentistes espantats votin comuns. Per això intensifiquen tant la campanya de la por.

Però aquest caball se’ls pot girar en contra si els unionistes indignats amb la represió voten comuns.

Penso que la campanya electoral de l’independentisme s’haura de centrar en enviar missatges per provocar que cap independentista es quedi a casa ni voti comuns i que tants unionistes com puguem es quedin a casa o votin comuns.

Gemma R.
Gemma R.
30.11.2017  ·  10:48

Estic d´acord amb la gent que creu que els càlculs són molt optimistes. Tant de bo sigui així, i no vull desanimar. Ho dic aquí perquè sé que els subscriptors de Vilaweb estem convençuts del que s´ha de fer i tots anirem a votar en clau independentista, però no ho repetiré fora d´aquest espai, ans el contràri, només faig que dir que guanyarem perquè la gent es mantingui animada i vagi a votar. Però conec un parell de persones que no són independentistes i que l´1O veient les càrregues van anar a votar i van votar “si”, com a vot de protesta. No sabem quants n´hi va haver que van fer el mateix..

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
30.11.2017  ·  10:55

A mi les enquestes no em quadren, precisament perquè penso com en Vicent, que ens les fan a mida per intentar desmoralitzar.

Per a qui pensi que hi ha qui té dubtes raonables en quant al sentit del vot, només cal dir-li que observi el retrocés de drets i llibertats que ens vé al damunt amb el 155 i que per desomptat seguiria després, per adonar-se que només és viable anar endevant.

Dono la raó a tots els que pensen que el perill vé de la possibilitat d’alteració del resultat natural, ja sigui condicionant el vot a residències d’avis, convents, paperetes als col-legis electorals, recompte de vots, cadena de custòdia dels resultats, centre de dades d’Indra o de qui sigui, etc.

Tota la carn a la graella, el 21D és determinant, perquè hi haurà un abans i un després, no ho dubteu i esperem poder-lo cel-lebrar.

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
30.11.2017  ·  11:11

No puc entendre que ningú amb tants comentaris no plantegi l’escenari del dubte i la indecisió entre uns votants unionistes que no volen ser còmplices dels cops de porra, les manis feixistes amb violència, la laminació de l’Estatut d’autonomia en el qual creuen i l’empresonament impietós dels polítics electes. Per això us demano que comencem immediatament a fer campanya també per plantejar al votant del PPSOEC’s si tornarà a fer confiança a qui esclafa els drets humans d’una forma tan evident. Cal immediatament plantejar com es pot difondre durant la campanya electoral aquest missatge que desanima el votant unionista. Com podem arribar a aquest votant? A través de quins mitjans? De ben segur hi ha una bossa de gent de bona fe i de bon cor que voten Espanya però són demòcrates. I ara estan adolorits. Si alguna cosa ha canviat entre el 27-S de 2015 i el 21-D de 2017 és el terrorisme d’Estat practicat aquest octubre. Vicent: pots tocar el tema en una propera editorial? Mates dos pardals d’un tret: dones ànims als demòcrates independentistes i desanimes els demòcrates unionistes.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.11.2017  ·  11:38

Per a qui pensi que hi ha qui té dubtes raonables en quant al sentit del vot, només cal dir-li que observi el retrocés de drets i llibertats que ens vé al damunt amb el 155 i que per desomptat seguiria després, per adonar-se que només és viable anar endevant.

Daniel Mir
Daniel Mir
30.11.2017  ·  11:53

“ELECCIONS PARLAMENT 2017
​Més de cent afiliats del PP de Castelló «reforçaran» el partit a Tarragona el 21-D
Els militants es distribuiran en diferents taules per participar com a apoderats o interventors de les meses electorals” (Nació Digital Tarragona. Dijous 30 de novembre de 2017).

Perquè volen tanta gent d’afora, aquí?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.11.2017  ·  11:56

Tomàs Mulet:
Afitmo que hi ha qui té dubtes en el sentit del vot i de votar o no fer-ho. No t’ho vols creure?
Si no t’ho creus pitjor per tots els independentistes i republicans.. i pitjor per tu, perquè crec que és senyal de que vius en un món (Ejpaña) ideal.
I també penses que només els convençuts hem de votar.
Doncs no. Conec centenars de no convençuts de bona fe que fins i tot poden dubtar entre unionisme i independentisme. Aquest no els podem oblidar.
És un dels nostres principals errors: També algun unionista de bona fe pot votar llibertat si el sabem acollir amb amistat, idees i denúncies contra el mal.

Potser no t’he entès bé?

Secundí Mollà
Secundí Mollà
30.11.2017  ·  12:15

Posats a especular amb els resultats de l’1-D vull introduir dues consideracions que s’aparten de les xifres i els percentatges dels últims resultats electorals referendaris -el 9-N i el 27-S- i a les conclusions que d’aquestes xifres se’n puguin derivar. Em refereixo als fets cabdals que han ocorregut després de l’1-O i que hauran de tenir les seves repercussions.
1.- Tothom ha vist les imatges de la brutal repressió policial emprada per l’Estat per tal d’impedir votar l’1-O. S’han passat per molts mitjans de comunicació i més que es passaran en campanya electoral. No caldrà doncs una memòria d’elefant per tenir-ho ben present a l’hora de votar. Com incidiran, però, aquests fets tan colpidors en la sensibilitat de la gent: la gent indiferent, la que se situa en un àmbit unionista moderat o simplement la gent demòcrata i quina traducció tindrà tot açò a les urnes?
2.- És evident que l’Estat, vist de quina manera està actuant, utilitza la mateixa tàctica que fan servir els domesticadors d’elefants. Si algú en té curiositat a la xarxa pot trobar informació. Consisteix a castigar i humiliar de manera cruel i persistent un elefant, sense cap remordiment ni cap consideració ètica fins arribar al punt on s’aconsegueix rompre el seu cor, desfer el seu orgull, anul·lar la seva voluntat i obtenir la seva total submissió.
Com els elefants tenim memòria, però quants són els catalans que estan disposats a reaccionar com ho faria un elefant?

Ramon Sans
Ramon Sans
30.11.2017  ·  14:42

Pensemos que los que votaran como PROTESTA por la represion LO HARAN SI O SI… pero hace falta convencer a los que votaran por otras RAZONES …. y es en eso en lo que INTERESA A LA GENTE NO CONVECIDA EN LO QUE HAY QUE INCIDIR .

EL ESPAÑA NOS ROBA Y NOS QUIERE ROBAR MAS ES UN LEMA QUE ENTRA ENTODAS LAS CASAS , ES TRANSVERSAL ,y lo entiende mucho el ciudadano que cuando sale de Catalunya se encuentra todo autovias gratis , obras inutiles , corrupcion pepera por doquier … ++

HAGAMOS CAMPAÑAS EN DEFENSA DE LOS DERECHO DE LAS PERSONAS … no de los derechos de los politicos , defenderemos esos derechos GANANDO.

¿DE LO MIO QUE HAY …? RESUME DONDE DEBERIAMOS PONER LA DIANA …. son violentos los gobiernos CENTRALES PORQUE NOS QUIEREN SEGUIR ROBANDO MAS…. tambien libertades , por supuesto…

CARLES ADELL
CARLES ADELL
30.11.2017  ·  17:12

Per assegurar-nos la victòria electoral caldrà fer molta pedagogia, que fins i tot en el referèndum, incomprensiblement, no es va arribar a fer, distrets com estàvem debatent si votaríem o no. Cal fer pedagogia i explicar de manera planera, i a l’abast de tothom, les raons per les quals cal votar a favor de la independència. Als convençuts ens sembla que no cal, que és una obvietat, però sí que cal… No tothom sap valorar-ne els “pros” i “contres”; i possiblement els indecisos, com passa sovint, acabaran decidint. Els unionistes faran el discurs de la por (de fet ja el fan), allò del “dany” causat a la societat catalana per part dels independentistes (“fugida” d’empreses, inestabilitat, etc), culpant-nos dels perjudicis causats per l’aplicació de l’art. 155, i capgirant la realitat com un mitjó. Quina barra! Dons sí, caldrà explicar-nos per tot arreu i molt bé, per tal de posar el mitjó del dret altra vegada: PEDAGOGIA, MOLTA PEDAGOGIA.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
30.11.2017  ·  19:46

Josep Maria Martin, disculpa que no t’he llegit fins ara.
Efectivament, no m’has entès, o potser jò no m’he explicat bé.

Vull dir que si és el càs que coneixes algú que et manifeste dubtes i li expliques tot el que comporta el 155 (que potser no n’està assebentat del tót) i li expliques també que la consequència de que guanyés el bloc unionista seria el mateix però agreujat perquè tindrien 4 anys per fer i desfer, segurament li treuràs els dubtes que què ha de votar.

En aquest moment, el que cal és no deixar decaure l’ànim i n’hi ha uns quant que intenten que fem el contrari.

Toni Arregui
Toni Arregui
30.11.2017  ·  22:55

El que em sembla imprescondible és evitar que aquesta Indra faci el recompte. On s’ha d’anar a denunciar? On cal anar a fer presió?

Delfí Sabartés
Delfí Sabartés
05.12.2017  ·  00:03

Cal que no perdem la fredor mental, ni el càlcul aritmètic que ens fa guanyadors i sobretot l’autoconfiança.
Després del xoc pel 155 (cop d’estat), ens cal confiar en nosaltres mateixos, perquè podem guanyar i guanyarem. Això, malgrat ser unes eleccions usurpades pel corrupte M. Rajoy.
La jugada de la banda del 155, és fer-nos entrat en esta de xoc, perquè no reaccionem i no votem. L’estratègia del xoc la documenta molt bé l’activista Naomí Klein en un fabulós llibre: la doctrina del xoc. El llibre recull exemples aplicats arreu del planeta.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes