Engeguen una campanya per a la regularització permanent i sense condicions de tots els immigrants i refugiats

Uns quants col·lectius del moviment antiracista volen presentar una ILP al congrés espanyol per situar en el debat polític la vulneració de drets de milers de persones

VilaWeb
Marina Arbós Junyent
18.02.2022 - 20:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aconseguir cinc-centes mil signatures per a la regularització permanent i sense condicions de tots els immigrants i refugiats. Aquest és l’objectiu de la campanya d’uns quants col·lectius antiracistes, que han bastit un moviment a tot l’estat espanyol per situar en el debat polític la realitat de milers de persones en situació irregular. Una fita que han d’assolir abans del 23 de setembre, la data límit per a presentar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al congrés espanyol.

Tot perseguint aquesta meta, aquest cap de setmana hi haurà unes quantes mobilitzacions amb la voluntat d’obtenir una recollida en massa de signatures. Les concentracions es faran a diferents punts de l’estat espanyol. Al nostre país, se’n faran a Barcelona i València. A més, a totes dues ciutats, també hi ha espais permanents per a adherir-se a la petició. Una petició que tan sols podeu signar si sou majors d’edat i teniu document d’identitat espanyol. Aquesta premissa, automàticament, exclou i deixa al marge a tots els qui són directament involucrats en la demanda, atès que si ets en situació irregular, no tens aquest document d’identitat: “Nosaltres mateixos no podem signar la nostra petició perquè cal tenir DNI i, amb sort, tenim NIE”, explica Daouda Dieye, fundador i president del Sindicat de Venedors Ambulants, un dels col·lectius que col·labora amb la campanya.

S’estima que a l’estat espanyol viuen de manera irregular entre 390.000 i 470.000 persones, de les quals aproximadament una tercera part són menors d’edat. Però fins que no va arribar la pandèmia de la covid-19 no es va desencadenar la demanada per a complir aquesta regularització extraordinària: “Quan hi ha una crisi és important de protegir els col·lectius més vulnerables perquè tots els problemes s’agreugen. Molts països ho van fer. De fet, volem aconseguir una regularització en massa tal com van fer a Itàlia o Portugal arran de la pandèmia”, diu Dieye.

Persistir tot i les negatives

En la mateixa línia, el setembre del 2020, el moviment #RegularitzacióJa i la Coordinadora Obrim Fronteres van presentar una Proposició No de Llei (PNL) al congrés espanyol. Explicaven que la crisi del coronavirus havia deixat desprotegida i havia negat els drets de la gent en situació administrativa irregular. Per això, demanaven una resposta política que, a més d’establir un procés de regularització permanent per a tots els residents a l’estat espanyol, eliminés definitivament els CIE, concedís el permís de residència i de feina a tothom qui ho sol·licités i col·laborés a flexibilitzar processos de reagrupació familiar.

Tanmateix, l’esforç i la lluita dels col·lectius racialitzats i dels immigrants per a conquerir els seus drets han topat unes quantes vegades amb cops de porta, burocràcia infinita i terminis que mai no es compleixen. El darrer episodi va ser, precisament, quan el congrés espanyol va rebutjar aquesta proposta.

“S’ha perdut una oportunitat històrica per a avançar cap a un marc que protegeixi els nostres drets”, deia el moviment #RegularitzacióJa en un comunicat, i hi afegia que continuarien lluitant. “Sortirem als carrers fins a aconseguir el tracte que ens mereixem. Treballarem incansablement per a eradicar totes les lleis que ens criminalitzen, com ara l’actual llei d’estrangeria i apostarem per la força dels tractats internacionals.” I precisament aquesta perseverança es farà palesa aquest cap de setmana amb mobilitzacions a més d’una vintena de ciutats i amb una ILP que malda per tirar endavant.

Ni veu ni drets

La persistència del moviment antiracista és contínua i exigent precisament per allò que implica en el dia a dia viure en un context d’irregularitat. Dieye va estar durant molts anys a Catalunya sense papers i explica què volia dir conviure amb aquesta realitat administrativa: “Viure en situació irregular és com tenir un got, però sense aigua. No serveix de res. Les persones en situació irregular no tenim veu, ni drets, ni podem decidir, ni treballar. No podem fer res.”

Seguint el mateix fil, el text de la ILP explicita que aquesta situació origina una espiral de vulnerabilitat i desprotecció que fa créixer l’exclusió social, i que aquesta realitat té un impacte en el conjunt de la societat. “S’han de cercar mecanismes per a garantir que aquestes persones puguin sortir de la situació d’invisibilització i de manca de drets a conseqüència d’un estatus migratori irregular”, sentencien.

Tot i que confien que recolliran les signatures necessàries per a tirar endavant la ILP i sacsejar el debat polític amb aquesta proposta, Dieye es mostra escèptic d’aconseguir canvis reals: “L’esquerra i la dreta són iguals quan arriben al poder. Els camaleons poden canviar en qualsevol moment de color i el poder és així. A vegades et confons i no saps ni qui és qui.” A més, està convençut que és una situació que beneficia alguns sectors econòmics: “El món necessita esclaus del segle XXI. Si no ho vius, no et pots imaginar què és, però les multinacionals necessiten gent sense papers que treballi per a ells i a qui no hagin de pagar els drets ni cobrir la Seguretat Social. I nosaltres ho acceptem per supervivència. Perquè ho necessitem, per a menjar o per a vestir-nos”.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes