De manera oficial, el primer d’octubre 2.044.038 persones van votar a favor de la independència. És una xifra que cal posar en perspectiva perquè és molt important.

Per comparació, en la votació del 9-N, 1.861.753 persones van votar per la independència, i no van tenir, per això, cap problema d’ordre públic. I en les eleccions del 27-S van ser 1.966.508 persones, que van votar independència, per mitjà de les candidatures de Junts pel Sí i la CUP. El primer d’octubre, doncs, la xifra d’independentistes s’enfilà per primera vegada més amunt dels dos milions, i això malgrat la gravíssima agressió de què van ser víctimes els votants que intentaven exercir el seu dret democràtic.

A quin extrem hauria arribat, però, el vot per la independència, si la policia espanyola no hagués atacat els col·legis de la manera que ho va fer i no hagués segrestat les urnes que va segrestar? Ara faré un exercici especulatiu, que reclama, per tant, prudència. Però el faré tan sols amb l’objectiu de respondre a la campanya que hi ha per a fer-nos creure que l’independentisme perdrà inevitablement les eleccions del 21 de desembre. Hi insistesc: són dades especulatives, però, alhora, crec que són dades més que importants per a desmuntar la interessada maniobra unionista que vivim.

Comencem. Agafem de referència la dada de participació més baixa de totes, la del 36% del Camp de Tarragona. A partir d’aquesta dada, imaginem que als col·legis en què van desaparèixer les urnes només hi hagués votat aquest tant per cent tan baix del cens. En total, no es van poder comptar els 770.000 vots censats dels col·legis on no es va poder fer el referèndum. Suposem que en tots aquests col·legis la xifra de participació hagués estat igual de baixa i que el 90% d’aquesta xifra hagués votat sí, com va passar, de mitjana, a tot el país.

Si acceptem aquest càlcul, que no tan sols és raonable sinó també molt prudent, aleshores als vots favorables a la independència n’hi hauríem d’afegir, pel cap baix, 249.480, una xifra que elevaria el còmput global del sí fins a un mínim de dos milions tres-cents mil vots.

Ara transportem aquesta xifra de votants a les eleccions del 27-S, per interpretar-ne una possible participació. Tothom diu amb alegria que aquelles eleccions van marcar el rècord de participació i que serà molt difícil de superar-lo. Doncs bé, el nombre de votants en aquelles eleccions va ser de 4.130.196 persones.

Si tenim aquesta participació, que tothom reconeix que és extraordinària, de referència i la comparem amb el possible nombre real de votants del sí del primer d’octubre, fins i tot fent el càlcul més a la baixa, el resultat parla tot sol: l’independentisme representaria un 56% del cens.

És a dir, que si el primer d’octubre, demà farà dos mesos, hagués votat la mateixa gent que va votar el 27-S, fins i tot amb l’estimació més baixa, un 56% del cens s’hauria pronunciat a favor de proclamar la República. I ho torne a dir: d’això en fa dos mesos i són dades sobre votants reals. No les perdeu de vista quan algú publica enquestes que indiquen que el conjunt del vot independentista baixaria de vint punts respecte del primer d’octubre. Una davallada difícil de creure, extraordinàriament difícil de creure.

Sobretot perquè no em puc creure que aquest 56% de catalans que es van enfrontar a la repressió més dura, en defensa de la democràcia i del dret a la independència, puguen ser recuperables ja per cap projecte espanyol. Jo diria que no ho seran mai més, i que creure que desapareixeran o es transformaran en un percentatge enorme tan sols en dos mesos és, ara sí, portar massa lluny el pensament màgic.

D’aquest 56%, doncs, és d’on partim. Ara, què passaria si hi hagués una enorme onada de vot unionista, mobilitzada com a reacció a la DUI, i no hi hagués cap vot independentista de més, ningú que es mobilitzàs de manera extraordinària a causa del 155?

Cada punt de participació representa aproximadament uns quaranta mil vots. Per tant, els unionistes, només per a rebaixar l’independentisme del 56% al 49% necessitarien que almenys 280.000 persones que no van anar a votar el 27-S hi anassen ara i els votassen totes a ells. I que l’independentisme no tingués ni un sol vot més que els que, fent un càlcul molt conservador, va tenir ara fa dos mesos. És una hipòtesi previsible, aquesta? Podria passar, sí. Però, de moment, les xifres indiquen dues coses clares. La primera, que si els independentistes, malgrat tot això que ha passat, es mantenen ferms i van a votar, serà molt difícil de derrotar-los, i la idea que puguen guanyar vots no és gaire allunyada. I la segona, la intencionalitat de la brutal campanya que l’unionisme ha activat: si és tan difícil que guanyen, és clar que el seu objectiu número u és entristir el votant independentista, confondre’l, fer-lo dubtar i, d’aquesta manera, aconseguir que treballe per a ells no acudint a les urnes el dia de les eleccions. Penseu-hi…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]